Mondúber

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaMassís del Mondúber
Posta de sol del montdúver.jpg
Tipus Muntanya
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaSafor
Localització País Valencià La Safor
39° 00′ 31″ N, 0° 15′ 58″ O / 39.008611°N,0.266111°O / 39.008611; -0.266111
Serralada Sistema Prebètic
Característiques
Altitud 841 m
Modifica les dades a Wikidata

El Mondúver,[1][2][3][4] a voltes escrit Mondúber o Montdúver, és un massís muntanyós situat a la comarca de la Safor, a 841 metres d'altura. El cim pertany al terme de Xeresa, tot i que els termes municipals de Barx i Xeraco ocupen gran part de la muntanya.

El nom de Mondúver és mencionat al llibre de Joanot Martorell Tirant lo Blanc en la persona fictícia del marqués del Mondúber.

La serra del Mondúver[modifica]

La serra del Mondúver actua com a nuc muntanyós on conflueixen els sistemes ibèric i bètic. Interferència d'ambdues direccions (NO-SE i SO-NE), entre les valls de Barx i de Valldigna, que es fa més evident a la part occidental, on és visible la gran falla sud-valenciana.

Es tracta d'un massís cretaci, on destaquen les potents formes càrstiques com els pòlies de la Drova, de Barx i les Foies; les coves del Parpalló i de les Mallaetes. També gran quantitat de dolines i profunds avencs, per on es filtren les aigües que després brollaran en forma de surgències als peus del Mondúver, com la font de Simat, on naix el riu Vaca, que rega tota la Valldigna.

El cim del Mondúver[modifica]

Si bé el seu cim pertany al terme municipal de Xeresa, bona part de la muntanya correspon als de Barx, Xeresa i Xeraco. Es pot pujar al cim mitjançant un camí asfaltat que parteix del lloc conegut com la Drova. Des de dalt, s'estenen les magnífiques platges mediterrànies de Xeraco i Gandia, i és possible gaudir d'unes vistes magnífiques de tot el golf de València, que inclouen el cap de Sant Antoni, la ciutat de València i, si el dia presenta una bona visibilitat, l'illa d'Eivissa.

Al cim, hi ha un centre emissor de ràdio i televisió que dóna cobertura a les comarques de la Safor, la Marina Alta, la Costera, la Ribera Alta i la Ribera Baixa. Mantenia un repetidor propietat d'ACPV que emetia el senyal de TVC.

Ocupació humana[modifica]

El Mondúver i els seus voltants contenen múltiples vestigis relatius a la seva ocupació humana des dels més remots temps. Abundaven ja llavors les fonts i la gran altura del Mondúver que fa a la costa mediterrània facilitava la defensa dels antics poblats. A la cova del Parpalló, es troba un dels principals escenaris de la prehistòria valenciana. Consisteix en una gran caverna, situada al vessant sud de la muntanya, a la qual s'accedeix per una boca d'entrada d'uns quatre metres d'ample i deu d'alçada. Va ser excavada entre 1929 i 1931 i és considerada com un dels més importants jaciments prehistòrics corresponents al paleolític valencià.

Allà es va apostar al gener del 1097 un exèrcit almoràvit al comandament de Muhammad ibn Tasufin per assetjar el senyor de València Rodrigo Díaz el Cid i el rei d'Aragó Pere I, propiciant la Batalla de Bairén, en la qual les forces cristianes van derrotar les almoràvits.

Referències[modifica]

  1. «Corpus toponímic: Mondúber». Acadèmica Valenciana de la Llengua. [Consulta: 24 juliol 2014].
  2. «Mondúber». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 juliol 2014].
  3. Martí, Oscar; Cervera, Vicent. El Mondúver a un tir de pedra. Picanya: Bullent, 2017, p. 408. ISBN 84-990-4197-3. 
  4. «Fin al debate: Mondúver y no Montdúver».

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]