Sigüenza

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSigüenza
Bandera de Sigüenza Escut de Sigüenza
Catedral siguenza.jpg

Localització
Siguenza Guadalajara - Mapa municipal.svg
41° 04′ 09″ N, 2° 38′ 21″ O / 41.069166666667°N,2.6391666666667°O / 41.069166666667; -2.6391666666667
Estat Espanya
Autonomia Castella - la Manxa
Província Província de Guadalajara
Capital Sigüenza
Població
Total 4.551 (2016)
• Densitat 11,52 hab/km²
Gentilici azudense
Geografia
Superfície 395 km²
Altitud 1005 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Jose Manuel Latre Rebled
Indicatius
Codi postal 19250
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 19257
Altres dades
Agermanament Santa Liurada
Vila Viçosa

Web Ajuntament de Sigüenza
Modifica dades a Wikidata

Sigüenza és un municipi espanyol de la província de Guadalajara, a la comunitat autònoma de Castella la Manxa. Aplega les pedanies d'Alboreca, Alcuneza, El Atance, Barbatona, La Barbolla, Bujalcayado, Bujarrabal, La Cabrera, Carabias, Cercadillo, Cubillas del Pinar, Guijosa, Horna, Imón, Matas, Mojares, Moratilla de Henares, Olmedillas, Querencia, Palazuelos, Pelegrina, Pozancos, Riba de Santiuste, Riosalido, Torrevaldealmendras, Ures, Valdealmendras, Villacorza.

Història[modifica | modifica el codi]

Sigüenza està situada en la província de Guadalajara, en el vall del riu Henares conegut com el «vall de Sigüenza». Estratègicament emplaçada sobre el vall —etimològicament el seu nom significa 'la que domina el vall'— va complir una gran funció defensiva durant l'edat mitjana. Ara bé, es creu que el seu primitiu emplaçament va estar a l'altra vorera del riu, sobre el puig del Mirón, on s'han trobat restes d'assentaments humans de l'Edat del Ferro.

Amb el nom de Segontia va haver-hi una ciutat celtibera en el puig de Villavieja, que cap al segle V aC era una de les més importants de la Celtibèria. La penetració cartaginesa del segle III aC (prèvia a la Segona Guerra Púnica) va dur a Anníbal i després a Asdrúbal a assetjar-la. En les Guerres celtiberes (153 - 133 aC) es va produir la submissió a la República Romana. L'ocupació romana va establir una zona militar que es va separar de la zona residencial.[1]

En l'època romana la ciutat va ser un important centre de comunicacions, ja que es trobava sobre la via romana de l'Henares (que anava de Mèrida a Saragossa). En temps dels visigots el seu creixement va continuar al voltant del nucli central fundat pels romans. A l'Hispania visigoda va ser seu episcopal de l'església catòlica, sufragània de l'Arxidiòcesi de Toledo que comprenia l'antiga província romana de Cartaginense en la diòcesi d'Hispània.

Durant la dominació musulmana el castell, antiga torre de vigilància, es convertiria en el nucli de la ciutat i la Sigüenza baixa va conservar les seves esglésies, on als cristians se'ls permetia practicar la seva religió i els seus costums.

La Plazuela del Doncel és un dels molts racons de la ciutat medieval de Sigüenza.

Durant l'Edad Mitjana, la ciutat, gràcies a la seva privilegiada ubicació va tenir un destacat paper defensiu, a més de recuperar la seva seu episcopal. En 1121 Bernardo de Agén va ser investit bisbe de Sigüenza por l'arquebisbe de Toledo Bernardo de Sedirac i cap al 1124, després d'haver conquerit la ciutat, va iniciar les obres de la que seria la catedral, que bisbes posteriors varen continuar fins que va ser acabada en el segle XVI.

A mitjan segle XV i abans del seu ascens a l'arquebisbat de Toledo, va ser bisbe de Sigüenza, el famós Cardenal Mendoza, canceller de Castella durant el regnat d'Isabel la Católica. A aquest poderós mecenes es deu la construcció de la bella plaça porticada veïna a la catedral.

La història d'aquesta ciutat, que conserva el seu traçat medieval, ha estat influenciada durant sis segles pels seus bisbes, deixant la seva influència religiosa tant en el seu desenvolupament cultural, econòmic com artístic.

