Benirredrà
 Benirredrà | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Comarca | la Safor | ||||
| Població humana | |||||
| Total | 1.548 (2022) | ||||
| • Densitat | 3.870 hab./km² | ||||
| Gentilici | benirredrana, benirredrà | ||||
| Predomini lingüístic | Valencià | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 0,4 km² | ||||
| Altitud | 25 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Gandia | ||||
| Festa patronal | Sant Llorenç, el Carme, Sant Lluís i Sagrat Cor Del 10 al 13 d'agost | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | María Dolores Cardona Llopis | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46703 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 46066 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46066 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | benirredra.es | ||||
Benirredrà és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.
Geografia[modifica]
Situat a la Safor, al vessant est de la serra Falconera. El terme municipal, de tan sols 0,4 km², és un dels més menuts del País Valencià i està totalment envoltat pel de Gandia. La superfície del terme és plana, amb petites ondulacions per l'oest.
El clima és mediterrani; els vents dominants són els del nord-est i sud-est. El poble manera gairebé un sol nucli urbà amb Gandia.
Per carretera, es pot accedir a Benirredrà a través de la N-332. L'estació de tren més pròxima és la de Gandia, a 1,9 km.
Història[modifica]
Establir quin va ser el seu topònim originari és una tasca bastant difícil. Es proposen possibilitats com ara Bani-Reduan, Beninida i Bani-Rida. Té el seu origen en un alqueria islàmica dependent del castell de Bairén. Jaume el Just, en 1323, va concedir el senyoriu a son fill, Pere de Ribargorça, el qual, en 1337, va cedir-lo a Guillem de Gascó. Més tard els seus amos van ser els comtes de Cardona, els quals van vendre, en 1503, la propietat a María Enríquez y de Luna, duquessa de Gandia. Durant el segle xiv la jurisdicció del poble va ser compartida entre els jurats de Vila d'Ontinyent i el capítol de la Seu de València. En el moment de l'expulsió, que causà una forta crisi demogràfica i econòmica, hi havia 65 famílies morisques, segons el cens de Caracena. Els cristians nous que hi romangueren cultivaven terres de regadiu; nogensmenys, trenta-set anys després tan sols hi havia 30 famílies. A finals del segle xvii Francesc Escrivà va unificar el poder senyorial; a la fi del segle xviii els Escrivà es varen emparentar amb els comtes de Ròtova, casa que va dominar el senyoriu de Benirredrà fins a la dissolució dels senyorius en el segle xix.
Política i govern[modifica]
Corporació municipal[modifica]
El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 del Partit Popular (PP).
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Emilio Falquet Sesmero | 669 | 67,00% | 6 ( )
| |
| Partit Popular | 
|
Joaquín Canet Ferrer | 192 | 19,34% | 2 ()
| |
| Compromís per Benirredrà | 
|
Miquel Alèixit Romero | 129 | 12,99% | 1 ()
| |
| Vots en blanc | 
|
3 | 0,30% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 993 | 100 % | 9 | |||
| Vots nuls | 6 | 0,60% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 999 | 76,91%** | ||||
| Abstenció | 300* | 23,09%** | ||||
| Total cens electoral | 1.299* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Emilio Falquet Sesmero (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de PSPV[1]) | ||||||
| Fonts: JEC,[2] JEZ Gandia,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes[modifica]
Des de 2019 l'alcalde de Benirredrà és Emilio Falquet Sesmero, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).[6][7]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Agustín Mafe Herrera | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Agustín Mafe Herrera | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Agustín Mafe Herrera | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Joaquín Carbó Camarena | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Joaquín Carbó Camarena | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Joaquín Carbó Camarena Pascual Ivars Ivars |
PSPV-PSOE PSPV-PSOE |
03/07/1999 15/01/2003 |
n/d -- |
| 2003–2007 | Pascual Ivars Ivars | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Cristina Gutiérrez Camarena María Dolores Cardona Llopis |
PP PSPV-PSOE |
16/06/2007 27/02/2010 |
Moció de censura PSPV+EVPV -- |
| 2011–2015 | María Dolores Cardona Llopis | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | María Dolores Cardona Llopis | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| Des de 2019 | Emilio Falquet Sesmero | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[7] | ||||
Demografia[modifica]
A hores d'ara (cens de 2002) hi ha 1.417 habitants, de gentilici benirredrans. Un 70,11% dels habitants saben parlar valencià, segons cens de 2001.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2009 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 944 | 887 | 999 | 1.008 | 1.035 | 1.177 | 1.330 | 1.460 | 1.584 | 1.566 | 1642 |
Economia[modifica]
En el regadiu es conreen cítrics, hortalisses i fruiters. Es rega amb aigües del riu Vernissa. La influència de Gandia condiciona l'economia, que ha donat l'esquena a l'agricultura i es basa en el turisme. La indústria i el comerç també hi tenen alguna representació.
Monuments[modifica]
- Església de sant Llorenç màrtir. Bastida sobre l'antiga mesquita en 1535, rehabilitada en el segle xix. En 2001 es restaurà el campanar. Al sagrari té diverses taules de l'escola de Ribera.
- Convent de les Esclaves del Sagrat Cor. Edifici construït a principis del segle xx (1908-1909) seguint l'estil neogòtic. Hi destaquen per les grans torres bessones, la façana composta per estàtues de sants i l'enorme rosassa. A l'interior podem trobar un ampli conjunt d'imatges i quadros religiosos, entre els quals destaca el Crist crucificat de l'altar i la pintura dedicada a sant Francesc de Borja.. Durant la Guerra civil va ser utilitzat com a hospital, i en l'actualitat és part del col·legi de Les Esclaves del Sagrat Cor de Jesús, que l'utilitzen per als seus ritus i actes religiosos. És l'edifici més emblemàtic del poble.
- Ermita de Sant Antoni. Dedicada al sant, és compartida amb Gandia. Anteriorment es dedicava als ritus religiosos durant la celebració de la festivitat de Sant Antoni, l'anomentat «porrat». Després d'un període de deteriorament, principalment des dels anys 70, va ser restaurada i en l'actualitat només obri les portes els dies de la festivitat, al mes de gener, per a ser visitat per turistes.
Festes locals[modifica]
- Festes Majors. Se celebren entre el 10 i el 13 d'agost en honor de Sant Llorenç, la Mare de Déu del Carme, Sant Lluís i el Sagrat Cor.
Referències[modifica]
- ↑ Error en el títol o la url.Zaragoza Gutiérrez, María Teresa (Secretària-interventora). «», 15-06-2019. [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.442 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de Zona de Gandia «Edicto de la Junta Electoral Zona de Gandia sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Gandia], 82, 30-04-2019, pàg. 128 [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 2 agost 2019].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Benirredrà», 26-05-2019. [Consulta: 1r agost 2019].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Benirredrà. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benirredrà |
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment.
