Simat de la Valldigna

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSimat de la Valldigna
Escut de Simat de la Valldigna
MonastValldigna TavernesVall.jpg
Monestir cistercenc de Santa Maria de Valldigna

Localització
Localització de Simat de la Valldigna respecte del País Valencià.png
39° 02′ 37″ N, 0° 18′ 37″ O / 39.0436983°N,0.3103731°O / 39.0436983; -0.3103731
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Comarca Safor
Capital Simat de la Valldigna
Municipis 3 (Simat, Pla de Corrals i Les Foies)
Població
Total 3.341 (2016)
• Densitat 86,8 hab/km²
Gentilici Simater, simatera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 38,49 km²
Altitud 45 m
Limita amb
Partit judicial Sueca
Història
Festa major Del 4 al 6 d'agost
Organització i govern
• Alcalde Sebastián Mahiques Morant
Economia
Pressupost 2.224.000,00 (2007)
Indicatius
Codi postal 46750
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46231
Codi ARGOS 46231
Altres dades
Agermanament France Templemars, França

Web www.simat.org
Modifica dades a Wikidata

Simat de la Valldigna és un municipi valencià situat a la comarca de la Safor, a la vall anomenada la Valldigna.

Geografia[modifica]

Simat de la Valldigna és un dels quatre pobles que integren la Valldigna, la qual constitueix una subcomarca natural de la Safor. Es troba a 55 km de València i, a més equidistant a 20 km de les localitats costaneres de Gandia i Cullera i també de Xàtiva i Alzira. La Valldigna constitueix una subcomarca natural envoltada per les muntanyes de la serra de Corbera, al nord, i la del Mondúber, al sud, i oberta cap a l'est, des d'on s'estén fins a la mar.

El terme municipal de Simat de la Valldigna limita amb els de Benifairó de la Valldigna, Xeresa, Barx, Quatretonda, Barxeta, Carcaixent i Pinet, tots ells de la província de València. En el terme municipal de Simat de la Valldigna es troben també ubicats els nuclis de població anomenats Pla de Corrals i Les Foies.[1][2]

Des de València s'accedeix a través de la V-31, prenent després la CV-42 i posteriorment la CV-50 per a finalitzar accedint a la CV-600.

Climatologia[modifica]

Simat de la Valldigna es beneficia d'un clima privilegiat. Com que està situat al mig d'una vall i protegit per les muntanyes, compta amb un clima temperat d'estius càlids i hiverns suaus. Això no obstant, gaudeix, igual que la comarca de la Safor en general i part de la Marina Alta, d'uns índexs pluviomètrics dels més alts del País Valencià.

Història[modifica]

Des de fa milers d'anys els territoris de Simat de la Valldigna estan habitats, com ho demostren les coves de Bolomor en Tavernes de la Valldigna, i Medalletes i Parpalló en Barx. Tanmateix les primeres notícies històriques concretes pertanyen al període musulmà. La conquesta cristiana del segle XIII marcarà una nova etapa en la història d'aquesta població. Jaume I va conquerir aquestes terres, però fou el seu nét Jaume el Just qui les cediria a l'orde del Cister. Jaume el Just, en tornar d'una expedició contra els regnes de Múrcia i Almeria a finals del segle XIII, passaren per la vall d'Alfàndec, quan el rei, sorprès per la seua bellesa, es girà cap a l'abat del monestir cistercenc de Santes Creus i li digué: "Vall digna per a un monestir de la vostra religió!". Aquest respongué "Vall digna!".[3] El dia 15 de març de 1297 el rei fa donació de la vall d'Alfàndec al Cister perquè hi funde un monestir sota l'advocació de Santa Maria. A partir d'aquest moment la vall d'Alfàndec canviarà la seua denominació i s'anomenarà Valldigna.

Inicialment a la Valldigna convivien cristians i musulmans, i treballaven les terres cedides en usdefruit per l'abat del monestir, tot i que en general les condicions eren més dures per als moriscos, per deixar-los continuar en la seua religió. Els moriscos de la Valldigna es reunien per a practicar la seua religió a la mesquita de la Xara, que era també un lloc d'ensenyament, de formalització de contractes i sovint, la seu de justícia dels cadis. Aquesta convivència finalitzà l'any 1609, amb l'expulsió dels moriscos. La vida a la Valldigna continua amb l'evolució de la societat feudal valenciana, sota el domini del senyor del monestir, fins que a mitjans del segle XIX, l'any 1835, es produí la desamortització del monestir, amb la qual cosa finalitzà el senyoriu de l'abat sobre les terres de la vall, i començà l'espoli i la ruïna del monestir, el qual romangué en mans de particulars fins a l'any 1991, quan ho adquirí la Generalitat Valenciana.

Cultura[modifica]

Monestir de Santa Maria de Valldigna

El monument més emblemàtic del municipi és el Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna. Va ser fundat el 1297 per Jaume II el Just. Des d'un principi va restar com un dels monestirs més importants de l'orde del Cister, filial del Monestir de Santes Creus a Tarragona. Tota la Valldigna era propietat d'aquesta comunitat monacal per ordre reial. El monestir fou habitat per monjos fins al 1835, quan una revolta popular a la Valldigna després de la desamortització de Mendizábal obligà als monjos a abandonar el monestir. La major part dels seus béns foren destruïts o espoliats. Per sort, després de dècades d'abandó, actualment el Monestir de Santa Maria de Valldigna és, segons l'article 57 de l'Estatut d'Autonomia valencià, "temple espiritual, històric i cultural de l'antic Regne de València, i és, igualment, símbol de la grandesa del poble valencià". Al mateix article es diu que "la Generalitat recuperarà, restaurarà i conservarà el monestir (...) una llei de les Corts determinarà el destí i utilització del monestir com a punt d'encontre de tots els valencians i com a centre d'investigació i estudi per recuperar la història del País Valencià".

Simat de la Valldigna va ser el primer poble del País Valencià en demanar un domini .cat per al web del seu ajuntament.[4] En l'actualitat s'usa el domini .org.

Monuments[modifica]

Imatge del temple del monestir cistercenc de Santa Maria, en restauració (gener 2008)
  • Mesquita de la Xara o Ermita de Santa Anna. És una xicoteta ermita que està al mig del camp. Es tracta de l'única edificació que es conserva de l'antic poblat de la Xara, abandonat en 1609 després de l'expulsió dels moriscos, i representa una antiga mesquita de planta rectangular que en la part que dóna a l'est té una porta amb un arc de ferradura. Quatre pilars divideixen el seu interior en tres naus: A l'esquerra de la porta existeix una escala de cargol amb una antiga funció de minaret. La Qibla és l'element més important, donat que senyala la direcció de la Meca i per tant el lloc on els musulmans deuen adreçar les seues oracions. En l'actualitat es pot veure també el mihrab i dues portes laterals en el mur de la Qibla. En el sud-oest i a l'exterior de la mesquita, existeix l'antic pou de les ablucions.
  • Església de Sant Miquel Arcàngel. És l'actual església parroquial de la població. D'estil barroc, destaca la imatge del sant de la seua devoció.
  • Font Gran. Es troba en la plaça del seu nom, en l'interior del casc urbà de la població. És una font natural amb una gran bassa d'aigua, on comença el Passeig 9 d'Octubre.

Economia[modifica]

La Valldigna, on es troba Simat, és una vall oberta cap a la mar, on destaquen els extensos camps de tarongers, car el sustent principal dels simaters és el conreu de la taronja. La indústria és més aviat escassa. A partir dels noranta es produeix un increment notable del sector de la construcció. El sector agrícola és, doncs, el predominant, concretament el conreu, recollida, manipulació i comercialització de la taronja. El poble compta amb dos cooperatives i un magatzem privat que donen treball a una part important dels seus habitants.

