Xeraco

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaXeraco
Escut de Xeraco
Ayuntamiento Xeraco.jpg
Ajuntament de Xeraco

Localització
Localització de Xeraco respecte del País Valencià.png
39° 01′ 55″ N, 0° 12′ 53″ O / 39.0319825°N,0.214675°O / 39.0319825; -0.214675
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaSafor
Municipis 2 (Xeraco i Platja de Xeraco)
Població
Total 5.715 (2017)
• Densitat 282,64 hab/km²
Gentilici Xeraquer, xeraquera
Predomini lingüístic Català
Geografia
Superfície 20,22 km²
Banyat per mar Mediterrània
Altitud 3 m
Limita amb
Partit judicial Gandia
Història
Fundació Anterior al 1.248 (Llibre del Repartiment)
Festa major Del 2 al 7 d'agost
Dia de mercat Dilluns al poble i dissabte a la platja.
Organització i govern
• Alcalde Francisco Ángel Serralta Zaragozá (2013)
Economia
Pressupost 6.000.000,00 (2007)
Indicatius
Codi postal 46770
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46143
Codi ARGOS 46143
Altres dades
Agermanament

Web www.xeraco.eu
Modifica dades a Wikidata

Xeraco, en la comarca de La Safor, és un poble del País Valencià,

Història[modifica]

Sembla que les primeres troballes de les antigues societats humanes que trepitjarien el territori que en l'actualitat forma el terme de Xeraco, van poder pertànyer al Paleolític Inferior, segons es troba datat en la memòria d'unes superficials excavacions dutes a terme per Gurrea i Penalva allà pels volts del 1952, tot i que foren d'una breu durada, van aparèixer algunes troballes de sílex, ossos, closques de caragols i alguns trossos de ceràmica. A l'època del bronze, alguns investigadors apunten la possibilitat que a l'àrea de la Barcella podia haver-hi existit algun poblat ibèric, tot i que no tenim cap constància documental d'aquestes suposicions.

L'època musulmana resta en l'anonimat, perquè no tenim constància d'esdeveniments documentats, tot i que fins a la dècada dels vuitanta podíem gaudir d'una de les poques obres arquitectòniques musulmanes de la Safor, la torre mora, que fou enderrocada sense cap mena d'escrúpols per fer lloc al nou ajuntament de la localitat.

L'antiga alqueria de Xeraco entra a formar part del nou regne de València a partir del 3 de juny de 1248, apareixent documentat al Llibre del Repartiment de Jaume I, rei de Mallorca, Aragó, València i comte de Barcelona, en la donació que realitzà al cavaller Arnau Bosquet de l'alqueria anomenada Xaracho que havia estat del musulmà Avincedrell, passant a ser un llogaret amb població cristiana i sarraïna. Fonts documentals assenyalen que la demografia entre el 1373 i 1391 era d'uns nou focs de cristians vells i onze de moriscos. Així doncs, aquests darrers constituïen la mà d'obra barata, dòcil i de gran rendibilitat per a la noblesa. Vivien apartats fora de la localitat, al raval o moreria, estant sempre objecte de marginació.

A principis del segle XV el poble va pertànyer al cavaller Roderic Rius i a Joan de Nàtera, estant el 1478 quan el rei Joan II d'Aragó li fa el lliurament de la localitat a Bernat d'Almúnia i cap al 1550 Joan Jeroni d'Almúnia la vengué al duc Francesc de Borja.

El 1525, i mitjançant un decret reial, Carles I obligà als mudèjars a convertir-se al cristianisme, passant a denominar-se aleshores moriscos. La convivència amb els cristians vells seguia estant plena de dificultats, ja que a més d'estar obligats a viure com a cristians devien pagar els impostos als quals estaven obligats pel fet de tenir origen musulmà.

Una ordre de 1563 de micer Andreu Valeriola va possibilitar la retirada d'armes als moriscos de Xeraco i Xeresa arribant-se a recollir entre tots dos pobles: vuit ballestes, vuitanta espases, dèsset punyals, una alfonja, una sevella, un broquet, una alfanja i una partesana.

