Beniarjó
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Comarca | la Safor  | ||||
| Capital | Beniarjó (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.872 (2023) (624 hab./km²) | ||||
| Gentilici | beniarjotera, beniarjoter | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 3 km² | ||||
| Altitud | 48 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Gandia | ||||
| Dades històriques | |||||
| Dia de mercat | Dimecres | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Marc Estruch Morant | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46722 | ||||
| Codi INE | 46055 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46055 | ||||
| Lloc web | beniarjo.es | ||||
Beniarjó és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.
Geografia[modifica]
El terme té 2,8 km², està situat a l'Horta de Gandia i és absolutament pla. Els únics accidents geogràfics són els meandres dels rius Serpis i Vernissa, que confluïxen ben a prop de Beniarjó. El Serpis creua el terme de sud a nord i frega el nucli de població per l'oest, mentre que el seu afluent el Vernissa creua el terme de sud-oest a nord-est.
El nucli urbà forma una conurbació amb el de Beniflà, al sud.
Límits[modifica]
| Real de Gandia | Almoines El Real de Gandia |
|
| Palma de Gandia | 
|
Rafelcofer |
| Palma de Gandia | Beniflà | La Font d'en Carròs |
Accés[modifica]
Es pot accedir a Beniarjó per la carretera CV-680 que ve de Gandia, al nord, passant per Almoines. També creua el municipi l'autopista AP-7, a escassa distància del nucli urbà, tot i que l'accés més pròxim està a Oliva. Antigament el tren Alcoi-Gandia comptava amb una estació a Beniarjó.
Història[modifica]
Tingué el seu origen en una alqueria musulmana que depenia del castell de Bairén. En el segle xii apareix documentada com a Benizerjó. Jaume I va donar-la el 1247 a Roman Castellà, i va passar posteriorment a ser propietat de la família March i, amb això, es va integrar en el ducat de Gandia. L'any 1425 Ausiàs March, natural de Beniarjó, encara que els gandians en disputen l'honor, va assolir del rei Alfons el Magnànim la concessió del mer i mixt imperi i la plena jurisdicció criminal, privilegi que havia obtingut amb anterioritat Pere March, pare del poeta. La seua primitiva parròquia, amb culte a sant Marc, depenia de Gandia, el 1535 s'independitzà juntament amb Almoines (separada el 1574) i Pardines que romangueren com a annexes. Fins al moment de l'expulsió dels moriscs, en 1609, fou lloc de moriscs on habitaven 160 famílies. En l'època del conreu del canyamel, Beniarjó fou un centre important. El palau dels March va passar posteriorment a la casa de Medinaceli, que va desmantellar-lo i va vendre els seus materials. Per altra banda, la capella de sant Marc, que després de l'erecció de la nova església dedicada a sant Joan Baptista havia quedat com ermita annexa al palau senyorial, ha estat destruïda en època recent.
Demografia i economia[modifica]
A mitjan segle xix, Beniarjó comptava aproximadament amb 457 habitants, que conreaven principalment la seda. En el cens de 2002 s'hi enregistraren 1.288 persones, de gentilici beniarjoters. Un 78,9% dels habitants declarà saber parlar valencià en el cens de l'any 2001.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2009 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.269 | 1.120 | 1.138 | 1.165 | 1.170 | 1.242 | 1.288 | 1.432 | 1.550 | 1.759 | 1.783 |
El principal sector econòmic és l'agricultura, sobretot el cultiu de tarongers; a més a més, hi ha xicotetes empreses que han afavorit l'augment demogràfic.
Política i Govern[modifica]
Composició de la Corporació Municipal[modifica]
El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Compromís per Beniarjó (Compromís) i 2 del Partit Popular (PP).
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Eva Llinares Martínez | 358 | 38,13% | 4 ( +1)
| |
| Compromís per Beniarjó | 
|
Marc Estruch Morant | 288 | 30,67% | 3 ( )
| |
| Partit Popular | 
|
Borja Ruiz Sanmateu | 223 | 23,75% | 2 ( -1)
| |
| Altres candidatures[a] | 
|
62 | 6,60% | 0 | ||
| Vots en blanc |
|
8 | 0,85% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 939 | 100 % | 9 | |||
| Vots nuls | 19 | 1,98% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 958 | 73,58%** | ||||
| Abstenció | 344* | 26,42%** | ||||
| Total cens electoral | 1.302* | 100 %** | ||||
| Alcaldessa: Eva Llinares Martínez (PSPV) (15/06/2019) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (4 vots de PSPV[1]) | ||||||
| Fonts: JEC,[2] JEZ Gandia,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes[modifica]
Des de 2019 l'alcaldessa de Beniarjó és Eva Maria Llinares Martínez, del Partit Socialista del País Valencià.[6][7]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Salvador Lorente Villacampa | AI | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Miguel Linares Coll | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Miguel Linares Coll | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Miguel Linares Coll | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Salvador Manuel Enguix Morant | PP | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Salvador Manuel Enguix Morant | PP | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Salvador Manuel Enguix Morant | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Salvador Manuel Enguix Morant | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Salvador Manuel Enguix Morant | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Juan Víctor Escrivá Morant Marc Estruch Morant |
^PSPV-PSOE Coalició Compromís|Compromís |
13/06/2015 17/06/2017 |
Pacte de govern -- |
| 2019-2023 | Eva Llinares Martínez | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | Eva LLinares Martínez | PSPV-PSOE | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[7] | ||||
Monuments[modifica]
El nucli urbà és tortuós i forma petites places. Del seu patrimoni es pot destacar:
- Ajuntament. Segle XIX.
- Església de sant Joan Baptista. Dels anys seixanta del segle xx, construïda sobre l'anterior, de la qual es conserven algunes obres d'art.
- Vestigis de la que fou casa senyorial dels March.
- Cisterna i aljub que abastien d'aigua el palau. Recentment restaurades.
Festes i gastronomia[modifica]
El 25 d'abril se celebren a Beniarjó les festes en honor de sant Marc, en què es ballen les danses conegudes com ara el Ball de la Bandera i les Caixes de sant Marc, ambdues amb origen a la Florència del segle xv. Altres actes culturals de Beniarjó són el premi anual de poesia "Senyoriu d'Ausiàs March" i el Festival Internacional de Música i Dansa tradicional, ambdós celebrats cap a finals d'abril, i el festival internacional de Música i Dansa de Beniarjó la segona quinzena d'agost amb la participació de grups d'Amèrica, Àsia, Europa i Àfrica. Són festes de renom a la comarca les que se celebren el tercer diumenge de maig en honor de la Mare de Déu dels Desemparats.
La gastronomia es basa en els arrossos, també hi destaca la cassola de bonítol al forn. Quant als dolços, els típics de Nadal.
Fills il·lustres[modifica]
- Ausiàs March (Safor, 1400 - València, 1459) va ser un poeta i cavaller medieval, nascut a Beniarjó
Referències[modifica]
- ↑ T.A.C «Eva Llinares serà alcaldessa de Beniarjó els quatre anys al no haver-hi acorde PSPV-Compromís». Levante-EMV [Gandia], 02-07-2019.
- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.442 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de Zona de Gandia «Edicto de la Junta Electoral Zona de Gandia sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Gandia], 82, 30-04-2019, pàg. 127 [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Càrcer», 26-05-2019. [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Beniarjó. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
Notes[modifica]
- ↑ També participaren a les eleccions municipals de 2019: Unides Podem Beniarjó (Podem) (62 vots, 6,60%).
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beniarjó |
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.
- País Valencià, poble a poble; comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment.
