Benigànim

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBenigànim
Escut de Benigànim
Benigànim (20).jpg
Vista d'un carrer al centre de Benigànim

Localització
Localització de Benigànim respecte del País Valencià.png
38° 56′ 37″ N, 0° 26′ 38″ O / 38.943611111111°N,0.44388888888889°O / 38.943611111111; -0.44388888888889
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Vall d'Albaida
Població
Total 5.912 (2016)
• Densitat 177,01 hab/km²
Gentilici Beniganí, Beniganina; ganxut, ganxuda
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 33,4 km²
Altitud 120 m
Limita amb
Partit judicial Ontinyent
Història
Festa major Moros i Cristians, finals d'Agost
Organització i govern
• Alcalde Juan Antonio Puchades Arce
Indicatius
Codi postal 46830
Codi INE 46062
Codi ARGOS 46062
Altres dades
Agermanament França França Châtenoy-le-Royal, França

Web www.beniganim.es
Modifica dades a Wikidata

Benigànim és una població valenciana de la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Benigànim està situat en el sector nord-est de la Vall d'Albaida. En el seu terme hi ha zones de gran interès paisatgístic, com ara la Solana, on s'han localitzat vestigis d'antics poblaments que daten del tercer mil·lenni aC, és a dir, del període prehistòric del Calcolític-Eneolític.

Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la A-52 per a enllaçar amb la N-430 i accedir a la CV-610 cap a Gandia i més tard amb la CV-611. Per ferrocarril es pot arribar a través de la línia 47 de Renfe Mitjana Distància, també coneguda com a línia València-Xàtiva-Alcoi.

El terme municipal de Benigànim limita amb les localitats de Barxeta, Bellús, Quatretonda, el Genovés, Xàtiva, la Pobla del Duc, Guadasséquies i Sempere, totes elles situades a la província de València.

Història[modifica | modifica el codi]

D'època prehistòrica hi ha un petit soterrament, del tercer mil·lenni aC, a la zona de la Penya Roja i un poblat ibèric del segle IV aC. La fundació, a partir d'una alqueria musulmana, s'atribuïx a Mahomet Ben-Gania, wazir de Xàtiva, que hauria donat nom al poble. El 1240, Jaume I va conquistar el lloc i va donar-lo als seus cavallers perquè el repoblaren. Serà cedida successivament a diverses famílies, igual que els seus annexes de Bellús, Alfarrassí, Sant Pere d'Albaida, Benissuera i Guadasséquies, els quals mantindrà fins al segle XVII. El 1602, Felip III de Castella li atorga el títol de vila reial, la qual cosa comporta la independència de Xàtiva i el dret a vot en les Corts de València.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia de Benigànim es basa en el sector industrial, no obstant això també s'aprecia una important activitat comercial i de serveis, i l'eix urbà és predominant d'aquestes característiques la zona nord-est de la Vall d'Albaida. L'activitat industrial és diversa, amb sectors com el vidre, la fusta, el plàstic, el tèxtil, la tradicional de l'espardenya i algunes indústries menors prou diversificades.

Fins a la crisi del barroc en el segle XVII, la gran font de riquesa va ser el sector agrícola, especialment el de la vinya, però a partir d'aquesta data va decaure el sector i la vila es va especialitzar en xicotets negocis i en el comerç de licors i "l'arrop i tallaetes", originant una classe mitjana aleshores quasi inexistent en altres regions. En l'actualitat subsisteix una xicoteta activitat agrícola.

Predominen els cultius de secà: vinya, oliveres i els fruiters de secà (prunes, albercocs i bresquilles). Les formes de regadiu antigues han sigut substituïdes per les formes modernes de regadiu per goteig, sobretot en els fruiters.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Des del segle XVIII, en què hi hagué una important expansió agrícola, la tendència demogràfica ha estat a l'alça; en la dècada de 1950, fins i tot va rebre immigració de Múrcia i Albacete, atreta pel creixement del sector industrial, representada pel calcer i el tèxtil. El 2014, el nombre d'habitants, de gentilici beniganins, era de 6.183. Un 76,80%, segons cens de 2001, saben parlar valencià.

Evolució demogràfica[1]
1857 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2009 2010 2014
3.263 3.184 3.242 3.492 3.613 3.398 3.583 3.662 3.560 3.994 4.476 5.077 5.326 5.437 5.572 5.946 7.469 6.754 6.183

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Francisco Salvador Oliver UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Francisco Salvador Oliver AP 28/05/1983
1987 - 1991 Francisco Salvador Oliver AP 30/06/1987
1991 - 1995 Francisco Salvador Oliver PP 15/06/1991
1995 - 1999 Francisco Salvador Oliver PP 17/06/1995
1999 - 2003 José Ramón Vayá Vicent PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 José Ramón Vayá Vicent PSPV-PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 Juan Antonio Puchades Arce PP 16/06/2007
2011 - 2015 Juan Antonio Puchades Arce PP 11/06/2011
Des del 2015 Amparo Canals Senabre PSPV-PSOE 13/06/2015

Transports[modifica | modifica el codi]

Estació ADIF Benigànim.

L'estació de ferrocarril de Benigànim pertany a la línia 47 de mitjana distància, coneguda com a Línia Xàtiva-Alcoi.

