Catadau

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCatadau
Escut de Catadau
Plaza y calle Nueva de Catadau.jpg
Antiga plaça de la Font de Catadau

Localització
Localització de Catadau respecte del País Valencià.png
39° 16′ 33″ N, 0° 34′ 11″ O / 39.275833333333°N,0.56972222222222°O / 39.275833333333; -0.56972222222222
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Ribera Alta
Entitats de població
Capital Catadau
Municipis 1
Població
Total 2.737 (2016)
• Densitat 77,1 hab/km²
Gentilici Catadauí, catadauïna
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 35,5 km²
Altitud 94 m
Limita amb
Partit judicial Picassent
Història
Festa major Segona setmana d'agost
Organització i govern
• Alcalde Pedro Juan Bisbal Oltra
Economia
Pressupost 1.776.083,59 € (2008)
Indicatius
Codi postal 46196
Codi INE 46093
Codi ARGOS 46093
Altres dades

Web www.catadau.es
Modifica dades a Wikidata

Catadau és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

El gentilici, segons Sanchis i Guarner ("Els pobles valencians parlen els uns dels altres"), és catauïns; altres indiquen catadauïns.

Limita amb Alfarb, Carlet, Llombai i Tous (a la mateixa comarca); i amb Dosaigües (a la Foia de Bunyol).

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme ocupa 35 km² de la Vall dels Alcalans, se situa a l'oest del Magre; l'orografia és accidentada per diferents serres on abunden les pinedes; la principal altura és el Matamont (512 m); dins el terme hi ha, a més, el caseriu del Poblenou, Los Rosales, La Lloma Molina i la Lloma Paga.

Història[modifica | modifica el codi]

Tot i que a la cova de l'Avellanera hi ha algunes deixalles prehistòriques, la primera prova de població és una antiga alqueria islàmica el nom de la qual prové de l'àrab Catadaur que significaria "propietat del Daur".

En 1238, Jaume I fa donació de Catadau, Vall d'Alcalano i Alumber (Llombai) a Guillem de Galaubia i així queda reflectit en el Llibre del Repartiment. En 1357 va comprar-lo Roman de Riusec i després passà successivament als Centelles i als Borja dintre del marquesat de Llombai. En 1522 fou saquejat pels agermanats d'Alzira. En 1609, segons el Cens de Caracena, comptava amb 130 cases de moriscos, l'expulsió dels quals va produir la despoblació de Catadau fins al 1611 en què es va concedir carta pobla: l'1 de juny de 1611 s'hi assentaren quaranta-dos noves famílies procedents d'àrees pròximes mitjançant establiments emfitèutics.

Entre els anys 1705 i 1707 (Guerra de Successió) els seus habitants no van satisfer les seues càrregues senyorials; va ser després de la recuperació del control borbònic (batalla d'Almansa) quan s'hi va restablir l'orde, encara que l'activitat dels miquelets austriacistes degué continuar fins a 1714. La repressió borbònica es va concentrar en aquells llauradors que exerciren càrrecs municipals durant la contesa. Des d'aleshores, els oficials municipals varen ser més estretament vigilats per la senyoria.[1]

La continuïtat del règim senyorial durant el segle XVIII va ser una realitat cada volta més qüestionada. Els fraus en la partició de collites i les rompudes sense permís s'hi troben àmpliament documentades durant aquell segle de creixement demogràfic sostingut. Enmig d'un clima d'oposició antisenyorial, l'any 1733 els veïns de Catadau mamprengueren un llarguíssim plet contra el duc de Gandia i marqués de Llombai per a la incorporació del Marquesat a la Corona, que més tard abandonarien el veïns de Llombai i d'Alfarb. El litigi acabà el 1806 amb la segregació de Catadau del Marquesat i la seua incorporació a la Corona. Catadau recuperava així el domini directe de les terres i la Corona rescatava la jurisdicció, les regalies i el terç delme.[2]

En 1843 la seua parròquia assoleix independència de la de Llombai. El 22 de juny de 1851 el Diario Mercantil de Valencia informava del bateig en l'església de Catadau d'una xiqueta, Luisa Boulet y Vera, filla dels marquesos de Liédena, que residien a Catadau i estaven emparentats amb la família reial. A Catadau també va nàixer el 1830 Joaquín Rodríguez Valcárcel del Castillo, comte de Pestagua, diputat moderat i militar. L'aveïnament d'aristòcrates sembla ser, en part, conseqüència de l'esmentat procés judicial d'incorporació a la Corona.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
2.230 2.201 2.225 2.189 2.273 2.345 2.371 2.487 2.578 2.619

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura és el principal fonament de l'economia local, el secà dóna garrofera, vinya, olivera i ametler; el regadiu, cítrics, hortalisses i fruiters. Hi és important també la ramaderia (bestiar boví i porcí) i l'avicultura.

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors: 5 del Partit Popular, 3 de Compromís i 3 del Partit Socialista del País Valencià-PSOE.

Escudo de Catadau (Valencia).svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Catadau

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Pedro Juan Bisbal Oltra 719 43,37% 5 (Red Arrow Down.svg-1)
Compromís per Catadau Compromís (isotip).svg Hèctor Roig Roig 464 27,99% 3 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Manuel Enrique Bono Donat 454 27,38% 3 (Green Arrow Up.svg+1)
Vots en blanc Transparent.gif 21 1,27%
Total vots vàlids i regidors 1.658 100 % 11
Vots nuls 23 1,37%**
Participació (vots vàlids més nuls) 1.681 78,88%**
Abstenció 450* 21,12%**
Total cens electoral 2.131* 100 %**
Alcalde:
Manuel Enrique Bono Donat (PSPV) (13/06/2015)
Hèctor Roig Roig (Compromís) (2017)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots: 3 de Compromís i 3 de PSPV[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona de València.[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcalde de Catadau és Manuel Enrique Bono Donat (PSPV).[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Vicente Bono Gimeno PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Vicent Bono Zapata AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Celestino Llorens Sanz AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 Celestino Llorens Sanz PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Rafael Pellicer Esteve PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Rafael Pellicer Esteve PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Rafael Pellicer Esteve PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Rafael Pellicer Esteve PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Pedro Juan Bisbal Oltra PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Manuel Enrique Bono Donat PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Monuments[modifica | modifica el codi]

Façana de l'església de Catadau
  • Església de Sant Pere Apòstol. Edificada en 1730 sobre una antiga mesquita.
  • Centre Catòlic Social de Catadau, d'Enric Viedma i Vidal.
  • Castell de Catadau. Es tracta d'una casa construïda sobre les restes d'una possible muralla per a defensar la població de Catadau durant l'època medieval, o bé d'alguna torre o petita fortificació. Les restes que s'han conservat són molt poques; malgrat això, s'hi pot distingir un llenç de mur, construït a base de maçoneria i argamassa.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Festes Majors. En honor a Santa Bàrbara i la Divina Aurora, en la primera setmana d'agost.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ardit, Manuel (2004). Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX. Catarroja - Barcelona: Editorial Afers, pàgina 512.
  2. Ardit, Manuel (2004). Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX. Catarroja - Barcelona: Editorial Afers, pàgina 591.
  3. Talavera, A; García, M «Compromís se une y consolidará los gobiernos socialistas de Cullera y la Pobla Llarga» (en castellà). Las Provincias [Alzira], 08-06-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  5. Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de València sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 90, 28-04-2015, pàg. 39 [Consulta: 3 agost 2015].
  6. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Catadau», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  7. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Catadau. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catadau Modifica l'enllaç a Wikidata