Pocs anys després l'arquebisbe de València Joan de Ribera ordenà enderrocar la mesquita que funcionava com a església per construir un temple totalment cristià sota l'advocació de nostra Senyora de l'Encarnació, iniciant-se una política assimilativa dels moriscos la qual comportava determinats actes repressius com la supressió de les cerimònies morisques, la prohibició de l'ús de la llengua àrab o el desterrament d'alfaquins de les aljames d'entre moltes altres com les visites inquisitorials a la fi de comprovar el grau de cristianització dels nous convertits.

Campanar de l'Església de la Mare de Déu de l'Encarnació, de Xeraco. Vista des de l'oest.

Quan el 1609, Felip III expulsà als moriscos dels territoris hispànics, el duc de Gandia Carles Francesc de Borja, acatà l'ordre reial i expulsà de Xeraco els pobladors d'origen musulmà, patint el poble un fort despoblament. Per restaurar aquest buit, el duc atorgà llicència per a roturar i llaurar les terres de la seua jurisdicció, a cristians de la comarca i de pobles de les comarques veïnes, fins i tot d'Eivissa, els quals van ocupar les cases i terres abandonades pels moriscos, quedant les millors per a les persones més acostades a la família dels ducs com va ser el cas dels Quincoces.

Molt a poc a poc, Xeraco va emprenent el camí del creixement refent-se de la davallada causada per l'expulsió morisca deguda fonamentalment a dos factors clau: la dessecació de les terres marjalenques i la rompuda de terres a la Rondonera la qual cosa afavorí la construcció de la primera església de planta totalment cristiana amb el campanar "vell" de planta quadrangular en el qual es va instal·lar una campana fosa el 1701.

El 1883, la pesta del còlera va causar estralls, ocasionant la mort de seixanta-set veïns de la nostra localitat i per fer front a nous problemes s'aprovà la construcció de la Cisterna. A més, s'acabà la construcció del nou cementeri que estava situat a la part alta del poble, vora el que era l'antiga carretera Silla-Alacant.

El segle XIX, fou el segle del canvi i progrés doncs es posaren les bases per a la creació del mercat tal com avui l'entenem estant el ferrocarril de Carcaixent a Dénia i la nova carretera de Silla a Alacant, abans esmentada, les fites fonamentals. Així, doncs, Xeraco tingué la seua estació i moll de mercaderies donant-se un pas de gegant per al desenvolupament econòmic de la localitat.

Al llarg del segle XX, la dinàmica econòmica i demogràfica ha estat molt positiva, afavorida per una agricultura intensiva de regadiu (sénies i "motobombes" elevaren l'aigua del subsòl) i comercial, basada en el conreu de l'hortalissa i la taronja donant a partir dels seixanta unes dècades de gran prosperitat.

El final del segle ha estat d'un fort desenvolupament al sector secundari (construcció) i terciari (serveis, de manera singular els serveis turístics a la platja), mentre l'agricultura, especialment el conreu dels cítrics, tot i que manté una gran presència i producció, ha perdut el seu impuls de motor econòmic local. En el moment actual el poble es troba immers, com sembla que passa a tot arreu del món, dins de la crisi econòmica global esdevinguda el 2008 originada per la fallida de part del sistema financer i el sector immobiliari d'entre altres.

Geografia[modifica]

Està situat a uns 57 km al sud de la ciutat de València (39º 01' 55" Latitud Nord i 0° 12' 56" Longitud Oest). Entre el poble i la platja hi ha uns 3 km. A l'oest del terme municipal hi ha el massís del Mondúber, el qual va sofrir un greu incendi en la primavera del 2006.

Per carretera, s'hi accedeix des de València, per la N-332.

Té, a més, una eixida de l'autopista AP-7 compartida amb Xeresa i amb una estació de ferrocarril en la línia C-1 de Rodalies (Gandia - València) de València (RENFE).

Localitats limítrofes[modifica]

Tavernes de la Valldigna i l'àrea de Servici de l'AP-7 Tavernes de la Valldigna i el Riu Vaca Riu Vaca, La Goleta i Platja de Xeraco
Montdúver, Benifairó de la Valldigna i Simat de la Valldigna Brosen windrose-fr.svg Marjals Xeraco-Xeresa-Gandia, Platja de Xeraco i Platja de l'Ahuir
Montdúver i Xeresa Xeresa Marjals Xeraco-Xeresa-Gandia i Xeresa


El terme municipal de Xeraco fita amb els termes municipals de Tavernes de la Valldigna, Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, Xeresa i Gandia.

Demografia[modifica]

Segons l'Institut Nacional d'Estadística, l'any 2005 Xeraco tenia una població de 5.643 habitants, dels quals 2.858 eren homes i 2.785 eren dones.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2012
1.481 1.881 2.117 2.272 2.623 3.126 3.282 3.631 4.271 4.567 4.573 5.055 5.643 5.671 5.871 6.259 6.186 6.129 6.230


Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 2015 el Partit Popular (PP) obtingué 6 regidors, Compromís per Xeraco (Compromís) 3, el Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) 3 i Canviar Xeraco-Acord Ciutadà (CX-AC) 1.

Escut de Xeraco.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Xeraco

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Avelino Mascarell Peiró 1.531 46,32% 6 (Straight Line Steady.svg0)
Compromís per Xeraco Compromís (isotip).svg Francesc Àngel Serralta Zaragozà 765 23,15% 3 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg José Salvador Tejada Soler 671 20,03% 3 (Red Arrow Down.svg-2)
Canviar Xeraco-Acord Ciutadà Canviar Xeraco.png Iván de los Ángeles Company 262 7,93% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-mosca-2015.svg José Manuel Vázquez Cantó 44 1,33% 0
Vots en blanc Transparent.gif 32 0,97%
Total vots vàlids i regidors 3.305 100 % 13
Vots nuls 67 1,99%**
Participació (vots vàlids més nuls) 3.372 78,09%**
Abstenció 946* 21,91%**
Total cens electoral 4.318* 100 %**
Alcalde:
Francesc Àngel Serralta Zaragozà (Compromís) (13/06/2015)
José Salvador Tejada Soler (PSPV) (21/06/2017)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 3 de Compromís, 3 de PSPV i 1 de CX-AC[1])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de Gandia.[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2017 l'alcalde de Xeraco és José Tejada Soler del Partit Socialista del País Valencià.[5]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Joan Sanchis Coscollà PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Joan Sanchis Coscollà PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Juan Bautista Todolí Gorrita CDS 30/06/1987 --
1991 - 1995 Juan Bautista Todolí Gorrita CDS 15/06/1991 --
1995 - 1999 Joan Sanchis Coscollà
Francisco Santacatalina Ferrer
JS
PP
17/06/1995
15/01/1998
Dimissió/renúncia
--
1999 - 2003 Ferran Bofí Pardo PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Ferran Bofí Pardo PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Ferran Bofí Pardo PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Avelino Mascarell Peiró
Francesc Serralta Zaragozà
PP
Compromís
11/06/2011
20/09/2013
Moció de censura
--
Des de 2015 Francesc Serralta Zaragozà
José Tejada Soler
Compromís
PSPV-PSOE
13/06/2015
21/06/2017
Pacte
--
Fonts: Generalitat Valenciana[5]

Llocs d'interés[modifica]

La platja de Xeraco és una de les millors de tot el litoral valencià. De fet, aconsegueix any rere any la bandera blava que atorga la Unió Europea. És un dels pocs municipis de la costa valenciana que conserva les dunes en la línia de platja, en forma de mota. A més de la platja, destaca la històrica Torre de Guaita, utilitzada com a talaia de vigilància marítima segles enrere i restaurada als anys 80, si bé recents teories creuen que podria tractar-se més aviat d'una torre de pontatge on s'hauria de pagar un peatge per a creuar el Camí Reial.

