Ocilis

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaOcilis
Tipus Ciutat
41° 10′ 00″ N, 2° 25′ 00″ O / 41.1666666667°N,2.41666666667°O / 41.1666666667; -2.41666666667
Modifica les dades a Wikidata

Coord.: 41° 10′ N, 2° 25′ O / 41.167°N,2.417°O / 41.167; -2.417

Ocilis o Occilis fou una ciutat celtibera de la península Ibèrica que correspon a la moderna Medinaceli a Segòvia, a la vall del riu Jalón

L'esmenta per primer cop Apià a les "Guerres Ibèriques" el 153 aC que diu que estava sotmesa pels romans que hi tenien els queviures i els diners però que llavors es va passar als celtibers i el cònsol Quint Fulvi Nobilior no va poder passar-hi l'hivern. L'any següent Claudi Marcel, el successor de Nobilior, va establir el seu campament davant Ocilis, a la que va sotmetre altre cop; va perdonar als habitants que van entregar ostatges i una multa de 30 talents de plata. Fou part de la província Citerior, convent jurídic Caesaragustanus, i després de la Tarraconense

Sota els romans s'hi va construir una muralla. Les cases principals tenien mosaics i l'urbanisme estava ben traçat. Fou ciutat de dret llatí a partir del 74 i els seus ciutadans foren adscrits a la tribu Quirina.

A l'Itinerari d'Antoní hi passava una via romana que comunicava Caesar Augusta i Emerita Augusta. De la ciutat romana queden molt poques restes (algun tros de la muralla i l'Arc de Triomf del temps de Domicià conegut com a Arc de Medinaceli) i s'han trobar només algunes monedes i ceràmiques. Al final de l'època romana fou abandonada a causa de les invasions dels pobles bàrbars. Va ressorgir després sota els musulmans com Madina Salim. Les restes de la ciutat romana són conegudes com a Vila Vella (Villa Vieja) i ocupen un pujol al sud-oest de la moderna ciutat.

Referència[modifica]

  • L. Hernández Guerra, El tejido urbano de época romana en la Meseta Septentrional, Ed. Universidad de Salamanca, Salamanca, 2007. ISBN 978-84-7800-374-7