Castelló de Rugat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Castelló».
Infotaula de geografia políticaCastelló de Rugat
Escut de Castelló de Rugat
Escut de Castelló de Rugat Modifica el valor a Wikidata
Castello de Rugat.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Castelló de Rugat respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 52′ 33″ N, 0° 22′ 59″ O / 38.875833333333°N,0.38305555555556°O / 38.875833333333; -0.38305555555556
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesVall d'Albaida Modifica el valor a Wikidata
Població
Total2.274 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat119,06 hab/km²
GentiliciCastellonenc, castellonenca Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície19,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud320 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialOntinyent
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosé Miguel Barranca Alborch Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46841 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46090 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46090 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcastelloderugat.es Modifica el valor a Wikidata

Castelló de Rugat és un municipi valencià de la comarca de la Vall d'Albaida, també conegut antigament com a Castelló de les Gerres.

Història[modifica]

La primera mostra de poblament rau en uns enterraments del neolític trobats a la Cova de la Penyeta Tarrasó; del Bronze s'han localitzat quatre assentaments: La Penya Blanca, l'Algebassó i l'Alt de Montaner i, especialment, el de la Buitrera; la cultura íbera també hi deixà les seues empremtes: L'Ermita, El Tossal, i La Punta; d'època romana hi ha troballes al Lauro, Marxillent, poblat de l'Ermita, Alt de la Perdiu i Xarxet; però fou un castell àrab l'origen de l'actual població i El Rafalet, el Lauro, El Vinet, el Tossal, el camí de Llutxent són testimonis del pas dels musulmans per Castelló, fins i tot a la plaça del Palau hi ha restes d'una de les poques mesquites que queden al País Valencià.

Alfons II el Lliberal va donar Castelló el 30 de gener de 1287 a Bernat de Bellvís, no amb plenitud de drets, ja que la ciutat de Xàtiva també tenia concessions; en la família Bellvís romangué fins finals del segle xiv, quan el lloc ja era conegut com a baronia de Castelló, en què Joan Bellvís, que havia reconstruït el castell per concessió de Pere IV redactada el 5 de maig de 1396, morí sense descendència; dels Bellvís passà als Castella, als Romeu i Castelló començà a anomenar-se "de Rugat"; el 25 de juny de 1499, la duquessa vídua Maria Enríquez, com a tutora de Joan de Borja, Duc de Gandia, comprà el senyoriu; el 26 de novembre de 1534 la parròquia de Castelló es desmembrà de la de la Pobla del Duc i va adquirir entitat pròpia; en 1543 morí el duc Joan i el succeí el seu primogènit Francesc de Borja i Aragó (IV Duc de Gandia) canonitzat pel papa Climent XI el 12 d'abril de 1671, el qual renuncià a tots els seus béns en benefici del seu fill Carles de Borja, el qual gaudia de prolongades estades d'esbarjo al seu Palau de Castelló on va morir; a finals d'eixe segle Castelló va passar a ser Castelló del Duc; en 1598 i 1599, dins d'un cicle de davallada econòmica, Castelló va patir forts terratrèmols.

L'expulsió dels moriscos (1609) agreujà el problema econòmic i demogràfic, ja que hi romangueren 30 cases; el segle xviii tot i començar amb un increment de les càrregues econòmiques sobre els castellonencs imposades pel govern del Rei Felip V, va ser-hi un segle de creixement; el 23 de març de 1748 hi hagué un fort terratrèmol (vegeu terratrèmol del 1748) que es repetiria amb major intensitat el 2 d'abril que deixà desperfectes en les cases, l'església i el palau; en 1916, a conseqüència de l'abolició dels senyorius, obté l'actual denominació: Castelló de Rugat;

Demografia i economia[modifica]

El cens de 2003 dona la xifra de 2.254 habitants, de gentilici castellonencs. Castelló de Rugat també és conegut com a Castelló de les Gerres, això és degut a l'antiga fabricació de grans quantitats de tota mena de gerreria, que actualment ha esdevingut en la de rajoles. Eixa indústria i l'agricultura han sigut el motor de l'economia castellonenca, però actualment és el sector terciari el que la dinamitza juntament amb algunes indústries de transformació i comercialització de fruites i la construcció.

Geografia[modifica]

Situat als peus del Tossal de l'Ermita, Castelló de Rugat té una carena de muntanyes que la separen de la comarca del Comtat, entre les quals destaca la serra de Benicadell, el Morquí i les Penyes Altes. L'ajuntament ha configurat quatre rutes ben diferenciades per donar a conéixer la riquesa paisatgística i la fauna i flora que es poden trobar arreu del terme, de 19 km².

Edificis d'interés[modifica]

Casa Frasquet en Castelló de Rugat.jpg

Casa Frasquet.

Quant al patrimoni, a banda del Museu Prehistòric, podem contemplar:

  • Ermita de Sant Antoni. Segle XVII, restaurada en la dècada dels vuitanta del passat segle.
  • Església de l'Assumpció. De 1536.
  • Palau Ducal. Segles XIV-xv. Sols es conserva un tros de la façana i alguns elements integrats en edificis posteriors. Es tractava d'un palau edificat al S.XIV pels Bellvís una volta fet el repartiment que va ser adquirit posteriorment pels Ducs de Gandia que el convertiren en la residència d'esbarjo dels Borja, finalment va passar a propietat dels Frasquet que foren els darrers Senyors del Palau fins a la seua reparcel·lació i enderrocament a primeries del S.-XX
  • Font pública, llavador i bassa de la font. Elements construïts entre els segles xvii i xix i convertits en lloc d'esbarjo.
  • Forn de la Gerreria. Del segle xviii, és el més antic de Castelló i va ser restaurat en 1988.
  • Casa Frasquet. Casa peiral d'una antiga familia de l'aristocracia local darrers propietaris del palau ducal, construïda a sobre de l'almassera peiral del S.XVIII una vegada reparcel·lat el palau, cal destacar la magnífica factura de les portes d'entrada.
  • Mesquita. Actualment de propietat municipal.
  • Cisterna medieval.
  • Neveres i caves. Són dels segles XVI al xix i estan distribuïdes per tot el terme. Hi destaquen la de Racons o Porrinxons.

Gastronomia[modifica]

Són plats típics de Castelló de Rugat els arrossos, com ara l'arròs caldós, al forn, amb fesols i naps; les coques de dacsa, el blat picat, el putxero, cassoles, guisat de cigrons, suquet de rap, faves sacsades, guisat de conill, coquetes del foradet al mig, pastissets de verdura, embotits.

Pel que fa als dolços, destaquen el codonyat, l'arrop i talladetes, la melmelada de tomaca i els torrons; quant a la pastisseria destaquem els bunyols de carabassa, les barretes de nous, les fogasses, els mantecats i la coca celestial.

Cal parar esment en els vins (Denominació d'Origen València, de la subzona del Clarià), elaborats amb raïm de la terra, i la mistela. També hi ha bona mel gràcies a la gran quantitat d'herbes aromàtiques que hi ha.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP) i 2 de Compromís per Castelló de Rugat (Compromís).

Escut de Castelló de Rugat (2007).svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Castelló de Rugat

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Antonio Esquinas Martínez 618 44,14% 5 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Partit Popular PP icono 2019.svg Daniel Bataller García 544 38,86% 4 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Compromís per Castelló de Rugat Compromís (isotip).svg Damià Martínez Soler 233 16,64% 2 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Vots en blanc Transparent.gif 5 0,36%
Total vots vàlids i regidors 1.400 100 % 11
Vots nuls 20 1,41%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.420 85,65%**
Abstenció 238* 14,35%**
Total cens electoral 1.658* 100 %**
Alcalde: Antonio Esquinas Martínez (PSPV) (15/06/2019)
Fonts: JEC,[1] JEZ Gandia,[2] M. Interior,[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Castelló de Rugat és Antonio Esquinas Martínez del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Josep Maronda Alcaraz AI 19/04/1979 --
1983–1987 Vicent Moreno i Montañés PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Vicent Moreno i Montañés PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Vicent Moreno i Montañés PSPV-PSOE 05/07/1991 --
1995–1999 Vicent Moreno i Montañés PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Vicent Moreno i Montañés PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Vicent Moreno i Montañés PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 José Miguel Barranca Alborch PP 16/06/2007 --
2011–2015 José Miguel Barranca Alborch PP 11/06/2011 --
2015–2019 Antonio Esquinas Martínez PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Antonio Esquinas Martínez PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[5]

Personatges il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Castelló de Rugat
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castelló de Rugat