Ròtova

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaRòtova
Ròtova (ca) Modifica el valor a Wikidata
Bandera de Ròtova.svg Escut de Ròtova.svg
RotovaGeneral.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Rótova respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 55′ 57″ N, 0° 15′ 29″ O / 38.9326°N,0.2581°O / 38.9326; -0.2581
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
Comarquesla Safor Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.294 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat172,53 hab/km²
GentiliciRotoví, rotovina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície7,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud74 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialGandia
Festa majorDel 7 a l'11 de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJordi Puig Muñoz Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46725 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE46218 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46218 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webrotova.es Modifica el valor a Wikidata

Ròtova és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor, situat a nou quilòmetres de Gandia, a la vora de l'autovia CV-60 a l'Olleria, en un lloc de pas tradicional entre les comarques costaneres i l'interior valencià i peninsular. Des de València ciutat s'hi accedix per carretera, a través de la N-332 o l'autopista AP-7 per a enllaçar amb la CV-686 i finalitzar en la CV-60.

Geografia[modifica]

Plaçat damunt d'un tossal, a la vora dreta del Vernissa, és un poble de trànsit entre el pla al·luvial i la muntanya. El seu nucli originari era allargat i caminer. S'estructurava a la vora del camí reial que arribava des de Gandia tocant un flanc de la casa senyorial o palau; esquema que es repetix amb la carretera d'Albaida des de mitjan segle xx. Situat en la zona meridional de la província de València, al peu dels contraforts meridionals de la Serra Grossa, és drenat pel riu de Vernissa, que travessa el terme d'W a E. El relleu presenta dues parts ben diferenciades: la part sud-est està ocupada per una plana al·luvial constituïda pels arrossegaments del riu Vernissa i el seu afluent per la dreta el barranc de les Daies, que confluïx amb el d'Alfauir poc abans d'arribar al Vernissa. El sector forestal, en part cobert de pinedes, ocupa unes dues terceres parts del territori. La part més baixa, pròxima al riu, es dedica quasi tota al regadiu: 200 ha de tarongers; el secà es reduïx a 25 ha (oliveres, garrofers, vinya i ametllers). Hi ha magatzems de preparació de fruita i el polígon industrial Les Masses. El municipi comprén l'antic castell i terme de Borró, amb l'enclavament de l'Erm pròxim al Monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

El clima és mediterrani plujós, amb molta humitat tant en hivern com en estiu. Les pluges, encara que són prou abundants es concentren a la tardor.[1]

El terme municipal de Ròtova limita amb les següents localitats: Ador, Alfauir, Almiserà, Llutxent i Palma de Gandia, totes elles de la província de València.

Història[modifica]

Pont Nou
Barri de la Salut

En el seu terme abunden les troballes de restes prehistòriques, entre les quals destaquen la cova de les Rates Penades, l'abric de la Penya Roja, la cova del Barranc Blanc i altres recers en procés d'estudi. Va aparéixer una làpida romana, ara al Museu Arqueològic de Gandia (MAGA), en construir les cases de darrere de l'Església, potser en relació a la vil·la situada entre Ròtova i Alfauir.[2]

Al llarg de la baixa edat mitjana hi va haver pobladors cristians que convivien amb els musulmans. Dins de l'antic terme del castell de Borró, havia de subjectar-se, això no obstant, a la jurisdicció superior del castell de Palma. En el començament del XV, el seu senyor, Joan de Fluvià, dugué a terme un gran projecte hidràulic per a millorar la séquia comuna de Ròtova i Alfauir i va acordar amb els jerònims de Cotalba la utilització de les aigües del Vernissa. Des de 1546 es regix per la carta de població atorgada per Pere de Figuerola. Al capdavall, Ròtova era un dels pocs senyorius que havia escapat a la cobdícia dels Borja, i canviava de mans amb freqüència. Propietat de la família Vich en entrar al XVI, passaria després als Polop, als Baiarri, als Balaguer i finalment a mans de Josep Faus, qui el va comprar en la darrera dècada del segle xvii. L'any 1800, el seu descendent Llorenç Bou de Penyarroja va aconseguir el títol de comte de Ròtova.

Tenia una demografia limitada (18 cases habitades el 1646), unes rendes minses i escasses possibilitats d'expansió, voltat com estava per senyorius vinculats als jerònims. No obstant això, en el segle XVIII es va consolidar com el nucli més important entre els pobles de la Vall del Vernissa. En la dècada del 1920 tingué lloc un cert creixement i es va obrar el barri de la Salut, però en conjunt, les darreres dècades han sigut d'estancament i fins i tot recessió.

