Vés al contingut

Mondúber

Infotaula de geografia físicaMondúber
Imatge
TipusMuntanya i serralada Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativala Safor (País Valencià) Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 00′ 31″ N, 0° 15′ 58″ O / 39.008611°N,0.266111°O / 39.008611; -0.266111
SerraladaSistema Prebètic Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud841 m Modifica el valor a Wikidata

El Mondúver,[1][2][3][4] a voltes escrit Mondúber, Montdúver o Montdúber és un massís muntanyós situat a la comarca de la Safor, a 841 metres d'altura. El cim pertany al terme de Xeresa, tot i que els termes municipals de Barx i Xeraco ocupen gran part de la muntanya.

El nom Mont Túber apareix mencionat en el llibre de Joanot Martorell Tirant lo Blanc com a denominació d'un castell: «[...] lo rey Scariano se n'havia portada la filla del rey de Tremicén en aquell fortíssim castell de Mont Túber, e Tirant pres deu hòmens, los quals sabien molt bé la terra, e ab bons ginets aquests anaren fora, camí al castell de Mont Túber».[5]

La serra del Mondúver[modifica]

La serra del Mondúver actua com a nuc muntanyós on confluïxen els sistemes Ibèric i Bètic. Interferència d'ambdues direccions (NO-SE i SO-NE), entre les valls de Barx i de Valldigna, que es fa més evident a la part occidental, on és visible la gran falla sud-valenciana.

Es tracta d'un massís cretaci, on destaquen les potents formes càrstiques com els pòlies de la Drova, de Barx i les Foies; les coves del Parpalló i de les Malladetes. També gran quantitat de dolines i profunds avencs, per on es filtren les aigües que després brollaran en forma de surgències als peus del Mondúver, com la font de Simat, on naix el riu Vaca, que rega tota la Valldigna.

El cim del Mondúver[modifica]

Si bé el seu cim pertany al terme municipal de Xeresa, bona part de la muntanya correspon als de Barx, Xeresa i Xeraco. Es pot pujar al cim mitjançant un camí asfaltat que partix del pla de la Drova. Des de dalt, s'estenen les magnífiques platges mediterrànies de Xeraco i Gandia, i és possible gaudir d'unes vistes magnífiques de tot el golf de València, que inclouen el cap de Sant Antoni, la ciutat de València i, si el dia presenta una bona visibilitat, l'illa d'Eivissa.

Al cim, hi ha un centre emissor de ràdio i televisió que dona cobertura a les comarques de la Safor, la Marina Alta, la Costera, la Ribera Alta i la Ribera Baixa. Mantenia un repetidor propietat d'ACPV que emetia el senyal de TVC.

Ocupació humana[modifica]

El Mondúver i els seus voltants contenen múltiples vestigis de l'ocupació humana des de temps remots. L'abundància de fonts i la gran altura del Mondúver que fa a la costa mediterrània facilitava la defensa dels antics pobladors. N'és un exemple la cova del Parpalló, on es troba un dels principals escenaris de la prehistòria valenciana. Es tracta d'una gran caverna, situada al vessant sud de la muntanya, a la qual s'accedix per una boca d'entrada d'uns quatre metres d'ample i deu d'alçada. Va ser excavada entre 1929 i 1931 i és considerada un dels jaciments prehistòrics més importants del paleolític valencià.

Allà es va apostar al gener del 1097 un exèrcit almoràvit al comandament de Yússuf ibn Taixfín per assetjar el senyor de València Rodrigo Díaz el Cid i el rei d'Aragó Pere I, fet que va propiciar la batalla de Bairén, en la qual les forces cristianes van derrotar les almoràvits.

Imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Corpus toponímic: Mondúber». Acadèmia Valenciana de la Llengua. Arxivat de l'original el 25 de novembre 2016. [Consulta: 24 juliol 2014].
  2. «Mondúber». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 juliol 2014].
  3. Martí, Oscar; Cervera, Vicent. El Mondúver a un tir de pedra. Picanya: Bullent, 2017, p. 408. ISBN 84-990-4197-3. 
  4. «Fin al debate: Mondúver y no Montdúver».
  5. «Tirant lo Blanch». [Consulta: 24 abril 2019].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]