Xeraco

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaXeraco
Escut de Xeraco
Ayuntamiento Xeraco.jpg
Ajuntament de Xeraco

Localització
Localització de Xeraco respecte del País Valencià.png
39° 01′ 55″ N, 0° 12′ 53″ O / 39.0319825°N,0.214675°O / 39.0319825; -0.214675
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Safor
Població
Total 5.732 (2016)
• Densitat 283,48 hab/km²
Gentilici Xeraquer, xeraquera
Llengua Català
Geografia
Superfície 20,22 km²
Banyat per mar Mediterrània
Altitud 3 m
Limita amb
Partit judicial Gandia
Història
Fundació Anterior al 1.248 (Llibre del Repartiment)
Festa major Del 2 al 7 d'agost
Dia de mercat Dilluns al poble i dissabte a la platja.
Organització i govern
Ajuntament 6 PP, 3 Compromís, 3 PSPV i 1 EUPV
• Alcalde Francisco Ángel Serralta Zaragozá (2013)
Economia
Pressupost 6.000.000,00 (2007)
Indicatius
Codi postal 46770
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46143
Codi ARGOS 46143
Altres dades
Agermanament Occitania Bruguièras, Occitània (Estat Francès)

Web www.xeraco.eu
Modifica dades a Wikidata

Xeraco, en la comarca de La Safor, és un poble del País Valencià,

Història[modifica | modifica el codi]

Sembla que les primeres troballes de les antigues societats humanes que trepitjarien el territori que en l'actualitat forma el terme de Xeraco, van poder pertànyer al Paleolític Inferior, segons es troba datat en la memòria d'unes superficials excavacions dutes a terme per Gurrea i Penalva allà pels volts del 1952, tot i que foren d'una breu durada, van aparèixer algunes troballes de sílex, ossos, closques de caragols i alguns trossos de ceràmica. A l'època del bronze, alguns investigadors apunten la possibilitat que a l'àrea de la Barcella podia haver-hi existit algun poblat ibèric, tot i que no tenim cap constància documental d'aquestes suposicions.

L'època musulmana resta en l'anonimat, perquè no tenim constància d'esdeveniments documentats, tot i que fins a la dècada dels vuitanta podíem gaudir d'una de les poques obres arquitectòniques musulmanes de la Safor, la torre mora, que fou enderrocada sense cap mena d'escrúpols per fer lloc al nou ajuntament de la localitat.

L'antiga alqueria de Xeraco entra a formar part del nou regne de València a partir del 3 de juny de 1248, apareixent documentat al Llibre del Repartiment de Jaume I, rei de Mallorca, Aragó, València i comte de Barcelona, en la donació que realitzà al cavaller Arnau Bosquet de l'alqueria anomenada Xaracho que havia estat del musulmà Avincedrell, passant a ser un llogaret amb població cristiana i sarraïna. Fonts documentals assenyalen que la demografia entre el 1373 i 1391 era d'uns nou focs de cristians vells i onze de moriscos. Així doncs, aquests darrers constituïen la mà d'obra barata, dòcil i de gran rendibilitat per a la noblesa. Vivien apartats fora de la localitat, al raval o moreria, estant sempre objecte de marginació.

A principis del segle XV el poble va pertànyer al cavaller Roderic Rius i a Joan de Nàtera, estant el 1478 quan el rei Joan II d'Aragó li fa el lliurament de la localitat a Bernat d'Almúnia i cap al 1550 Joan Jeroni d'Almúnia la vengué al duc Francesc de Borja.

El 1525, i mitjançant un decret reial, Carles I obligà als mudèjars a convertir-se al cristianisme, passant a denominar-se aleshores moriscos. La convivència amb els cristians vells seguia estant plena de dificultats, ja que a més d'estar obligats a viure com a cristians devien pagar els impostos als quals estaven obligats pel fet de tenir origen musulmà.

Una ordre de 1563 de micer Andreu Valerida va possibilitar la retirada d'armes als moriscos de Xeraco i Xeresa arribant-se a recollir entre tots dos pobles: vuit ballestes, vuitanta espases, dèsset punyals, una alfonja, una sevella, un broquet, una alfanja i una partesana.

Pocs anys després l'arquebisbe de València Joan de Ribera ordenà enderrocar la mesquita que funcionava com a església per construir un temple totalment cristià sota l'advocació de nostra Senyora de l'Encarnació, iniciant-se una política assimilativa dels moriscos la qual comportava determinats actes repressius com la supressió de les cerimònies morisques, la prohibició de l'ús de la llengua àrab o el desterrament d'alfaquins de les aljames d'entre moltes altres com les visites inquisitorials a la fi de comprovar el grau de cristianització dels nous convertits.

Campanar de l'Església de la Mare de Déu de l'Encarnació, de Xeraco. Vista des de l'oest.

Quan el 1609, Felip III expulsà als moriscos dels territoris hispànics, el duc de Gandia Carles Francesc de Borja, acatà l'ordre reial i expulsà de Xeraco els pobladors d'origen musulmà, patint el poble un fort despoblament. Per restaurar aquest buit, el duc atorgà llicència per a roturar i llaurar les terres de la seua jurisdicció, a cristians de la comarca i de pobles de les comarques veïnes, fins i tot d'Eivissa, els quals van ocupar les cases i terres abandonades pels moriscos, quedant les millors per a les persones més acostades a la família dels ducs com va ser el cas dels Quincoces.

Molt a poc a poc, Xeraco va emprenent el camí del creixement refent-se de la davallada causada per l'expulsió morisca deguda fonamentalment a dos factors clau: la dessecació de les terres marjalenques i la rompuda de terres a la Rondonera la qual cosa afavorí la construcció de la primera església de planta totalment cristiana amb el campanar "vell" de planta quadrangular en el qual es va instal·lar una campana fosa el 1701.

El 1883, la pesta del còlera va causar estralls, ocasionant la mort de seixanta-set veïns de la nostra localitat i per fer front a nous problemes s'aprovà la construcció de la Cisterna. A més, s'acabà la construcció del nou cementeri que estava situat a la part alta del poble, vora el que era l'antiga carretera Silla-Alacant.

El segle XIX, fou el segle del canvi i progrés doncs es posaren les bases per a la creació del mercat tal com avui l'entenem estant el ferrocarril de Carcaixent a Dénia i la nova carretera de Silla a Alacant, abans esmentada, les fites fonamentals. Així, doncs, Xeraco tingué la seua estació i moll de mercaderies donant-se un pas de gegant per al desenvolupament econòmic de la localitat.

Al llarg del segle XX, la dinàmica econòmica i demogràfica ha estat molt positiva, afavorida per una agricultura intensiva de regadiu (sénies i "motobombes" elevaren l'aigua del subsòl) i comercial, basada en el conreu de l'hortalissa i la taronja donant a partir dels seixanta unes dècades de gran prosperitat.

El final del segle ha estat d'un fort desenvolupament al sector secundari (construcció) i terciari (serveis, de manera singular els serveis turístics a la platja), mentre l'agricultura, especialment el conreu dels cítrics, tot i que manté una gran presència i producció, ha perdut el seu impuls de motor econòmic local. En el moment actual el poble es troba immers, com sembla que passa a tot arreu del món, dins de la crisi econòmica global esdevinguda el 2008 originada per la fallida de part del sistema financer i el sector immobiliari d'entre altres.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Està situat a uns 57 km al sud de la ciutat de València (39º 01' 55" Latitud Nord i 0° 12' 56" Longitud Oest). Entre el poble i la platja hi ha uns 3 km. A l'oest del terme municipal hi ha el massís del Mondúber, el qual va sofrir un greu incendi en la primavera del 2006.

Per carretera, s'hi accedeix des de València, per la N-332.

Té, a més, una eixida de l'autopista AP-7 compartida amb Xeresa i amb una estació de ferrocarril en la línia C-1 de Rodalies (Gandia - València) de València (RENFE).

Localitats limítrofes[modifica | modifica el codi]

Tavernes de la Valldigna i l'àrea de Servici de l'AP-7 Tavernes de la Valldigna i el Riu Vaca Riu Vaca, La Goleta i Platja de Xeraco
Montdúver, Benifairó de la Valldigna i Simat de la Valldigna Brosen windrose-fr.svg Marjals Xeraco-Xeresa-Gandia, Platja de Xeraco i Platja de l'Ahuir
Montdúver i Xeresa Xeresa Marjals Xeraco-Xeresa-Gandia i Xeresa


El terme municipal de Xeraco fita amb els termes municipals de Tavernes de la Valldigna, Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, Xeresa i Gandia.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Segons l'Institut Nacional d'Estadística, l'any 2005 Xeraco tenia una població de 5.643 habitants, dels quals 2.858 eren homes i 2.785 eren dones.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2012
1.481 1.881 2.117 2.272 2.623 3.126 3.282 3.631 4.271 4.567 4.573 5.055 5.643 5.671 5.871 6.259 6.186 6.129 6.230


Administració i política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Batiste Sanchis Coscollà PSPV 19/04/1979
1983 - 1987 Batiste Sanchis Coscollà PSPV 28/05/1983
1987 - 1991 Juan Bautista Todolí CDS 30/06/1987
1991 - 1995 Juan Bautista Todolí

Ferran Bofí Pardo

CDS 15/06/1991
1995 - 1999 Batiste Sanchis Coscollà PSPV 17/06/1995
1999 - 2003 Ferran Bofí Pardo PSPV 03/07/1999
2003 - 2007 Ferran Bofí Pardo PSPV 14/06/2003
2007 - 2011 Ferran Bofí Pardo PSPV 16/06/2007
2011 - 2015 Avelino Mascarell Peiró
Francesc Serralta Zaragozá
PP
Compromís
11/06/2011
Des del 2015 Francesc Serralta Zaragozá Compromís 13/06/2015

Darreres eleccions municipals[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Xeraco, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Popular Avelino Mascarell Peiró 1.531 6 46,32%
Compromís per Xeraco Francesc Àngel Serralta Zaragozá 765 3 23,15%
Partit Socialista del País Valencià José Salvador Tejada Soler 671 3 20,30%
EUPV-EVPV-ERPV-CX: Acord Ciutadà Iván de los Ángeles Company 262 1 7,93%
Ciutadans - Partit de la Ciutadania José Manuel Vázquez Cantó 44 - 1,33%
En blanc 32 0,97%
Nuls 67 1,99%
Total 3.372 13 78,09%

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

La platja de Xeraco és una de les millors de tot el litoral valencià. De fet, aconsegueix any rere any la bandera blava que atorga la Unió Europea. És un dels pocs municipis de la costa valenciana que conserva les dunes en la línia de platja, en forma de mota. A més de la platja, destaca la històrica Torre de Guaita, utilitzada com a talaia de vigilància marítima segles enrere i restaurada als anys 80, si bé recents teories creuen que podria tractar-se més aviat d'una torre de pontatge on s'hauria de pagar un peatge per a creuar el Camí Reial.

L'Església de Nostra Senyora de l'Encarnació fou iniciada el 1701 i no s'acabà fins al 1755 quan alçaren el campanar vell. Segueix l'estil neoclàssic amb planta basilical d'una sola nau, volta de canó sobre arcs de mig punt recolzats sobre pilastres i semi-pilastres adossades als murs i contraforts, i amb capelles laterals. El 1903 s'encetaren les obres d'ampliació quan és feu el nou campanar i el 1921 s'acabà el tram dels campanes. Recentment s'ha afegit un nou altar-retaule i s'ha restaurat la imatge de la santa patrona. Apareix en l'escut del poble juntament amb la desapareguda Torre Àrab.[1]

L'Ermita del Santíssim Crist de l'Agonia, és altre edifici emblemàtic, la construcció del qual acabà el 30 de maig de 1883 per obra de Francesc Gómez i Pons, el Fuster de la Vall. D'estil neoclàssic, l'ermita d'una sola nau i amb escassa decoració a l'interior, conté la imatge del patró titular, el Santíssim Crist de l'Agonia, realitzada per l'escultor Felip Panach a les acaballes de la dècada de 1940 per substituir la que es cremà durant la II República.[1]

La Cisterna data del segle XIX i fou inaugurada en 1888. Es tracta d'un aljub d'aigua fresca situat baix rasant amb sostre de volta i planta rectangular pel que s'accedeix mitjançant una escala. El seu ús actual és de museu local i sala d'exposicions.

La Cova del Vell és una cova d'origen càrstic situada a la partida de Vinyoles, aquesta cova alberga restes d'activitat humana datada en el paleolític.

Xeraco, també compta amb un alt valor paisatgístic amb les marjals de Xeraco - Xeresa - Gandia, i amb la muntanya Montdúver i el seu massís calcari, que dóna el nom a l'institut d'educació secundària del poble, el qual compta amb línies de batxillerat.

Destaca a més la casa de la cultura al centre del casc urbà, construïda al lloc que ocupava l'Ajuntament vell i una casa particular.

Marjal de Xeresa-Xeraco. A l'horitzó entre les canyes s'albira alguna construcció de la Platja de Xeraco.

Com arribar-hi[modifica | modifica el codi]

A Xeraco es pot arribar a través de l'autopista AP-7, en l'eixida Xeresa/Xeraco/Tavernes. També es pot arribar per la carretera nacional N-332 que passa pels afores de la localitat. A més a més, està comunicada per ferrocarril amb València i Gandia a través de la línia C-1 de rodalia. Pròximament està planejada la construcció de la nova autovia A-38, la qual tindrà pas per la localitat.

Esports[modifica | modifica el codi]

La pilota valenciana, en la modalitat del raspall, és molt popular a Xeraco, tant al carrer com al trinquet. És per això que Xeraco és un dels pobles favorits en les competicions autonòmiques per a aficionats de raspall al carrer i al trinquet. També cal destacar la importància del futbol a la localitat, on el CD Xeraco va aconseguir l'ascens a Primera Regional el 2012.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 ROMERO LLOPÍS, Miquel-Agustí i al. Tres-cents anys en camí. L’església de Xeraco (1701-2001). Xeraco: Editorial Afers, 2001.
  2. «Oliva inaugura l'exposició del pintor saforenc Enrique Bofí». El Punt Avui.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xeraco Modifica l'enllaç a Wikidata