Llocnou de Sant Jeroni

Llocnou de Sant Jeroni
Bandera de Llocnou de Sant Jeroni Escut de Llocnou de Sant Jeroni
municipi d'Espanya Temple parroquial
Localització
38° 54′ 47″ N, 0° 17′ 03″ O
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	província de València
Comarca	Safor
Municipis	1
Població
Total	544 (2017)
• Densitat	84,08 hab/km²
Gentilici	Llocnouí, llocnouina
Predomini lingüístic	Valencià
Geografia
Superfície	6,47 km²
Altitud	98 m
Limita amb	Almiserà Castellonet de la Conquesta Vilallonga Terrateig
Partit judicial	Gandia
Història
Festa major	Del 12 d'agost al 16 d'agost
Organització i govern
• Alcalde	Ricard Igualde García
Indicatius
Codi postal	46726
Codi de municipi INE	46153
Codi ARGOS de municipis	46153
Altres dades
Web	www.llocnoudesantjeroni.es

Llocnou de Sant Jeroni és un municipi País Valencià de la comarca de la Safor.

Història

Carta pobla de Llocnou de Sant Jeroni (1609) .

Recents excavacions fetes al jaciment conegut com La Vinya de la Guapa, datat en els anys 40-80 han tret a la llum deixalles romanes. Romana també és la vil·la de la Sort on s'han fet importants troballes ceràmiques. El poble, però, té el seu origen en una alqueria àrab anomenada el Ràfol o Rafalet de Bonamira, al voltant de la qual es poden trobar senyals d'ibers i romans i que el 1361 pertanyia a Ximén Pérez d'Arenós. Aquest va vendre-la a Arnau Sarina, posteriorment passà als ducs de Gandia que la donaren, el 1424, al monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

En 1505 els moriscos abandonaren el Rafalet, en 1609, després del definitiu despoblament de l'antic emplaçament, els monjos donen carta pobla a tretze famílies d'Alfauir i dues de Castellonet per a repoblar en la part de baix del terme, la qual cosa dona perfecta explicació al topònim del poble.

A les primeries del segle XX els Pobils, que posseïen l'almàssera, i els Tonets, comerciants de vi, eren les famílies més poderoses del poble. Fins a 1953 no va assolir la independència eclesiàstica de la parròquia d'Almiserà, de què era annex.

Economia i demografia

El gentilici dels seus 568 habitants (padró de 2004) és llocnouins. L'economia local es basa en l'agricultura dels cítrics i també, per la situació geogràfica del poble hi ha molts llocnouins dedicats al transport.

Geografia

En els seus 6,5 km² de terme, situat en els contraforts de la serra d'Ador i regat pel Vernissa, trobem les partides de la Cuta i l'Ombria on s'ha constituït la tradicional reserva natural de bosc i de terrenys de conreu guanyats a la muntanya i també hi ha moltes fonts.

Edificis d'interès

Del seu patrimoni tan sols destacar:

• La Granja. Antic lloc d'esbarjo i administració dels monjos, que es troba al Rafalet.
• El temple parroquial de Llocnou de Sant Jeroni és una construcció del segle XX, una obra planificada en l'any 1951 per l'arquitecte Pablo Soler Lluch d'acord amb uns paràmetres purament classicistes, inspirats en l'academicisme divuitesc. El criteri inspirador del projecte era d'allò més simple: fer una església nova segons el model més corrent de les esglésies valencianes, o de les esglésies de la contornada, un llenguatge que fora fàcilment assimilable per la massa dels fidels. Diguem-ho en altres paraules: es va tractar de fer una església "tradicional" a fi que la fe pogués perviure d'acord amb les formes tradicionals del món rural. També podria dir-se que es tracta d'un projecte típic d'un temps també molt especial: l'època del general Franco.

El resultat del projecte, dut a execució entre els anys 1951 i següents, va ser un edifici molt peculiar que realment poc tenia a veure en realitat amb els criteris estilístics que originàriament l'inspiraven: va resultar una cosa completament diferent. Encara ressonen els judicis d'un crític prestigiós, com era D. Alfons Roig, que en ser preguntat allà a finals dels anys seixanta, quina era la millor solució per al teginat de l'església, els presents van haver d'oir amb estupor que la millor solució era "deixar que es veiessen les estrelles". És evident que Don Alfons -enemic com sabem de l'arquitectura de segell franquista-, no volia dir altra cosa que: és tan desgraciada l'obra que no té cap solució.

