Dosaigües

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaDosaigües
Dos Aguas
Escut de Dosaigües
Escut de Dosaigües
Dos aguas 1.jpg

Localització
Localització de Dosaigües respecte del País Valencià.png
39° 17′ 15″ N, 0° 48′ 01″ O / 39.2875°N,0.80027777777778°O / 39.2875; -0.80027777777778
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaFoia de Bunyol
Capital Dos Aguas
Municipis 1
Població
Total 379 (2017)
• Densitat 3,12 hab/km²
Gentilici Dosaigüer, dosaigüera
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 121,51 km²
Altitud 400 m
Limita amb
Partit judicial Requena
Història
Festa major
Organització i govern
• Alcalde José Ramón Grau Grau
Indicatius
Codi postal 46198
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46115
Codi ARGOS 46115
Altres dades

Web http://www.ayuntamientodosaguas.es
Modifica dades a Wikidata

Dosaigües (en xurro, Dos Auguas; en castellà i oficialment, Dos Aguas) és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Limita amb Alboraig, Macastre i Iàtova (a la mateixa comarca); amb Catadau, Llombai, Montroi, Real de Montroi, Tous i Torís (a la comarca de la Ribera Alta) i amb Cortes de Pallars i Millars (a la Vall de Cofrents i a la Canal de Navarrés respectivament).

Geografia[modifica]

Situat en la conca del riu Xúquer. La superfície del terme és completament muntanyenca, desenvolupant-se en la seva part nord la serra de l'Ave, que també pren el nom del municipi. Els seus cims més elevats són els vèrtexs geodèsics de tercer ordre de l'Ave (949 msnm) i del Carcamal (834 msnm). Al sud-est s'alça la serra del Caballón, en la qual es troba el vèrtex geodèsic de segon ordre de Colaita (872 m). Així mateix es troben en el terme els vèrtexs geodèsics del Pulpítico (610 m), en el límit amb Iàtova i el Madroñal (582 m), ambdós de tercer ordre.

El riu Xúquer serveix de límit durant un llarg tros amb els termes de Catadau, Tous, Millars i Cortes de Pallars, discorrent encaixonat la major part del seu recorregut, que és molt sinuós. Aboquen les seves aigües al Xúquer els barrancs de Fleirón, de la Murta, de la Fuentecilla, del Bosc, la rambla de la Canal, que rep més endavant el nom de barranc del Xaló, i el del Caçador. Cap a la conca del Magre aboquen les seves aigües els barrancs de Cairón, Garrogueras, Perelló, del Purgatori, Calç, Orenetes i altres.

En el terme hi ha un gran nombre de boscos poblats de pins i altres coníferes.

Història[modifica]

Hi ha proves de població des de l'Epipaleolític al neolític en la cova de la Cocina; unes ceràmiques i uns atifells de sílex constitueixen l'empremta deixada, al puig de la Ventolera, pels pobladors de l'Edat del Bronze; l'origen del poble és àrab; rere la conquesta la població musulmana es va mantenir i es va unir a la revolta d'Al-Azraq (1208-1276); després de l'expulsió les 50 cases de moriscs que hi havia en 1602 es van veure reduïdes a 12 de cristians. Fou comprada el 1325 per Francesc Scribe, i passà a Raimon Castellano el 1349, i a Antoni de Vilaragut i la família Roís de Corella en 1388, aquests van vendre-la a Lluís Cornell el 1475; un fill d'aquest, Lluís, la va vendre als Rabassa de Perelló, un dels quals, Ginés de Perelló, va assolir el títol de primer marquès de Dosaigües; fou cap de la baronia i posterior marquesat homònims que comprenia les poblacions d'Ontanell, Cortes de Pallars, Roaya, Boxet i Millars. Durant les guerres carlines fou ocupat en diferents ocasions per les tropes del pretendent. Durant el segle passat l'emigració, principalment cap a Catalunya, ha minvat la població.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
460 406 375 367 389 406 415 441 397 439

Economia[modifica]

D'economia tradicionalment agrícola (també hi tingué el seu arrel la carboneria), actualment el sector de la construcció ocupa el 48% de la població activa; l'agricultura de secà, ametla i garrofa, i la mel complementen l'activitat econòmica actual.

Política i Govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'ajuntament està format per 7 regidors: 5 del Partit Popular i 2 del Partit Socialista del País Valencià.

Escut de Dosaigües 2012.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Dosaigües

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg José Ramón Grau Grau 257 65,9% 5 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Pedro Pascual Vela Garrido 104 26,67% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
España 2000 LogoEspaña2000.jpg Pascual Grau Carrión 26 6,67% 0 (Red Arrow Down.svg-1)
Agrupación de Electores Gente de Dos Aguas (AEGDA) (no es presentà) Transparent.gif (Red Arrow Down.svg-2)
Vots en blanc Transparent.gif 3 0,77%
Total vots vàlids i regidors 390 100 % 7
Vots nuls 4 1,02%**
Participació (vots vàlids més nuls) 394 88,74%**
Abstenció 50* 11,26%**
Total cens electoral 444* 100 %**
Alcalde: José Ramón Grau Grau (PP) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots de PP[1])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de Requena.[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2000 l'alcalde de Dosaigües és José Ramón Grau Grau (PP).[5][6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Manuel Grau Lorente UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Avelino del Valle Sanz PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Manuel Grau Lorente AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 Manuel Grau Lorente PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Manuel Grau Lorente PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Manuel Grau Lorente
José Ramón Grau Grau
PP
GM
3/7/1999 (moció de censura)
11/11/2000
--
2003 - 2007 José Ramón Grau Grau UV 14/06/2003 --
2007 - 2011 José Ramón Grau Grau
José Ramón Grau Grau
UV-LVE
No adscrit
16/6/2007 (canvi de grup)
25/6/2010
--
2011 - 2015 José Ramón Grau Grau PP 11/06/2011 --
Des de 2015 José Ramón Grau Grau PP 13/06/2015 --

Monuments[modifica]

Festes i celebracions[modifica]

  • Festes patronals. En els seus orígens celebrava les seves festes patronals del 15 al 20 d'octubre. Des de la segona meitat del segle XX les festes en honor als patrons de la localitat (Sant Roc, Verge del Rosari i Verge dels Dolors) se celebren en la segona quinzena d'agost sense l'establiment d'un calendari concret, sinó més aviat adaptant-se al calendari estival. És tradicional des de la segona meitat del segle XX i fins als nostres dies la celebració de "bous al carrer", destacant l'espectacularitat dels tancaments pel peculiar del seu recorregut.
  • Setmana Santa. Se celebra un Via Crucis vivent, representant els moments més intensos del calvari cristià, amb la col·laboració de gran part dels veïns de la localitat.

Fills il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. Montó, Vicente «El Popular José Ramón Grau gobernará nuevamente en Dos Aguas» (en castellà). www.tucomarca.com, 24-05-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].
  2. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  3. Junta Electoral de la Zona de Requena «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Requena sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Requena], 90, 28-04-2015, pàg. 122 [Consulta: 3 agost 2015].
  4. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Dos Aguas», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  5. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Dos Aguas. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dosaigües Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica]