Matamon

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaMatamon
Matamon, 2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusMuntanya Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaCarlet (la Ribera Alta) Modifica el valor a Wikidata
 39° 14′ 24″ N, 0° 36′ 47″ O / 39.239885°N,0.613143°O / 39.239885; -0.613143
Dades i xifres
Altitud506,4 m Modifica el valor a Wikidata

El Matamon[1] és una muntanya de la Ribera Alta del País Valencià, situada al límit occidental del municipi de Carlet,[2] a l'oest de la serra del Caballó, a nord-est del riu Xúquer i del Pantà de Tous, i al sud del riu Sec i Catadau,[3] municipi del qual forma part,[4] amb Carlet i Tous.

A les Llomes del Matamon, situades al sud de l'Alt del Trencall (506,4 m) (també anomenat Quencal o Quencall),[5] cota més elevada del mapa topogràfic, les forces de compressió tectònica han generat deformacions dels materials geològics, donant com a resultat un paisatge majestuós, gairebé sense vegetació. Després del Quencall, el Pla de Matamon aplega als 457,8 metres d'altitud.

El barranc de la Font, els barranquets Espessos i el barranquet de l'Herba aporten aigua a la conca hidrogràfica del Xúquer.[6]

Destaquen dues coves: la cova Foradada, situada a l'est; i l'Avenc de l'Infern,[7] també anomenat Cova de Primo,[8] situat al sud del Quencall.

El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publicà la informació relativa al projecte de decret pel qual es declara paratge natural municipal.[9] El 16 de desembre de l'any 2015 ha estat declarat finalment, pel Ple del Consell Jurídic Consultiu (Dictamen núm. 712/2015), Paratge Natural Municipal.[10]

Des de l'Àrea recreativa de tres pins s'inicia el PR-CV 324 o Senda de Matamon de 6,3 km. L'any 2012 va patir un incendi forestal el seu recorregut.[11][12][13]

Imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. «el Matamont». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Carlet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Vilà i Valentí, J. [et al.]. Atles Universal Català (Gran Enciclopèdia Catalana). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, abril de 1986. ISBN 8485194411.  p. 49 H-11
  4. «Catadau». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Ermitas de Catadau | Ermitas de Valencia». www.ermitascomunidadvalenciana.com. [Consulta: 9 desembre 2016].
  6. Generalitat Valenciana, MatamonNoia 64 mimetypes pdf.pngPDF|data_accès=12 gener de 2016
  7. Universitat de València, Avenc de l'Infern
  8. MARTÍ OLIVER, B. Universitat de València. Departament de Geografia. Geoarqueologia i Quaternari Litoral. La Ribera del Xúquer a l'edat del Bronze, cap a un paisatge antròpic (en català). Universitat de València. Departament de Geografia, 1999, p. 159. ISBN 84-370-4275-5. 
  9. Diari Oficial de la Comunitat Valenciana
  10. Consell Jurídic Consultiu de la Generalitat Valenciana, Paratge Natural Municipal
  11. «Senderos afectados por los últimos incendios». Senderismo.
  12. Emilio. «CAMINANDO HACIA LAS ALTURAS: ALTO DEL MATAMÓN Y ALTO DEL TRENCALL (CATADAU, 1/10/2016)». CAMINANDO HACIA LAS ALTURAS, 04-10-2016. [Consulta: 29 desembre 2016].
  13. «Sendas del agua del Marquesat. lasprovincias.es». www.lasprovincias.es. [Consulta: 29 desembre 2016].