Ador

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «riu Ador».
Infotaula de geografia políticaAdor
Bandera d'Ador Escut d'Ador
Bandera d'Ador Escut d'Ador
Ayuntamiento de Ador 02.jpg
Façana ajuntament

Localització
Localització d'Ador respecte del País Valencià.png
38° 55′ 05″ N, 0° 13′ 31″ O / 38.918055555556°N,0.22527777777778°O / 38.918055555556; -0.22527777777778
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Safor
Municipis 1
Població
Total 1.437 (2016)
• Densitat 104,06 hab/km²
Gentilici Adorer, adorera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 13,81 km²
Altitud 50 m
Limita amb
Partit judicial Gandia
Història
Festa major Darreries d'agost
Patró MdD de Loreto i Crist de l'Empar
Organització i govern
• Alcalde Joan Faus Vitòria
Economia
Pressupost 1.325.943,45 (2008)
Indicatius
Codi postal 46729
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46002
Codi ARGOS 46002
Altres dades

Web www.ador.es
Modifica dades a Wikidata

Ador és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat al sud-est de l'Horta de Gandia, al marge esquerre del riu Serpis i als peus de la serra d'Ador. El riu separa el poble d'Ador de la veïna Vilallonga.

La superfície del terme, amb 13,81 Km², és muntanyenca excepte a les vores del Sèrpis. Les principals altures són la Penya Roja (361 m.), Corona (165 m.), el Tossal o la Creu, etc. El riu Vernissa també frega el terme municipal pel nord.

El poble d'Ador se situa als peus de la serra, a uns 50 metres d'altura sobre el nivell del mar. El clima és mediterrani i el terme està poblat d'arbres, tarongers a les zones cultivades i pinsa la serra.

Té dos nuclis de població, un on se situa el municipi d'Ador, mentre que l'altre està situat en l'enclavament de Marxuquera.

Límits[modifica | modifica el codi]

Alfauir
Llutxent
Ròtova
Palma de Gandia
Gandia
Castellonet de la Conquesta Brosen windrose-fr.svg Potries
Vilallonga

Accés[modifica | modifica el codi]

S'accedeix a Ador per la carretera CV-685 que surt de l'autovia CV-60 a l'altura del polígon industrial de Palma de Gandia.

Història[modifica | modifica el codi]

El topònim sembla d'origen musulmà i significa les cases. Al terme s'ha trobat una important vila romana (la casa d'Alfàs), també és una de les poques zones de la comarca en la qual trobem enterraments visigòtics. Després de la conquesta va ser repoblada pels cristians el 1248. El rei Pere el Gran va concedir el 1276 a Joan de Pròxita el senyoriu sobre el castell de Palma, que incloïa Ador en la seua jurisdicció. Després va pertànyer al senyoriu del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba. El 1460, passà a mans de la família Tolsà i, posteriorment, als Montcada, als quals pertanyé fins a la desaparició dels senyorius. El 1574 es va separar eclesiàsticament de Palma i es va convertir en parròquia independent sota l'advocació de la Mare de Déu de Loreto.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
1.150 1.088 1.091 1.117 1.125 1.178 1.216 1.273 1.346 1.385 1.398 1.463 1.516 1.474 1.510 1.542

Economia[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a l'economia, l'agricultura ocupa a un 14,3% de la població. El secor secundari (la indústria i la construcció) ocupen un 7,8% i un 25,8% respectivament. Aquest percentatge sembla que ha disminuït degut a la crisi econòmica. I finalment el sector terciari, el sector serveis, ocupa un 53,0%.

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Corporació municipal[modifica | modifica el codi]

La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 9 regidors: 6 de Gent d'Ador i 3 del Partit Popular.

