Picassent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Picassent
Escut de Picassent
(escut)
Localització

Localització de Picassent respecte del País Valencià Localització de Picassent respecte de l'Horta Sud


Municipi de l'Horta Sud
Palmeres i tarongers al terme municipal de Picassent
Palmeres i tarongers al terme municipal de Picassent
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Horta Sud
Manc. de l'Horta Sud
Picassent
Gentilici Picassentí, picassentina
Predom. ling. Valencià
Pressupost 20.285.264,86
Superfície 85,78 km²
Altitud 50 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
20.393 hab.
237,74 hab/km²
Coordenades 39° 21′ 40″ N, 0° 27′ 36″ O / 39.36111°N,0.46000°O / 39.36111; -0.46000Coord.: 39° 21′ 40″ N, 0° 27′ 36″ O / 39.36111°N,0.46000°O / 39.36111; -0.46000
Distàncies 17,7 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
13 PSPV, 4 PP, 2 Compromís, 1 C's i 1 CET
Conxa Garcia Ferrer (PSPV) (2015)
Codi postal 46220
Codi territorial 46194
Festes majors 8 de setembre
Patró/Patrons Mare de Déu de Vallivana
Dies de mercat Dimecres i dissabte
Fira tradicional Fira Agrícola i Comercial
Setembre
Agermanament País Valencià Morella, País Valencià.

Espanya Villarrobledo, Espanya.

Web

Picassent és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud. Limita amb Alcàsser, Silla i Torrent (a la comarca de l'Horta); amb Alfarb, Benifaió, Llombai i Montserrat (a la Ribera Alta) i amb Almussafes (a la Ribera Baixa).

Geografia[modifica | modifica el codi]

El paisatge de Picassent destaca per la presència de llomes i tossals. L'orografia presenta tres unitats geològiques diferents: al sud-oest, els materials cretàcics de l'anticlinal del Besori que donen el paisatge més abrupte del terme; de nord-oest a sud-est, els alterons miocens formen una dorsal que des dels Racons passant per les penyes Males i l'Alter, arriba fins a Espioca, i en tercer lloc, els materials quaternaris que formen la depressió Devadillo-Terrabona i els plans del nord-est del terme: els Garroferals, els Olivars... A l'oest del terme hi ha l'aflorament dels algeps de Millerola, l'explotació dels quals és molt antiga. L'alabastre que adorna la façana del palau del Marqués de Dosaigües de València procedeix de les seues pedreres. El barranc de Picassent drena la part nord del terme i el barranc Fondo la part més meridional. Tots dos desaigüen a l'Albufera.

Història[modifica | modifica el codi]

Al seu terme hi ha restes del Bronze valencià (Molló de l'Almud i Avenc de l'Àguila) i de l'època romana (Mas dels Foressos). Tant el poble com els llocs, actualment despoblats, de Millerola i Espioca, que conserva una torre d'època islàmica, van ser en el seu origen alqueries musulmanes.

El 1237, Jaume I va donar el lloc a Roderic Sabata, a qui va succeir el seu fill Eiximén. Restà despoblat de musulmans després del 1248 però, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor hagué d'admetre de bell nou a la població islàmica. Agnès Ximénez Sabata heretà el senyoriu i va transmetre'l-lo a son fill Ferran d'Aragó, bastard de Pere III, qui va vendre'l-lo a Raimon Boïl, el 1347, aquesta família senyoreja el lloc fins que el 1367 passà als Castellà que el 1451 compraren Espioca. Raimon Castellà va vendre el senyoriu a Raimon Peixó, l'any 1511. Un segle després, el 1611, després de l'expulsió dels moriscs, el senyor Pere Maça, duc de Mandas, atorga carta de població als nous habitants, en què s'especifica l'obligació de residir al lloc cinc anys com a mínim, la reserva de jurisdicció, l'establiment de les regalies i la partició de fruits i ramats; després de la guerra de Successió, adquirí la propietat el marquès de Dosaigües, qui va mantenir-la fins a l'abolició dels senyorius, en 1814.

Economia[modifica | modifica el codi]

Antigament hi predominaven els conreus de secà. Però, la construcció de la Séquia Reial del Xúquer a finals del segle XVII transformà en regadiu les terres de llevant del terme. El paisatge agrari actual és un tarongerar continu; per la qual cosa, Picassent es pot considerar una població fonamentalment agrícola. Com ja apareix a les observacions de Cavanilles: garroferes, a les partides del Devadillo i Terrabona, vinyes, oliveres, blat, entre altres.

Prova d'això són els esdeveniments de la Fira Agrícola i Comercial que s'organitza anualment al mes de setembre i el Congrés Citrícola, fòrum de transmissions de les últimes tecnologies aplicables als cítrics.

Formen també part de l'economia picassentina el comerç, els serveis, la construcció i la indústria. Picassent té un polígon industrial important que posseeix al voltant de 100 empreses. En l'actualitat està en procés d'expansió i compta amb un altre de nova creació.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Picassent
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2007 2008 2009 2012
2.643 3.313 4.052 4.500 4.898 5.322 6.007 6.974 8.433 11.143 13.691 14.604 15.438 16.333 17.848 18.556 19.385 19.786 20.265

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 13 del Partit Socialista del País Valencià, 4 del Partit Popular, 2 de Compromís, 1 de Ciutadans i 2 de Canviem Entre Tots.

