L'Énova
 L'Énova | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Comarca | Ribera Alta | ||||
| Capital | L'Énova | ||||
| Població | |||||
| Total | 908 (2022) | ||||
| • Densitat | 113,5 hab./km² | ||||
| Gentilici | enovera, enover | ||||
| Predomini lingüístic | Valencià | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 8 km² | ||||
| Altitud | 50 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Alzira | ||||
| Festa patronal | Segona setmana de setembre | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Francisco Ordiñana Martínez | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46669 | ||||
| Codi INE | 46119 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46119 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | lenova.es | ||||
L'Énova és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta. Fins al febrer del 2021 el nom del municipi havia estat escrit amb accent obert, L'Ènova.[1][2] El municipi forma una conurbació amb la veïna població de Manuel.
Limita amb Manuel, la Pobla Llarga i Rafelguaraf (a la mateixa comarca); i amb Barxeta i Xàtiva (a la comarca de la Costera).
Geografia[modifica]
La superfície del terme és plana, llevat de la zona sud on s'alcen les suaus ondulacions en la Lloma del Baladre i el Cabeço. Hi ha un vèrtex geodèsic de tercer ordre en el Castellet (121 m.). Drenen el terme els barrancs del Poble, Llarg i Collado. Les terres del terme es reguen amb la séquia Comuna de l'Énova, que pren aigües del riu Albaida, en terme de Xàtiva, i l'antiguitat del qual es remunta al segle xiv. El poble està situat en la vessant de la muntanya.
Història[modifica]
El pas dels romans està suficientment demostrat per les troballes descobertes a la partida de Les Paretetes, on hi ha una vil·la, Vil·la Cornelius, per la subsistència de la qual s'hi està lluitant a hores d'ara, ja que les obres del tren d'alta velocitat amenacen de soterrar-la. També hi ha unes pedreres i, fins i tot, a la serra s'han trobat rodades de carro.[3][4][5]
L'origen de la població actual és una alqueria musulmana repoblada en 1248 per cristians, malgrat que el 1264 es va donar permís a Alfons de Múrcia per reintroduir pobladors moriscos;[6] la crisi demogràfica soferta per l'expulsió dels moriscos, en 1609, es va recuperar parcialment en els segles xvii i XVIII.
Demografia[modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.189 | 1.176 | 1.164 | 1.104 | 1.060 | 1.049 | 1.032 | 997 | 981 | 1.011 |
Política i Govern[modifica]
Composició de la Corporació Municipal[modifica]
El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 de Compromís per l'Énova (Compromís).
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Tomàs Giner Esparza | 375 | 61,07% | 5 ( +1)
| |
| Compromís per l'Énova | 
|
Agustín Martín Castelló | 201 | 32,74% | 2 ( )
| |
| Altres candidatures[a][b] | 
|
21 | 3,42% | 0 ( -1)
| ||
| Vots en blanc |
|
17 | 2,77% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 614 | 100 % | 7 | |||
| Vots nuls | 21 | 3,31% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 635 | 83,44%** | ||||
| Abstenció | 126* | 16,56%** | ||||
| Total cens electoral | 761* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Tomàs Giner Esparza (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors | ||||||
| Fonts: JEC,[7] JEZ Xàtiva,[8] M. Interior,[9] Periòdic Ara.[10] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldia[modifica]
Des de 2015 l'alcalde de l'Énova és Tomás Giner Esparza (PSPV).[11]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | José Cerdá Sanchis | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Felipe Cerdá Sanchis | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | José Ramón Navarro Marco | UV | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Antoni Tormo Tormo | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | José Ramón Navarro Marco | UV-CCV | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Francisco Ordiñana Martínez | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Francisco Ordiñana Martínez | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Francisco Ordiñana Martínez | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Francisco Ordiñana Martínez | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Tomás Giner Esparza | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| Des de 2019 | Tomás Giner Esparza | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[11] | ||||
Economia[modifica]
Els seus 7,7 km² de terme estan dedicats a l'agricultura, que és el motor de la seua economia. Segons Cavanilles en 1795 produïa arròs, seda, blat, dacsa i hortalisses.
Monuments[modifica]
.jpg)
- Vil·la romana, amenaçada per les obres de l'AVE
- Església de la Mare de Déu de Gràcia, neoclàssica, del segle XIX
- Capella dels Sants, del xviii
Festes[modifica]
- Sant Vicent Ferrer, 23 d'abril
- Festa de l'Aurora, 27 de juliol
- Festes Majors. Celebra les seves festes patronals el segon diumenge de setembre a la Verge de Gràcia, Sant Felip Neri i Santíssim Crist.
Fills il·lustres[modifica]
- Enric Matalí i Timoneda (València, 1903-1984), cronista oficial de la vila des de 1958.[12]
- Facundo Bellver Castelló, Canonge de la Catedral de València.[13]
Notes[modifica]
- ↑ També participaren a les eleccions municipals de 2019: Partit Popular (PP) (21 vots, 3,42%).
- ↑ El PP perdé 1 regidor obtingut el 2015.
Referències[modifica]
- ↑ «El Consell aprova el canvi de denominació del municipi de l'Ènova per l'Énova». [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ «[http://dogv.gva.es/datos/2021/02/19/pdf/2021_1464.pdf DECRET 26/2021, de 12 de febrer del Consell, d’aprovació del canvi de denominació del municipi de l’Ènova per «l’Énova».]». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 9024, 19-02-2021.
- ↑ «Pedreres Romanes» (en valencià). Ajuntament de l'Énova, 05-06-2017. [Consulta: 7 octubre 2022].
- ↑ «[https://cvc.gva.es/wp-content/uploads/572.pdf Informe sobre la vila romana d’Els Alters (vila Cornelius) i sobre les pedreres de Buixcarró, de l’Ènova]». Consell Valencià de Cultura, Ple, 22 desembre 2016.
- ↑ «L’Ènova descobreix marques úniques en una pedrera romana». [Consulta: 7 octubre 2022].
- ↑ Català i Cebrià, Joan; Sanchis Martínez, Vicent. La Subcomarca de Castelló i les Énoves. La Pobla Llarga: Ajuntaments de Manuel, l'Énova, Rafelguaraf, Sant Joanet, Senyera, Castelló i la Pobla Llarga, i per la Diputació Provincial de València., 2011, p. 179,181.
- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.525 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de Zona de Xàtiva «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Xàtiva sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 146 [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a l'Ènova», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ 11,0 11,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. l'Énova. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ «VIII. CRONISTAS OFICIALES DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS DE MURCIA Y DE VALENCIA» (en castellà). [Consulta: 27 maig 2022].
- ↑ «[https://www.boe.es/gazeta/dias/1951/09/21/pdfs/BOE-1951-264.pdf Ministerio de justicia. ORDENES de 14 de septiembre de 1951 por las que se nombran para las Canongías Simples y Beneficio Menor que se citan a los señores que se mencionan.]». Boletín Oficial del Estado, 21-09-1951 [Consulta: 27 maig 2022].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Énova |
- Pàgina oficial de l'Ajuntament (castellà)
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
._Archivo_del_Reino_de_Valencia.jpg){kind=link}