Luzaga

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaLuzaga
Escut de Luzaga
Río Tajuña (Luzaga).jpg

Localització
40° 58′ 28″ N, 2° 26′ 39″ O / 40.974444444444°N,2.4441666666667°O / 40.974444444444; -2.4441666666667
EstatEspanya
AutonomiaCastella-la Manxa
Provínciaprovíncia de Guadalajara

Capital Luzaga
Població
Total 67 (2017)
• Densitat 2,26 hab/km²
Geografia
Superfície 29,7 km²
Altitud 1072 m
Limíta amb
Organització política
• Alcalde Jose Luis Ros Maorad Tradueix
Identificador descriptiu
Codi postal 19261
Zona horària UTC+01:00
Codi de municipi INE 19162
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Luzaga és una vila de la comarca de las Serranías de Sigüenza, a la província de Guadalajara (Castella).

El despoblament actual (95 habitants el 2017) és degut a l'emigració de la població els anys 60 principalment cap a Madrid, a escassos 150 km, i molt secundàriament cap a Barcelona. La manca d'inversions públiques i d'oportunitats laborals en dificulta el retorn de les noves generacions.

Etimologia[modifica]

S'ha proposat un origen cèltic del topònim —Lutiakos—, on -akos seria un sufix adjetivador. Joan Corominas ho va relacionar amb l'antropònim Lucius, d'origen prerromà. També s'ha assenyalat una probable relació del topònim amb la tribu dels lusons. S'han arribat a documentar les formes Lurzaga (1197) i Lurzaga (1353) en documents de l'Edat Mitjana.[1]

Les restes de fonaments d'una muralla de fortificació preromana al costat del poble actual adés la troballa del Bronze de Luzaga a principis del segle XX semblen confirmar que es tracta de la Lutia dels celtibers.

Geografia[modifica]

Se situa en una zona caracteritzada pels hiverns freds, en contrast amb estius secs, és una zona de gran bellesa natural que precedeix el Parc Natural de l'Alto Tajo caracteritzada per llargs i gèlids hiverns. Actualment en perill per la manca de recursos econòmics i humans, els incendis forestals i la pressió de la indústria elèctrica. Els seus pobles limítrofs són Corts de Tajuña, Tortonda, Villaverde del Ducat, Alcolea de la Pineda, Garbajosa, Anguita, Hortezuela de Océn, Sotodosos i Abánades.

Demografia[modifica]

El municipi, que té una superfície de 29,7 km², compte segons el padró municipal del 2017 de l'INE amb una població de 67 habitants i una densitat de 2,26 hab./km².[2]

Gràfica d'evolució de Luzaga entre 1991 i 2017
Font ISTAT - elaboració gràfica de Wikipedia

Orígens i Història[modifica]

El riu Tajuña per Luzaga.

Luzaga és identificada per alguns autors amb la ciutat prerromana de Lutia,[3][nota 1] La traducció del Bronze de Luzaga, un pacte d'hospitalitat celtiber actualment perdut, però que se'n conserva la foto a la "Real Academia de la Historia", a Madrid, ha fet que alguns historiadors relacionin a Lutia amb Luzaga.[3] Aquest fet ve recolzat pel descobriment per part del Marquès de Cerralbo, acompanyat de l'arqueòleg Juan Cabré, d'una necròpoli celtibera amb tombes de diversos períodes.

Apart de restes celtiberes i romanes del "Yacimento altoimperial de los Palacios", hi ha sobre un meandre del riu Tajuña les restes del Castell d'Albalate de Tajuña, conegut al poble com "la torrassa d'Albalate", ja que a dia d'avui només les restes d'aquest element són visibles sobre la muntanya en el qual s'erigí la fortificació.

Va pertànyer durant segles al Ducat de Medinaceli, fet que va originar, entre altres conflictes, la disputa per la propietat de la pineda, que va concloure a finals del segle passat amb la compra d'aquesta a l'últim propietari per part de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa, i la successiva cessió al municipi.

Són fàcilment apreciables, també, les restes de trinxeres, nius de metralladora i altres edificacions de la Guerra Civil, a la zona del municipi que confronta amb els de Sotodosos i Abánades.

Patrimoni[modifica]

  • Església de La nostra Senyora de l'Asunción
  • Ermita d'Albalate.
  • Torrassa d'Albalate.
  • Ruïnes romanes en el jaciment dels Palacios.
  • Ruïnes celtíberas en el Castro del Castejón.
  • Restes de la Guerra Civil Espanyola.

Festes[modifica]

El seu patró és Sant Zenó (el mateix patró d'Arenys de Mar) que se celebra el 9 de juliol,[4] i la seva patrona és la Verge de la Cinquena Angoixa (Verge de les Angoixes en el cinquè dolor), que se celebra el tercer diumenge de setembre. Ambdues imatges romanen a l'interior de la Parròquia de La nostra Senyora de l'Asunción, temple romànic del segle XII, modificat al segle XVIII, que se situa a la zona alta de la vila.

Són tradicions arrelades, a més a més, la crema del Judes (ninot) després de la missa del Diumenge de Resurrecció, la celebració dels Majos durant el dia 1 de maig i la crema de la lluminària durant la Nochebuena.

Llocs d'interès[modifica]

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. Altres autors també l'han vinculat amb Luzón, Cantalucia, Lubia o amb un assentament prop de Villar del Río.[3]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]