Escudo de Ador.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Ador

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Gent d'Ador (GA) GentAdor.png Joan Faus Vitòria 625 62,13% 6 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Juan Vicente Estruch Estruch 376 37,38% 3 (Red Arrow Down.svg-1)
Vots en blanc Transparent.gif 5 0,5%
Total vots vàlids i regidors 1.006 100 % 9
Vots nuls 25 2,42%**
Participació (vots vàlids més nuls) 1.031 85,77%**
Abstenció 171* 14,23%**
Total cens electoral 1.202* 100 %**
Alcalde: Joan Faus Vitòria (GA) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de GA[1])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de Gandia.[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2011 l'alcalde d'Ador és Joan Faus Vitòria de Gent d'Ador (GA).[5][6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Luis Dauder Mascarell AI 19/04/1979 --
1983 - 1987 José Miñana Miñana AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Juan Vicente Estruch Estruch AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 Juan Vicente Estruch Estruch PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Juan Vicente Estruch Estruch PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Juan Vicente Estruch Estruch PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Juan Vicente Estruch Estruch PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Juan Vicente Estruch Estruch PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Joan Faus Vitòria GA 11/06/2011 --
Des de 2015 Joan Faus Vitòria GA 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Casa de l'Alfàs és un edifici rural situat a mig quilòmetre al sud-est d'Ador que s'alça sobre un soterrani d'una vil·la romana. A la seua horta s'han trobat restes romanes a més d'haver sigut utilitzat com a depòsit de ferramentes agrícoles.
  • Església de la Mare de Déu de Loreto és un edifici amb caràcter de fortalesa construït després de la guerra del dos Peres, en temps d'Alfons el Vell, Duc Reial de Gandia a les darreries de segle XIV d'una sola nau amb capelles lateral entre contraforts, d'estil gòtic, a les darreries del segle XVIII, s'enderroca el presbiteri i la torre medieval per tal d'ampliar-la i redecorar-la a l'estil del moment, el neoclàssic que ocultà el seu passat medieval. Entre l'any 1858-61 fou construït el campanar i la portalada medieval adovellada, substituïda l'any 1958. por.
  • Ermita de Sant Josep (Santíssim Crist de l'Empar), del segle XVI i restaurada l'any 1972, presenta un estil renaixentista amb volta de canó suportada per dos arcs faixons de mig punt rebaixat i presbiteri amb volta a quatre punts i sagristia amb cúpula de mitja taronja sospesada per petxines que fou enderrocada en la restauració de 1972 per tal d'ampliar la casa de l'ermità. D'aquesta ermita es pot gaudir d'una de les vistes més boniques de la comarca de la Safor.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Serra d'Ador on trobem paratges de gran bellesa com el Barranc i la Font de Lloret. L'aula de Natura "Serra d'Ador" és un referent quant a l'educació ambiental a la comarca. També serveix d'Alberg per a grups juvenils.
  • Cova Figueral on trobem restes arqueològiques pertanyents a l'eneolític, entre les quals destaquen puntes de fletxa, grans de collars i restes humanes.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festes Patronals. Se celebren en la tercera setmana d'agost, a partir del tercer diumenge d'aquest mes. El dilluns està dedicat a Sant Josep, el dimarts a la Divina Aurora, el dimecres a la Verge de Loreto i el dijous al Santíssim Crist de l'Empar.
  • Festes de Moros i Cristians. se celebren el primer cap de setmana d'agost.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a la gastronomia, cal esmentar la forta tradició apicultora que dóna com a producte una mel de gran qualitat. A més recomanem la degustació dels plats típics, com ara són el putxero i la paella junt al pa beneït per Sant Antoni i els dolços nadalencs, que el millor moment per degustar-los és durant la celebració del Concurs Anual de Dolços Nadalencs. A banda d'açò, també hi ha la gamba amb bleda, els figatells i les coques de dacsa.

Esports[modifica | modifica el codi]

Destaca la tradició esportiva de pilota valenciana en la modalitat de raspall, que es juga durant tot l'any als carrers d'Ador.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. S.G «Joan Faus revalida un nuevo mandato como alcalde de Ador». www.saforguia.com/, 18-06-2015 [Consulta: 26 desembre 2015].
  2. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  3. Junta Electoral de la Zona de Gandia «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Gandia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Gandia], 79, 28-04-2015, pàg. 164 [Consulta: 3 agost 2015].
  4. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Ador», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  5. S.S «Gent d'Ador jubila al alcalde Estruch, del PP, que gobernaba desde el año 1987» (en castellà). [Levante-EMV] [Gandia], 23-05-2011 [Consulta: 25 gener 2016].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Ador. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]