L'Ènova

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaL'Ènova
Escut de L'Ènova
L'Ènova 15.jpg
Ajuntament

Localització
Localització de l'Ènova respecte del País Valencià.png
39° 02′ 40″ N, 0° 28′ 56″ O / 39.044444°N,0.482222°O / 39.044444; -0.482222
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Ribera Alta
Municipis 1
Població
Total 936 (2016)
• Densitat 117 hab/km²
Gentilici Enover, enovera
Malnom boler, bolera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 8 km²
Altitud 50 m
Limita amb
Partit judicial Alzira
Història
Festa major Segona setmana de setembre
Organització i govern
• Alcalde Francisco Ordiñana Martínez
Economia
Pressupost 721.000 € (2008)
Indicatius
Codi postal 46669
Codi INE 46119
Codi ARGOS 46119
Altres dades

Web www.lenova.es
Modifica dades a Wikidata

L'Ènova és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta. El nom oficial, fixat amb el Decret 84/1989, hauria de ser l'Énova, seguint la pronúncia dels habitants.

Limita amb Manuel, la Pobla Llarga i Rafelguaraf (a la mateixa comarca); i amb Barxeta i Xàtiva (a la comarca de la Costera).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Plànol de la Séquia Comuna de l'Énova (1730)

La superfície del terme és plana, llevat de la zona sud on s'alcen les suaus ondulacions en la Lloma del Baladre i el Cabeço. Hi ha un vèrtex geodèsic de tercer ordre en el Castellet (121 m.). Drenen el terme els barrancs del Poble, Llarg i Collado. Les terres del terme es reguen amb la séquia Comuna de L'Ènova, que pren aigües del riu Albaida, en terme de Xàtiva, i l'antiguitat del qual es remunta al segle XIV. El poble està situat en la vessant de la muntanya.

Història[modifica | modifica el codi]

El pas dels romans està suficientment demostrat per les troballes descobertes a la partida de Les Paretetes, on hi ha una vil·la, per la subsistència de la qual s'hi està lluitant a hores d'ara, ja que les obres del tren d'alta velocitat amenacen de soterrar-la. També hi ha unes pedreres i, fins i tot, a la serra s'han trobat rodades de carro. [cal citació]

L'origen de la població actual és una alqueria musulmana repoblada en 1248 per cristians, malgrat que el 1264 es va donar permís a Alfons de Múrcia per reintroduir pobladors moriscos;[Qui?] la crisi demogràfica soferta per l'expulsió dels moriscos, en 1609, es va recuperar parcialment en els segles XVII i XVIII.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
1.189 1.176 1.164 1.104 1.060 1.049 1.032 997 981 1.011

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 7 regidors: 4 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE, 2 de Compromís i 1 del Partit Popular.

Escut de l'Ènova.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - l'Ènova

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Tomás Giner Esparza 321 50,08% 4 (Green Arrow Up.svg+1)
Compromís per l'Ènova Compromís (isotip).svg Eduardo Marco Esteve 147 22,93% 2 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Juan Ramón López Casas 125 19,50% 1 (Red Arrow Down.svg-1)
Grup Iniciativa Popular (GIP) GIP-Enova.jpg Soledad Bou Canet 42 6,55% 0
Vots en blanc Transparent.gif 6 0,94%
Total vots vàlids i regidors 641 100 % 7
Vots nuls 33 4,9%**
Participació (vots vàlids més nuls) 674 84,57%**
Abstenció 123* 15,43%**
Total cens electoral 797* 100 %**
Alcalde: Tomás Giner Esparza (PSPV) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots de PSPV)
Fonts: Ministeri de l'Interior.[1] Junta Electoral de la Zona de Xàtiva.[2] Periòdic Ara.[3]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcalde de l'Ènova és Tomás Giner Esparza (PSPV).[4][5]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José Cerdá Sanchis PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Felipe Cerdá Sanchis PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Ramón Navarro Marco UV 30/06/1987 --
1991 - 1995 Antoni Tormo Tormo PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Ramón Navarro Marco UV-CCV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Francisco Ordiñana Martínez PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Francisco Ordiñana Martínez PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Francisco Ordiñana Martínez PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Francisco Ordiñana Martínez PSPV-PSOE 11/06/2011 --
Des de 2015 Tomás Giner Esparza PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[5]

Economia[modifica | modifica el codi]

Els seus 7,7 km² de terme estan dedicats a l'agricultura, que és el motor de la seua economia. Segons Cavanilles en 1795 produïa arròs, seda, blat, dacsa i hortalisses.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Reconstrucció de Vil·la Cornèlius, de l'època romana.
  • Vil·la romana, amenaçada per les obres de l'AVE
  • Eglésia de la Mare de Déu de Gràcia, neoclàssica, del segle XIX
  • Capella dels Sants, del XVIII

Festes[modifica | modifica el codi]

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  2. Junta Electoral de la Zona de Xàtiva «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Xàtiva sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Xàtiva], 90, 28-04-2015, pàg. 136 [Consulta: 3 agost 2015].
  3. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - l'Ènova», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  4. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  5. 5,0 5,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. l'Ènova. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Ènova Modifica l'enllaç a Wikidata