Catadau
Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | Província de València | ||||
Comarca | la Ribera Alta | ||||
Capital | Catadau | ||||
Població humana | |||||
Població | 2.939 (2023) (82,79 hab./km²) | ||||
Gentilici | catadauina, catadauí | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 35,5 km² | ||||
Altitud | 94 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Picassent | ||||
Dades històriques | |||||
Patrocini | Sant Pere | ||||
Festa patronal | Segona setmana d'agost | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Hèctor Roig Roig | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 46196 | ||||
Codi INE | 46093 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 46093 | ||||
Lloc web | catadau.es |
Catadau és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.
El gentilici, segons Sanchis i Guarner (Els pobles valencians parlen els uns dels altres), és catauïns; l'Acadèmia Valenciana de la Llengua indica catadauïns.[1]
Limita amb Alfarb, Carlet, Llombai i Tous (a la mateixa comarca); i amb Dosaigües (a la Foia de Bunyol).
Geografia
[modifica]El terme ocupa 35 km² de la Vall dels Alcalans, se situa a l'oest del Magre; l'orografia és accidentada per diferents serres on abunden les pinedes; la principal altura és el Matamont (512 m); dins el terme hi ha, a més, el caseriu del Poblenou, Los Rosales, La Lloma Molina i la Lloma Paga.
Història
[modifica]Tot i que a la cova de l'Avellanera hi ha algunes restes prehistòriques, la primera prova de població és una antiga alqueria islàmica el nom de la qual prové de l'àrab Catadaur que significaria "propietat del Daur".
En 1238, Jaume I fa donació de Catadau, Vall d'Alcalano i Alumber (Llombai) a Guillem de Galaubia i així queda reflectit en el Llibre del Repartiment. En 1357 va comprar-lo Roman de Riusec i després passà successivament als Centelles i als Borja dintre del marquesat de Llombai. En 1522 fou saquejat pels agermanats d'Alzira. En 1609, segons el Cens de Caracena, comptava amb 130 cases de moriscos, l'expulsió dels quals va produir la despoblació de Catadau fins al 1611 en què es va concedir carta pobla: l'1 de juny de 1611 s'hi assentaren quaranta-dos noves famílies procedents d'àrees pròximes mitjançant establiments emfitèutics.
Entre els anys 1705 i 1707 (Guerra de Successió Espanyola) els seus habitants no van satisfer les seues càrregues senyorials; va ser després de la recuperació del control borbònic (Batalla d'Almansa) quan s'hi va restablir l'orde, encara que l'activitat dels miquelets austriacistes degué continuar fins a 1714. La repressió borbònica es va concentrar en aquells llauradors que exerciren càrrecs municipals durant la contesa. Des d'aleshores, els oficials municipals varen ser més estretament vigilats per la senyoria.[2]
La continuïtat del règim senyorial durant el segle xviii va ser una realitat cada volta més qüestionada. Els fraus en la partició de collites i les rompudes sense permís s'hi troben àmpliament documentades durant aquell segle de creixement demogràfic sostingut. Enmig d'un clima d'oposició antisenyorial, l'any 1733 els veïns de Catadau mamprengueren un llarguíssim plet contra el duc de Gandia i marqués de Llombai per a la incorporació del Marquesat a la Corona, que més tard abandonarien el veïns de Llombai i d'Alfarb. El litigi acabà el 1806 amb la segregació de Catadau del Marquesat i la seua incorporació a la Corona. Catadau recuperava així el domini directe de les terres i la Corona rescatava la jurisdicció, les regalies i el terç delme.[3]
En 1843 la seua parròquia va aconseguir la independència de la de Llombai. El 22 de juny de 1851 el Diario Mercantil de Valencia informava del bateig en l'església de Catadau d'una xiqueta, Luisa Boulet y Vera, filla dels marquesos de Liédena, que residien a Catadau i estaven emparentats amb la família reial. A Catadau també va nàixer el 1830 Joaquín Rodríguez Valcárcel del Castillo, comte de Pestagua, diputat moderat i militar. L'aveïnament d'aristòcrates sembla ser, en part, conseqüència de l'esmentat procés judicial d'incorporació a la Corona.
Demografia
[modifica]1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
2.230 | 2.201 | 2.225 | 2.189 | 2.273 | 2.345 | 2.371 | 2.487 | 2.578 | 2.619 |
Economia
[modifica]L'agricultura és el principal fonament de l'economia local, el secà dona garrofera, vinya, olivera i ametler; el regadiu, cítrics, hortalisses i fruiters. Hi és important també la ramaderia (bestiar boví i porcí) i l'avicultura.
Política i Govern
[modifica]Composició de la Corporació Municipal
[modifica]El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Popular (PP), 4 d'Independents per Catadau (IPC) i 3 de Compromís per Catadau (Compromís).
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Popular | Oreto Miquel Miguel | 570 | 34,13% | 4 (-1) | ||
Independents per Catadau[a] | Manuel Enrique Bono Donat | 547 | 32,75% | 4 (+1) | ||
Compromís per Catadau | Hèctor Roig Roig | 540 | 32,344% | 3 () | ||
Vots en blanc | 13 | 0,78% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 1.673 | 100 % | 11 | |||
Vots nuls | 21 | 1,24% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 1.691 | 78,29%** | ||||
Abstenció | 469* | 21,71%** | ||||
Total cens electoral | 2.160* | 100 %** | ||||
Alcalde: Hèctor Roig Roig (Compromís) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 4 d'Independents per Catadau i 3 de Compromís[5]) | ||||||
Fonts: JEC,[6] JEZ València.[7] M. Interior,[8] Periòdic Ara.[9] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Alcaldes
[modifica]Des de 2017 l'alcalde de Catadau és Hèctor Roig Roig (Compromís).[10][11]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Vicente Bono Gimeno | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Vicent Bono Zapata | AP-PDP-UL-UV | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Celestino Llorens Sanz | AP | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Celestino Llorens Sanz | PP | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Rafael Pellicer Esteve | PP | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Rafael Pellicer Esteve | PP | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Rafael Pellicer Esteve | PP | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Rafael Pellicer Esteve | PP | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Pedro Juan Bisbal Oltra | PP | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Manuel Enrique Bono Donat Hèctor Roig Roig |
PSPV-PSOE Compromís |
13/06/2015 26/05/2017 |
Pacte de govern -- |
2019-2023 | Hèctor Roig Roig | Compromís | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[11] |
Monuments
[modifica]- Església de Sant Pere Apòstol. Edificada en 1730 sobre una antiga mesquita.
- Centre Catòlic Social de Catadau, d'Enric Viedma i Vidal.
- Castell de Catadau. Es tracta d'una casa construïda sobre les restes d'una possible muralla per a defensar la població de Catadau durant l'època medieval, o bé d'alguna torre o petita fortificació. Les restes que s'han conservat són molt poques; malgrat això, s'hi pot distingir un llenç de mur, construït a base de maçoneria i argamassa.
Festes
[modifica]- Festes Majors. En honor de Santa Bàrbara i la Divina Aurora, en la primera setmana d'agost.
Fills il·lustres
[modifica]- Leopoldo Ortiz Climent (Catadau, 1941), enginyer i polític
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Entrada «catadauí» en el Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua
- ↑ Ardit, Manuel (2004). Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles xiii i xix. Catarroja - Barcelona: Editorial Afers, pàgina 512.
- ↑ Ardit, Manuel (2004). Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles xiii i xix. Catarroja - Barcelona: Editorial Afers, pàgina 591.
- ↑ A.C «La candidatura del PSPV de Catadau se transforma en una lista independiente tras la expulsión de Bono». Levante-EMV, 17-04-2019.
- ↑ Redacció «Héctor Roig, proclamat alcalde de Catadau per a la legislatura 2019-2023». www.riberatelevisio.com, 15-06-2019.
- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.504 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 96 [Consulta: 16 juny 2019].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 2 agost 2019].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Catadu», 26-05-2019. [Consulta: 1r agost 2019].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 11,0 11,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Catadau. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
Enllaços externs
[modifica]- Pàgina web de l'Ajuntament de Catadau
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
- País Valencià, poble a poble; comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment