Gavarda

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaGavarda
Escut de Gavarda
Escut de Gavarda
Gavarda. Entrada des de Beneixida 2.jpg
Vista de Gavarda

Localització
Localització de Gavarda respecte del País Valencià.png
39° 05′ 29″ N, 0° 33′ 35″ O / 39.091388888889°N,0.55972222222222°O / 39.091388888889; -0.55972222222222
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Ribera Alta
Municipis 1
Població
Total 1.089 (2016)
• Densitat 139,08 hab/km²
Gentilici Gavardí, gavardina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 7,83 km²
Altitud 40 m
Limita amb
Partit judicial Alzira
Història
Festa major Primer cap de setmana després de Pasqua
Patró Sant Vicent i l'Inmaculada Concepció
Organització i govern
• Alcalde Vicente José Mompó Aledo
Indicatius
Codi postal 46267
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46130
Codi ARGOS 46130
Altres dades

Web www.gavarda.es
Modifica dades a Wikidata

Gavarda és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alberic, Alcàntera de Xúquer, Antella, Beneixida, Càrcer i Castelló de la Ribera.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La superfície del terme és plana, excepte la part nord i nord-est que és una petita zona muntanyenca, on es troba el municipi nou de Gavarda, amb altures màximes de 150 m, amb les denominacions de Lloma Teixonera, Lloma Plana i Bateria. El terme municipal està situat a la vora del Xúquer, en la zona sud-oest de la comarca. El riu juntament amb la Séquia Reial del Xúquer envolten el poble.

Història[modifica | modifica el codi]

Alqueria musulmana que rere l'ocupació cristiana va veure com Jaume I, repartia quatre jovades de terra a cadascú de sis dels seus lloctinents i la donà a poblar a catorze cristians. El 1364, Olfo de Pròxida va adquirir-la i en 1432, Alfons V va donar la jurisdicció civil i criminal als successors d'aquell.

En 1612, després de l'expulsió morisca, el duc de l'Infantat, va donar carta pobla a 30 cristians vells; a principis del segle XIX produïa arròs, seda, blat, oli, vi, melons i altres fruites i hortalisses, a més a més comptava amb dues pedreres; com a conseqüència de la "pantanà" del 1982 el poble fou construït de bell nou en cotes properes més elevades; si bé encara romanen un bon nombre d'habitants a l'antiga Gavarda.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
1.270 1.276 1.304 1.268 1.244 1.237 1.196 1.178 1.174 1.171

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura és l'activitat més important. Està basada en el cultiu de la mandarina i la taronja i en el comerç d'ambdues. També hi ha cultius d'horta tradicional i tot just queden algunes oliveres i garroferes. A partir dels anys 60 del passat segle comença una important crisi, i l'agricultura entra en un període de recessió. Ara es troba en una fase de transformació. Pel que es refereix a la indústria, es reduïx a l'envasat i la comercialització de les fruites i hortalisses i taronges i també existeix indústria tèxtil.

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 9 regidors: 6 del Partit Popular, 2 de Compromís i 1 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE.

Escut de Gavarda.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Gavarda

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Vicente José Mompó Aledo 499 64,89% 6 (Green Arrow Up.svg+1)
Compromís per Gavarda Compromís (isotip).svg Adelino Pastrana Pavia 177 23,02% 2 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Antoni Escribà Pérez 88 11,44% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Independents per Gavarda (IxG) (no es presentà) Transparent.gif (Red Arrow Down.svg-2)
Vots en blanc Transparent.gif 5 0,65%
Total vots vàlids i regidors 769 100 % 9
Vots nuls 11 1,41%**
Participació (vots vàlids més nuls) 780 84,51%**
Abstenció 143* 15,49%**
Total cens electoral 923* 100 %**
Alcalde: Vicente José Mompó Aledo (PP) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de PP)
Fonts: Ministeri de l'Interior.[1] Junta Electoral de la Zona de Xàtiva.[2] Periòdic Ara.[3]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2011 l'alcalde de Gavarda és Vicente José Mompó Aledo (PP).[4][5]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Vicente Benacloche Guillem PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Vicente Benacloche Guillem PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicente Benacloche Guillem Independent 30/06/1987 --
1991 - 1995 Vicente Benacloche Guillem PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Vicente Benacloche Guillem PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 José Luis Núñez Domínguez
Pere Lluís Muñoz Femenia
PP
Bloc-Verds
03/07/1999
24/07/2001
Pacte de Govern
2003 - 2007 Pere Lluís Muñoz Femenia Bloc-EV 14/06/2003 --
2007 - 2011 Adela Corbí Martínez
Pere Lluís Muñoz Femenia
Adela Martínez Corbí
IxG
Bloc
IxG
16/06/2007
27/06/2009
18/08/2010
Pacte de Govern Bloc+IxG
Moció de censura IxG+PSPV+PP
--
2011 - 2015 Vicente José Mompó Aledo PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Vicente José Mompó Aledo PP 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[5]

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de Gavarda
Pont del Rei
La Bateria
El Pont de ferro
  • Església de Sant Joan Baptista i Sant Antoni. L'Església parroquial del nucli antic de Gavarda va ser construïda en 1870. És d'una sola nau amb capelles laterals. Destaca damunt de la portada una torre rematada per una escultura de Sant Antoni.
  • Pont del Rei. Construcció de finals del segle XVIII (1786), és el fruit d'un projecte de noves vies de comunicació del regnat de Carles III, el primer intent de construir una carretera sobre el riu Xúquer. Se situa a l'esquerra de l'autovia València-Albacete poc abans de travessar el riu Xúquer. Quant a la construcció d'aquesta emblemàtica estructura cal fer obligada referència al denominat Nou Camí ral, obert entre els anys 1765 i 1778.
  • La Bateria. Són les restes d'una fortificació del segle XVIII, reutilitzada durant la guerra de la Independència. La seva planta és quadrada, amb torretes semicirculars en els cantons, amb contraforts de 0,95 m. d'alçada i 0,62 m. d'amplària en la base i 0,30 m. en la part superior. L'amplària mitjana dels murs és de 0,60 m.
  • Pont de Ferro. És de principis del segle XX (1917). Sobre ell passa la carretera Real de València a Albacete dintre de l'itinerari de la N-340 entre Gavarda i Beneixida. Posseïx un arc de ferro de 70 m de llum i 137 m de longitud. Va ser construït per l'empresa Maquinista Terrestre y Marítima per a creuar el riu Xúquer.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Festes de Sant Antoni. El 17 de gener es crema una gran foguera a la plaça.
  • Festes majors a Sant Vicent i la Immaculada Concepció. Se celebren el cap de setmana després de Pasqua. Hi ha tres nits de festa amb tres dies plens d'activitats per a tots: Les "mascletaes", els focs d'artifici, balls amb orquestra, el teatre infantil, les cercaviles i el festival de bandes de música són elements principals.
  • Ball de Pinyata. És el carnestoltes de Gavarda. S'organitza el dissabte després del Dimecres de Cendra.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Els arrossos, al forn, en paella o amb fesols i naps, i l'arnadí, les coques de cacau i les cristines hi són els menjars tradicionals.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  2. Junta Electoral de la Zona de Xàtiva «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Xàtiva sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Xàtiva], 90, 28-04-2015, pàg. 135 [Consulta: 3 agost 2015].
  3. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Gavarda», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  4. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  5. 5,0 5,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Gavarda. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gavarda Modifica l'enllaç a Wikidata