Carcaixent

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCarcaixent
Escut de Carcaixent
escut de Carcaixent
AlmRibera2 Carcaixent.jpg
Magatzem de taronges La Ribera

Localització
Localització de Carcaixent respecte del País Valencià.png
39° 07′ 00″ N, 0° 26′ 00″ O / 39.116666666667°N,0.43333333333333°O / 39.116666666667; -0.43333333333333
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Ribera Alta
Municipis 3
Conté
Població
Total 20.520 (2016)
• Densitat 346,33 hab/km²
Gentilici Carcaixentí, carcaixentina
Malnom Guixot, guixota
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 59,25 km²
Altitud 21 m
Limita amb
Partit judicial Alzira
Història
Festa major Primera quinzena d'octubre
Patró MdD d'Aigües Vives i Sant Bonifaci
Organització i govern
• Alcalde Francesc Salom Salom (2015)
Indicatius
Codi postal 46740
Codi INE 46083
Codi ARGOS 46083
Altres dades
Agermanament France Bagnols-sur-Cèze, França, Eeklo (Bèlgica) i Feltre (Itàlia)

Web www.carcaixent.es
Modifica dades a Wikidata

Carcaixent és una ciutat del País Valencià, que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme, de 59,4 km² és eminentment pla a la seua meitat oest, voltat pel Xúquer, i muntanyenc a la seua meitat est, amb les muntanyes del Reialenc fins a la vall d'Aigües Vives. És regat també pel barranc de Barxeta i la Reial Séquia de Carcaixent. Limita amb Alberic, Alzira, Benimuslem, Rafelguaraf, Castelló de la Ribera i la Pobla Llarga (a la mateixa comarca); amb Benifairó de la Valldigna i Simat de la Valldigna (a la Safor); i amb Xàtiva (a la comarca de la Costera).

Nuclis[modifica | modifica el codi]

Barris[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

Reforma de la carta pobla de Carcaixent (1796)

Poblat des del neolític i l'Edat del Bronze, com ho demostren nombroses troballes escampades pel seu terme. De l'època ibero-romana s'han trobat restes algunes viles. La fundació de l'actual nucli urbà és incerta, uns apunten als romans i d'altres a una alqueria musulmana; d'aqueix període hi ha documentades diverses alqueries en l'actual terme: Alborgí, Benimaclí, Benivaire, Cogullada, Ternils i alguna més que totes plegades acabaren conformant un nucli conegut com a Horta de Cent o Horta de Carcaixent.

Després de la seua conquesta per Jaume I a finals de desembre del 1242, va ser repoblada amb lleidatans i tortosins; apareix per primera vegada en el Llibre del Repartiment en 1248; en 1266 es constitueix en parròquia i s'edifica, a l'alqueria de Ternils, l'ermita de sant Roc; en l'època medieval Carcaixent era una alqueria dependent d'Alzira; l'any 1348 la Guerra de la Unió afectà les alqueries, i Carcaixent i Cogullada foren cremades; el 1434 ja posseïa església, que era atesa pel vicari de Ternils.

El segle XVI va ser època de gran creixement urbanístic, demogràfic i econòmic mercès al conreu de la morera i el comerç de la seda; en 1521 era lloc d'agermanats i hi hagué força enfrontaments; el 1547 la cúria va decidir que el vicari residís ja a Carcaixent; el 1544 ja existien diversos beneficis en l'església, el 1576 hom segrega d'Alzira i es constitueix en universitat amb plena capacitat de govern i administració la qual cosa comportava l'assignació d'un terme municipal i el repartiment de les càrregues amb el municipi d'Alzira; el 1577 el municipi va sol·licitar la de cises en el pa, el vi i la carn per a desendeutar-se de les despeses ocasionades per la imposició construcció de l'església, que els va costar més de 10.000 ducats; el 1589, Felip II l'atorgà el títol de vila reial amb dret a vot a les Corts Valencianes, mitjançant costosos donatius a la Corona.

En l'últim terç del segle XVI s'hi conreaven al voltant de 24.000 fanecades, i entre un 25 i un 30% dels propietaris eren considerats com rics i en condicions d'acumular excedents, la qual cosa explica que el veïnatge contribuïra en la despesa que va suposar l'aixecament de la vila; en les Corts valencianes de 1626, l'església demanà l'exempció de pagar el dret d'amortització i segell de 40.000 lliures, i el braç reial va demanar la revisió dels termes i límits amb Algemesí degut als molts processos entaulats des de la segregació d'Alzira; en les de 1645 va sol·licitar franquícia per a amortitzar 2.000 lliures. El 1627 ja posseïa un sistema d'insaculació per a l'elecció d'oficials locals. Degut als greus problemes que tingueren els llauradors entre el 1600 i el 1650, la vila decidí construir una nova séquia que suplís la insuficiència de la xarxa de séquies i braçals dependents del riu Albaida i el barranc de Barxeta.

A l'inici del XVIII, Carcaixent és el centre comarcal de la seda; en la guerra de Successió va donar suport al borbó Felip V que, en 1708 i 1738, atorgà dos diplomes pels que fou concedida la jurisdicció civil i criminal, alta i baixa; en 1781 mossèn Monzó i els seus amics Maseres i Bodi plantaren en la Bassa Reial el primer camp de taronges que fou la base la transformació moderna de la localitat.

A principis del segle XIX existien en la vila quatre molins de farina i arròs i 204 torns de filar seda; el 1813 i en el context de la guerra del Francès tingué lloc al terme un important enfrontament contra les tropes franceses que donà lloc a la llegenda de "la Marqueseta"; Mª. Antònia Talens Mezquita.

A partir del 1848 començà l'exportació de taronges cap a França i des del 1863 cap a Gran Bretanya; el 12 d'agost de 1861 va crear-se la companyia Tramway Carcagente a Gandia que s'encarregava de la construcció i explotació del primer ferrocarril de via estreta de la península ibèrica. Després de tres anys d'obres, el 8 de febrer de 1864 s'inaugurava el tramvia-ferrocarril amb tracció animal que s'encarregava d'unir dues comarques tan pròsperes com La Safor i La Ribera. El 1911, durant un avalot que va tenir lloc a la vila a causa de la guerra d'Àfrica, l'ajuntament fou assaltat i part del seu mobiliari fou cremat. El 1916 Carcaixent obtingué el títol de ciutat.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Carcaixent
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007
12.262 13.520 13.834 15.393 17.846 17.216 17.937 18.971 22.164 20.062 20.609 21.753 21.695

Economia[modifica | modifica el codi]

Interior del magatzem de taronges La Ribera

L'agricultura era l'activitat més important fins fa poc temps. Basada en el monocultiu i comerç de la taronja (des del segle XIX). Però a partir dels 60 del passat segle, es va produir una crisi important i l'agricultura va entrar en un període de recessió. En aquests moments es pot dir que es troba en una fase de transformació.

Pel que fa a la indústria, aquest sector secundari està dedicat majoritàriament a la transformació dels cítrics, i també hi ha tèxtil, fabricació de mobiliari auxiliar, etc..

Actualment, més de dos terços de la població activa treballen en el sector serveis, sector que s'ha vist incrementat per la creació del Centre Comercial Ribera del Xúquer, una gran superfície comercial que augmenta la disponibilitat de béns de consum que abans calia adquirir en altres zones, com la ciutat de València. No obstant això, el nou centre comercial ha estat vist també com una amenaça per al comerç local.

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 10 de Compromís, 4 del Partit Popular, 2 del Partit Socialista del País Valencià, 2 d'Units per València, 2 de Gent de Carcaixent i 1 de Reiniciem Carcaixent.

Escut de Carcaixent.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Carcaixent

