Medinaceli

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaMedinaceli
Bandera de Medinaceli.svg Escudo de Medinaceli.svg
Medinaceli - panoramio (1).jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Medinaceli (Soria) Mapa.svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 10′ 20″ N, 2° 26′ 07″ O / 41.172222222222°N,2.4352777777778°O / 41.172222222222; -2.4352777777778
EstatEspanya
AutonomiaCastella i Lleó
ProvínciaSòria Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total713 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat3,47 hab/km²
Geografia
Superfície205,37 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.092 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataFelipe Utrilla Dupré Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal42240 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE42113 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webmedinaceli.info Modifica el valor a Wikidata

Medinaceli és un municipi de la província de Sòria, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Història[modifica]

Segons es creu, malgrat els dubtes actualment existents, Medinaceli fou l'antiga Ocilis (ciutat que traí als romans, durant les guerres celtíberes). A la plaça Major, dins l'edifici del palau del Ducs, es conserven importants mosaics romans.

En temps de la dominació musulmana el seu nom era Madina Salim. Almanzor va morir a aquesta població, després d'ésser ferit a la batalla de Calatañazor (la llegenda diu que la seva tomba es troba a aquest municipi). Al segle XI i XII fou atacada i ocupada diverses vegades pels cristians. El 1083 la va ocupar Alfons VI de Castella, però els musulmans la van recuperar tot seguit. Fou presa per Álvaro Fáñez el 1104 i recuperada novament pels musulmans; altre cop presa per Alfons I d'Aragó el Bataller el 1123 amb caràcter definitiu. Fou la darrera posició musulmana en caure a la comarca. El 1129 els aragonesos la van cedir a Castella.

Amb el rei d'Aragó Alfons el Bataller, va tenir fur propi i un comú de vila i terra dels més importants de la regions, embrió del futur comtat de Medinaceli.

Posteriorment, fou la seu del poderós Ducat de Medinaceli i conserva encara el palau dels ducs, a la plaça Major).

Les salines foren la seva principal font de riquesa.

Patrimoni[modifica]

Es conserva bona part de la seva muralla, castell (actual cementiri) i diferents restes de les diferents cultures que varen passar pel poble.

Destaquen el seu arc romà (únic a Espanya amb tres portes), el palau del Ducs (actual museu de pintura contemporània, on també es guarden mosaics romans de gran valor) i la seva gran col·legiata renaixentista, entre altres monuments.

Hi ha museu-aula arqueològica, museu d'art contemporani, diferents galeries i, prop del poble, a Torralba del Moral - Ambrona, un important museu paleontològic amb restes d'Elephas Antiquus.

Població i terme municipal[modifica]

Evolució del nombre d'habitants del municipi de Medinaceli
Any 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2006
Població 1.046 1.008 845 810 799 809 586 1.442 1.036 849 701 710

A finals del segle XIX s'independitza el poble de Salinas de Medinaceli. A finals del segle XX el terme municipal incorporà Beltéjar, Benamira, Blocona, Esteras de Medina, Fuencaliente de Medina i Salinas de Medinaceli. Fuencaliente, al seu temps, incorporà a Azcamellas i a Torralba del Moral.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Medinaceli