La Font d'en Carròs

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticala Font d'en Carròs
Escut de la Font d'en Carròs
Campanar-02.jpg
Campanar de l'Església de Sant Antoni Màrtir

Localització
Localització de la Font d'En Carròs respecte del País Valencià.png
38° 55′ 00″ N, 0° 10′ 12″ O / 38.916666666667°N,0.17°O / 38.916666666667; -0.17
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Safor
Municipis 3 (la Font d'en Carròs, el Panorama i Tossal Gros)
Població
Total 3.764 (2016)
• Densitat 376,4 hab/km²
Gentilici Fonter, fontera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 10 km²
Altitud 45 m
Limita amb
Partit judicial Gandia
Història
Festa major
Verge del Remei
Organització i govern
• Alcalde Pablo Puig Desena (PSPV)
Economia
Pressupost 2.140.131,02 (2007)
Indicatius
Codi postal 46717
Codi INE 46127
Codi ARGOS 46127
Altres dades

Web www.lafontdencarros.es
Modifica dades a Wikidata

La Font d'en Carròs és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor.

Geografia[modifica | modifica el codi]

En un terme de 9,7 km², solcat pel barranc de les Fontanelles podem fer excursions a l'assagador de les Covatelles, a la font de l'Om. Per als senderistes hi ha la pujada al Gualde, a l'Arrullador o a la muntanya de l'Estudiant, que ens portarà a la cova de les Meravelles.

Història[modifica | modifica el codi]

Carta pobla de la Font d'en Carròs, Potries i Rafelcofer (1368).

El seu origen es remunta a l'Edat del ferro, amb el jaciment íber de la muntanya del Rabat, d'època romana s'hi conserven fragments de possibles estàtues i monedes imperials, que mostren l'existència d'una vila rústica altoimperial al Portal Roig. Hi ha constància documental d'unes làpides romanes trobades als voltants del Castell de Rebollet. La referència d'aquest material la fa Conrado Àngel en la seva història de la Font recollida per Francesc Ferrer Pastor.

Durant el domini àrab va ser coneguda com a Rafalí i estava sota jurisdicció del senyoriu de Rebollet que, en 1241 fou donat, amb tot el seu territori al noble Pere Eiximen d'en Carròs o Carroç el qual llinatge va exercir el senyoriu fins finals del segle XV en què passà, junt al d'Oliva a Pere Centelles. El tercer senyor de la Baronia de Rebollet va ser el seu nét Francesc Carròs i de Cruïlles, a qui va succeir el seu fill Francesc, mort per la seva filla, Joana, casada amb Ramon de Boixadors. De la filla d'en Ramon, Allemanda Carròs, casada amb Berenguer de Vilaragut (que en 1368 va refer el castell, destruït pels castellans el 1344, durant la Guerra dels dos Peres), va passar als néts de Francesca Carròs, filla de l'almirall i dona de Ramon de Riu-sec; Ramoneta de Riu-sec es va casar amb Pere de Centelles, senyor d'Oliva. La Baronia de Rebollet, passava als Centelles, que es van intitular senyors de les baronies de Rebollet i d'Oliva Posteriorment el posseïren els ducs de Gandia fins a 1771 en què acaba en mans del ducat d'Osuna. La Font d'en Carròs va ser la primera població de la Comunitat Valenciana en temps de democràcia a recuperar el seu nom original en valencià al 1977, i actualment els seus veïns lluiten per eliminar el nom inventat en època Franquista de "Fuente Encarroz".

Economia[modifica | modifica el codi]

La base de l'economia local era l'agricultura però en els darrers anys aquesta activitat ha estat afectada per la crisi de la taronja. Com un substitutiu immediat els fonters es dedicaren a la construcció. La crisi del 2008 ha deixat a una part dels fonters amb una situació econòmica precària. Una de les indústries semi-artesanals que roman al poble és la fàbrica "El Bolo", que fa artesanalment taulells hidràulics de gran bellesa.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Els 4.055 habitants (cens de 2013), de gentilici, fonters, es distribueixen en tres nuclis de població: la Font d'en Carròs, el Panorama II i el Tossal Gros.