Escut de Picassent.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Picassent

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Conxa García Ferrer 5.540 52,18% 13 (Green Arrow Up.svg+4)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) logo.png Inmaculada Guaita Vañó 1.933 18,2% 4 (Red Arrow Down.svg-3)
Compromís per Picassent Bob compromis.png Artur Hernández Gastaldo 1.216 11,45% 2 (Green Arrow Up.svg+1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-icono.svg Juan Manuel Bernal Moreno 813 7,66% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Canviem Entre Tots (CET) CET-Canviem-entre-tots.png Maria Albert Romaguera 590 5,56% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png Ignacio Ortega Flores 374 3,52% 0
Vots en blanc Transparent.gif 152 1,43%
Total vots vàlids i regidors 10.618 100 % 21 (Green Arrow Up.svg+4)
Vots nuls 158 1,47%**
Participació (vots vàlids més nuls) 10.776 69%**
Abstenció 4.842* 31%**
Total cens electoral 15.618* 100 %**
Alcaldessa: Conxa García Ferrer (PSPV) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (13 vots de PSPV[2])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[3] Junta Electoral de la Zona de València.[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2003 l'alcaldessa de Picassent és Conxa García Ferrer de PSPV.[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Julián Crespo Santamargarita
Francisco López Campos
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
19/04/1979
02/04/1982
--
1983 - 1987 Francisco López Campos PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Francisca Hidalgo Aguado
Vallivana Romaguera Ferrandis
PSPV-PSOE
EUPV
30/06/1987 (moció de censura)
25/11/1988
--
1991 - 1995 Vicente Bta. Tarazona Fortuny PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Juan Carlos Herrero de Lara PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Juan Carlos Herrero de Lara PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Conxa García Ferrer PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Conxa García Ferrer PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Conxa García Ferrer PSPV-PSOE 11/06/2011 --
Des de 2015 Conxa García Ferrer PSPV-PSOE 13/06/2015 --

Alguns dels alcaldes de Picassent, abans de 1979:

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Torre Espioca. Torre musulmana de defensa (segle XI). Malgrat que pot apreciar-se perfectament la seua estructura original la torre es troba en ruïnes i necessitada d'una restauració moltes vegades plantejada però que mai no hi arriba.
  • Església de Sant Cristòfol. Segle XVIII, restaurada posteriorment i d'estil neoclàssic.
  • Ermita de la Mare de Déu de la Vallivana. De 1738 d'estil rococó.
  • Església de Venta Espioca.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • L'Avenc de l'Àguila. La cavitat està situada en la partida de Terrabona. En aquesta partida, juntament amb les de Soroixa, Millerola i Devadillo destaquen els Alts de la Guatleta, l'Almud, el Besori, entre altres. L'avenc presenta una boca semicircular de 3m de llarg i a l'interior hi ha diversos pous que condueixen a galeries, una de les quals comunica amb la Cova de la Serp.
  • En el paratge natural de Millerola es troba el Clot de les tortugues, hui en dia convertit en lloc d'esplai.
  • Pedreres de Millerola és l'alabastre que adorna la façana del Palau del marqués de Dosaigües de València.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

L'any 1957, amb motiu de la Coronació pontifícia de la Mare de Déu, es declarà oficialment la Mare de Déu de Vallivana com a patrona del poble de Picassent i la data de l'esdeveniment és el 8 de setembre. Quan arriba el dia de la festa es mostra gran alegria dinant en família. Un exemple de menjar típic és la picadeta (aperitiu), la sopa rellena (coneguda com a sopa de novia, coberta o de menudillos) i les pilotes dolces (fetes d'ametlla). L'endemà se celebra la festa del Santíssim Crist.

En les festes majors es representa al carrer la típica dansa pírrica i guerrera del Ball de Bastonots i també es fan partides de pilota valenciana. Els personatges bíblics que apareixen en la processó són Noè representat per "l'agüelo Colomet", l'home del sol que simbolitza Josuè, els apòstols i els evangelistes, Adam i Eva, les quatre heroïnes, "la parreta", els cirialots, etc.

Amb motiu de la festivitat de Sant Cristòfol, el 10 de juliol, Picassent celebra les tradicionals festes de bous.

Finalment, com a tot València, al mes de març se celebren les Falles.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Des de 2005, se celebra anualment el Festival de Cinema en valencià Inquiet.

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

Ràdio

El municipi de Picassent compta amb una emissora local de caràcter municipal, Ràdio l'Om, que va començar les seues emissions el 14 de desembre de 1998. La seua programació està composta per espais informatius i musicals, molts dels quals estan realitzats pels propis habitants del municipi en qualitat de col·laboradors. Des de 2010 pot sintonitzar-se al dial 94.7 FM.

Premsa en Internet

Des de juny de 2012, Picassent compta amb un diari digital d'actualitat local, Picassent21.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22 desembre 2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. Redacció. «Conxa García es investida alcaldesa de Picassent por cuarta legislatura consecutiva» (en castellà). hortanoticias.com, 15 de juny de 2015 [Consulta: 22 agost 2015].
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 2 de juny de 2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  4. Junta Electoral de la Zona de València. «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28 d'abril de 2015, pàg. 54 [Consulta: 3 agost 2015].
  5. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Picassent», 24 de maig de 2015. [Consulta: 26 agost 2015].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Picassent. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Picassent
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Picassent Modifica l'enllaç a Wikidata