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

Religiós[modifica | modifica el codi]

  • La Catedral
  • Església parroquial de San Vicente, romànica. Va ser construïda en temps del bisbe Cerebruno (bisbe des de 1156 a 1166). En 1525 se suprimeixen totes les parròquies a Sigüenza per butlla del Papa Climent VII. Com a única parròquia de Sigüenza queda San Pedro i els béns de les esglésies suprimides passen al Capítol catedralici. San Vicente queda convertida durant segles en una ermita on únicament es realitzen els cultes del sant patró i enterraments. En 1796 el bisbe Juan Díaz de la Guerra ordena la restitució de la seva condició de parròquia. En 1902, sent bisbe Toribio Minguella, la parròquia es torna a suprimir. En 1926, sent bisbe Eustaquio Nieto, es torna a instaurar la parròquia per a donar major realç a la commemoració del VII centenari de la reconquesta de la ciutat. Ja no tornarà a ser suprimida.[2]
  • Església de Santiago Apóstol: Va ser construïda en el segle XII. A principis del segle XVI es va convertir en l'església del convent de les Clarisses que es va construir a devora. Durant la guerra civil espanyola el seu interior va quedar molt deteriorat i només quedava en condicions el seu absis protogòtico, inserit en una torrassa, que formava part del llenç de la murada, construïda en el segle XIII per tancar la ciutat per l'est, i un arc de la seva ampla i única nau. En la seva façana, que va ser rematada per un cos de campanes renaixentista, afegit quan es va fundar l'esmentat convent, destaca el seu portal de tradició romànica, semblant a la de San Vicente i a les de la façana principal de la catedral, totes elles coetànies.[3]
  • Església de San Juan, en runes
  • Església parroquial de Santa Maria: Es va començar a finals del segle XVIII, es va aturar durant la Guerra del Francès i es va acabar en el regnat de Ferran VII. És una obra d'estil neoclàssic en la qual podem destacar el seu retaule major, on es pot veure un llenç de l'Assumpció de la Mare de Déu.
  • Capella de San Pedro Apóstol, annexa a la Catedral i reutilitzada com a Església parroquial de San Pedro.
  • Monestir i església de les Ursulines, barroc
  • Monestir de Nuestra Señora de los Huertos (clarisses): L'Església és un edifici del segle XVI, d'estil gòtic amb decoració plateresca. El portal s'adorna amb un bell arc escarser o rebaixat i destaquen en el coronament de la façana les seves gàrgoles i arcbotants. Al pati exterior s'enterrava als pobres i malalts que morien a l'Hospital de Sant Mateu i des dels primers anys del segle XIX servirà de cementiri públic fins a l'any 1906.
  • Ermita del Humilladero (avui hi ha l'Oficina de Turisme): Aquesta ermita, situada en la vora oest de la ciutat, és un exemple dels petits temples ubicats a l'entrada de les poblacions durant els segles XV i XVI per descans i evasió dels viatgers i caminants. El lloc escollit per a la seva construcció el 1568 és un punt estratègic per presidir una cruïlla de camins: la intersecció entre el "cordel de la Cañada Real" que ve des d'Alcuneza (carretera de Medinaceli) i el camí que discorria cap a la Cort i que també conduïa a Sòria i Atienza. En 1568 es comença la seva construcció com ermita tancada de portal renaixentista i voltes gòtiques. Aquest anacronisme arquitectònic és normal, ja que s'entén com un desig de conservar les tradicions artístiques.
  • Ermita de San Roque.
  • Palau Episcopal: Va ser l'antiga Universitat de San Antonio de Porta Coeli. Construït durant la primera meitat del segle XVII, quan s'amplien de nou els límits de la ciutat. L'austeritat de la façana es trenca amb finestres i balcons de reixa i un portal barroc amb escalinata doble. Sobre la porta, l'escut de la Universitat amb el lema "Ex Alt". En el seu interior cal destacar el claustre tancat amb vidrieres. Al costat d'aquest edifici hi ha el Monestir i l'Església dels Jerònims. En el seu extrem s'aixeca l'església en estil barroc. Aquest conjunt d'edificis actualment són la seu de la Diòcesi de Sigüenza-Guadalajara, del Seminari Major i de l'Arxiu Diocesà.
  • Seminari de San Bartolomé, també nomenat Seminario Antiguo, va ser construït a mitjan segle XVII. Avui allotja la Casa Diocesana de Ejercicios «Hogar San José».
  • Monestir dels Jerònims: Està al costat del Palau Episcopal i va ser construït a la mateixa època. L'orde de Sant Jeroni va tutelar la Universitat fins a l'any 1835. El seu portal s'adorna amb un gran balcó, acompanyat pels escuts episcopals i el de la Universitat, i sobre la porta una inscripció dedicada a la ciència i a la saviesa. Actualment és el Seminari Major.
  • Real Casa de Enseñanza y Misericordia: Aquest enorme casal, conegut popularment com "El Hospicio", es va construir per iniciativa del bisbe José Patricio de la Costa i Velarde, per acollir i donar ofici als pobres que vagaven pels carrers de la ciutat. Després de la defunció sobtada del prelat el 1768, a qui no va donar temps més que per fer els fonaments, les obres queden aturades, havent de ser acabades i pagades per Carles III, l'escut figura a la façana principal. Sota l'empara d'aquesta Reial Casa es van educar i alimentar molts joves i ancians, aprenent diferents oficis que s'ensenyaven als seus tallers, com ara fàbrica de draps, baietes, estamenyes, espardenyeria, sastreria, etc., ja que la finalitat era recollir als orfes de la diòcesi canviant-los almoina per instrucció. Actualment l'edifici és la seu del Col·legi episcopal "Sagrada Familia".