L'Església de Nostra Senyora de l'Encarnació fou iniciada el 1701 i no s'acabà fins al 1755 quan alçaren el campanar vell. Segueix l'estil neoclàssic amb planta basilical d'una sola nau, volta de canó sobre arcs de mig punt recolzats sobre pilastres i semi-pilastres adossades als murs i contraforts, i amb capelles laterals. El 1903 s'encetaren les obres d'ampliació quan és feu el nou campanar i el 1921 s'acabà el tram dels campanes. Recentment s'ha afegit un nou altar-retaule i s'ha restaurat la imatge de la santa patrona. Apareix en l'escut del poble juntament amb la desapareguda Torre Àrab.[6]

L'Ermita del Santíssim Crist de l'Agonia, és altre edifici emblemàtic, la construcció del qual acabà el 30 de maig de 1883 per obra de Francesc Gómez i Pons, el Fuster de la Vall. D'estil neoclàssic, l'ermita d'una sola nau i amb escassa decoració a l'interior, conté la imatge del patró titular, el Santíssim Crist de l'Agonia, realitzada per l'escultor Felip Panach a les acaballes de la dècada de 1940 per substituir la que es cremà durant la II República.[6]

La Cisterna data del segle XIX i fou inaugurada en 1888. Es tracta d'un aljub d'aigua fresca situat baix rasant amb sostre de volta i planta rectangular pel que s'accedeix mitjançant una escala. El seu ús actual és de museu local i sala d'exposicions.

La Cova del Vell és una cova d'origen càrstic situada a la partida de Vinyoles, aquesta cova alberga restes d'activitat humana datada en el paleolític.

Xeraco, també compta amb un alt valor paisatgístic amb les marjals de Xeraco - Xeresa - Gandia, i amb la muntanya Montdúver i el seu massís calcari, que dóna el nom a l'institut d'educació secundària del poble, el qual compta amb línies de batxillerat.

Destaca a més la casa de la cultura al centre del casc urbà, construïda al lloc que ocupava l'Ajuntament vell i una casa particular.

Marjal de Xeresa-Xeraco. A l'horitzó entre les canyes s'albira alguna construcció de la Platja de Xeraco.

Com arribar-hi[modifica]

A Xeraco es pot arribar a través de l'autopista AP-7, en l'eixida Xeresa/Xeraco/Tavernes. També es pot arribar per la carretera nacional N-332 que passa pels afores de la localitat. A més a més, està comunicada per ferrocarril amb València i Gandia a través de la línia C-1 de rodalia. Pròximament està planejada la construcció de la nova autovia A-38, la qual tindrà pas per la localitat.

Esports[modifica]

La pilota valenciana, en la modalitat del raspall, és molt popular a Xeraco, tant al carrer com al trinquet. És per això que Xeraco és un dels pobles favorits en les competicions autonòmiques per a aficionats de raspall al carrer i al trinquet. També cal destacar la importància del futbol a la localitat, on el CD Xeraco va aconseguir l'ascens a Primera Regional el 2012.

Personatges il·lustres[modifica]

Articles relacionats[modifica]

Referències[modifica]

  1. de la Duela, Óscar «José Tejada asume la alcaldía de Xeraco tras los relevos en El Real y Beniarjó». Las Provincias, 20-06-2017.
  2. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 23 novembre 2017].
  3. Junta Electoral de la Zona de Gandia «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Gandia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Gandia], 79, 28-04-2015, pàg. 176 [Consulta: 3 agost 2015].
  4. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Xeraco», 24-05-2015. [Consulta: 23 novembre 2017].
  5. 5,0 5,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Xeraco. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 20 novembre 2017].
  6. 6,0 6,1 ROMERO LLOPÍS, Miquel-Agustí i al. Tres-cents anys en camí. L’església de Xeraco (1701-2001). Xeraco: Editorial Afers, 2001.
  7. «Oliva inaugura l'exposició del pintor saforenc Enrique Bofí». El Punt Avui.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xeraco Modifica l'enllaç a Wikidata