Ròtova

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ròtova
Rótova
Bandera de Rótova Escut de Rótova
(bandera) (escut)
Localització

Localització de Rótova respecte del País Valencià Localització de Rótova respecte de la Safor


Municipi de la Safor
RotovaGeneral.JPG
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Safor
Manc. de la Safor
Gandia
Gentilici Rotoví, rotovina
Predom. ling. Valencià
Pressupost 5.765.380,00
Superfície 7,66 km²
Altitud 74 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.275 hab.
166,45 hab/km²
Coordenades 38° 56′ 00″ N, 0° 15′ 31″ O / 38.93333°N,0.25861°O / 38.93333; -0.25861Coord.: 38° 56′ 00″ N, 0° 15′ 31″ O / 38.93333°N,0.25861°O / 38.93333; -0.25861
Distàncies 80,5 km de València
9,7 km de Gandia
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
6 PP i 3 Compromís
Antonio García Serra (PP) (2011)
Codi postal 46725
Codi territorial 46218
Festes majors Del 7 a l'11 de setembre
Fira tradicional Porrat de Sant Macià
Darrer cap de setmana de febrer
Web

Ròtova és un municipi de la comarca de la Safor a nou quilòmetres de Gandia a la vora de l'autovia CV-60 a l'Olleria, en un lloc de pas tradicional entre les comarques costaneres i l'interior valencià i peninsular. Des de València ciutat s'accedeix a aquesta localitat, per carretera, a través de la N-332 o l'autopista AP-7 per a enllaçar amb la CV-686 i finalitzar en la CV-60.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Plaçat damunt d'un tossal, a la vora dreta del Vernissa, és un poble de trànsit entre el pla al·luvial i la muntanya. El seu nucli originari era allargat i caminer. S'estructurava a la vora del camí reial que arribava des de Gandia tocant un flanc de la casa senyorial o palau; esquema que es repeteix amb la carretera d'Albaida des de mitjan segle XX. Situat en la zona meridional de la província de València, al peu dels contraforts meridionals de la Serra Grossa, és drenat pel riu de Vernissa, que travessa el terme d'W a E. El relleu presenta dues parts ben diferenciades: la part sud-est està ocupada per una plana al·luvial constituïda pels arrossegaments del riu Vernissa i el seu afluent per la dreta el barranc de les Daies, el qual s'uneix al d'Alfauir poc abans d'arribar al Vernissa. El sector forestal, en part cobert de pinedes, ocupa unes dues terceres parts del territori. La part més baixa, pròxima al riu, és dedicada al regadiu quasi en la seva totalitat: 200 ha de tarongers; el secà es redueix a 25 ha (oliveres, garrofers, vinya i ametllers). Hi ha magatzems de preparació de fruita i el polígon industrial Les Masses. El municipi comprèn l'antic castell i terme de Borró, amb l'enclavament de l'Erm proper al Monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

El clima és mediterrani plujós, amb molta humitat tant en hivern com en estiu. Les pluges, encara que són prou abundants es concentren a la tardor.[2]

El terme municipal de Ròtova limita amb les següents localitats: Ador, Alfauir, Almiserà, Llutxent i Palma de Gandia, totes elles de la província de València.

Història[modifica | modifica el codi]

Pont Nou
Barri de la Salut

En el seu terme abunden les troballes de restes prehistòriques, entre les quals destaquen la cova de les Rates Penades, l'abric de la Penya Roja, la cova del Barranc Blanc i altres recers en procés d'estudi. Va aparèixer una làpida romana, ara al Museu Arqueològic de Gandia (MAGA), en construir les cases de darrere de l'Església, potser en relació a la vil·la situada entre Ròtova i Alfauir.[3]

Al llarg de la baixa edat mitjana hi va haver pobladors cristians que convivien amb els musulmans. Dins de l'antic terme del castell de Borró, havia de subjectar-se, això no obstant, a la jurisdicció superior del castell de Palma. En el començament del XV, el seu senyor, Joan de Fluvià, va tenir un gran projecte hidràulic per millorar la séquia comuna de Ròtova i Alfauir i va acordar amb els jerònims de Cotalba la utilització de les aigües del Vernissa. Des de 1546 es regeix per la carta de població atorgada per Pere de Figuerola. Al capdavall, Ròtova era un dels pocs senyorius que havia escapat a la cobdícia dels Borja, el qual canviava de mans amb una gran velocitat. Propietat de la família Vich en entrar al XVI, passaria després als Polop, als Baiarri, als Balaguer i finalment a mans de Josep Faus, qui el compra en la darrera dècada del segle XVII. L'any 1800, el seu descendent Llorenç Bou de Penyarroja aconsegueix el títol de comte de Ròtova.

