Museu Cassoleria d'Àngel Domínguez
  | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Dades | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | museu | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Seu social
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Museu Cassoleria d’Àngel Domínguez de Potries és un museu etnolègic, reconegut com a tal per la Generalitat Valenciana, i amb aquest nom oficial des del seu origen, per la resolució de 23 de maig de 2018.[1]
A més, aquest museu va aconseguir la certificació Q que atorga l'Institut per a la Qualitat Turística Espanyola (ICTE).[2]
Història[modifica]
Potries és una localitat amb una gran història terrissera des d'èpoques molt antigues pel terreny on s'ubica.[3]
Però aquesta activitat terrissera va arribar a la fi a finals del segle XX, amb la jubilació d'Ángel Domíngez, últim terrisser artesanal de la població. El 1986 amb 82 anys, va morir l'últim alfafer de Potries, i des de llavors la casa va quedar en desús ja que cap dels seus fills va continuar l'ofici.[1][4]
Va ser a partir d'aquesta situació d'abandonament de l'última cassoleria de la localitat el que va fer sorgir un desig per part del consistori local per recuperar la història i el llegat d'aquesta activitat tan unida al desenvolupament de Potries.[5]
Aquest edifici seria més tard comprat per l'Ajuntament de Potries i destinat, després de restaurar-lo a la seu del Museu Cassoleria d'Àngel Domínguez.[1][6]
L'any 1998 l'ajuntament de Potries va aconseguir el reconeixement de la Col·lecció Museogràfica Permanent de Ceràmica de Potries per part de la Generalitat Valenciana.[7]
En aquests primers anys es van dur a terme diferents projectes com la catalogació, l'inventari i la restauració d'objectes, la recuperació de la memòria oral i fotogràfica (inclosa dins del programa "Documenta Potries"). També es van dur a terme la producció d'exposicions temporals, i la posada en marxa de l'exposició permanent, que va permetre l'obertura al públic de la col·lecció.[7]
Entre el 2011 i el 2017 s'inicia el procés de conversió de la col·lecció museogràfica en un museu. La col·lecció museística estava ubicada en un inici a les instal·lacions de la Casa Consistorial, però arribat aquest moment es va decidir rehabilitar l'immoble que havia estat la darrera alfaferia de Potries, redactant el projecte museogràfic, i contractant un professional per a això, l'historiador Albert Vázquez.[7]
Després de la compra de l'edifici l'Ajuntament va realitzar inversions destinades tant a obres, equipaments, personal, col·lecció de materials, com a la difusió o el manteniment de l'immoble, gràcies a subvencions per part del Fons Estatat per a l'Ocupació i la Sostenibilitat Local, ajuts de la Diputació de València i de l'Agència Valenciana de Turisme.[6]
El museu va ser reconegut com a tal l'any 2018.[1]
El museu forma part de la Xarxa de Museus Etnològics Locals de la Diputació de València, coordinats per l'ETNO (Museu Valencià d'Etnologia).[8]
L'any 2021 el museu va rebre el premi Cultura 2021, que reconeix la preservació i promoció del patrimoni de caràcter etnològic i tradicional, el treball en xarxa i l'ús de les noves tecnologies per part d'aquesta institució.[7]
Descripció[modifica]
La proposta de Potries quan va decidir crear aquest espai museòstic era doble, d'una banda, es pretenia activar el turisme cultural, recuperant i reactivant així de forma productiva espais i pràctiques de la cultura tradicional; i de l'altra, es volia potenciar la vinculació entre el veïnat del municipi i el seu patrimoni.[7]
Aquest museu, concebut per a una petita població amb escassos mitjans, ha tingut sempre una destacada digitalització i exhibició del patrimoni etnològic, així hi ha una visita multimèdia al Museu Etnològic Àngel Domínguez de Potries, amb un recorregut virtual en 360° amb muntatge interactiu inclusiu, que permet l'accés a la visita des d'ordinadors, tauletes i mòbils.[7]
L'edifici on hi ha el museu té un gran interès tipològic i ambiental. A la planta baixa, a dues mans, té un ampli passadís central, a la mida perquè passés un carro,[4] hi ha un espai domèstic on es dóna a conèixer les estances clàssiques amb el seu mobiliari original.
-
Habitació de la casa -
Cuina menjador de la casa -
Taller en la planta baixa de la casa -
Imatge del corral amb las de basses aigua, llenyera i accés al forn -
basses aigua i accés al forn al fons -
Peces del museu -
Detall peces artesanals -
Interior del Museu -
Interior del forn -
Accés de la llenya per escalfar el forn
A la primera i la segona crugia hi ha les estances de l'habitatge de la família terrissera, mentre que la tercera planta i la superior, juntament amb el pati i les cobertes, es dedicaven a l'activitat artesanal.[4]
A la part superior, cambra, o golfes, els terrissers col·locaven les peces perquè seguissin assecant-se, per la qual cosa havia d'estar totalment a les fosques perquè el sol no afectés el vernís, ia més amb un terra de ciment perquè no traspassés la humitat.[4]
Al sector artesanal de l'edifici es disposen bona part dels elements i utensilis emprats en el procés d'elaboració de la ceràmica, en perfecte estat de conservació.[1][5]
El museu alberga també una col·lecció de materials ceràmics procedents de diferents jaciments arqueològics, que arriben des de la prehistòria fins a l'edat moderna, a més de produccions terrisseres contemporànies; així com objectes etnològics relacionats amb la vida rural i les activitats tradicionals del municipi.[7]
Està organitzat en diferents àmbits: la casa tradicional, l'espai de vida (els artesans del fang), el procés d'elaboració de peces, la producció ceràmica de Potries i el seu desenvolupament històric.[7]
Aquest museu es pot considerar l'element dinamitzador i catalitzador del projecte de desenvolupament turístic, aglutinant la resta d'activitats turístiques, ja que a més de donar a conèixer la vida d'un artesà de la ceràmica, és un centre d'informació turística de la resta d'ofertes que Potries ofereix al visitant.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «RESOLUCIÓN de 23 de mayo de 2018, de la Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte, por la que se reconoce el Museu Cassoleria d’Àngel Domínguez de Potries como museo de la Comunitat Valenciana.». Diari Oficial Generalitat Valenciana.
- ↑ Redacción. «El Museu Cassoleria d'Àngel Domínguez de Potries logra la Q de Calidad Turística que ostentan el Thyssen, el Guggenheim y el MARQ» (en castellà), 04-01-2021. [Consulta: 15 març 2024].
- ↑ Vázquez Blanco, Albert (2010). Potries un pueblo alfafero. Real de Gandia.: Ajuntament de Potries.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 potries, Josep Camacho. «Homenaje al último alfarero» (en castellà), 22-08-2015. [Consulta: 15 març 2024].
- ↑ 5,0 5,1 «MUSEU CASSOLERIA D'ÀNGEL DOMÍNGUEZ DE POTRIES - Comunitat Valenciana» (en espanyol europeu). [Consulta: 15 març 2024].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Lluch Fuster, Pilar (2017). “Pla de comercialització dels productes turístics de Potries”. Trabajo Fin de Grado.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 DUEÑA, Ó DE LA. «Cultura premia la Cassoleria y otorga a Potries el título de Museu en su gran año cultural» (en castellà), 29-05-2018. [Consulta: 15 març 2024].
- ↑ ó.d. «Potries, premio Cultura 2021 por el Museu Cassoleria d'Àngel Domínguez» (en castellà), 16-11-2021. [Consulta: 15 març 2024].