Molina de Aragón
| Molina de Aragón (es) Molina d'Aragón (an)  | |||||
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Castella - la Manxa | ||||
| Província | província de Guadalajara | ||||
| Capital | Molina de Aragón | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 3.280 (2024) (19,49 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 168,33 km² | ||||
| Altitud | 1.065 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Patrocini | Mare de Déu del Carme | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Jesús Herranz Hernández | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 19300 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 19190 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | molina-aragon.com | ||||
.jpg)
Molina de Aragón és una localitat de la província de Guadalajara que pertany a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa.
Limita al nord amb el municipi de Rueda de la Sierra, al nord-oest amb Tortuera i Embid, a l'est amb Campillo de Dueñas i La Yunta, al sud-est amb Castellar de la Muela, al sud amb Prados Redondos, al sud-oest amb Castilnuevo, a l'oest amb Corduente i al nord-oest amb Rillo de Gallo.
El mineral aragonita rep el seu nom en ser típic dels sediments al voltant de la població.[1]
Geografia
[modifica]Rius
[modifica]El riu Gallo travessa la localitat. També cal esmentar La Cava, una rambla que generalment porta aigua i que l'any 1930 va produir greus inundacions.
Economia
[modifica]Molina és una vila dedicada al comerç i als serveis, amb escassa indústria. És el centre administratiu comarcal d'una àrea eminentment agrícola i ramadera, amb un incipient turisme rural atret per la natura.
Història
[modifica]Els ibers la van denominar Mediolum. Fou conquerida per Tàriq ibn Ziyad.[2] Després del desmembrament del Califat de Qurtuba es va convertir en la capital de l'Emirat de Molina.
El nom actual de la ciutat procedeix de la seva antiga pertinença a la Corona d'Aragó. Va ser conquerida per Alfons el Bataller, rei d'Aragó, l'any 1128. L'hereu d'Alfons I, Ramir II, va decidir de lliurar a Castella el territori de Molina. Durant la guerra entre Castella i Aragó de 1356-1369, la ciutat (coneguda com a Molina de los Caballeros, Molina de los Condes o, simplement, Villa de Molina) i la seva regió van passar a l'Aragó.
L'any 1375 va passar definitivament a Castella.[3]
L'1 de novembre de 1810, durant la guerra del francès, uns 3.000 homes a les ordres del general François Roguet entraven a Molina de Aragón, des d'on Pedro Villacampa comandava el batalló de Molina, format per uns 600 homes,[4] i cremava la vila, que havia estat abandonada, en la que es van trobar en els tallers, nombroses armes inacabades.
Fills il·lustres
[modifica]- Tirso de Obregón i Pierrad (1832-1889) cantant de la corda de baríton.
Monuments i llocs d'interès
[modifica]- El Castell Alcàsser, un dels més grans d'Espanya.
- El pont romànic.
- L'església i el convent de San Francisco.
- L'església de Santa Clara.
En general la localitat conserva bona part del seu patrimoni medieval.
La vila està situada molt a prop del parc natural de l'Alto Tajo, amb espècies mediterrànies de muntanya alta i mitjana, en òptim estat de conservació, que és un dels majors conjunts de congostos fluvials de l'interior peninsular. Connecta amb zones turístiques com la Serranía de Cuenca o els Montes Universales (Terol).
A 11 km de Molina de Aragón se situa l'ermita romànica de la Virgen del Congosto, a l'interior d'un barranc espectacular.
Festes locals
[modifica]- Les festes patronals del Cristo de Las Victorias (1 de setembre).
- La Mare de Déu del Carme (16 de juliol), declarada d'interès turístic regional.
- La Immaculada (8 de desembre).
- La lloa a la Virgen del Congosto (diumenge de Pentecosta).
- La Fira Medieval (el tercer cap de setmana de juny).
- Els carnavals.
Referències
[modifica]- ↑ «Localidad tipo del Aragonito - Geoparque Molina-Alto Tajo» (en anglès britànic), 30-04-2023. [Consulta: 3 octubre 2025].
- ↑ (castellà) Hernandez Rabal, hernandezrabal
- ↑ «Molina de Aragón. Un paseo por su historia y patrimonio» (en espanyol). El Heraldo del Henares, 17-06-2018. [Consulta: 3 setembre 2024].
- ↑ Perruca, Marta. «Aquel dos de noviembre que olvidó la historia» (en castellà). El día, 02-11-2011. [Consulta: 8 desembre 2011].[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
[modifica]