Tenia una demografia limitada (18 cases habitades el 1646), unes rendes minses i escasses possibilitats d'expansió, voltat com estava per senyorius vinculats als jerònims. No obstant això, en el segle XVIII es va consolidar com el nucli més important entre els pobles de la Vall del Vernissa. En la dècada dels vint del darrer segle va tenir lloc un cert creixement i es va obrar el barri de la Salut, però en conjunt, les darreres dècades han estat d'estancament i fins i tot recessió.

La parròquia s'independitzà de Palma el 1535. Aleshores, el prior de Sant Jeroni s'obligava a posar un sacerdot secular per instruir els moriscos de Castellonet i Almiserà. Li pertanyien aquests com a ajudes de primera i Alfauir com a annex. Per aquells anys va ser rector el que després esdevindrà el venerable Miguel López de Grez, d'origen navarrès. Des del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, després de la desamortització, es traslladen la imatge de la Mare de Déu de la Salut i el retaule major. La Verge de la Salut, procedent d'Onil, havia estat duta al monestir a conseqüència d'una epidèmia esdevinguda el 1752. Actualment, la parròquia encara conserva Alfauir com a annex. Té partides sacramentals des de 1620, corresponents a tots els pobles de la conca del Vernissa. Des de 1767, solament de Ròtova i Alfauir. L'Arxiu Municipal engega les seues sèries des de mitjan segle XIX.

Població[modifica | modifica el codi]

La població, que havia tingut un increment fort al llarg del segle XIX, va tornar a créixer des del 1950 amb l'ampliació de l'àrea regada. Després s'ha estancat. Any 2006: 1.285 habitants

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític
1979 - 1983 Heliodoro Faus Independent
1983 - 1987 Francisco Polop Bolufer UCD
1987 - 1991 Santiago Faus PP
1991 - 1995 Santiago Faus PP
1995 - 1999 Joaquin Saneugenio PP
1999 - 2003 Antonio Garcia Serra PP
2003 - 2007 Antonio García Serra PP
2007 - 2011 Antonio García Serra PP
2011 - 2015 Antonio García Serra PP
Des del 2015 n/d n/d

Economia[modifica | modifica el codi]

Palau dels Comtes de Ròtova
Església San Bartomeu

La seva economia es va centrar en la pansa i posteriorment en la recol·lecció i exportació de taronges. Avui, molts dels seus veïns treballen en empreses situades a Gandia i els seus voltants. Al poble hi ha el polígon industrial les Masses. El cultiu de regadiu és majoritari. La riquesa ramadera se centra en el bestiar boví i les gallines repartides entre granges avícoles.

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església Parroquial. Està dedicada a Sant Bartomeu apòstol i la seva capella de la comunió va ser afegida en 1901, en dedicació a la Mare de Déu de la Salut
  • Palau dels comtes de Ròtova. Casa senyorial en la qual trobem l'escut nobiliari i una potent columna junt una original escala imperial de pedra calcària
  • Monestir de Sant Jeroni de Cotalba fundat el 1388 sota el mecenatge de n'Alons d'Aragó, primer duc de Gandia; aixecat sobre les restes d'un caseriu musulmà, barreja de gòtic, mudèjar i renaixentista. El seu estat de conservació és excel·lent i actualment, es pot visitar la major part del monument.
  • Castell de Borró, fortalesa d'origen musulmà que és bé d'interès cultural amb registre ministerial R-I-51-0010922 de 5 de novembre de 2002.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni del Porquet. Se celebra el 17 de gener amb la tradicional foguera i amb la benedicció dels animals.
  • La Candelera. 2 de febrer.
  • El Porrat de Sant Macià (Darrer cap de setmana de febrer)dins de la ruta dels porrats de la Safor
  • Festes de moros i cristians (Primer Cap de setmana d'agost)
  • Festes Majors. Les festes patronals són del 7 a l'11 de setembre. El primer dia en honor de la Mare de Déu de la Salut (la patrona), el segon dedicat a la Divina Aurora, el tercer al Crist de la Fe i el quart al patró Sant Bartomeu apòstol.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cuina de la Safor

Són típics els arrossos: Paella, arròs al forn (arròs amb fesols i naps, arròs amb crosta...), arròs de quaresma; les Coques de dacsa, fetes de farina de dacsa i blat i farcides amb anxoves, ou, tonyina…, o bé a una sardina torrada; i pel que fa als dolços ho són els rotllos d'ou, pastissos de moniato i ametla, de cabell d'àngel, els pastissets a l'aire, rotllets d'aiguardent, els carquinyols, els rosegons, les mantecades, els bescuits o els mostatxons.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. http://www.ajuntamentderotova.es/principal.php?m=19
  3. http://www.ajuntamentderotova.es/principal.php?m=19&sm=241
  4. http://www.ajuntamentderotova.es/principal.php?m=19&sm=75

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ròtova Modifica l'enllaç a Wikidata