Aquesta anècdota no és banal. Reflecteix una realitat que és aquesta: el projecte, d'acord amb els seus paràmetres intencionals, ha estat un fracàs rotund. Ara bé no necessàriament s'havia de compartir aquella opinió tan radical de D. Alfons Roig -típica també de les idees estètiques d'aquell temps postconciliar-, la qual ha tingut el seu pes específic i ha estat causa principal d'un sentiment bastant generalitzat de decepció i desamor entre la població cap a un edifici que, no cap dubte, és la joia arquitectònica més preada que ha produït aquesta població de la Safor en el segle XX. És evident que els llocnouins han estat molt resignats a la decepció.

És així com aplegats a la darrera dècada del segle XX, una iniciativa popular, sorgida de forma espontània, va voler emprendre la rehabilitació de l'interior, centrant-se en concret en donar algun tipus de solució al sostre interior. Això va constituir l'espoleta que va desencadenar una reflexió profunda al voltant de la intervenció integral en el temple, el qual tenia dues fites essencials, les quals han estat acomplides feliçment: la intervenció en l'interior i la rehabilitació/construcció del campanar.

Ambdues coses s'han fet a partir del mateix criteri, que resta explicat millor en els capítols específics que dediquem a cada cosa. La clau d'aquest criteri ha resultat també senzilla, encara que el procés de la seua definició i concreció no ha estat gens fàcil: hem tractat en tot cas d'allunyar-nos de tot allò que ha estat el criteri intencional neobarroc o, en el seu cas, neoacademicista, que en el seu moment, en l'execució efectiva, no s'havia aconseguit de forma satisfactòria. Aquest llenguatge, això no obstant, ha quedat reduït de forma exclusiva als elements mobles, ja que s'ha conservat i es manté en ús un bon patrimoni moble -en especial, les imatges devocionals. En l'interior, se li ha tret partit decoratiu als elements estructurals: l'armadura de ferro ha quedat a la vista i, en l'exterior, tot allò que ha requerit nova construcció, com ara el conjunt format pel cos de campanes i remat del campanar, s'ha replantejat de nou, tractant de trobar un just equilibri entre ruptura i integració en els elements construïts en els anys cinquanta.

Festes Patronals

Celebra les seues festes patronales del 12 al 16 d'agost en honor a Sant Jeroni, la Mare de Déu del Carmen, la Mare de Déu d'Agost i Sant Roc.

Política i Govern

Corporació municipal

La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 7 regidors: 5 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE, 1 de Partit Popular i 1 de Coalició Compromís.

Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Llocnou de Sant Jeroni
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Ricard Igualde García	219	57,33%	5 (+1)
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PP)		Juan Manuel Camarena Escrivá	81	21,2%	1 (-2)
	Compromís per Llocnou de Sant Jeroni		Miquel Camarena Artés	76	19,9%	1 (+1)
	Vots en blanc			6	1,57%
Total vots vàlids i regidors				382	100 %	7
	Vots nuls			6	1,55%**
Participació (vots vàlids més nuls)				388	88,99%**
Abstenció				48*	11,01%**
Total cens electoral				436*	100 %**
Alcalde: Ricard Igualde García (PSPV) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 de PSPV)
Fonts: Ministeri de l'Interior. Junta Electoral de la Zona de Gandia. Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2011 l'alcalde de Llocnou de Sant Jeroni és Ricard Igualde García de PSPV.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979 - 1983	Federico Artes Martínez	UCD	19/04/1979	--
1983 - 1987	Juan Camarena Signes	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987 - 1991	Juan Camarena Signes	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991 - 1995	Juan Camarena Signes	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995 - 1999	Salvador Antonio Alarcó Belmar	II	17/06/1995	--
1999 - 2003	Salvador Antonio Alarcó Belmar	Bloc-EV-II	03/07/1999	--
2003 - 2007	Salvador Antonio Alarcó Belmar	Bloc-EV	14/06/2003	--
2007 - 2011	José Climent Català	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011 - 2015	Ricard Igualde Garcia	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
Des de 2015	Ricard Igualde Garcia	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llocnou de Sant Jeroni

• Web Ajuntament
• Institut Valencià d'Estadística
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat