Benirredrà
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
|
|||||
Carrer del Forn | |||||
| |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Autonomia | País Valencià | ||||
Província | província de València | ||||
Comarca | Safor | ||||
Municipi | 1 | ||||
Població | |||||
Total | 1.576 (2018) | ||||
• Densitat | 3.940 hab/km² | ||||
Gentilici | Benirredrà, benirredrana | ||||
Predomini lingüístic | Valencià | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 0,4 km² | ||||
Altitud | 25 m | ||||
Limita amb | Gandia | ||||
Partit judicial | Gandia | ||||
Història i celebracions | |||||
Festa major |
| ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | María Dolores Cardona Llopis | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 46703 | ||||
Zona horària | UTC+01:00 | ||||
Codi de municipi INE | 46066 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 46066 | ||||
Altres | |||||
| |||||
Lloc web | www.benirredra.es | ||||
![]() |
Benirredrà és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.
Contingut
Geografia[modifica]
Situat a la Safor, al vessant est de la serra Falconera. El terme municipal de tan sols 0,4 km², és un dels més menuts del País Valencià i està totalment envoltat pel de Gandia. La superfície del terme és plana, amb petites ondulacions per l'oest.
El clima és clima mediterrani; els vents dominants són els del nord-est i sud-est. El poble manera gairebé un sol nucli urbà amb Gandia.
Des València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la N-332.
Història[modifica]
Establir quin va ser el seu topònim originari és una tasca bastant difícil, s'hi barallen els de Bani-Reduan, Beninida i Bani-Rida. Té el seu origen en un alqueria islàmica dependent del castell de Bairén. Jaume el Just, en 1323, va concedir el senyoriu a son fill, Pere de Ribargorça el qual, en 1337, va cedir-lo a Guillem de Gascó. Més tard els seus amos van ser els comtes de Cardona, els quals van vendre, en 1503, la propietat a Maria Enríquez i de Luna, duquessa de Gandia. Durant el segle XIV la jurisdicció del poble està compartida entre els jurats de Vila d'Ontinyent i el Capítol de la Seu de València. En el moment de l'expulsió, que causà una forta crisi demogràfica i econòmica, hi havia 65 famílies morisques segons el Cens de Caracena. Els cristians nous que hi romangueren cultivaven terres de regadiu, nogensmenys 37 anys després tan sols hi havia 30 famílies. A finals del segle XVII Francesc Escrivà va unificar el poder senyorial; a la fi del segle XVIII els Escrivà emparenten amb els comtes de Ròtova i el senyoriu de Benirredrà roman sota el domini d'aquesta casa fins a la dissolució dels senyorius en el segle XIX.
Política i Govern[modifica]
Corporació municipal[modifica]
La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 9 regidors: 6 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE, 2 de Partit Popular (PP) i 1 de Compromís.
| ||||||
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | ![]() |
María Dolores Cardona Llopis | 652 | 65,2% | 6 (![]() | |
Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PP) | ![]() |
Luisa Julio Serisola | 202 | 20,2% | 2 (![]() | |
Compromís per Benirredrà | ![]() |
Miquel Alèixit Romero | 136 | 13,6% | 1 (![]() | |
Vots en blanc | ![]() |
10 | 1% | |||
Total vots vàlids i regidors | 1.000 | 100 % | 9 | |||
Vots nuls | 17 | 1,67%** | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 1.017 | 19,7%** | ||||
Abstenció | 259* | 20,3%** | ||||
Total cens electoral | 1.276* | 100 %** | ||||
Alcaldessa: María Dolores Cardona Llopis (PSPV) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 de PSPV[1]) | ||||||
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de Gandia.[3] Periòdic Ara.[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Alcaldes[modifica]
Des de 2010 l'alcaldessa de Benirredrà és María Dolores Cardona Llopis de PSPV.[5][6]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979 - 1983 | Agustín Mafe Herrera | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
1983 - 1987 | Agustín Mafe Herrera | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
1987 - 1991 | Agustín Mafe Herrera | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991 - 1995 | Joaquín Carbó Camarena | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995 - 1999 | Joaquín Carbó Camarena | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
1999 - 2003 | Joaquín Carbó Camarena Pascual Ivars Ivars |
PSPV-PSOE PSPV-PSOE |
03/07/1999 15/01/2003 |
n/d |
2003 - 2007 | Pascual Ivars Ivars | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
2007 - 2011 | Cristina Gutiérrez Camarena María Dolores Cardona Llopis |
PP PSPV-PSOE |
16/06/2007 27/02/2010 |
Moció de censura PSPV+EVPV |
2011 - 2015 | María Dolores Cardona Llopis | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
Des de 2015 | María Dolores Cardona Llopis | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[6] |
Demografia[modifica]
A hores d'ara (cens de 2002) hi ha 1.417 habitants, de gentilici benirredrans. Un 70,11% dels habitants saben parlar valencià, segons cens de 2001.
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2009 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
944 | 887 | 999 | 1.008 | 1.035 | 1.177 | 1.330 | 1.460 | 1.584 | 1.566 | 1642 |
Economia[modifica]
En el regadiu es conreen cítrics, hortalisses i fruiters. Es rega amb aigües del riu Vernissa. La influència de Gandia condiciona l'economia, que ha donat l'esquena a l'agricultura i es basa en el turisme. La indústria i el comerç també en tenen alguna representació.
Monuments[modifica]
- Església de sant Llorenç màrtir. Bastida sobre l'antiga mesquita en 1535, rehabilitada en el segle XIX. En 2001 es restaurà el campanar. Al sagrari té diverses taules de l'escola de Ribera.
- Convent de les Esclaves del Sagrat Cor. Aquestes religioses tenen un convent de construcció moderna (1908-1909). Durant la Guerra civil va ser utilitzat com a hospital, en l'actualitat és part del col·legi de Les Esclaves del Sagrat Cor de Jesús i s'utilitza per als ritus i actes d'aquest orde religiós. D'estil neogòtic destaca per les seues dues grans torres bessones, la seua façana composta per estàtues de sants i per una enorme rosassa. A l'interior podem trobar un ampli conjunt d'imatges i quadres religiosos del qual destaca el Crist crucificat de l'altar i el quadre dedicat a Sant Francesc de Borja. És l'edifici més emblemàtic del poble.
- Ermita de Sant Antoni Dedicada al sant, és compartida amb Gandia. Anteriorment es dedicava als ritus religiosos durant la celebració de la festivitat de Sant Antoni, l'anomentat "porrat". Després d'un període de deteriorament, principalment des dels anys 70, va ser restaurada i en l'actualitat només s'obren les portes els dies de la festivitat, al mes de gener, per a ser visitat per turistes.
Festes locals[modifica]
- Festes Majors. Se celebren entre el 10 i el 13 d'agost en honor a Sant Llorenç, la Mare de Déu del Carme, Sant Lluís i el Sagrat Cor.
Referències[modifica]
- ↑ de la Dueña, Óscar «El PP vence en 13 municipios aunque pierde casi 8.000 votos respecto a 2011 en la Safor» (en castellà). Las Provincias, 26-05-2015 [Consulta: 1r febrer 2016].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
- ↑ Junta Electoral de la Zona de Gandia «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Gandia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Gandia], 79, 28-04-2015, pàg. 166 [Consulta: 3 agost 2015].
- ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Benirredrà», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Benirredrà. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benirredrà ![]() |
- Institut Valencià d'Estadística
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment.