Potries

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaPotries
Escut de Potries
Escut de Potries
Ayuntamiento de Potríes 01.jpg

Localització
Localització de Potries respecte del País Valencià.png
38° 54′ 55″ N, 0° 12′ 16″ O / 38.915277777778°N,0.20444444444444°O / 38.915277777778; -0.20444444444444
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Safor
Municipis 1
Població
Total 1.017 (2016)
• Densitat 339 hab/km²
Gentilici Potrier, potriera
Malnom Cassoler, Cassolera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 3 km²
Altitud 12 m
Limita amb
Partit judicial Gandia
Història
Patró Sant Blai
Organització i govern
• Alcalde Juan Fernando Monzó Peiró
Indicatius
Codi postal 46721
Codi INE 46198
Codi ARGOS 46198
Altres dades

Web www.potries.org
Modifica dades a Wikidata

Potries (IPA: [po'tries]) és un municipi valencià de la comarca de la Safor. Potries és a 64 km al sud de la ciutat de València, a 7,5 km al sud de la capital de la comarca, Gandia, a 37,6 km al nord de la ciutat de Dénia, a 40,8 km a l'est de Xàtiva i a 110 km al nord d'Alacant. Situat aproximadament a 30m sobre el nivell de la mar, pertany a la comarca de la Safor, al centre de la planura que forma el curs baix del riu Serpis. Prou ben comunicat amb els pobles veïns, se situa a prop de dos vies de comunicació importants; la N332 i l'autopista AP7 Tarragona - Sant Joan d'Alacant. El terme municipal, limita al N amb els termes municipals d'Ador, Beniflà, la Font d'en Carròs, Palma de Gandia i Vilallonga

Geografia[modifica | modifica el codi]

La ubicació de Potries en plena Horta de Gandia i a la dreta de riu Serpis, fa que la totalitat del sòl del seu terme municipal siga una planura d'argil·les constituïdes per sediments quaternaris del període Plistocè, encara que en l'extrem meridional del terme municipal afloren els primers contraforts de la Serra Gallinera, són xicotets pujols que no arriben als cent metres d'altitud i que se'ls coneix com els Tossalets de Potries.

El riu Serpis voreja el terme per l'oest, constituint el seu principal accident geogràfic. El relleu de l'horta és pla, i va ascendint cap al S a mesura que ens apropem de les faldes de la Serra Gallinera. El municipi de Potries se situa a una altura per damunt del nivell de la mar de 65 m.

La climatologia es caracteritza per tenir uns hiverns relativament suaus i uns estius calorosos. Les pluges es concentren sobretot en la tardor i també en la primavera, amb una quantitat màxima anual de 500 mm.

Evolució demogràfica de Potries de 1990 a 2007
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2012
968 977 967 965 939 937 920 909 921 911 1.001

Història[modifica | modifica el codi]

Els vestigis arqueològics donen testimoni de la presència de comunitats humanes al terme municipal, almenys des de l'edat de bronze. Restes d'habitatges, útils de pedra o ceràmiques fetes a mà formen part de les troballes a la muntanyeta dels Penyascals, a més a més d'una necròpolis, de cronologia similar a la partida de la Casa Fosca-Horteta, amb enterraments-túmuls i coberta de cudols de riu. Es dóna una continuïtat en l'assentament de Penyascals durant el període iber, que desapareix després de l'ocupació romana, dispersant-se la població en assentaments de planura de tipus agrícola.

Un exemple paradigmàtic d'aquestes vil·les romanes és la vil·la de la Campina-Catorzena al terme de Potries, de dimensions imprecises però considerables, amb espais residencials, d'explotació i transformació agrícoles, fins i tot tallers de fabricació d'objectes ceràmics per a la comercialització dels productes. L'època visigoda comporta una ruralització de l'espai i una continuació dels assentaments romans. Amb l'arribada de l'Islam es produeix una concentració de la població rural en xicotets assentaments, és en estos moments quan es consolida el nucli urbà de Potries com a tal.

Quan l'any 1240, el monarca catalanoaragonés, Jaume I pren possessió dels castells de la comarca i de les seues terres, Potries era una xicoteta alqueria més de les que es disseminaven pel territori. El lloc de Potries estava dins dels dominis del Senyoriu de Rebollet i, junt a altres llocs, va ser donat pel rei a la família Carròs, primers senyors de Potries. D'esta manera la història de Potries transcorregué paral·lela a la d'altres centres urbans de major entitat, com Oliva o la Font d'en Carròs, i sempre dins d'un context territorial més ampli que es denominarà Honor de Rebollet o Terme de Dalt. L'any 1364 les hosts de Pere el Cruel de Castella arrasaren la comarca durant la guerra dels dos Peres, incloent-hi el lloc de Potries.

Carta pobla de la Font d'en Carròs, Potries i Rafelcofer (1368).

Uns anys després, el 1368, Berenguer de Vilaragut, casat amb Alamanda Carròs, titulant-se senyor consort del Senyoriu de Rebollet, dóna la Carta de Poblament de les seues possessions, a causa del deplorable estat en què hi havien quedat després de la guerra. L'any 1382 Ramon de Riusech és reconegut com a senyor dels estats d'Oliva i Rebollet, que el succeeix el seu nebot Gilabert Centelles i Riusech quan va morir l'any 1387. Els Centelles detindran el senyoriu d'este lloc al llarg de molts anys. A mitjan segle XV el senyor de Potries, Francesc Gilabert de Centelles, rep del monarca Alfons el Magnànim el títol de Comte d'Oliva, és l'any 1449, queda així Potries dins dels dominis del Comtat d'Oliva. El matrimoni entre Carles de Borja i Magdalena de Centelles, l'any 1569, fa que el Comtat d'Oliva i el Ducat de Gandia queden units en un estat dominat per una de les famílies més importants de la seua època, els Borja; serà Potries un lloc més pertanyent a la poderosa nissaga dels Borja.

Potries va estar habitat fins a 1609, data de l'expulsió dels moriscos, quasi exclusivament per musulmans. Després d'esta data, el municipi quedà pràcticament despoblat i no recuperà la població que tenia l'any 1609 fins passats més de cent anys. La principal riquesa del poble durant el segle XV era la canyamel, com a la resta de la comarca.

Entre finals del segle XVIII i principis del XIX, Potries com molts altres pobles, mantindrà un llarg plet amb els Osuna per la seua independència senyorial, emparant-se en les lleis desvinculadores de 1814, emanades de les Corts de Cadis. L'arribada del Tren Alcoi-Gandia el 1893 va suposar una important millora de les comunicacions del poble.

Quan a finals del segle XVII la canyamel entra en decadència, el cultiu de la morera, per a la cria del cuc de seda, i el de la vinya junt a l'oliverar adquireixen una certa importància. Des de principis del segle XX assistim a la implantació massiva del taronger, que a hores d'ara és el principal cultiu del municipi. Encara que el poble és eminentment agrari, hi ha una característica singular relacionada amb les artesanies, Potries s'ha caracteritzat al llarg dels segles per la producció d'objectes ceràmics.

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Corporació municipal[modifica | modifica el codi]

La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 7 regidors: 4 de Coalició Compromís, 2 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE i 1 de Partit Popular.

Escut de Potries.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Potries

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Potries Compromís (isotip).svg Assumpta Domínguez Medina 355 51,82% 4 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Vanesa Millet Olaso 235 35,04% 2 (Red Arrow Down.svg-1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PP) People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Óscar Gamazo Picó 85 12,41% 1 (Red Arrow Down.svg-1)
Vots en blanc Transparent.gif 5 0,73%
Total vots vàlids i regidors 685 100 % 7 (Red Arrow Down.svg-2)
Vots nuls 24 3,39%**
Participació (vots vàlids més nuls) 709 83,22%**
Abstenció 143* 16,78%**
Total cens electoral 852* 100 %**
Alcaldessa: Assumpta Domínguez Medina (Compromís) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 de Compromís[1])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de Gandia.[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcaldessa de Potries és Assumpta Domínguez Medina de Compromís.[5][6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José Aznar Sampayo PCE 19/04/1979 --
1983 - 1987 José Aznar Sampayo PCE-PCPV 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Aznar Sampayo PTE-UC 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Aznar Sampayo PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Aznar Sampayo PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 José Aznar Sampayo PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Vicent Damià Oliver Peiró BLOC-EV 14/06/2003 --
2007 - 2011 Juan Fernando Monzó Peiró BLOC 16/06/2007 --
2011 - 2015 Juan Fernando Monzó Peiró Compromís 11/06/2011 --
Des de 2015 Assumpta Domínguez Medina Compromís 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Economia[modifica | modifica el codi]

