Llocnou de Sant Jeroni
 Llocnou de Sant Jeroni | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 Temple parroquial | |||||
|
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Autonomia | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Comarca | Safor | ||||
| Municipis | 1 | ||||
| Població | |||||
| Total | 544 (2017) | ||||
| • Densitat | 84,08 hab/km² | ||||
| Gentilici | Llocnouí, llocnouina | ||||
| Predomini lingüístic | Valencià | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 6,47 km² | ||||
| Altitud | 98 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Gandia | ||||
| Història | |||||
| Festa major | Del 12 d'agost al 16 d'agost | ||||
| Organització i govern | |||||
| • Alcalde | Ricard Igualde García | ||||
| Indicatius | |||||
| Codi postal | 46726 | ||||
| Codi INE | 46153 | ||||
| Codi ARGOS | 46153 | ||||
| Altres dades | |||||
|
| |||||
| Web | www.llocnoudesantjeroni.es | ||||
 | |||||
Llocnou de Sant Jeroni és un municipi País Valencià de la comarca de la Safor.
Contingut
Història[modifica]
Recents excavacions fetes al jaciment conegut com La Vinya de la Guapa, datat en els anys 40-80 han tret a la llum deixalles romanes. Romana també és la vil·la de la Sort on s'han fet importants troballes ceràmiques. El poble, però, té el seu origen en una alqueria àrab anomenada el Ràfol o Rafalet de Bonamira, al voltant de la qual es poden trobar senyals d'ibers i romans i que el 1361 pertanyia a Ximén Pérez d'Arenós. Aquest va vendre-la a Arnau Sarina, posteriorment passà als ducs de Gandia que la donaren, el 1424, al monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
En 1505 els moriscos abandonaren el Rafalet, en 1609, després del definitiu despoblament de l'antic emplaçament, els monjos donen carta pobla a tretze famílies d'Alfauir i dues de Castellonet per a repoblar en la part de baix del terme, la qual cosa dona perfecta explicació al topònim del poble.
A les primeries del segle XX els Pobils, que posseïen l'almàssera, i els Tonets, comerciants de vi, eren les famílies més poderoses del poble. Fins a 1953 no va assolir la independència eclesiàstica de la parròquia d'Almiserà, de què era annex.
Economia i demografia[modifica]
El gentilici dels seus 568 habitants (padró de 2004) és llocnouins. L'economia local es basa en l'agricultura dels cítrics i també, per la situació geogràfica del poble hi ha molts llocnouins dedicats al transport.
Geografia[modifica]
En els seus 6,5 km² de terme, situat en els contraforts de la serra d'Ador i regat pel Vernissa, trobem les partides de la Cuta i l'Ombria on s'ha constituït la tradicional reserva natural de bosc i de terrenys de conreu guanyats a la muntanya i també hi ha moltes fonts.
Edificis d'interès[modifica]
Del seu patrimoni tan sols destacar:
- La Granja. Antic lloc d'esbarjo i administració dels monjos, que es troba al Rafalet.
- El temple parroquial de Llocnou de Sant Jeroni és una construcció del segle XX, una obra planificada en l'any 1951 per l'arquitecte Pablo Soler Lluch d'acord amb uns paràmetres purament classicistes, inspirats en l'academicisme divuitesc. El criteri inspirador del projecte era d'allò més simple: fer una església nova segons el model més corrent de les esglésies valencianes, o de les esglésies de la contornada, un llenguatge que fora fàcilment assimilable per la massa dels fidels. Diguem-ho en altres paraules: es va tractar de fer una església "tradicional" a fi que la fe pogués perviure d'acord amb les formes tradicionals del món rural. També podria dir-se que es tracta d'un projecte típic d'un temps també molt especial: l'època del general Franco.
El resultat del projecte, dut a execució entre els anys 1951 i següents, va ser un edifici molt peculiar que realment poc tenia a veure en realitat amb els criteris estilístics que originàriament l'inspiraven: va resultar una cosa completament diferent. Encara ressonen els judicis d'un crític prestigiós, com era D. Alfons Roig, que en ser preguntat allà a finals dels anys seixanta, quina era la millor solució per al teginat de l'església, els presents van haver d'oir amb estupor que la millor solució era "deixar que es veiessen les estrelles". És evident que Don Alfons -enemic com sabem de l'arquitectura de segell franquista-, no volia dir altra cosa que: és tan desgraciada l'obra que no té cap solució.
Aquesta anècdota no és banal. Reflecteix una realitat que és aquesta: el projecte, d'acord amb els seus paràmetres intencionals, ha estat un fracàs rotund. Ara bé no necessàriament s'havia de compartir aquella opinió tan radical de D. Alfons Roig -típica també de les idees estètiques d'aquell temps postconciliar-, la qual ha tingut el seu pes específic i ha estat causa principal d'un sentiment bastant generalitzat de decepció i desamor entre la població cap a un edifici que, no cap dubte, és la joia arquitectònica més preada que ha produït aquesta població de la Safor en el segle XX. És evident que els llocnouins han estat molt resignats a la decepció.
És així com aplegats a la darrera dècada del segle XX, una iniciativa popular, sorgida de forma espontània, va voler emprendre la rehabilitació de l'interior, centrant-se en concret en donar algun tipus de solució al sostre interior. Això va constituir l'espoleta que va desencadenar una reflexió profunda al voltant de la intervenció integral en el temple, el qual tenia dues fites essencials, les quals han estat acomplides feliçment: la intervenció en l'interior i la rehabilitació/construcció del campanar.
Ambdues coses s'han fet a partir del mateix criteri, que resta explicat millor en els capítols específics que dediquem a cada cosa. La clau d'aquest criteri ha resultat també senzilla, encara que el procés de la seua definició i concreció no ha estat gens fàcil: hem tractat en tot cas d'allunyar-nos de tot allò que ha estat el criteri intencional neobarroc o, en el seu cas, neoacademicista, que en el seu moment, en l'execució efectiva, no s'havia aconseguit de forma satisfactòria. Aquest llenguatge, això no obstant, ha quedat reduït de forma exclusiva als elements mobles, ja que s'ha conservat i es manté en ús un bon patrimoni moble -en especial, les imatges devocionals. En l'interior, se li ha tret partit decoratiu als elements estructurals: l'armadura de ferro ha quedat a la vista i, en l'exterior, tot allò que ha requerit nova construcció, com ara el conjunt format pel cos de campanes i remat del campanar, s'ha replantejat de nou, tractant de trobar un just equilibri entre ruptura i integració en els elements construïts en els anys cinquanta.
Festes Patronals[modifica]
Celebra les seues festes patronales del 12 al 16 d'agost en honor a Sant Jeroni, la Mare de Déu del Carmen, la Mare de Déu d'Agost i Sant Roc.
Política i Govern[modifica]
Corporació municipal[modifica]
La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 7 regidors: 5 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE, 1 de Partit Popular i 1 de Coalició Compromís.
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Ricard Igualde García | 219 | 57,33% | 5 ( +1)
| |
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PP) | 
|
Juan Manuel Camarena Escrivá | 81 | 21,2% | 1 ( -2)
| |
| Compromís per Llocnou de Sant Jeroni | 
|
Miquel Camarena Artés | 76 | 19,9% | 1 (+1)
| |
| Vots en blanc | 
|
6 | 1,57% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 382 | 100 % | 7 | |||
| Vots nuls | 6 | 1,55%** | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 388 | 88,99%** | ||||
| Abstenció | 48* | 11,01%** | ||||
| Total cens electoral | 436* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Ricard Igualde García (PSPV) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 de PSPV[1]) | ||||||
| Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de Gandia.[3] Periòdic Ara.[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes[modifica]
Des de 2011 l'alcalde de Llocnou de Sant Jeroni és Ricard Igualde García de PSPV.[5][6]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Federico Artes Martínez | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983 - 1987 | Juan Camarena Signes | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987 - 1991 | Juan Camarena Signes | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991 - 1995 | Juan Camarena Signes | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995 - 1999 | Salvador Antonio Alarcó Belmar | II | 17/06/1995 | -- |
| 1999 - 2003 | Salvador Antonio Alarcó Belmar | Bloc-EV-II | 03/07/1999 | -- |
| 2003 - 2007 | Salvador Antonio Alarcó Belmar | Bloc-EV | 14/06/2003 | -- |
| 2007 - 2011 | José Climent Català | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011 - 2015 | Ricard Igualde Garcia | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
| Des de 2015 | Ricard Igualde Garcia | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[6] | ||||
Referències[modifica]
- ↑ de la Dueña, Óscar «El PP vence en 13 municipios aunque pierde casi 8.000 votos respecto a 2011 en la Safor» (en castellà). Las Provincias, 26-05-2015 [Consulta: 26 gener 2016].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
- ↑ Junta Electoral de la Zona de Gandia «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Gandia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Gandia], 79, 28-04-2015, pàg. 171 [Consulta: 3 agost 2015].
- ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Llocnou de Sant Jeroni», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Llocnou de Sant Jeroni. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llocnou de Sant Jeroni |
- Web Ajuntament
- Institut Valencià d'Estadística
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat
| |||||
|