Civil[modifica | modifica el codi]

  • Plaça Major: Feta construir en el segle XV pel cardenal Mendoza que va decidir enderrocar un llenç de la murada per crear un espai davant de la Catedral, on celebrar espectacles i el mercat setmanal. És rectangular i a un dels seus costats es va aixecar una galeria porticada per aixoplugar-se els dies de pluja. Sobre la galeria es van edificar cases per a l'Ajuntament que s'adornen amb escuts. A l'altra banda tenim un seguit de cases per a nobles: la casa del Mirador i la casa de la Contaduría erigida pel Cardenal Mendoza a finals del segle XV. Pel Nord la plaça limita amb la Catedral, on es va obrir l'anomenada porta del mercat. Pel Sud s'eleva el Palau dels degans, amb doble filera d'arcs i galeria, convertit en seu actual de l'Ajuntament. Compte l'anecdotari local que uns americans van voler comprar la Plaça Major per portar pedra a pedra als Estats Units.
  • Casa del Doncel, denominació habitual del que fos palau tardogòtic dels Marquesos de Bedmar, avui pertanyent a la Universitat d'Alcalá de Henares.
  • Palau de los Infantes: Obra significativa del barroc de Sigüenza, executada pel mestre Bernasconi i situat en el "Callejón de los Infantes" al peu de la porta de "Campo de la Catedral". L'edifici va estar destinat a la seu de l'escolania dels infants de cor, que cantaven en les funcions de la Catedral. El monument presenta un gran portal amb un fris amb diverses talles i una imatge de sant Felip Neri, en una fornícula. Els balcons i les finestres són similars a les de les cases del barri San Roque, i al seu interior hi ha un bonic pati. En l'actualitat està ocupat per una comunitat de frares "Josefinos de Murialdo".
  • La Placeta de la Presó (La Plazuela de la Carcel en castellà): Durant l'edat mitjana va ser la Plaça Major medieval, ja que acollia els edificis civils més importants, com l'antiga presó, l'Ajuntament i la posada del Sol (avui Taberna Gurugú de la Plazuela), edificis que encara es conserven. En aquesta plaça també se celebrava el mercat amb un emplaçament molt convenient: estava proper a la Porta del Ferro, aconseguint la ràpida arribada de mercaderies i pròxima al barri jueu, on habitaven els comerciants de la ciutat, constituint el centre geomètric de la Sigüenza medieval. Al costat nord tenim el vell Ajuntament, la façana del qual mostra a la part inferior cinc arcs de mig punt dels quals l'esquerre serveix de porta. Entre les finestres superiors hi ha els escuts del bisbe López de Carvajal, el dels Reis Catòlics (de major grandària) i de la ciutat. Van ser aquests monarques els que van ordenar la construcció d'edificis per reunir el consell o ajuntament que en època medieval era una simple reunió de veïns a la porta d'una església. Entre les activitats de l'Ajuntament (consell) hi havia el control i vigilància sobre les anomenades botigues "concejiles" per al proveïment d'aliments a la ciutat, mantenint els preus a un nivell assequible als ciutadans. Els homes del Consell estaven també encarregats d'obrir i tancar les portes de la ciutat, ordenar el mercat, pesar les mercaderies, cobrar els tributs i una sèrie d'activitats administratives, sempre sota el control dels eclesiàstics, a causa que Sigüenza era senyoriu episcopal sent el bisbe com a senyor de la ciutat l'encarregat de nomenar els càrrecs municipals, cada 23 de setembre, festivitat de Sant Miquel. En el conjunt destaca a l'esquerra habitatges socials aixecats sobre les restes de l'antiga Posada del Sol de la qual encara queden els arcs. Davant es troba l'edifici de l'antic ajuntament i la torre on es guardava l'arxiu i l'arca de cabals del graner municipal. El vell Ajuntament, dedicat a Escoles en la preguerra, es destina avui a la seu de l'Escola Municipal de Música i sala d'exposicions.
  • Barri de San Roque: Va ser manat construir, a finals del segle XVIII, pel bisbe Juan Díaz de la Guerra, per ampliar la ciutat en direcció nord. És d'estil barroc amb un traçat arquitectònic perfecte: dos carrers rectes i amples, Medina i San Roque, que es creuen formant l'anomenada plaça de les Vuit Cantonades. Al núm. 7 del carrer San Roque hi havia el casino de Sigüenza, també anomenat Cercle de l'Amistat. S'hi celebraven vetllades literàries, concerts i balls, als quals assistia el més selecte de la societat seguntina. El projecte primitiu incloïa una fonda, una hostatgeria i una caserna, situat a les cases davant de la placeta i una ermita dedicada a Sant Roc, avui dia sense culte, situada a la part final del carrer i restaurada al novembre de 1998. Actualment l'ermita de Sant Roc ha estat condicionada com a sala de concerts i exposicions.
  • Hospital de San Mateo, avui residència de gent gran. Devora ell s'aixeca l'Hospital de La Estrella.
  • Plazuela de las Cruces.

