Llorenç màrtir

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSant Llorenç
St Lawrence MBA Lyon EX60b.jpg
Placa esmaltada de Jean I Limosin, del final del s. XVI (Lió, Musée des beaux-arts)
Biografia
NaixementLaurentius
31 desembre 225 Modifica el valor a Wikidata
Osca (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 agost 258 Modifica el valor a Wikidata (32 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort a la foguera Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatacumbes de Ciríaca (Roma, vora la Via Tiburtina), sobre elles es construí la basílica de San Lorenzo fuori le Mura; Hi ha tres suposats caps a: Biblioteca Vaticana (Roma), S. Lorenzo de Grosseto i la Capella del Palau del Quirinal (Roma) 
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDiaca catòlic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa, comunió anglicana, església luterana
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeRoma: Basilica di San Lorenzo fuori le Mura (tomba), San Lorenzo in Panisperna (lloc de martiri), San Lorenzo in Miranda (lloc del judici), San Lorenzo in Lucina (graella del martiri)
Festivitat10 d'agost
IconografiaCom a diaca, amb dalmàtica; amb una graella a la mà; al martiri, sobre una graella al foc
Patró deOsca, Roma, Tívoli, Perusa, Rotterdam, Birgu (Malta), Canadà, Sri Lanka; Sant Feliu de Llobregat, Castelló d'Empúries, Vila-rodona, Llorenç del Penedès, Sant Llorenç de Morunys, Sant Llorenç de la Muga, Sant Llorenç Savall; prostitutes, bibliotecaris (a Itàlia i alguns altres llocs), cuiners

Find a Grave: 95157010 Modifica el valor a Wikidata

Llorenç de Roma (Laurentius en llatí) fou un dels set diaques de Roma, ciutat en què fou martiritzat en una graella l'any 258. Venerat com a sant per totes les confessions cristianes, la seva festivitat se celebra el 10 d'agost, dia que segons la tradició fou martiritzat.

Hagiografia[modifica]

Fresc del s. XIV a l'església d'Overselö (Suècia)
Gravat de Cornelis Cort, 1571, amb el martiri del sant

La tradició situa el seu naixement a Osca, a la Tarraconense. Quan Sixt II fou nomenat Papa el 257, Llorenç fou ordenat diaca i encarregat d'administrar els béns de l'Església i tenir cura dels pobres. Per aquesta tasca és considerat un dels primers arxivers i tresorers de l'Església i és el patró dels bibliotecaris.

Durant la persecució dels cristians sota l'administració de l'emperador Valerià I al 258 molts sacerdots i bisbes foren condemnats a mort, mentre que els cristians que pertanyien a la noblesa o al senat eren privats dels seus béns i enviats a l'exili. El Papa Sixt II fou una de les primeres víctimes d'aquesta persecució i fou crucificat el 6 d'agost. Una llegenda citada per Sant Ambròs diu que Llorenç es trobà amb Sixt en el seu camí cap a la crucifixió i li preguntà: "On vas, estimat pare, sense el teu fill? On vas, sant pare, sense el teu diaca? Mai has anat a l'altar de sacrificis sense el teu servidor, i ara desitges fer-ho sense mi?" i Sixt respongué: "D'aquí a tres dies em seguiràs". I segons la tradició, així fou, ja que el dia 10 d'agost fou posat en una graella i cremat viu en una foguera.

Veneració[modifica]

Sant Llorenç és un dels sants més àmpliament venerats per l'Església Catòlica Romana. El seu martiri succeí al principi de la història de l'Església i per això moltes altres tradicions cristianes també el veneren.

És patró de la ciutat d'Osca, on es creu que van néixer i a Roma on va morir. És també el patró dels bibliotecaris, cuiners i miners. El dia 10 d'agost el reliquiari que conté el seu cap cremat és exposat al Vaticà per ser venerat.

Relíquies[modifica]

Llorenç fou enterrat a la Via Tiburtina, a les catacumbes de Ciríaca, per Hipòlit i Justí. Constantí I el Gran féu construir-hi un petit oratori en honor del màrtir, que es convertí en punt de parada dels itineraris de peregrinació a les tombes dels màrtirs romans al segle vii. El papa Damas I reconstruí l'església, coneguda actualment com a Basilica di San Lorenzo fuori le Mura. Al lloc del martiri hi trobem la Basilica di San Lorenzo in Panisperna i on es va dictar sentència, a l'antic temple romà d'Antoni i Faustina, al Fòrum, s'aixecà l'església de San Lorenzo in Miranda. La graella utilitzada per martiritzar-lo fou guardada pel papa Pasqual II a l'església de San Lorenzo de Lucina. Un tros d'aquesta graella fou una de les relíquies concedides per l'emperador romà d'Orient, Manuel II Paleòleg, al rei d'Aragó, Martí I l'Humà, a principis del segle xv per agrair-li el seu suport contra els enemics de l'Imperi Romà d'Orient.[1]

Patronatge a Catalunya[modifica]

El sant és patró d'algunes poblacions que duen el seu nom; és l'advocat del foc i dels oficis que treballen amb el foc com els forners, terrissers o vidriers, per tal de demanar-li protecció davant els incendis. També se l'invoca per tal de demanar protecció contra els incendis als boscos, habituals en l'època de la seva festivitat.[cal citació]

La seva festa s'escau quan hi ha la pluja d'estels dels Perseids, coneguda popularment com a Llàgrimes de Sant Llorenç.

Patronatge a Osca (Aragó)[modifica]

Com a patró d'Osca, Sant Llorenç és una de les festes patronals de la ciutat, situada entre els dies 9 i 15 d'agost. Aquest període festiu rendeix homenatge al màrtir amb una sèrie d'actes, misses i balls, iniciats amb l'anomenat "chupinazo" el 9 d'agost a les 12 del migdia, un petit coet llençat des de l'Ajuntament de la ciutat, situat a la plaça de la Catedral.[cal citació]

Durant els dies següents, les penyes de la ciutat juntament amb les seves xarangues toquen la música dels dansaires de les espases, un ball molt conegut i molt repetit en aquesta època festiva. Altres festes i actes durant aquests dies també inclouen la festa taurina (a la plaça de toros) i les feries situades als afores de la ciutat, a més d'altres actes més religiosos com el saludo al Santo, la procesión del Santo i la ofrenda.[cal citació]

En els dies festius de Sant Llorenç, els habitants vesteixen amb els símbols característics de la festa: vestimenta de color blanc, amb un mocador de color verd, en el qual hi ha la flor d'alfàbrega i la graella, en representació de la mort del Sant i en memòria seva.[cal citació]

Aquesta festivitat tan important finalitza la nit del 15 d'agost, a les 24 hores, amb l'anomenada Despedida del Santo. Aquest és un acte per acomiadar la festivitat amb la cançó "Adiós, San Lorenzo, adiós" a la plaça de Sant Llorenç.[cal citació]

Iconografia[modifica]

Obres:

  • Frontal d'altar romànic de Sant Llorenç Dosmunts (Museu Episcopal de Vic)
  • Relleu al timpà de la façana principal de la Catedral de Gènova (s. XIII)
  • Retaule de sant Llorenç, atribuït a l'entorn de Lluís Borrassà, segle XV (Museu de la catedral de Barcelona)
  • Retaule dedicat a Sant Llorenç provinent de Preixana. S. XV (Museu Episcopal de Vic)
  • Sant Llorenç, de Zurbarán (Museu de l'Hermitage)
  • Pintures de la volta sobre el presbiteri de la Catedral de Gènova, obra de Lazzaro Tavarone (s. XVII)

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]