L'economia simatera es caracteritza per la xicoteta oferta i demanda de mà d'obra qualificada, la pobra cultura emprenedora i l'aïllament geogràfic, que resta competitivitat al teixit empresarial. Simat s'ha fet servir de la immigració (d'Europa de l'Est sobretot) per a cobrir la falta de noves generacions en la recol·lecció de la taronja, degut a un èxode massiu de joves simaters en els últims anys per a treballar fora del poble.

Durant els darrers anys els diferents governs han intentat potenciar el Monestir com a referent turístic del poble, però la despesa per visitant encara no és massa important. L'excessiva dependència d'un cítric en caiguda lliure, juntament amb l'actual context de crisi, fa preveure un futur econòmic incert per a la població simatera.

Demografia[modifica]

Simat de la Valldigna compta amb 3.513 habitants (INE 2014).

Evolució demogràfica de Simat de la Valldigna [5]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Població 3.223 3.141 3.148 3.114 3.120 3.112 3.121 3.291 3.228 3.090 3.419 3437 3.700

Política[modifica]

Els cinc principals partits del municipi són el PP (4 regidors), EUPV (3 regidors), Compromís (2 regidors), el PSPV (1 regidors) i Per Simat - ERPV (1 regidor).

L'alcalde actual és Víctor Mansanet i Boïgues, d'EUPV.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Marcel·lí Almiñana PSPV-PSOE 19/04/1979
1983 - 1987 Marcel·lí Almiñana PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Marcel·lí Almiñana PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Vicent Palomares Andrés PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Vicent Palomares Andrés PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Vicent Palomares Andrés PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 Vicent Palomares Andrés PSPV-PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 Sebastià Mahiques Morant (fins 2008)[6]
Eladi Mainar Cabanes (fins 2010)
Agustina Brines Sirerol
PP
PSPV-PSOE
BLOC
16/06/2007
2011 - 2015 Sebastià Mahiques Morant PP 11/06/2011
Des del 2015 Víctor Mansanet i Boïgues EUPV 13/06/2015

Festivitats[modifica]

El poble de Simat de la Valldigna entre altres coses, és conegut per les seues populars i nombroses festes.

  • Sant Antoni Abat. El dia 16 de gener, vespra de Sant Antoni, tota la població de Simat de la Valldigna es concentra en la Plaça de l'Ajuntament, on es crema una gran foguera, i després es trasllada a casa dels festers, on són obsequiats amb bunyols i vi. A continuació la festa continua amb una revetlla que acaba de matinada. El matí següent, dia de Sant Antoni, té lloc una missa on es beneeixen els animals així com el pa i les coques (típiques de Sant Antoni), que després els festers repartiran per tota la població.
  • Dia de la Valldigna. En el mes de març, el dia 15, tota la població de La Valldigna, és a dir, dels pobles de Barx, Benifairó de la Valldigna, Simat de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna, celebren la fundació del Monestir, en la qual, entre altres actes, es fa una fira medieval i hi ha ball en una gran revetlla.
  • Sant Jaume i Santa Anna. Durant el mes de juliol, els dies 25 i 26 se celebren les festivitats de Sant Jaume i Santa Anna.
  • Festes Patronals. La població celebra les seues festes patronals (dedicades als sants Abdó i Senén els dies 4, 5 i 6 d'agost.

Personatges il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. Nuclis de població del CIVIS (Direcció General de la Administració Local de la Generalitat Valenciana)
  2. Unitats poblacionals de l'INE
  3. Fitxa de Simat a la FVMP: I, sorprès el rei per la seua bellesa es girà cap a l'abat de Santes Creus, que viatjava amb ell, i li digué: "Vall digna per un monestir de la vostra religió!", a la qual exclamació aquest respongué: "Vall digna". Des d'aleshores la vall s'anomena Valldigna
  4. Simat de la Valldigna, únic ajuntament valencià que usa el domini .CAT
  5. Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis de l'Estat Espanyol des de 1996. (castellà)
  6. Després de la moció de censura contra Sebastià Mahiques (PPCV), el 4 d'agost de 2008, presentada per PSPV, BLOC i ERPV. L'alcalde seria Eladi Mainar (PSPV), i després, li succeiria Agustina Brines Sirerol (BLOC).

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]