Vés al contingut

Castell de Madrona de Dosaigües

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de Madrona de Dosaigües
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura medieval Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDosaigües (Foia de Bunyol) Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 16′ 37″ N, 0° 51′ 14″ O / 39.277°N,0.854°O / 39.277; -0.854
Bé d'interès cultural
IdentificadorRI-51-0010805
Codi IGPCV46.18.115-003[1] Modifica el valor a Wikidata

El castell de Madrona, al municipi de Dosaigües, a la comarca de La Foia de Bunyol, és un monument declarat Bé d'interès cultural de la província de València, amb anotació ministerial número RI-51-0010805, i data d'anotació 17 de juny de 2002.[2] Està situat al centre d'una vall a uns cinc quilòmetres de la població de Dosaigües.

Descripció[modifica]

Es tracta d'una fortalesa que s'alça a la vora del riu Xúquer, i en l'actualitat al costat d'ella es troba el pantà anomenat El Naranjero. D'ell només queden restes de muralles i alguns basaments de torres. Per la descripció de Rafael Martí de Viciana en el tercer Tom de la seva Crònica se sap que en la fortalesa s'aixecava una església dedicada a la Mare de Déu.[2]

Història[modifica]

La història d'aquest castell està aparellada amb la del Castell de Dosaigües. Així, de la mateixa manera que va esdevenir amb l'anterior, el Rei Jaume I d'Aragó, a 1256, el va donar, a Ato de Foces. A 1325, va ser adquirit per Francisco Scribe, i posteriorment passaria per diversos propietaris, fins que finalment Giner Rabassa de Perellós, va comprar Dosaigües i Madrona en 1496. Més tard, a 1699, la baronia de Dosaigües es constituiria en marquesat.[2]

Encara que es té constància de la seva existència en època musulmana, no es pot donar una datació a la seva construcció. Si bé és cert que en els Registres de Reial Cancelleria és citat amb freqüència aquest castell, i en l'esmentada obra queda constància que es van ordenar i van dur a terme obres de reparació en l'any 1292 i en el 1314.[3]

Referències[modifica]

  1. «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià».
  2. 2,0 2,1 2,2 C.Pérez-Olagüe http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/3713.pdf
  3. López Elum, Pedrto. “Los castillos valencianos en la Edad Media (Materiales y técnicas constructivas)” ISBN 84-482-2966-5. Biblioteca Valenciana 2002. Vol. I pag.143