Evolució demogràfica de La Font d'en Carròs
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2012 2013
3.333 3.267 3.258 3.211 3.171 3.236 3.286 3.421 3.576 3.899 4.083 4.055

Edificis d'interès[modifica | modifica el codi]

L'antiga vila s'aixecava sobre una carena de la Serra Gallinera però més tard el pobladors s'estimaren més instal·lar-se a la plana. Del seu patrimoni conserva:

  • Església de Sant Antoni Màrtir. De 1792, en estil gòtic, amb campanar neoclàssic. Conserva bones talles del Crist de l'Empar i de la Mare de Déu del Remei i dos antics sepulcres, possiblement els dels germans Carrós que es rescataren de l'afonament del castell.
  • Castell de Rebollet. Refugi en època islàmica, passà a ser residència senyorial en 1239 amb les modificacions de Pere Ximénez Carròs, ampliades en 1368 per Bernat de Vilaragut; en 1598 va ser enrunat per un terratrèmol i mai més va ser rehabilitat; actualment poden observar-s'hi escasses deixalles, enfront de les quals hi ha la torre de l'Homenatge, del segle XV, ja que al lloc hi van viure famílies almenys fins a mitjans d'aquell segle.[1]
  • Ermita de Sant Miquel Arcàngel. Edifici gòtic, del segle XVI. Al seu voltant hi ha les restes d'una vila romana.
  • Ermita de Sant Antoni Abat. De 1530, reformada en 1940 tot mantenint l'aspecte original.
  • Recinte emmurallat El Rafalí.

En els darrers anys s'ha fet un esforç considerable en investigar i recuperar el patrimoni així com de posar-lo en valor

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Els visitants d'aquest poble podran gaudir dels saborosos plats típics com l'arròs al forn, l'arròs amb crosta, entre altres tipus d'arrossos i, per descomptat, de la magnífica paella valenciana i de la carn a la brasa. Destacar d'entre els plats en base d'arròs el que s'anomena "Putxero" del qual se'n fa un Putxero Popular a la plaça en el Porrart de sant Antoni.

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Corporació municipal[modifica | modifica el codi]

La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors: 6 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE, 3 de Partit Popular (PP), 1 de Compromís i 1 de Ciutadans.

Escudo de Fuente Encarroz.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - la Font d'en Carròs

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Pablo Puig Desena 1.070 47,3% 6 (Green Arrow Up.svg+2)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PP) People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Gaspar Pérez Gutiérrez 613 27,1% 3 (Red Arrow Down.svg-1)
Compromís per la Font Compromís (isotip).svg Miquel Fuster Monzó 323 14,28% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania[2] Ciudadanos-mosca-2015.svg José Francisco Muñoz Mascarrell 234 10,34% 1 (Red Arrow Down.svg-1)
Vots en blanc Transparent.gif 22 0,97%
Total vots vàlids i regidors 2.262 100 % 11
Vots nuls 22 0,96%**
Participació (vots vàlids més nuls) 2.284 78,33%**
Abstenció 632* 21,67%**
Total cens electoral 2.916* 100 %**
Alcalde: Pablo Puig Desena (PSPV) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 de PSPV[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona de Gandia.[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcalde de la Font d'en Carròs és Pablo Puig Desena de PSPV.[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Jesús Puig i Noguera
Jacinto Jiménez Andrés
PNPV
UCD
19/04/1979
02/01/1981
Dimissió/renúncia
--
1983 - 1987 Pedro Monzó Fuster AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Salvador Millet Escrivá PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Gaspar Pérez Fuster PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Blas Benlloch Guillem PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 María Inmaculada Monzó Lozano PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 María Inmaculada Monzó Lozano PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Gaspar Pérez Fuster PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Gaspar Pérez Fuster PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Pablo Puig Desena PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llàgrimes en la pluja: Pobles Valencians abandonats a l’edat mitjana article de Frederic Aparisi Romero al web d'Harca. Recopilat a Fer Harca, històries medievals valencianes - Llibres de la Drassana, 2014. ISBN 978-84-942860-0-1
  2. En les eleccions de 2007 els integrants de la canditatura de Ciutadans es presentaren com a Plataforma per la Font (PLF).
  3. Ajuntament de la Font d'en Carròs «Sessió extraordinària de l'Ajuntament Ple» (en castellà). Llibre d'actes del Ple de l'Ajuntament de la Font d'en Carròs, 13-06-2015 [Consulta: 8 febrer 2016].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  5. Junta Electoral de la Zona de Gandia «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Gandia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Gandia], 79, 28-04-2015, pàg. 170 [Consulta: 3 agost 2015].
  6. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - la Font d'en Carròs», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  7. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. La Font d'en Carròs. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Font d'en Carròs Modifica l'enllaç a Wikidata