Benirredrà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBenirredrà
Escut de Benirredrà
Escut de Benirredrà
Carrer del Forn de Benirredrà.JPG
Localització
Localització de Benirredrà respecte del País Valencià.png
 38° 57′ 42″ N, 0° 11′ 33″ O / 38.9617807°N,0.1924316°O / 38.9617807; -0.1924316
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaSafor
Població
Total1.592 (2019)
• Densitat3.980 hab/km²
GentiliciBenirredrà, benirredrana
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície0,4 km²
Altitud25 m
Limita amb
Partit judicialGandia
Festa majorSant Llorenç, el Carme, Sant Lluís i Sagrat Cor
Del 10 al 13 d'agost
Organització política
• AlcaldeMaría Dolores Cardona Llopis
Identificador descriptiu
Codi postal46703
Fus horari
Codi de municipi INE46066
Codi ARGOS de municipis46066
Altres
Lloc webLloc web
Modifica les dades a Wikidata

Benirredrà és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.

Geografia[modifica]

Situat a la Safor, al vessant est de la serra Falconera. El terme municipal, de tan sols 0,4 km², és un dels més menuts del País Valencià i està totalment envoltat pel de Gandia. La superfície del terme és plana, amb petites ondulacions per l'oest.

El clima és mediterrani; els vents dominants són els del nord-est i sud-est. El poble manera gairebé un sol nucli urbà amb Gandia.

Per carretera, es pot accedir a Benirredrà a través de la N-332. L'estació de tren més pròxima és la de Gandia, a 1,9 km.

Història[modifica]

Establir quin va ser el seu topònim originari és una tasca bastant difícil. Es proposen possibilitats com ara Bani-Reduan, Beninida i Bani-Rida. Té el seu origen en un alqueria islàmica dependent del castell de Bairén. Jaume el Just, en 1323, va concedir el senyoriu a son fill, Pere de Ribargorça, el qual, en 1337, va cedir-lo a Guillem de Gascó. Més tard els seus amos van ser els comtes de Cardona, els quals van vendre, en 1503, la propietat a María Enríquez y de Luna, duquessa de Gandia. Durant el segle XIV la jurisdicció del poble va ser compartida entre els jurats de Vila d'Ontinyent i el capítol de la Seu de València. En el moment de l'expulsió, que causà una forta crisi demogràfica i econòmica, hi havia 65 famílies morisques, segons el cens de Caracena. Els cristians nous que hi romangueren cultivaven terres de regadiu; nogensmenys, trenta-set anys després tan sols hi havia 30 famílies. A finals del segle xvii Francesc Escrivà va unificar el poder senyorial; a la fi del segle xviii els Escrivà es varen emparentar amb els comtes de Ròtova, casa que va dominar el senyoriu de Benirredrà fins a la dissolució dels senyorius en el segle XIX.

Política i govern[modifica]

Corporació municipal[modifica]

La corporació municipal o ple de l'ajuntament està format per 9 regidors: 6 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE, 2 de Partit Popular (PP) i 1 de Compromís.

Escudo de Benirredrà.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Benirredrà

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg María Dolores Cardona Llopis 652 65,2% 6 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PP) People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Luisa Julio Serisola 202 20,2% 2 (Red Arrow Down.svg-1)
Compromís per Benirredrà Compromís (isotip).svg Miquel Alèixit Romero 136 13,6% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Vots en blanc Transparent.gif 10 1%
Total vots vàlids i regidors 1.000 100 % 9
Vots nuls 17 1,67%**
Participació (vots vàlids més nuls) 1.017 19,7%**
Abstenció 259* 20,3%**
Total cens electoral 1.276* 100 %**
Alcaldessa: María Dolores Cardona Llopis (PSPV) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 de PSPV[1])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de Gandia.[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2010 l'alcaldessa de Benirredrà és María Dolores Cardona Llopis, del PSPV.[5][6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Agustín Mafe Herrera PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Agustín Mafe Herrera PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Agustín Mafe Herrera PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Joaquín Carbó Camarena PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Joaquín Carbó Camarena PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Joaquín Carbó Camarena
Pascual Ivars Ivars 		PSPV-PSOE
PSPV-PSOE 		03/07/1999
15/01/2003 		n/d
2003 - 2007 Pascual Ivars Ivars PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Cristina Gutiérrez Camarena
María Dolores Cardona Llopis 		PP
PSPV-PSOE 		16/06/2007
27/02/2010 		Moció de censura PSPV+EVPV
2011 - 2015 María Dolores Cardona Llopis PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015 - 2019 María Dolores Cardona Llopis PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Demografia[modifica]

A hores d'ara (cens de 2002) hi ha 1.417 habitants, de gentilici benirredrans. Un 70,11% dels habitants saben parlar valencià, segons cens de 2001.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2009
944 887 999 1.008 1.035 1.177 1.330 1.460 1.584 1.566 1642

Economia[modifica]

En el regadiu es conreen cítrics, hortalisses i fruiters. Es rega amb aigües del riu Vernissa. La influència de Gandia condiciona l'economia, que ha donat l'esquena a l'agricultura i es basa en el turisme. La indústria i el comerç també hi tenen alguna representació.

Monuments[modifica]

Torre del convent de les Esclaves.
  • Església de sant Llorenç màrtir. Bastida sobre l'antiga mesquita en 1535, rehabilitada en el segle XIX. En 2001 es restaurà el campanar. Al sagrari té diverses taules de l'escola de Ribera.
  • Convent de les Esclaves del Sagrat Cor. Edifici construït a principis del segle XX (1908-1909) seguint l'estil neogòtic. Hi destaquen per les grans torres bessones, la façana composta per estàtues de sants i l'enorme rosassa. A l'interior podem trobar un ampli conjunt d'imatges i quadros religiosos, entre els quals destaca el Crist crucificat de l'altar i la pintura dedicada a sant Francesc de Borja.. Durant la Guerra civil va ser utilitzat com a hospital, i en l'actualitat és part del col·legi de Les Esclaves del Sagrat Cor de Jesús, que l'utilitzen per als seus ritus i actes religiosos. És l'edifici més emblemàtic del poble.
  • Ermita de Sant Antoni. Dedicada al sant, és compartida amb Gandia. Anteriorment es dedicava als ritus religiosos durant la celebració de la festivitat de Sant Antoni, l'anomentat «porrat». Després d'un període de deteriorament, principalment des dels anys 70, va ser restaurada i en l'actualitat només obri les portes els dies de la festivitat, al mes de gener, per a ser visitat per turistes.

Festes locals[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ de la Dueña, Óscar «El PP vence en 13 municipios aunque pierde casi 8.000 votos respecto a 2011 en la Safor» (en castellà). Las Provincias, 26-05-2015 [Consulta: 1r febrer 2016].
  2. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  3. ↑ Junta Electoral de la Zona de Gandia «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Gandia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Gandia], 79, 28-04-2015, pàg. 166 [Consulta: 3 agost 2015].
  4. ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Benirredrà», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
  5. ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. ↑ 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Benirredrà. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benirredrà
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Benirredrà&oldid=22626868»