Castelló de la Ribera

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCastelló de la Ribera
Villanueva de Castellón
Bandera de Castelló de la Ribera Escut de Castelló de la Ribera
Bandera de Castelló de la Ribera Escut de Castelló de la Ribera
Plaça del País Valencià (Castelló de la Ribera).JPG
Castelló de la Ribera

Localització
Localització de Castelló de la Ribera respecte del País Valencià.png
39° 04′ 41″ N, 0° 30′ 45″ O / 39.0780688°N,0.5124591°O / 39.0780688; -0.5124591
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Ribera Alta
Municipis 1
Població
Total 7.266 (2016)
• Densitat 357,93 hab/km²
Gentilici Castellonenc, castellonenca;
Castelloner, castellonera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 20,3 km²
Altitud 19 m
Limita amb
Partit judicial Alzira
Història
Festa major Última setmana d'agost
Dia de mercat dijous
Organització i govern
• Alcalde Salvador Álvarez Carbonell
Indicatius
Codi postal 46270
Codi INE 46257
Codi ARGOS 46257
Altres dades
Agermanament NicaraguaCiudad Darío (Nicaragua)
FrançaChampagne-au-Mont-d'Or (França)

Web www.villanuevadecastellon.es
Modifica dades a Wikidata

Castelló de la Ribera (antigament anomenat Castelló de Xàtiva, oficialment i en castellà Villanueva de Castellón), és un municipi de la comarca de la Ribera Alta (València).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Se situa a la confluència dels rius Xúquer i Albaida. El relleu és totalment pla i tot just sobresurten alguns turons a la part meridional: destaquen les altures de l'Alteró de la Bateria, ja al terme veí de Gavarda, com també les altures del port de Càrcer, la serreta d'Uixera, i la Muntanyeta del Castellet, la qual és coronada per les restes de l'antic castell que va donar el nom al poble, una fortalesa sentinella avançada del castell de Xàtiva. La resta del terme es manté a una altitud mitjana de 30-40 m sobre el nivell del mar, i està cobert per sediments plistocens holocens procedents dels rius Xúquer i Albaida.

El clima és de tipus mediterrani.

Des de València, s'accedeix a la localitat a través de la A-7 per a enllaçar amb la CV-560, o antiga VP1038. També s'hi pot accedir amb la línia 1 del Metro de València, o bé per carreteres comarcals des de les poblacions frontereres.

Localitats properes[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Castelló de la Ribera limita amb les següents localitats: Alberic, Beneixida, Carcaixent, Gavarda, Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joan de l'Ènova i Senyera, Xàtiva i La Llosa de Ranes, aquestes dues últimes de la comarca de la Costera.

Història[modifica | modifica el codi]

El topònim del poble prové d'una vella torre musulmana que ja devia estar en ruïnes en el moment de la conquesta cristiana. Amb prou feines reconquerit per Jaume I, el lloc passà a dependre de la ciutat de Xàtiva, com ja esdevenia en temps islàmics, per la qual cosa la seua denominació històrica ha estat la de Castelló de Xàtiva.

Participà activament en la guerra de la Unió contra Pere I de Castella; el 1358, Pere IV ordenà esfondrar la torre del Castellet per tal d'evitar que caigués en mans castellanes; en 1486 la seua població morisca no passava de 10 persones; durant la revolta de les Germanies, en la qual també va intervenir, hi havia 90 cases; el 3 d'octubre de 1587, per privilegi de Felip II, es converteix en vila independent, i així culminà un llarg procés de peticions fetes al rei per les autoritats de la vila amb tal fi; el 26 d'agost de 1591, el mateix monarca signa el privilegi per a la construcció de la séquia d'Escalona, que rega les terres del terme i que es va construir en temps del seu fill Felip III; en aqueixa època ja hi havia vora mil habitants i l'expulsió morisca de 1609 no va afectar la població, ja que des del moment de la conquesta fou repoblada amb cristians vells.

Durant la guerra de Successió va sofrir un saqueig a mans dels borbònics manats pel comte de Mahoní, i en acabar la contesa, i atès que Castelló havia abraçat la causa d'Àustria, es va revocar temporalment el seu caràcter de vila independent, passant a dependre de Carcaixent des de 1708 a 1735; durant el segle XVIII les febres tercianes causaren estralls en la població, que malvivia, segons Cavanilles, de l'arròs i de la seda, fins a deixar-la en 1.461 ànimes; el segle XIX, la vila va viure la invasió dels dragons francesos del mariscal Suchet; el saqueig dels carlins en 1836 i en 1873; la desamortització del convent dominicà de sant Vicent Ferrer; especialment sagnant fou la guerra de 1936-1939 que hi deixà setanta morts entre ambdós bàndols.