Històricament ha estat l'agricultura l'activitat econòmica preponderant en el municipi. Aquesta, basada en l'actualitat en el cultiu de cítrics, és minifundista. El sector industrial està representat per empreses importants amb influència comercial nacional i internacional, que es nodreixen amb treballadors de la població i de la comarca, dedicades a la fabricació de productes químics, tractaments de cítrics, manipulació i comercialització de cítrics i materials de construcció.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Ajuntament.
  • Ajuntament. Constitueix un exemple de l'arquitectura senyorial del segle XVII en l'àmbit rural del País Valencià. No es coneix amb certesa l'origen, encara que documentalment s'ha pogut constatar que a finals del segle XIX, a causa de l'enderroc de la vella Sala Consistorial i Escola situada a la Plaça de l'Església, la Corporació Municipal compra a un particular aquest edifici per instal·lar-hi la Sala Consistorial, la Presó, l'Escola i els habitatges dels mestres.
  • Nucli antic. Es localitza a la falda d'uns petits contraforts muntanyosos, seguint la tradicional disposició dels nuclis urbans d'origen musulmà, fet que condiciona la morfologia de la trama urbana, amb carrers estrets i sinuosos. Fins al segle XIX Potries era un poble tancat, hi havia un mur que envoltava i protegia el perímetre de la població i quatre portes d'accés a l'interior enderrocades l'any 1862. El municipi encara conserva l'encant i l'autenticitat del típic assentament eminentment rural, molts edificis mantenen la tipologia clàssica de les cases tradicionals d'agricultors, amb una planta baixa on se situa el pas del carro que articula la distribució interna dels espais, pati interior i pis superior amb les golfes o cambra per a l'emmagatzematge dels productes del camp.
Partidor (Casa Clara).
  • Museu de Ceràmica Àngel Domínguez: La terriseria d´Àngel Domínguez és l´últim testimoni de l´activitat terrisera desenvolupada a Potries durant segles, activitat que descriu la manera de viure i treballar dels seus avantpassats. Aquesta tradició mil.lenària i forma de viure posa punt final amb la mort d’Àngel Domínguez el 1983, l’últim terriser en actiu a la població. L´edifici, convertit en un museu de cerámica, està situat en un sector del casc urbà i és el característic de l´arquitectura popular urbana de la comarca. Construït a finals del segle XVIII, és una casa de dues plantes amb dos cossos i pati interposat. El museu amaga baix l´aparença d´una casa de poble tradicional, un gran taller i forn de terriseria.
  • Partidors. Són edificacions hidràuliques construïdes per a dividir l'aigua, com la Casa Fosca (segle XV) o la Casa Clara (segle XVI), que garanteixen la correcta divisió perquè l'aigua arribe a tots els punts de l'horta.
  • Església parroquial dels Sants Joans. La parròquia de Potries es constitueix a finals del segle XVI. L'església té planta de creu llatina inscrita en un rectangle amb nau central, capelles laterals, creuer no emergent i torre-campanar. A l'església es conserva la relíquia de Sant Blai, patró del municipi, i la magnífica talla en alabastre policromat del Crist de l'Agonia, del segle XVIII, procedent de l'ermita de Potries.
  • Ermita del Crist de l'Agonia. Es va construir al segle XIX sota la direcció de l'arquitecte Carlos Spain. Constitueix un interessant exemple de l'arquitectura neoclàssica, de tall radical, que es prolonga durant la primera meitat del segle XIX. Tant la façana com l'interior són d'una sòbria i elegant concepció neoclàssica. La plàstica arquitectònica domina sobre la decorativa, aquesta és bàsicament pictòrica és obra del pintor Luis Tellez-Girón, a qui es podria atribuir també amb tota seguretat les pintures de l'església parroquial de Potries.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Ruta de l'aigua. És una proposta de recorregut per camins i sendes rurals amb un programa de senyalització al costat dels elements visitables (edificacions hidràuliques), i que en conjunt suposa una magnífica lliçó d'història.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

  • Sant Blai. El mes de febrer se celebra una de les festes que més arrelament i acceptació popular té a la comarca. Es tracta del tradicional Porrat de Sant Blai. L'onomàstica d'aquest sant i màrtir es commemora el dia 3 de febrer, però amb el pas dels anys aquesta romeria s'ha convertit en un punt de trobada amb una important oferta de caràcter cultural i festiu, fent extensiva a la primera quinzena del mes. La tradició imposa que els fidels que van a l'església parroquial es passen la relíquia del sant, que allí es conserva, per la gola, complint així amb el ritual de purificació i protecció davant les malalties, ja que Sant Blai és el sant protector de les afeccions de gola.
  • Sant Joan. Se celebra el 24 de juny amb una foguera a la plaça la nit anterior.
  • Sant Salvador. Se celebra amb la tradicional pujada a la missa a l'ermita.
  • Sant Vicent. Es continua amb la festivitat de Sant Vicent, el primer dilluns després de Pasqua, i la tradició de visitar en processó als malalts (els combregats).
  • Festes Majors. Se celebren l'última setmana d'agost en honor del Santíssim Crist de l'Agonia.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

És molt variada segons les diferents estacions de l'any, elaborada generalment amb productes de la terra, encara que també amb productes del mar. En la majoria de les llars de Potries, encara es cuina amb cassoles de fang, que abans era costum portar al forn per a la cocció. Un lloc preeminent en la cuina l'ocupen els arrossos, al forn (on cal destacar una varietat amb aladrocs), la paella amb cigrons, cargols, de bacallà i coliflor, etc.), o els caldosos (amb fesols i naps), així com el tradicional putxero o olla de festa. El bonítol, fet sempre en cassola de fang i al forn. Les coques i empanades de tomaca, pèsols i ceba i d'herbes. En els dolços cal destacar els bunyols de carabassa, les coques amb nous o la coca de taronja.

Personatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ajuntament de Potries «Acta del Ple de constitució de l'Ajuntament». Llibre d'actes de l'Ajuntament de Potries, 13-06-2015 [Consulta: 8 febrer 2016].
  2. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  3. Junta Electoral de la Zona de Gandia «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Gandia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Gandia], 79, 28-04-2015, pàg. 173 [Consulta: 3 agost 2015].
  4. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Potries», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  5. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Potries. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Potries Modifica l'enllaç a Wikidata