La Font d'en Carròs

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaLa Font d'en Carròs
Escut de la Font d'en Carròs.svg
Campanar-02.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de la Font d'En Carròs respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 55′ 00″ N, 0° 10′ 12″ O / 38.916666666667°N,0.17°O / 38.916666666667; -0.17
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaSafor Modifica el valor a Wikidata
Població
Total3.794 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat379,4 hab/km²
GentiliciFonter, fontera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície10 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud45 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialGandia
Festa majorVerge del Remei
Agost
Identificador descriptiu
Codi postal46717 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE46127 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46127 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc weblafontdencarros.es Modifica el valor a Wikidata

La Font d'en Carròs és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor.

Geografia[modifica]

En un terme de 9,7 km², solcat pel barranc de les Fontanelles, podem fer excursions a l'assagador de les Covatelles, a la font de l'Om. Per als senderistes hi ha la pujada al Gualde, a l'Arrullador o a la muntanya de l'Estudiant, que ens portarà a la cova de les Meravelles.

Història[modifica]

Carta pobla de la Font d'en Carròs, Potries i Rafelcofer (1368)

El seu origen es remunta a l'edat del ferro, amb el jaciment iber de la muntanya del Rabat; d'època romana s'hi conserven fragments de possibles estàtues i monedes imperials, que mostren l'existència d'una vila rústica altoimperial al Portal Roig. Hi ha constància documental d'unes làpides romanes trobades als voltants del castell de Rebollet.[1]

Durant el domini àrab va ser coneguda com a Rafalí i estava sota jurisdicció del senyoriu de Rebollet que, el 1241, fou donat, amb tot el seu territori, al noble Pere Eiximen d'en Carròs o Carroç, el qual llinatge va exercir-hi el senyoriu fins finals del segle xv, en què passà, junt al d'Oliva, a Pere Centelles. El tercer senyor de la baronia de Rebollet va ser el seu net Francesc Carròs i de Cruïlles, a qui va succeir el seu fill Francesc, i la seua filla, Joana, casada amb Ramon de Boixadors. De la filla d'en Ramon, Allemanda Carròs, casada amb Berenguer de Vilaragut (que el 1368 va refer el castell, destruït pels castellans el 1344, durant la Guerra dels dos Peres), va passar als nets de Francesca Carròs, filla de l'almirall i dona de Ramon de Riu-sec; Ramoneta de Riu-sec es va casar amb Pere de Centelles, senyor d'Oliva. La baronia de Rebollet passava als Centelles, que es van intitular senyors de les baronies de Rebollet i d'Oliva Posteriorment el posseïren els ducs de Gandia fins al 1771, en què acaba en mans del ducat d'Osuna. La Font d'en Carròs va ser la primera població del País Valenciana en temps de democràcia a recuperar el seu nom originari en valencià al 1977, i actualment els seus veïns lluiten per eliminar el nom inventat en època franquista de "Fuente Encarroz".

Economia[modifica]

La base de l'economia local era l'agricultura, però entre la dècada del 1990 i del 2000 esta activitat va estar afectada per la crisi de la taronja.[2] Com a substitut immediat, els fonters es dedicaren a la construcció. La crisi del 2008 ha deixat una part dels fonters en una situació econòmica precària. Una de les indústries semiartesanes que encara queda al poble és la fàbrica "El Bolo", que fa artesanament taulells hidràulics de gran bellesa.

Demografia[modifica]

La població de la Font d'en Carròs, de gentilici fonters, es distribuïx en tres nuclis de població: la Font d'en Carròs, el Panorama II i el Tossal Gros. En 2019, segons dades del cens, tenia 3.794 habitants.

Evolució demogràfica de La Font d'en Carròs
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2012 2013 2019
3.333 3.267 3.258 3.211 3.171 3.236 3.286 3.421 3.576 3.899 4.083 4.055 3.794

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 9 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 del Partit Popular (PP).

Escut de la Font d'en Carròs.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - la Font d'en Carròs

