Vés al contingut

Molina de Aragón

Plantilla:Infotaula geografia políticaMolina de Aragón
Molina de Aragón (es)
Molina d'Aragón (an) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 50′ 38″ N, 1° 53′ 19″ O / 40.843888888889°N,1.8886111111111°O / 40.843888888889; -1.8886111111111
EstatEspanya
Comunitat autònomaCastella - la Manxa
Provínciaprovíncia de Guadalajara Modifica el valor a Wikidata
CapitalMolina de Aragón Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.288 (2023) Modifica el valor a Wikidata (19,53 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície168,33 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.065 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniMare de Déu del Carme Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJesús Herranz Hernández Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal19300 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE19190 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webmolina-aragon.com Modifica el valor a Wikidata

Molina de Aragón és una localitat de la província de Guadalajara que pertany a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa.

Limita al nord amb el municipi de Rueda de la Sierra, al nord-oest amb Tortuera i Embid, a l'est amb Campillo de Dueñas i La Yunta, al sud-est amb Castellar de la Muela, al sud amb Prados Redondos, al sud-oest amb Castilnuevo, a l'oest amb Corduente i al nord-oest amb Rillo de Gallo.

Geografia

[modifica]

Rius

[modifica]

El riu Gallo travessa la localitat. També cal esmentar La Cava, una rambla que generalment porta aigua i que l'any 1930 va produir greus inundacions.

Economia

[modifica]

Molina és una vila dedicada al comerç i als serveis, amb escassa indústria. És el centre administratiu comarcal d'una àrea eminentment agrícola i ramadera, amb un incipient turisme rural atret per la natura.

Història

[modifica]

Els ibers la van denominar Mediolum. Fou conquerida per Tàriq ibn Ziyad.[1] Després del desmembrament del Califat de Qurtuba es va convertir en la capital de l'Emirat de Molina.

El nom actual de la ciutat procedeix de la seva antiga pertinença a la Corona d'Aragó. Va ser conquerida per Alfons el Bataller, rei d'Aragó, l'any 1128. L'hereu d'Alfons I, Ramir II, va decidir de lliurar a Castella el territori de Molina. Durant la guerra entre Castella i Aragó de 1356-1369, la ciutat (coneguda com a Molina de los Caballeros, Molina de los Condes o, simplement, Villa de Molina) i la seva regió van passar a l'Aragó.

L'any 1375 va passar definitivament a Castella.[2]

L'1 de novembre de 1810, durant la guerra del francès, uns 3.000 homes a les ordres del general François Roguet entraven a Molina de Aragón, des d'on Pedro Villacampa comandava el batalló de Molina, format per uns 600 homes,[3] i cremava la vila, que havia estat abandonada, en la que es van trobar en els tallers, nombroses armes inacabades.

Fills il·lustres

[modifica]

Monuments i llocs d'interès

[modifica]
  • El Castell Alcàsser, un dels més grans d'Espanya.
  • El pont romànic.
  • L'església i el convent de San Francisco.
  • L'església de Santa Clara.

En general la localitat conserva bona part del seu patrimoni medieval.

La vila està situada molt a prop del parc natural de l'Alto Tajo, amb espècies mediterrànies de muntanya alta i mitjana, en òptim estat de conservació, que és un dels majors conjunts de congostos fluvials de l'interior peninsular. Connecta amb zones turístiques com la Serranía de Cuenca o els Montes Universales (Terol).

A 11 km de Molina de Aragón se situa l'ermita romànica de la Virgen del Congosto, a l'interior d'un barranc espectacular.

Festes locals

[modifica]
  • Les festes patronals del Cristo de Las Victorias (1 de setembre).
  • La Mare de Déu del Carme (16 de juliol), declarada d'interès turístic regional.
  • La Immaculada (8 de desembre).
  • La lloa a la Virgen del Congosto (diumenge de Pentecosta).
  • La Fira Medieval (el tercer cap de setmana de juny).
  • Els carnavals.

Referències

[modifica]
  1. (castellà) Hernandez Rabal, hernandezrabal
  2. «Molina de Aragón. Un paseo por su historia y patrimonio» (en espanyol). El Heraldo del Henares, 17-06-2018. [Consulta: 3 setembre 2024].
  3. Perruca, Marta. «Aquel dos de noviembre que olvidó la historia» (en castellà). El día, 02-11-2011. [Consulta: 8 desembre 2011].[Enllaç no actiu]

Enllaços externs

[modifica]