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Carcaixent Compromís (isotip).svg Paco Salom Salom 4.162 37,15% 10 (Green Arrow Up.svg+4)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Salvador Ferrer Juan 1.956 17,46% 4 (Red Arrow Down.svg-6)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg David Pedrón Tamayo 1.162 10,37% 2 (Red Arrow Down.svg-1)
Units per València Units-per-Valencia.png Ana Calatayud Tortosa 1.154 10,3% 2 (Green Arrow Up.svg+1)
Gent de Carcaixent[1] GENTCAR.png Juan Bautista Albert Tormo 940 8,39% 2 (Green Arrow Up.svg+1)
Reiniciem Carcaixent Reiniciem-CRCXNT.png Carles Albert Badenes 750 6,69% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Altres candidatures[2] Transparent.gif 923 8,24% 0
Vots en blanc Transparent.gif 155 1,38%
Total vots vàlids i regidors 11.202 100 % 21
Vots nuls 228 1,99%**
Participació (vots vàlids més nuls) 11.430 73,47%**
Abstenció 4.127* 26,53%**
Total cens electoral 15.557* 100 %**
Alcalde: Paco Salom Salom (Compromís) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona d'Alzira.[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcalde de Carcaixent és Paco Salom Salom (Compromís).[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Vicent Eusebio Pla i Noguera PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Vicent Eusebio Pla i Noguera PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicent Eusebio Pla i Noguera PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Rafael Navarro Ferrer UV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Rafael Navarro Ferrer UV-CCV 17/06/1995 --
1999 - 2003 María Dolores Botella Arbona PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 María Dolores Botella Arbona PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 María Dolores Botella Arbona PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 María Dolores Botella Arbona PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Paco Salom Salom Compromís 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Ermita de sant Roc de Termils. Temple del segle XIII d'estil pregòtic i portada romànica. És l'edifici més antic del poble, era l'antiga església de l'antic lloc de Ternils. És una construcció senzilla composta per una nau única rectangular, amb quatre arcs diafragma que sostenen la coberta. El sostre és de fusta al descobert, amb una decoració de formes geomètriques romboidals amb les quatre barres roges i grogues.
  • Església de l'Assumpció. Data de 1434, gòtica, ampliada i reformada en diferents ocasions. Degut al progressiu creixement de Carcaixent l'església fou ampliada successivament, destacant la realitzada a partir de l'any 1625, quan adquirí la seua configuració actual. De la direcció de l'obra s'encarregà el mestre d'obres Joaquín Bernabéu. El campanar es construí abans, ja que es coronà l'any 1619. Amb motiu de l'incendi ocorregut l'any 1736, l'església es va decorar amb l'estil barroc que té en l'actualitat. Es va reconstruir de nou i es va realitzar el frontispici de la nova porta l'any 1770. El temple és de planta basilical, amb accentuació del fals creuer, amb murs alts i pilastres adossades de base alta i contraforts interiors molt marcats. A a façana destaquen els contraforts que ressalten l'altura de la nau, l'esvelt campanar i la gran cúpula sobre tambor circular, amb coberta semiesfèrica i coberta de ceràmica multicolor. A l'interior destaca el retaule monumental de fusta policromada del presbiteri. Té onze capelles, entre les quals destaca la de la Mare de Déu d'Aigües Vives, patrona del municipi. També alberga pintures de Segrelles.
  • Església de Sant Bartomeu de Cogullada. Església construïda entre els segles XVI i XVII, encara que una recent restauració ha fet malbé la decoració primitiva. D'una sola nau rectangular, coberta amb una volta de canó amb finestres i una cúpula sobre la capella major. La volta recau sobre pilastres i contraforts que permeten l'existència de capelles laterals cobertes. Només hi ha una portada als peus del temple, de pedra, amb pilastres de capitell dòric i separació central. En el segon cos hi ha uns pinacles decorats que flanquegen una escultura de pedra decapitada, suposadament del sant titular, un frontó partit remata aquesta portada. El campanar consta de tres cossos. Conserva objectes de culte interessants procedents d'altres esglésies destruïdes en la Guerra Civil.
  • Monestir del Corpus Christi. Convent dominic de 1654 del que només roman l'església, convertida en l'actualitat en auditori. L'edifici actual s'acabà l'any 1689. i consta d'una nau única rematada posteriorment amb ornament neoclàssics. Està coberta amb una volta de mig canó suportada per pilastres, amb finestres i contraforts interiors. A l'exterior hi ha un petit campanar de paret i la portada neoclàssica, tapiada i mutilada.
  • Convent de Sant Francesc. Edificat en 1602 amb l'autorització del patriarca Joan de Ribera.
  • Convent d'Aigües Vives, situat a la vall del mateix nom. Les primeres obres daten del segle XIII, però l'edifici actual començà a bastir-se durant el segle XVI. El gran claustre es construí en l'any 1597, més tard es construí l'església del convent i, finalment en el segle XVIII s'hi edificà tota l'ala nord. Destaca el claustre, amb els trams coberts amb voltes d'aresta, i decoració interior d'estil barroc. Té una petita església de planta rectangular d'una sola nau, volta de canó, capelles laterals i un cor elevat. El monestir estava regit per l'ordre dels agustins, que custodiaven la imatge de la Mare de déu d'Aigües Vives, fins a la desamortització de 1835, moment quan la comunitat religiosa va haver d'abandonar el monestir. Recentment l'edifici ha estat restaurat per a habilitar-ne l'ús hoteler.
  • Església de Sant Antoni de Pàdua.
  • Església de Sant Francesc de Paula.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Magatzem de Ribera. La construcció no està datada exactament, es pensa que es va construir entre 1905 i 1910. La planta de l'edifici adopta la forma de "L". La construcció està inspirada en la tipologia basilical, amb una nau central de dimensions més grans i més alta, i unes naus laterals més estretes i no tan elevades com la central, i que permeten la il·luminació zenital. Hi ha també una sèrie de columnes de funció, que marquen la separació entre la nau central i les laterals.
  • Casa Consistorial. L'Ajuntament actual s'inaugurà l'any 1847. És d'estil neoclàssic, amb una bella i harmoniosa façana. L'obra, que fou dirigida per Salvador Escrich, es va construir en forma de casa pairal, i consta de planta baixa, planta noble i cambra, amb una gran escala. Té una planta irregular, de forma trapezoïdal, i gira al voltant del pati central. Hi destaca la sala de sessions, amb un sostre de bigues de fusta bellament ornamentades. Actualment, les dependències municipals es reparteixen entre aquest edifici i el contigu Palau del Marqués de Montortal.
  • Palau del marqués de Montortal, o de la Marqueseta. Fou construït cap al 1780, i reformat l'any 1850. L'edifici consta de planta baixa, planta noble i cambra. Encara que és notable la composició arquitectònica de tota la construcció, l'element que més hi destaca és la decoració interior, ja que té una mostra molt important de rajoles ceràmiques del segle XVIII, i, d'una manera especial, una magnífica cuina decorada amb retaules ceràmics. A la planta noble, hi ha frescos decoratius en parets i sostres. Després d'haver sigut rehabilitat recentment, va ser inaugurat pel gener de 1993 com a dependències municipals.
  • Torre de Carcaixent, o Cova de les Meravelles. Torre de planta quadrangular que es conserva en bon estat dins d'una propietat privada.
  • Cases modernistes, existeixen nombroses residències de l'aristocràcia terratinent de finals del segle XIX i principis del XX construïdes en aquest estil.
  • Mercat

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Ral·li humorístic. El primer cap de setmana d'octubre se celebra el Ral·li humorístic de Carcaixent, declarada festa d'interés local.
  • Festes Majors. El 16 d'octubre se celebra la festa de la Mare de Déu d'Aigües Vives, Patrona de Carcaixent i el 14 d'octubre, la de Sant Bonifaci Màrtir, Patró de Carcaixent.
  • Fira Modernista. En commemoració del centenari de l'obtenció del títol de ciutat (1916), l'Ajuntament promou la celebració de la Fira Modernista durant els dies 10, 11 i 12 de juny, amb intenció de consolidar aquesta activitat en els propers anys.[9][10]

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

L'assossiació Municipal d'Agermanament de Carcaixent (AMAC) és l'encarregada de gestionar i dur endavant els diferents agermanaments i activitats en les diferents ciutats agermanades.

L'AMAC fou creada en 1982 amb la signatura de la carta oficial d'agermanament entre Carcaixent i Bagnols-sur-Cêze. Naix amb l'objectiu d'estretar lligams entre ambdues ciutats, compartir cultura, llengua valors entre altres. Actualment, l'AMAC forma part d'una xarxa de 8 ciutats europees,entre les que es troben Bagnols-sur-cèze, Feltre, Eeklo, Braunfels, Kiskunfélegyháza, Newbury i Zamosc, moltes d'elles agermanades entre si.

La ciutat de Carcaixent està agermanada amb:

Bagnols-sur-Cèze (França)

Feltre (Itàlia)[11]

Eeklo (Bèlgica)[12][13]

Durant l'any 2017 es durà a terme l'agermanament amb la ciutat alemanya de Braunfels.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carcaixent Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Sala, Eduardo «Juanito Alcalde encapçalarà la llista de “Gent de Carcaixent” el nou partit fundat pel regidor». http://www.riberaexpress.es www.riberaexpress.es], 13-06-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].
  2. També hi participaren Ciutadans - Partit de la Ciutadania (538 vots, 4.80%), Esquerra Unida del País Valencià-Els Verds (Acord Ciutadà) (385 vots, 3.44%).
  3. Ajuntament de Carcaixent «Paco Salom és ja el nou alcalde de Carcaixent». El Seis Doble, 13-06-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  5. Junta Electoral de la Zona d'Alzira «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Alzira sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Alzira], 90, 28-04-2015, pàg. 110 [Consulta: 3 agost 2015].
  6. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Carcaixent», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  7. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Carcaixent. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
  9. «Carcaixent celebrará su centenario con una novedosa Fira Modernista.» (en castellà). Levante, el mercantil valenciano, 06-02-2016. [Consulta: maig 2016].
  10. «La celebració d’una Fira Modernista serà una de les principals activitats de la commemoració dels 100 anys de ciutat». Ajuntament de Carcaixent, 05-02-2016. [Consulta: maig 2016].
  11. «Carcaixent formalitza el seu agermanament amb Feltre». Ajuntament de Carcaixent, 09-08-2016.
  12. «Queda formalitzat l'agermanament amb la ciutat belga d'Eeklo». Ajuntament de Carcaixent, 15-09-2015.
  13. «Una delegació de l'Ajuntament viatja a Eeklo per signar l'acord d'agermanament». Ajuntament de Carcaixent, 15-09-2015.
  14. «Josep Ríos i Chinesta i el seu entorn familiar». antoniosabatermira.globered.com. [Consulta: 7 octubre 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]