Vés al contingut

Col·legiata

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals. La dignitat rectora rep el nom de prior, degà o abat.

Des del segle XVII van en decadència, i només en resta la institució generalment en esglésies que havien estat catedrals (com Roda de Ribagorça i Eivissa). Als Països Catalans les col·legiates deriven de les antigues canòniques regulars (canònica), secularitzades pel papa Climent VIII l’any 1592. A causa de llur decadència el concordat del 1851 les abolí quasi totes. Al Principat, només les de Manresa i de Calaf foren objecte de la reestructura prevista per aquest, que en fixà el nombre dels comunitaris i establí que havien d’ésser esglésies parroquials i subjectes al bisbe diocesà. Unes altres foren posteriorment reinstaurades, com la de Gandia el 1907.[1]

Col·legiates dels Països Catalans

[modifica]

Històricament als Països Catalans hi destaquen les col·legiates següents:

Referències

[modifica]
  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.121. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 27 novembre 2014]. 
  2. «Col·legiata». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.