La parròquia s'independitzà de Palma l'any 1535. Aleshores, el prior de Sant Jeroni s'obligava a posar un sacerdot secular per a instruir els moriscos de Castellonet i Almiserà. Li pertanyien estos municipis com a ajudes de primera i el d'Alfauir com a annex. Per aquells anys va ser rector el que després esdevindrà el venerable Miguel López de Grez, d'origen navarrés. Des del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, després de la desamortització, es traslladen la imatge de la Mare de Déu de la Salut i el retaule major. La marededeu, procedent d'Onil, havia sigut portada al monestir a conseqüència d'una epidèmia esdevinguda l'any 1752. Actualment, la parròquia encara conserva Alfauir com a annex. Té partides sacramentals des de 1620, corresponents a tots els pobles de la conca del Vernissa. Des de 1767, solament de Ròtova i Alfauir. L'Arxiu Municipal engega les seues sèries des de mitjan segle XIX.

Població[modifica]

La població, que havia tingut un increment fort al llarg del segle xix, va tornar a créixer des del 1950 amb l'ampliació de l'àrea regada. Després s'ha estancat. En 2006 tenia 1.285 habitants.

Política i govern[modifica]

Corporació municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors de Compromís per Ròtova (Compromís) i 4 del Partit Popular (PP).

Escut de Ròtova.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Ròtova

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Ròtova Compromís (isotip).svg Jordi Puig Muñoz 463 49,26% 5 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Popular PP icono 2019.svg Antonio Garcia Serra 456 48,51% 4 (Red Arrow Down.svg-1)
Altres candidatures[a] Transparent.gif 13 1,38% 0
Vots en blanc Transparent.gif 8 0,85%
Total vots vàlids i regidors 940 100 % 9
Vots nuls 21 2,19%
Participació (vots vàlids més nuls) 961 90,83%**
Abstenció 97* 9,17%**
Total cens electoral 1.058* 100 %**
Alcalde: Jordi Puig Muñoz (Compromís) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots de Compromís)
Fonts: JEC,[3] JEZ Gandia,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2019 l'alcalde de Ròtova és Jordi Puig Muñoz de Compromís per Ròtova (Compromís).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Heliodor Faus Pérez
Francisco Polop Bolufer
CIR[b]
UCD
19/04/1979
13/03/1982
Moció de censura UCD+PSPV
--
1983–1987 Santiago Faus Soler AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Santiago Faus Soler AP 30/06/1987 --
1991–1995 Santiago Faus Soler PP 15/06/1991 --
1995–1999 Joaquín Saneugenio Climent PP 17/06/1995 --
1999–2003 Antonio Garcia Serra PP 03/07/1999 --
2003–2007 Antonio García Serra PP 14/06/2003 --
2007–2011 Antonio García Serra PP 16/06/2007 --
2011–2015 Antonio García Serra PP 11/06/2011 --
2015–2019 Antonio García Serra PP 13/06/2015 --
Des de 2019 Jordi Puig Muñoz Compromís 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Economia[modifica]

Palau dels Comtes de Ròtova
Església San Bartomeu

La seua economia es va centrar en la pansa i posteriorment en la recol·lecció i exportació de taronges. Hui dia, molts dels seus veïns treballen en empreses situades a Gandia i la seua contornada. Al poble hi ha el polígon industrial les Masses. El cultiu de regadiu és majoritari. La riquesa ramadera se centra en el bestiar boví i les gallines repartides entre granges avícoles.

Monuments[modifica]

Festes locals[modifica]

Gastronomia[modifica]

Article principal: Cuina de la Safor

Són típics els arrossos: Paella, arròs al forn (arròs amb fesols i naps, arròs amb crosta...), arròs de quaresma; les Coques de dacsa, fetes de farina de dacsa i blat i farcides amb anxoves, ou, tonyina…, o bé a una sardina torrada; i pel que fa als dolços ho són els rotllos d'ou, pastissos de moniato i ametla, de cabell d'àngel, els pastissets a l'aire, rotllets d'aiguardent, els carquinyols, els rosegons, les mantecades, els bescuits o els mostatxons.[8]

Notes[modifica]

  1. També participaren a les eleccions de 2019: Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) (13 vots, 1,38%).
  2. CIR són les sigles de Candidatura Independent de Ròtova.

Referències[modifica]

  1. [enllaç sense format] http://www.ajuntamentderotova.es/principal.php?m=19
  2. [enllaç sense format] http://www.ajuntamentderotova.es/principal.php?m=19&sm=241
  3. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.450 [Consulta: 29 abril 2020].
  4. Junta Electoral de Zona de Gandia «Edicto de la Junta Electoral Zona de Gandia sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Gandia], 82, 30-04-2019, pàg. 136 [Consulta: 25 juliol 2019].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 25 juliol 2019].
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Ròtova», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  7. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Ròtova. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  8. [enllaç sense format] http://www.ajuntamentderotova.es/principal.php?m=19&sm=75

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ròtova