Col·legiata
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.[1]
Col·legiates dels Països Catalans[modifica]
Històricament hi destaquen les col·legiates següents als Països Catalans:
- Col·legiata d'Àger.[2]
- Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa, al bisbat de Vic.[3]
- Col·legiata de Calaf.[4]
- Col·legiata de Cardona.[5]
- Santa Maria de Castellbò.[6]
- Col·legiata d'Eivissa.[7]
- Col·legiata de Mur.[8]
- Col·legiata de l'Estany.[7]
- Col·legiata de Roda d'Isàvena, al bisbat de Lleida.[7]
- Col·legiata de Sant Bonaventura de Barcelona.[9]
- Col·legiata de Sant Feliu de Girona, al bisbat de Girona.[10]
- Col·legiata de Guissona.[11]
- Col·legiata de Sant Joan de les Abadesses.[7]
- Col·legiata de Sant Nicolau d'Alacant, al bisbat d’Oriola.[7]
- Col·legiata de Santa Anna de Barcelona.[7][12]
- Col·legiata de Santa Maria de Gandia, restaurada el 1907.[13]
- Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva.[14]
- Col·legiata de Sanaüja.[15]
- Santa Maria de Valldeflors de Tremp.[16]
- Col·legiata de Vilabertran.[7]
- Monestir de Sant Pau de Fenollet.[17]
- Monestir d'Ullà.[18]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Col·legiata  |
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.121. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 27 novembre 2014].
- ↑ «Col·legiata d’Àger». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Col·legiata de Manresa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «priorat de Calaf». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «mestre de la Pentecosta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Col·legiata de Santa Maria de Castellbò». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 «col·legiata». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Col·legiata de Mur». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Col·legiata de Sant Bonaventura de Barcelona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Sant Feliu de Girona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Col·legiata de Guissona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Francesc Bell i Lleopard». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Col·legiata de Santa Maria de Gandia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Col·legiata de Xàtiva». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Col·legiata de Sanaüja». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Col·legiata de Tremp». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «monestir de Sant Pau de Fenollet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «monestir d’Ullà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