El conflicte toponímic[modifica | modifica el codi]

El topònim oficial, després de fortes disputes judicials i extrajudicials, és a hores d'ara Villanueva de Castellón, segons proclama el mateix ajuntament, que tanmateix s'acostuma a emprar, al mateix lloc web, el nom popular de Castelló, mentre la web té dues adreces, la de Castelló de la Ribera, i la de Villanueva de Castellón.[1] Mentrestant, Vilanova de Castelló no hi apareix, però sí que ho fa a la llista de gentilicis que ha publicat l'AVL[2]

El nom del poble ha estat objecte de forta polèmica entre els seus habitants a les darreries del segle XX i el principi del segle XXI, polititzant-se la qüestió toponímica i extremant-se les postures. Alguns van proposar canviar de nom, adduint que el més habitual era referir-se al poble com a Castelló, i ja que de Castellons n'hi ha molts, i tenint en compte que es troba a la Ribera, havia de canviar-se a Castelló de la Ribera. A més, es va adduir que el títol de Vila era una denominació borbònica. El canvi de nom va comptar amb l'oposició del sector més conservador de la política valenciana, així com de persones independents, i per tant, finalment no es va consolidar. A més, l'alcalde desestimà la realització d'un referèndum en el seu moment.

El topònim oficial, roman, doncs, com a Villanueva de Castellón, malgrat una sèrie de resolucions que han canviat el nom diverses vegades:

  • 1 de gener de 1900 - 15 d'octubre de 1982: Villanueva de Castellón[3]
  • 15 d'octubre de 1982 - 28 d'agost de 1986: Vilanova de Castelló[3]
  • 28 d'agost de 1986 - 26 de juliol de 1994: Villanueva de Castellón, segons el BOE[3]
  • 26 de juliol de 1994 - 1 d'octubre de 1998: Castelló de la Ribera, segons el DOGV[3]
  • 1 d'octubre de 1998 - 4 de maig de 2004: Villanueva de Castellón[3]
  • 4 de maig de 2004 - 28 d'abril de 2005: Castelló de la Ribera (Sentència del Tribunal Suprem d'Espanya del 21 d'abril de 2004;[3] publicat al DOGV el 20 de maig de 2004 i, de nou, el 19 de juliol de 2005)[4]
  • 28 d'abril de 2005 - ara: Villanueva de Castellón (Sentència núm. 249 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, del 22 d'abril de 2005)[3]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
7.062 6.978 7.041 7.089 7.030 6.950 7.189 7.239 7.379 7.493

Economia[modifica | modifica el codi]

La seua economia és bàsicament agrícola, encara que compta amb unes petites indústries. La superfície cultivada és sencerament de regadiu, per mitjà del rec a manta a la major part del terme, i rec motoritzat i rec a goteig a la muntanya. Dins del terme hom troba tarongers, com a principal arbre fruiter, hortalissa de qualsevol tipus, i finalment i en quantitat reduïda, dacsa, arròs i oli. La ramaderia ha desaparegut amb el pas dels anys. El sector industrial compta amb fàbriques de conserves alimentàries, i magatzems de comercialització i exportació de fruites i hortalisses, i algunes altres activitats menors. La indústria castellonera també es fonamenta en el moble i les construccions metàl·liques.

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors: 6 del Partit Popular, 4 de Gent de Castelló i d'Esquerres-Compromís, 2 d'Esquerra Unida del País Valencià i 1 del Partit Socialista del País Valencià-PSOE.

Escut de Castelló de la Ribera.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Castelló de la Ribera

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Salvador Álvarez Carbonell 1.867 42,64% 6 (Red Arrow Down.svg-2)
Gent de Castelló i d'Esquerra-Compromís (GCiE-Compromís) GCiE-Compromis.png Óscar Noguera Alberola 1.118 25,53% 4 (Green Arrow Up.svg+2)
Esquerra Unida del País Valencià (Acord Ciutadà) Logo EUPV sin tipografía.png Otilia Ferrando Barberá 636 14,52% 2 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Esther Guardiola Gómez 477 10,89% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Unim Castelló Unim-Castelló.png Esperanza Sanz Bravo 213 4,86% 0
Vots en blanc Transparent.gif 68 1,55%
Total vots vàlids i regidors 4.379 100 % 13
Vots nuls 62 1,4%**
Participació (vots vàlids més nuls) 4.441 79,09%**
Abstenció 1.174* 20,91%**
Total cens electoral 5.615* 100 %**
Alcalde: Emilio Óscar Noguera Alberola (GCiE-Compromís) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 4 de GCiE-Compromís, 2 d'EUPV i 1 de PSPV[5])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[6] Junta Electoral de la Zona d'Alzira.[7] Periòdic Ara.[8]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcalde de Castelló de la Ribera és Emilio Óscar Noguera Alberola (GCiE-Compromís).[9][10]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José Beneto Ferrús PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 José Beneto Ferrús PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Antoni Vizcaíno Puche IU-UPV 30/06/1987 --
1991 - 1995 Antoni Vizcaíno Puche EUPV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Josefa Esther Guardiola Gómez PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Alfred Gregori i Puig Bloc-EU 03/07/1999 --
2003 - 2007 Alfred Gregori i Puig Entesa 14/06/2003 --
2007 - 2011 Alfred Gregori i Puig EUPV-Verds 16/06/2007 --
2011 - 2015 Salvador Álvarez Carbonell PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Emilio Óscar Noguera Alberola GCiE-Compromís 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[10]

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església de l'Assumpció. Edificada en el segle XV, tenia una torre d'estil romànic que va resultar destruïda durant un terratrèmol durant el segle XIX.
  • Ermita de Santa Bàrbara.
  • Ermita de la Sang de Crist.
  • Ermita de Santa Anna. Situada sobre el Greu de saliva. Data del segle XV i és molt restaurada, amb la qual els elements del gòtic català es limiten a la portalada i la planta bàsica.
  • Col·legi Sant Doménec. Col·legi de Dominiques, amb més de 100 anys d'història, obra de Joaquín María Arnau Miramón. Se situa en ple nucli urbà.
  • Mercat.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Forns de terrissa
Restes de la vila romana
  • Les restes d'una vila romana amb tres forns de terrissa, d'època republicana, segles I i II, fins a mitjans del segle XX d. de C. Es troba a la vora de l'estació de metro. L'any 2014 es van realitzar obres de restauració dels forns romans, en tal restauració s'invertiren un total de 23.500 euros, netejant, condicionant i restaurant els forns, així com la senyalització d'aquests. El jaciment va ser descobert amb la construcció de la nova estació de ferrocarril de Vila-nova de Castelló i excavat l’any 1989, cosa que va permetre documentar part de tres forns de cocció de ceràmica, una bassa de decantació d’argila i dos fosses-abocador amb abundants fragments de ceràmica.[11]
  • El balneari i alberg de Santa Anna.
  • El parc municipal que fou d'antuvi la platja de vies del trenet.
  • Estació de Castelló de la Ribera

Festes[modifica | modifica el codi]

Les festes més significatives són, com a tantes localitats del País Valencià, les falles i els Moros i Cristians. A més, hi ha festes patronals al principi de setembre, en honor al Santíssim Crist dels Prodigis, a la Mare de Déu dels Dolors i als Sants de la Pedra.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Entre les personalitats més notables de la vila, es compten els predicadors barrocs Gaspar Taengua, oncle i nebot; Francesc Franco, metge del rei Joan III de Portugal, l'il·lustrat divuitesc Vicent Ignasi Franco, i el violinista i compositor Francisco Benetó.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Vista panoràmica de Castelló de la Ribera


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Web de l'ajuntament de Castelló
  2. AVL gentilicis
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 www.valencians.com/castellodelaribera
  4. DOGV 4757, de 20 de maig de 2004 ; DOGV 5052, de 19.07.2005. . Pàg 159
  5. Senso, Carles «Compromís tendrá la alcaldía de Vva. de Castellón los 4 años» (en castellà). Levante-EMV [Alzira], 11-06-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].
  6. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. Junta Electoral de la Zona d'Alzira «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Alzira sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Alzira], 90, 28-04-2015, pàg. 116 [Consulta: 3 agost 2015].
  8. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Villanueva de Castellón», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  9. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  10. 10,0 10,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Villanueva de Castellón. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
  11. «Cultura restaura els forns romans de Villanueva de Castellón». CONSELLERIA D'EDUCACIÓ, CULTURA I ESPORT. [Consulta: 27 gener 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castelló de la Ribera Modifica l'enllaç a Wikidata