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Pablo Puig Desena 1.563 73,45% 9 (Green Arrow Up.svg+3)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana PP icono 2019.svg Inés Pérez Fuster 401 18,84% 2 (Red Arrow Down.svg-1)
Altres candidatures[a][b] Transparent.gif 156 7,33% 0 (Red Arrow Down.svg -2)
Vots en blanc Transparent.gif 8 0,38%
Total vots vàlids i regidors 2.128 100 % 11
Vots nuls 14 0,65%
Participació (vots vàlids més nuls) 2.142 73,43%**
Abstenció 775* 26,57%**
Total cens electoral 2.917* 100 %**
Alcalde: Pablo Puig Desena (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 de PSPV[3])
Fonts: JEC,[4] JEZ Gandia,[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de la Font d'en Carròs és Pablo Puig Desena de PSPV.[8][9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Jesús Puig i Noguera
Jacinto Jiménez Andrés
PNPV
UCD
19/04/1979
02/01/1981
Dimissió/renúncia
--
1983–1987 Pedro Monzó Fuster AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Salvador Millet Escrivá PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Gaspar Pérez Fuster PP 15/06/1991 --
1995–1999 José Blas Benlloch Guillem PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 María Inmaculada Monzó Lozano PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 María Inmaculada Monzó Lozano PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Gaspar Pérez Fuster PP 16/06/2007 --
2011–2015 Gaspar Pérez Fuster PP 11/06/2011 --
2015–2019 Pablo Puig Desena PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Pablo Puig Desena PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

Monuments d'interés[modifica]

L'antiga vila s'alçava sobre una carena de la serra Gallinera, però més tard el pobladors s'estimaren més instal·lar-se a la plana. Del seu patrimoni conserva:

  • Església de Sant Antoni Màrtir. De 1792, en estil gòtic, amb campanar neoclàssic. Conserva bones talles del Crist de l'Empar i de la Mare de Déu del Remei, i dos antics sepulcres, possiblement els dels germans Carròs, que es rescataren de l'afonament del castell.
  • Castell de Rebollet. Refugi en època islàmica, passà a ser residència senyorial el 1239 amb les modificacions de Pere Ximénez Carròs, ampliades el 1368 per Bernat de Vilaragut; el 1598 va ser enrunat per un terratrèmol i mai més va ser rehabilitat; actualment poden observar-s'hi escasses deixalles, enfront de les quals hi ha la torre de l'Homenatge, del segle xv, ja que al lloc van viure famílies, almenys fins a mitjans d'aquell segle.[10]
  • Ermita de Sant Miquel Arcàngel. Edifici gòtic, del segle xvi. Al seu voltant hi ha les restes d'una vila romana.
  • Ermita de Sant Antoni Abat. De 1530, reformada el 1940, tot mantenint l'aspecte original.
  • Recinte emmurallat El Rafalí.

Gastronomia[modifica]

Entre els plats típics de la Font d'en Carròs destaquen l'arròs al forn, l'arròs amb crosta, entre altres tipus d'arrossos, incloent-hi la tradicional paella valenciana, a més de la carn a la brasa. També és destacable, entre els plats amb base d'arròs, el putxero o olla de carn, que se servix de manera col·lectiva en un acte popular a la plaça en el Porrat de sant Antoni.

Festes[modifica]

  • Moros i Cristians. Celebra les festes de Moros i Cristians el cap de setmana abans de les Festes Majors, daten del 1978.
  • Festes Majors. Celebra les seues festes patronals a la Mare de Déu del Remei i al Crist de l'Empar en la 2a quinzena del mes d'agost.
  • Festa de Sant Antoni i Mercat Medieval. Se celebra l'última setmana de gener, celebrant-se la festivitat de sant Antoni i el mercat medieval.

Notes[modifica]

  1. També participaren a les eleccions de 2019: Compromís per la Font d'en Carròs (Compromís) (117 vots, 5,50%) i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (39 vots, 1,83%).
  2. Compromís i Cs perderen cadascú 1 regidor obtingut en 2015.

Referències[modifica]

  1. Conrado, Ángel: «Dades per a la història de la Vila de la Font d'En Carròs», citat en Francesc Ferrer Pastor: les paraules d’un poble (2002), PUV, pàg. 75, edició a cura d'Emili Casanova
  2. Besó Ros, Adrià. Horts de tarongers. La formació del verger valencià. València: Institució Alfons el Magnànim, 2016, p. 453. ISBN 978-84-7822-686-3.
  3. Sanus Vitoria, Francisco (Secretari Interventor) «Sessió extraordinària de l'Ajuntament Ple». /www.lafontdencarros.es, 15-06-2019.
  4. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.444 [Consulta: 29 abril 2020].
  5. Junta Electoral de Zona de Gandia «Edicto de la Junta Electoral Zona de Gandia sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Gandia], 82, 30-04-2019, pàg. 129 [Consulta: 25 juliol 2019].
  6. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). [Consulta: 27 juny 2019].
  7. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a la Font d'en Carròs», 27-05-2019. [Consulta: 26 juny 2019].
  8. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  9. 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. La Font d'en Carròs. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  10. Llàgrimes en la pluja: Pobles Valencians abandonats a l’edat mitjana article de Frederic Aparisi Romero al web d'Harca. Recopilat a Fer Harca, històries medievals valencianes - Llibres de la Drassana, 2014. ISBN 978-84-942860-0-1

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Font d'en Carròs