Militar[modifica | modifica el codi]

Vista del castell per la part del darrere
  • Castell de Sigüenza o alcàsser dels bisbes de Sigüenza: Va ser aixecat en el primer quart del segle XII sobre un anterior musulmà. S'ha reformat, destruït parcialment i restaurat en diverses ocasions, fins a convertir-se en Parador Nacional de Turisme. A l'interior hi ha un gran pati amb un pou amb molta fondària al mig. Al pati hi ha portals amb escuts, del segle XVI, i una galeria. A la planta baixa podem trobar el saló vermell o saló del tron amb una xemeneia renaixentista; aquí s'impartia la justícia civil i eclesiàstica per part dels senyors i els bisbes de Sigüenza. També es troba el saló de "doña Blanca" l'estructura del qual està sostinguda per gruixats arcs de pedra.
  • Conjunt emmurallat, amb diversos traçats concèntrics i independents, que es poden observar en diversos punts del nucli històric, inclosos llenços, torres i portes.
  • Conjunto fortificat de la Villa de Palazuelos, un dels més espectaculars i en millor estat de conservació de la província (a pesar de les escasses intervencions públiques per a conservar-lo).

Museus[modifica | modifica el codi]

  • Museu Diocesà d'Art Antic, que alberga importants obres d'art sacre així com elements de la història de la ciutat.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 J. Antonio Martínez Gómez-Gordo 19/04/1979
1983 - 1987 J. Vicente Turo Sanz 28/05/1983
1987 - 1991 Juan Carlos García Muela PP 30/06/1987
1991 - 1995 Marcelino Llorente PP 15/06/1991
1995 - 1999 Octavio Puertas Moreno PP 17/06/1995
1999 - 2003 Octavio Puertas Moreno PP 03/07/1999
2003 - 2007 Francisco Domingo Calvo PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 Francisco Domingo Calvo PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 n/d n/d 11/06/2011
Des del 2015 n/d n/d 13/06/2015
  • Corporació municipal (eleccions 2007): 11 regidors
    (5 PSOE, 5 PP, 1 IpS).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Segontia en Artehistoria
  2. Església de Sant Vicente Mártir Datos para una historia de la iglesia de San Vicente Mártir
  3. Dra. Pilar Martínez Taboada. Anales Seguntinos Nº19

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sigüenza Modifica l'enllaç a Wikidata