Almiserà
 Almiserà | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Localització | |||||
 | |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Comarca | la Safor | ||||
| Població | |||||
| Total | 260 (2022) | ||||
| • Densitat | 35,14 hab./km² | ||||
| Gentilici | almiseratina, almiseratí | ||||
| Predomini lingüístic | Valencià | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 7,4 km² | ||||
| Altitud | 75 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Gandia | ||||
| Festa patronal | Santa Úrsula 21 d'octubre | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Maria Teresa Pedro Melis (PSPV-PSOE) (2021) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46726 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 46033 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46033 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | almisera.es | ||||
Almiserà és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor. També coneguda com a Miserà, el seu topònim significa, en àrab, el desert.
Geografia[modifica]
El terme està enclavat en el fons de la vall del Vernissa, riu que travessa el terme prop del nucli de població, separant-lo de Llocnou de Sant Jeroni. El terme és eminentment muntanyós, ja que se situa a la solana de la serra del Buixcarró, les principals altures són l'Alt de la Font Blanca (549 m.), el Picaio (557 m.) i el Tramús (236 m.). Diversos barrancs baixen de la serra per a desembocar al Vernissa com el de la Font de la Figuera o el barranc del Castell. L'extrem sud del terme és pla.
Límits[modifica]
| Llutxent | Llutxent Ròtova |
Ròtova |
| Benicolet | 
|
Alfauir |
| Terrateig | Llocnou de Sant Jeroni | Castellonet de la Conquesta |
Accés[modifica]
S'accedix a Almiserà des de l'autovia CV-60 després de creuar el municipi de Llocnou de Sant Jeroni.
Història[modifica]
Malgrat que s'han trobat restes d'una necròpoli romana al seu terme, l'origen és una alqueria musulmana que depenia del castell de Borró. Fou lloc de moriscos, i poc abans de la seua expulsió l'any 1609 el poble comptava amb 26 famílies. Va formar part del ducat de Gandia. Entre 1244 a 1707 va pertànyer a la governació del Xúquer i de 1822 a 1833, a causa de la repartició de les Corts de Cadis, a la província de Xàtiva.
Demografia[modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | 2014 | 2019 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 210 | 199 | 220 | 255 | 240 | 270 | 266 | 262 | 284 | 291 | 294 | 301 | 307 | 289 | 262 |
Economia[modifica]
El regadiu, gairebé tot destinat al cultiu del taronger, es rega amb aigües del riu Vernissa. Hi ha també pous artesans. En la zona del secà hi ha oliveres, ametllers, garroferes, vinya i cereals. La collita de raïm s'utilitza per a la producció de panses.
Política i Govern[modifica]
Corporació municipal[modifica]
El Ple de l'Ajuntament està format per regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 3 regidors del Partit Popular (PP), 2 de Compromís per Almiserà (Compromís) i 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Popular | 
|
José Juan Mascarell Camarena | 82 | 43,85% | 3 ( -1)
| |
| Compromís per Almiserà | 
|
Pau Canet Banyuls | 53 | 28,34% | 2 (-1)
| |
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Maria Teresa Pedro Melis | 52 | 27,81% | 2 ( +2)
| |
| Vots en blanc | 
|
0 | 0% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 187 | 100 % | 7 | |||
| Vots nuls | 0 | 0% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 187 | 88,21%** | ||||
| Abstenció | 25* | 11,79%** | ||||
| Total cens electoral | 212* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Pau Canet Banyuls (Compromís) (15/06/2019)
María Teresa Pedro Melis (PSOE) (19/06/2021) | ||||||
| Fonts: JEC,[2] JEZ Gandia,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldia[modifica]
Des de juny de 2021 l'alcaldessa d'Almiserà és María Teresa Pedro Melis del PSPV-PSOE [6][7]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | José Martínez Faus | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Fernando Camarena Climent | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Fernando Camarena Climent | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Fernando Camarena Climent | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | José Juan Mascarell Camarena Fernando Camarena Climent |
PP PSPV-PSOE |
17/06/1995 15/12/1995 |
Moció de censura PSPV -- |
| 1999–2003 | Vicente Miguel Miñana Martínez | PP | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Vicente Miguel Miñana Martínez | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Vicente Miguel Miñana Martínez | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | José Juan Mascarell Camarena | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | José Juan Mascarell Camarena | PP | 13/06/2015 | -- |
| Des de 2019 | Pau Canet Banyuls Maria Teresa Pedro Melis |
Compromís PSPV-PSOE |
15/06/2019 19/06/2021 |
Pacte de govern -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[7] | ||||
Monuments d'interés[modifica]
- Església de la Nativitat de Nostra Senyora. D'estil neoclàssic, data de 1768 i va ser remodelada el 1940.
- Castell de la Serra, també anomenat d'Almiserà o de Vilella. Castell-refugi d'origen musulmà; abandonat rere la conquesta, actualment no romanen més que escasses ruïnes. Les seves restes es troben en una muntanya del terme municipal.
- Safareig. Es troba al sud-est del municipi. Per al seu funcionament, s'aprofiten les aigües de la séquia mare d'Almiserà.
- Font de la Finestra. Situada al barranc de la Falzia.
- Molí d'Almiserà o de Barrina. Molí hidràulic tradicional en ús fins al 1958. És un molí amb bassa d'acumulació de 20x18 m². L'aigua li arriba per una séquia des de l'assut d'Almiserà. Es troba en bon estat, conservant la maquinària del molí clàssic.
- Patrimoni hidràulic. A l'entorn de la localitat es troben diverses construccions per a canalitzar l'aigua del riu Vernissa, per a l'agricultura de regadiu. Destaquen els següents assuts i fonts: Assut Antic del Balançat, Assut de la Séquia Mare, Assut Nou del Balançat i Sifó de la Séquia Mare de Ròtova.
Festes i celebracions[modifica]
Les festes patronals estan dedicades en honor de Santa Úrsula i se celebren el 21 d'octubre.
També destaquen les festes de l'estiu, que se celebren la darrera setmana del mes d'agost. Tradicionalment hi ha quatre dies grans: el primer dia, la Vespra, on se celebra el començament de les festes; el segon dia, El dia de l'Ajuntament, que està dedicat a Santa Úrsula; el tercer dia, El dia dels joves, dedicat a la Puríssima; i el quart dia, anomenat El dia dels festers casats dedicat al Crist de l'Empar.
Gastronomia[modifica]
En l'àmbit de la gastronomia destaquem les coques de dacsa a la calfó, el pa al forn de llenya i una ampla varietat d'arrossos. A més a més podem gaudir dels dolços com ara les coques cristines, carquinyols i pastissos de glòria.
Referències[modifica]
- ↑ T.Á.C «Compromís i PSPV-PSOE d'Almiserà compartiran l'alcaldia per a desbancar al PP». Levante-EMV, 06-06-2019.
- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.445 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de Zona de Gandia «Edicto de la Junta Electoral Zona de Gandia sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Gandia], 82, 30-04-2019, pàg. 130-131 [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Almiserà», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Almiserà. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almiserà |
- Web oficial de l'Ajuntament d'Almiserà
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment.
