Benifairó de la Valldigna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb Benifairó de les Valls, municipi del Camp de Morvedre.
Infotaula de geografia políticaBenifairó de la Valldigna
Escut de Benifairó de la Valldigna
Escut de Benifairó de la Valldigna Modifica el valor a Wikidata
Benifairo 02.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Benifairó de la Valldigna respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 03′ 12″ N, 0° 18′ 11″ O / 39.0533°N,0.3031°O / 39.0533; -0.3031
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
Comarquesla Safor Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.571 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat77,77 hab/km²
GentiliciBenifaironer, benifaironera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície20,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud40 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSueca
Festa majorÚltima setmana de juliol
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAgustí Pascual Granell Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46791 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46059 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46059 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webbenifairo.org Modifica el valor a Wikidata
Casa consistorial del municipi

Benifairó de la Valldigna és una població del País Valencià de la comarca de la Safor.

Geografia[modifica]

El terme, de 20,1 km² situat entre la Serra de les Agulles i el massís del Mondúber, té una zona plana i una altra de muntanyosa. L'eix vertebrador és el riu Vaca, habitual punt d'inici d'excursions als principals paratges de la zona com ara el monestir, el castell o la font del Barber. En la serra de les Agulles es pot practicar l'escalada a l'Agulla Fonda o l'Agulla Foradada; també cal destacar els barrancs de Cardona i de Castells. Al peu del castell hi ha el despoblat d'Alfulell amb jaciments històrics.

Història[modifica]

En les ruïnes del castell s'han torbat deixalles de l'Edat del bronze i romanes. Antiga alqueria àrab donada per Jaume I a Doménec de Teylla l'11 de maig del 1249, i a Ferrer Matoses el 19 de juliol del mateix any. El Llibre del Repartiment l'ubica en l'Alfòndec de Marinyén i hi apareix com a Beniayroy, Beniayro, Beniargon i Benihayron. Amb l'emperadriu Constança passà a la Corona fins a 1298 en què Jaume el Just va atorgar el senyoriu al monestir de la Valldigna; situació que es va prolongar fins al segle xix. En 1336 es va atorgar la carta pobla que cedia les terres en emfiteusi. En la Guerra de la Unió els moriscos s'uniren als castellans contra el rei Pere IV i els monjos hagueren de fugir. En acabar la guerra amb el triomf monàrquic, el Cerimoniós va condemnar a mort tots els sublevats, però la quantitat n'era tan elevada que el senyor del lloc, l'abat del monestir, va aconseguir del rei un indult i el dret a vendre'ls com a esclaus seus. El 1411 va sofrir les conseqüències d'un terratrèmol.

El 1519 a conseqüència de les Germanies els moriscos van ser obligats a batejar-se, de deu en deu, a la capella de la Mare de Déu de Gràcia del monestir. L'expulsió morisca de 1609 va permetre als monjos reforçar els seus drets senyorials mitjançant carta pobla d'eixe mateix any que repartia la terra en lots d'unes 3 Ha concedides en emfiteusi. Durant els segles XVIII-XIX l'estructura social era la d'una comunitat camperola empobrida en la seua major part. L'abolició del règim senyorial i la desamortització eclesiàstica posaren fi al domini del monestir. Durant la II República (1932) s'hi declararen expropiables el 13,5% de les terres de propietaris no residents al municipi. Durant la guerra del 1936-39 s'hi va constituir una col·lectivitat agrària de la CNT.

Economia[modifica]

Des del segle xv la riquesa de Benifairó residia en la canyamel i la seda, que s'exportava a Castella, Granada i Berberia, però la crisi de la sericultura en el segle xix va deixar la taronja com a únic motor de l'economia local.

Demografia[modifica]

La població va augmentar molt lentament des del segle xviii fins a 1950, any en què s'estabilitzà, passant dels 1035 habitants a finals del segle xviii a 1646 a l'any 1994. Segons el cens del 2001, un 91,73% de la població parla valencià.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
1.645 1.652 1.646 1.669 1.634 1.635 1.675 1.692 1.708 1.695

Política i Govern[modifica]

Corporació municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors de Compromís per Benifairó (Compromís), 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 1 de Proposem Esquerra-Seguim Endavant (PE-EUPV-ERPV) i 1 del Partit Popular (PP).

Escut Benifairó Valldigna 1990.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Benifairó de la Valldigna

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Benifairó Compromís (isotip).svg Josep Antoni Alberola Verdú 410 39,16% 4 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Marc Vercher Alberola 288 27,51% 3 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Proposem Esquerra-Seguim Endavant PE-EUPV-ERPV.png Josep Lluís Alberola Ferrando 170 16,24% 1 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Partit Popular PP icono 2019.svg Jacinto Alberola Vercher 169 16,14% 1 (Red Arrow Down.svg-1)
Vots en blanc Transparent.gif 10 0,96%
Total vots vàlids i regidors 1.047 100 % 9
Vots nuls 8 0,76%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.055 84,13%**
Abstenció 199* 15,87%**
Total cens electoral 1.254* 100 %**
Alcalde: Josep Antoni Alberola Verdú (Compromís) (15/06/2019)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (4 de Compromís[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Alzira,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des del 2015 l'alcalde de Benifairó de la Valldigna és Josep Antoni Alberola Verdú de Compromís.[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Jesús Bernat Serra IND 21/04/1979 --
1983–1987 Agustí Pascual Granell PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Agustí Pascual Granell PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Agustí Pascual Granell PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Agustí Pascual Granell PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Agustí Pascual Granell PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Jesús Ferrando Peris BLOC-EV 14/06/2003 --
2007–2011 Jesús Ferrando Peris BLOC 16/06/2007 --
2011–2015 Agustí Pascual Granell PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Josep Antoni Alberola Verdú Compromís 13/06/2015 --
Des de 2019 Josep Antoni Alberola Verdú Compromís 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Gastronomia[modifica]

Als menjars, com a tot el territori valencià, són típics els arrossos; les coques de mestall, d'ametló, per postres l'arnadí i la taronja.

Vista del centre de Benifairó, amb l'Església de Sant Joan Evangelista al fons

Edificis d'interés[modifica]

Del seu patrimoni cal destacar:

  • Església de Sant Joan Evangelista. Construïda en estil xorigueresc dels segles xvii-xviii. Declarat bé de rellevància local amb número d'inscripció BRL-46.25.059-002-EDE.[8]
  • Castell d'Alfàndec. Conegut a la Valldigna com de la Reina Mora per una llegenda que diu que des d'ell es va tirar al precipici la reina mora. De construcció àrab, la seua situació en el cim d'un inaccessible turó, el feia inaccessible fins fa uns anys en què l'ajuntament, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Tavernes (CETV) va habilitar un sender que permet arribar-hi amb relativa facilitat. El seu estat és de ruïna absoluta, només romanen alguns llenços i una capella gòtica dels segles XIV-xv.
  • Safareig (o llavador).[9]
  • Ermita de San Miquel. També coneguda com a Ermita Malet pel nom del barranc que transcorre prop. Està situada sobre una vertent rocosa prop de la carretera que uneix el municipi amb la de Tavernes-Alzira. Al voltant hi ha una zona d'esbarjo.
  • Ermita de Sant Roc. Es troba junt al cementeri municipal. Ha sigut modificada en diverses intervencions. L'aspecte correspon a una reforma del segle XIX.

Festes locals[modifica]

  • Festes Patronals. Se celebren l'última setmana de juliol i de l'u al tres d'agost en honor a Sant Benet Màrtir, patró del poble. S'hi duen a terme tota classe d'actes lúdics com ara revetles, concursos de paelles, cordades, bous al carrer, cercaviles, jocs infantils, entre altres.

Referències[modifica]

  1. Casanova Ferrer, Salvador (Secretari). «Minuta de l'acta de la sessió extraordinària celebrada en primera convocatòria per l'Ajuntament en Ple», 15-06-2019.
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.433 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de Zona d'Alzira «Edicto de la Junta Electoral Zona de Alzira sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 60 [Consulta: 2 agost 2019].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 2 agost 2019].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Benifairó de la Valldigna», 26-05-2019. [Consulta: 1r agost 2019].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Benifairó de la Valldigna. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  8. Enllaç a l'inventari general de Patrimoni Cultural Valencià de la Conselleria.
  9. Vidal i Vicedo, Agnès. Fem safareig (en valencià). Bullent, 2016. ISBN 978-84-9904-174-2. 

Enllaços externs[modifica]