Línia 47: València-Xàtiva-Alcoi
València-Nord C1 C2 C5 C-6 Rodalies València L3 L5
Xàtiva C2
El Genovés
Benigànim
La Pobla del Duc
Montaverner
Bufalí
Albaida
Agullent
Ontinyent
Agres
Cocentaina
Alcoi

Edificis d'interès[modifica | modifica el codi]

Església de sant Miquel arcàngel.

El passeig pel poble ens durà pel barri de la Illeta, nucli de la població àrab; podrem veure edificis civils com ara l'Ajuntament, la Casa de la Cultura, la casa de Ribelles o l'arc medieval. Els monuments més rellevants són:

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Festes patronals i de moros i cristians

Festes del Crist. Oficialment comencen l'última setmana d'agost. El dimecres és la "nit de les paelles", el dijous "la nit de l'olla", el divendres la presentació, el dissabte a la vesprada l'"Entrada de Moros i Cristians", el diumenge es realitza "l'ambaixada" i la "nit de les disfresses", el dilluns es realitza una altra "ambaixada" i una processó, i finalment, acaben el dimarts amb una cavalcada.

  • Festa de la Beata Josepa de Santa Agnés

Se celebra el 21 de gener, però anteriorment se celebra un novenari; l'últim dia d'aquest, vespra del dia de la festa, s'encén una foguera a la plaça de la Beata Agnés. A la matinada, comença el dia amb la popular despertà, cantada per la gent del poble; després d'això segueixen diverses misses. A les 11 h, es realitza una missa de campanya multitudinària. A les 17 h comença la processó, la qual té una durada d'unes 3 hores aproximadament. En el recorregut, es representen escenes plàstiques de la vida de la beata, i els carrers per on transcorre la processó estan engalanats pels veïns, tasca que a vegades pren molts mesos de preparació. La festa conclou amb el sorteig dels festers de l'any següent i amb un gran castell de focs d'artifici. En l'actualitat, la conselleria de Turisme tramita la seua declaració d'interès turístic.

  • Festa de Sant Antoni

El cap de setmana que segueix el 17 de gener (dia de sant Antoni), se celebra la festa en honor a aquest popular sant. Es realitza una foguera, carreres de cavalls, cavalcada i a l'ermita té lloc la missa, processó, benedicció d'animals, repartició de pans beneïts i una mascletà.

  • Festa del Xop, festa de la Mare de Déu dels Desemparats

Se celebra el segon cap de setmana de maig. Aquesta festa està dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats; és tradicional, el dissabte, plantar al mig d'una plaça un xop de grans dimensions perquè el diumenge els joves hi puguen pujar dalt. També el diumenge se celebra la processó amb la imatge de la Verge pels carrers de la barriada. Aquests últims anys, en les cases han tingut la pròpia iniciativa que, en passar la imatge per davant de les cases, la cobreixen amb una cascada de pètals de rosa, a imitació de la processó de la ciutat de València

Festes de barris o de caràcter exclusivament religiós[modifica | modifica el codi]

  • Setmana Santa

La Setmana Santa de Benigànim consta de nombroses celebracions litúrgiques, l'acte central de les quals és la processó del Sant soterrament de Divendres sant al vespre, una tradició que va ser la més esplendorosa de la vall d'Albaida i que s'està recuperant en l'actualitat.

  • Festa de la Mare de Déu de les Neus

Aquesta festa se celebra el primer cap de setmana d'agost en honor a la Verge de les Neus. En els seus primers anys, va tenir un gran atractiu turístic i festiu, ja que van anar-hi grans cantants i humoristes de l'època, però amb el pas dels anys va anar perdent importància; fins i tot, va haver-hi anys en què la festa no va arribar a celebrar-se, però ara ha tornat a ressorgir. Hi cap destacar la nit del dissabte amb una revetla o discomòbil, i el diumenge la processó de la imatge recorrent els carrers de la barriada.

  • Festa de la Mare de Déu del Carme

És una festa molt recent, encara que realment és recuperada, ja que l'original es va perdre amb el pas dels anys. Se celebra el dia 16 de juliol al carrer de les Ànimes, s'hi celebra una eucaristia de campanya i després un romiatge amb la imatge de la Mare de Déu del Carme.

  • Festa del Barri de la Creueta

És una festa recent que se celebra amb jocs populars i una cavalcada de disfresses l'últim cap de setmana de juliol.

  • Rosari de la Divina Aurora

Cada primer de maig, els veïns del carrer de l'Aurora recorren en processó aquesta via resant l'exercici del rosari, en honor de la seua patrona, finalitzant amb la celebració de l'eucaristia a l'església de la Immaculada Concepció (Agustines descalces).

  • Puríssima Concepció

Cada any, el 8 de desembre i el primer dia de maig, joves de la localitat festegen a la Puríssima Concepció amb la celebració de l'eucaristia i la repartició de pa beneït.

Personatges destacats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya: Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842 i Direcció general d'Administració Local de la Generalitat Valenciana: Habitants Benigànim des de 1986 (xifres INE) (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Benigànim
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benigànim Modifica l'enllaç a Wikidata