Beniarjó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBeniarjó
Escut de Beniarjó
Escut de Beniarjó
Ayuntamiento de Beniarjó 01.jpg
Antic ajuntament

Localització
Localització de Beniarjó respecte del País Valencià.png
38° 55′ 56″ N, 0° 11′ 11″ O / 38.93232°N,0.1862512°O / 38.93232; -0.1862512
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Safor
Municipis 1
Població
Total 1.756 (2016)
• Densitat 585,33 hab/km²
Gentilici Beniarjoter, beniarjotera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 3 km²
Altitud 48 m
Limita amb
Partit judicial Gandia
Història
Dia de mercat Dimecres
Organització i govern
• Alcalde Salvador Manuel Enguix Morant
Economia
Pressupost 1.094.957,00 € (2015)
Indicatius
Codi postal 46722
Codi INE 46055
Codi ARGOS 46055
Altres dades

Web www.beniarjo.es
Modifica dades a Wikidata

Beniarjó és un municipi valencià de la comarca de la Safor.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme – 2,8 km2—, està situat a l'Horta de Gandia i és absolutament pla, amb els únics accidents geogràfics dels meandritzants rius Serpis i Vernissa que conflueixen ben a prop de Beniarjó. El Serpis creua el terme de sud a nord i frega el nucli de població per l'oest, mentre que el seu afluent el Vernissa creua el terme de sud-oest a nord-est.

El nucli urbà forma una connurbació amb el de Beniflà, al sud.

Límits[modifica | modifica el codi]

Real de Gandia Almoines
El Real de Gandia
Palma de Gandia Brosen windrose-fr.svg Rafelcofer
Palma de Gandia Beniflà La Font d'en Carròs

Accés[modifica | modifica el codi]

S'accedeix a Beniarjó per la carretera CV-680 que ve de Gandia, al nord, passant per Almoines. També creua el municipi l'autopista AP-7 a escassa distància del nucli tot i que l'accés més pròxim està a Oliva. Antigament el tren Alcoi-Gandia comptava amb una estació a Beniarjó.

Història[modifica | modifica el codi]

Tingué el seu origen en una alqueria musulmana que depenia del castell de Bairén. En el segle XII apareix documentada com a Benizerjó. Jaume I va donar-la el 1247 a Roman Castellà, passant posteriorment a ser propietat de la família March i per tant integrar-se en el ducat de Gandia. El 1425 Ausiàs March, natural d'ací, encara que els gandians en disputen l'honor, va assolir del rei Alfons el Magnànim la concessió del mer i mixt imperi i la plena jurisdicció criminal, privilegi que havia obtingut amb anterioritat Pere March, pare del poeta. La seua primitiva parròquia, amb culte a sant Marc, depenia de Gandia, el 1535 s'independitzà juntament amb Almoines (separada el 1574) i Pardines que romangueren com a annexes. Fins al moment de l'expulsió --1609--, en què hi havia 160 famílies, fou lloc de moriscos. En l'època del conreu del canyamel, Beniarjó fou un centre important. El palau dels March va passar posteriorment a la casa de Medinaceli, que va desmantellar-lo i va vendre els seus materials. Per altra banda, la capella de sant Marc, que després de l'erecció de la nova església dedicada a sant Joan Baptista havia quedat com ermita annexa al palau senyorial, ha estat destruïda en època recent.

Demografia i economia[modifica | modifica el codi]

A mitjan segle XIX, comptava aproximadament amb 457 habitants, que conreaven principalment la seda. En el cens de 2002 s'hi enregistraren 1.288 persones, de gentilici beniarjoters. Un 78,9% dels habitants declarà saber parlar valencià en el cens de l'any 2001.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2009
1.269 1.120 1.138 1.165 1.170 1.242 1.288 1.432 1.550 1.759 1.783

El principal sector econòmic és l'agricultura, sobretot el cultiu de tarongers; a més a més, existeixen petites empreses que han afavorit l'augment demogràfic.

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Corporació municipal[modifica | modifica el codi]

La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 9 regidors: 3 de Partit Popular, 3 de Compromís i 3 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE.

Escudo de Beniarjó.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Beniarjó

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Salvador Manuel Enguix Morant 381 37,06% 3 (Red Arrow Down.svg-2)
Compromís per Beniarjó Compromís (isotip).svg Marc Estruch Morant 327 31,81% 3 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Juan Victor Escrivà Morant 311 30,25% 3 (Green Arrow Up.svg+1)
Vots en blanc Transparent.gif 9 0,88%
Total vots vàlids i regidors 1.028 100 % 9
Vots nuls 17 1,33%**
Participació (vots vàlids més nuls) 1.045 81,77%**
Abstenció 233* 18,23%**
Total cens electoral 1.278* 100 %**
Alcalde: Marc Estruch Morant (Compromís) (17/06/2017)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots: 3 de PSPV i 3 de Compromís[1])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de Gandia.[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2017 l'alcalde de Beniarjó és Marc Estruch Morant de Compromís.[5][6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Salvador Lorente Villacampa AI 19/04/1979 --
1983 - 1987 Miguel Linares Coll PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Miguel Linares Coll PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Miguel Linares Coll PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Salvador Manuel Enguix Morant PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Salvador Manuel Enguix Morant PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Salvador Manuel Enguix Morant PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Salvador Manuel Enguix Morant PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Salvador Manuel Enguix Morant PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Juan Víctor Escrivá Morant PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Monuments[modifica | modifica el codi]

El nucli urbà és tortuós i forma petites places. Del seu patrimoni es pot destacar:

  • Ajuntament. Segle XIX.
  • Església de sant Joan Baptista. Dels seixanta del segle XX, aixecada sobre l'anterior de la que es conserven algunes obres d'art.
  • Vestigis de la que fou casa senyorial dels March.
  • Cisterna i aljub que abastien d'aigua el palau. Recentment restaurades.

Festes i gastronomia[modifica | modifica el codi]

El 25 d'abril s'hi celebren les festes en honor de sant Marc en què es ballen les danses conegudes com el Ball de la Bandera i les Caixes de sant Marc, ambdues amb origen la Florència del segle XV. Altres atractius que ofereix Beniarjó són el Premi anual de Poesia "Senyoriu d'Ausiàs March" i el Festival Internacional de Música i Dansa tradicional, ambdós se celebren cap a finals d'abril, i el festival internacional de Música i Dansa de Beniarjó la segona quinzena d'agost amb la participació de grups d'Amèrica, Àsia, Europa i Àfrica. Són festes de renom a la comarca les que se celebren el tercer diumenge de maig en honor a la Mare de Déu dels Desemparats.

La gastronomia es basa en els arrossos, també hi destaca la cassola de bonítol al forn. Quant als dolços, els típics de Nadal.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

  • Ausiàs March (Safor, 1400 - València, 1459) va ser un poeta i cavaller medieval, nascut a Beniarjó

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. S.G «PSPV-PSOE y Compromís ponen fin a 20 años de Alcaldía de Salvador Enguix (PP) en Beniarjó» (en castellà). www.saforguia.com, 15-06-2015 [Consulta: 28 gener 2016].
  2. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  3. Junta Electoral de la Zona de Gandia «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Gandia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Gandia], 79, 28-04-2015, pàg. 165 [Consulta: 3 agost 2015].
  4. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Beniarjó», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  5. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Beniarjó. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beniarjó Modifica l'enllaç a Wikidata