Benifairó de la Valldigna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Benifairó de la Valldigna
Escut de Benifairó de la Valldigna
(escut)
Localització

Localització de Benifairó de la Valldigna respecte del País Valencià Localització de Benifairó de la Valldigna respecte de la Safor


Municipi de la Safor
Església de Sant Joan Evangelista
Església de Sant Joan Evangelista
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Safor
Sueca
Gentilici Benifaironer, benifaironera
Predom. ling. Valencià
Superfície 20,2 km²
Altitud 40 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
1.616 hab.
80 hab/km²
Coordenades 39° 03′ 12″ N, 0° 18′ 11″ O / 39.05333°N,0.30306°O / 39.05333; -0.30306Coord.: 39° 03′ 12″ N, 0° 18′ 11″ O / 39.05333°N,0.30306°O / 39.05333; -0.30306
Distàncies 54,7 km de València
22,2 km de Gandia
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
3 Compromís, 3 PSPV, 2 PP i 1 EUPV
Josep Antoni Alberola (Compromís) (2015)
Codi territorial 46059
Festes majors Última setmana de juliol
Agermanament France Redessan, França
Web
Casa consistorial del municipi

Benifairó de la Valldigna és una població valenciana de la comarca de la Safor, i que comparteix nom amb un altre municipi de la comarca del Camp de Morvedre, Benifairó de les Valls. Un 91,73% de la població parla valencià, segons el cens del 2001.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme, de 20,1 km² situat entre la Serra de les Agulles i el massís del Mondúber, es reparteix entre el pla i la muntanya. L'eix vertebrador és el riu Vaca d'on es pot iniciar l'excursió als principals paratges de la zona com ara el monestir, el castell o la font del Barber. En la serra de les Agulles es pot practicar l'escalada a l'Agulla Fonda o l'Agulla Foradada; també cal destacar els barrancs de Cardona i de Castells. Al peu del castell hi ha el despoblat d'Alfulell amb jaciments històrics.

Història[modifica | modifica el codi]

En les ruïnes del castell s'han torbat deixalles de l'Edat del bronze i romanes. Antiga alqueria àrab donada per Jaume I a Domenec de Teylla l'11 de maig del 1249, i a Ferrer Matoses el 19 de juliol del mateix any. El Llibre del Repartiment l'ubica en l'Alfondec de Marinyén i hi apareix com a Beniayroy, Beniayro, Beniargon i Benihayron. Amb l'emperadriu Constança passà a la Corona fins a 1298 en què Jaume el Just atorga el senyoriu al monestir de la Valldigna; situació que es prolonga fins al segle XIX. En 1336 s'atorga carta pobla que cedeix les terres en emfiteusi. En la Guerra de la Unió els moriscos s'uniren als castellans contra el rei Pere IV i els monjos, que hagueren de fugir; en acabar la guerra amb el triomf del susdit monarca aquest va condemnar a mort tots els sublevats però era tal la quantitat que el senyor del lloc, l'abat del monestir, va assolir del rei un indult i el dret a vendre'ls com a esclaus seus. El 1411 va sofrir les conseqüències d'un terratrèmol. El 1519 com a conseqüència de les Germanies els moros van ser obligats a batejar-se, de deu en deu, a la capella de la Mare de Déu de Gràcia del monestir. L'expulsió morisca de 1609 va permetre els monjos reforçar els seus drets senyorials mitjançant carta pobla d'aqueix mateix any que repartia la terra en lots d'unes 3 Ha concedides en emfiteusi. Durant el període XVIII-XIX l'estructura social era la d'una comunitat camperola empobrida en la seua major part. L'abolició del règim senyorial i la desamortització eclesiàstica posaren fi al domini del monestir. Durant la II República (1932) s'hi declararen expropiables el 13,5% de les terres de propietaris no residents al municipi. Durant la guerra del 1936-1939 s'hi va constituir una col·lectivitat agrària de la CNT.

Economia[modifica | modifica el codi]

Des del segle XV la riquesa de Benifairó residia en la canyamel i la seda, que s'exportava a Castella, Granada i Berberia, però la crisi de la sericultura en el segle XIX va deixar la taronja com a únic motor de l'economia local.

Demografia[modifica | modifica el codi]

La població va augmentar molt lentament des del segle XVIII fins a 1950, any en què s'estabilitzà, passant dels 1035 habitants a finals del segle XVIII a 1646 a l'any 1994.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
1.645 1.652 1.646 1.669 1.634 1.635 1.675 1.692 1.708 1.695

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Corporació municipal[modifica | modifica el codi]

La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 9 regidors: 3 de Compromís, 3 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE, 2 de Partit Popular (PP) i 1 d'Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà.

Escut Benifairó Valldigna 1990.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Benifairó de la Valldigna

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Benifairó de la Valldigna Bob compromis.png Josep Antoni Alberola Verdú 331 30,71% 3 (Green Arrow Up.svg+2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Vicent Domenec Estruch Llorca 293 27,18% 3 (Red Arrow Down.svg-1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PP) People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg José Luis Ferrando Martí 240 27,18% 2 (Red Arrow Down.svg-1)
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png Rosanna Peris Peris 193 17,9% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Vots en blanc Transparent.gif 21 1,95%
Total vots vàlids i regidors 1.078 100 % 9
Vots nuls 17 1,55%**
Participació (vots vàlids més nuls) 1.095 85,41%**
Abstenció 187* 14,59%**
Total cens electoral 1.282* 100 %**
Alcalde: Josep Antoni Alberola Verdú (Compromís) (13/06/2015)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (3 de Compromís[2])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[3] Junta Electoral de la Zona d'Alzira.[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des del 2015 l'alcalde de Benifairó de la Valldigna és Josep Antoni Alberola Verdú de Compromís.[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Jesús Bernat Serra Independent 21/04/1979 --
1983 - 1987 Agustí Pascual Granell PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Agustí Pascual Granell PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Agustí Pascual Granell PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Agustí Pascual Granell PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Agustí Pascual Granell PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Jesús Ferrando Peris BLOC-EV 14/06/2003 --
2007 - 2011 Jesús Ferrando Peris BLOC 16/06/2007 --
2011 - 2015 Agustí Pascual Granell PSPV-PSOE 11/06/2011 --
Des de 2015 Josep Antoni Alberola Verdú Compromís 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Als menjars, com a tot el territori valencià, són típics els arrossos; les coques de mestall, d'ametló, per postres el típic arnadí i com no la taronja.

Vista del centre de Benifairó, amb l'Església de Sant Joan Evangelista al fons

Edificis d'interés[modifica | modifica el codi]

Del seu patrimoni cal destacar:

  • Església de Sant Joan Evangelista, d'estil xorigueresc dels segles XVII-XVIII.
  • Castell d'Alfàndec. Conegut a la Valldigna com de la Reina Mora per una llegenda que diu que des d'ell es va tirar al precipici la reina mora. De construcció àrab, la seua situació en el cim d'un inaccessible turó, el feia inaccessible fins fa uns anys en què l'ajuntament, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Tavernes (CETV) ha habilitat un sender que permet arribar-hi amb relativa facilitat. El seu estat és de ruïna absoluta, només romanen alguns llenços i una capella gòtica dels segles XIV-XV.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

  • Festes Patronals. Se celebren l'última setmana de juliol i de l'u al tres d'agost en honor a Sant Benet Màrtir, patró del poble. Durant aquestes festes es realitzen tota classe d'actes lúdics com revetlles, concursos de paelles, cordaes, bous al carrer, cercaviles, jocs infantils, entre altres.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22-12-2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. Ajuntament de Benifairó de la Valldigna «Minuta de l'acta de la sessió extraordinària celebrada en primera convocatòria per l'Ajuntament en Ple». Llibre d'Actes de l'Ajuntament de Benifairó de la Valldigna, 13-06-2015 [Consulta: 1 febrer 2016].
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  4. Junta Electoral de la Zona d'Alzira «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Alzira sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Alzira], 79, 28-04-2015, pàg. 109 [Consulta: 3 agost 2015].
  5. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Benifairó de la Valldigna», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Benifairó de la Valldigna. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]