Salem (Vall d'Albaida)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSalem
Escut de Salem
Escut de Salem
Salem, Vall d'Albaida 02.jpg
Ajuntament

Localització
Localització de Salem respecte del País Valencià.png
38° 51′ 18″ N, 0° 22′ 52″ O / 38.855°N,0.38111111111111°O / 38.855; -0.38111111111111
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Vall d'Albaida
Municipis 1
Població
Total 437 (2016)
• Densitat 48,56 hab/km²
Gentilici Salemer, salemera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 9 km²
Altitud 350 m
Limita amb
Partit judicial Ontinyent
Història
Festa major De l'11 al 14 de setembre
Patró Sant Miquel
Organització i govern
• Alcalde Fernando Hernández Orts
Indicatius
Codi postal 46843
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46221
Codi ARGOS 46221
Altres dades

Web www.salem.es
Modifica dades a Wikidata

Salem és un municipi valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El municipi de Salem es troba emplaçat a una foia, la Foia de Salem, a l'ombria del Benicadell i rodejada completament per muntanyes. La foia de Salem s'alça entre els 350 i els 400 metres d'altitud sobre el nivell de la mar. Els àrabs l'anomenaren Halqa, que significa "el Redolí", fent referència al cercle de muntanyes, d'on també ve el nom de la font i l'alqueria musulmana d'Elca.

El sòl agrícola de la foia és de margues miocèniques (tap blanc) i està drenat per barrancs, com els de l'Arcada, Salem, el Castellar o el Llom. El terreny muntanyenc és de pedra calcària. Destaquen en ell les elevacions de l'alt de la Carena (779 m) i l'alt de Marjalets (840 m), que s'endinsen en la vall cap al Ràfol de Salem (serra dels Marjalets-serreta del Ràfol) i unes altres mirant cap a Castelló de Rugat: la Barcella i les Penyes Blanques.

Límits[modifica | modifica el codi]

El terme municipal limita amb els de Beniatjar, Castelló de Rugat i el Ràfol de Salem (a la mateixa comarca); i amb Beniarrés i l'Orxa (a la comarca del Comtat).

Accés[modifica | modifica el codi]

La comunicació de Salem amb la resta de la Vall d'Albaida es realitza pel Planet, l'únic punt on s'obri l'anell de muntanyes. La comunicació amb la veïna vall de l'Orxa i el Comtat, es realitza pel port de Salem (595 m), millorat per una carretera del segle passat.

Des de València, prendrem l'A-7 (pel corredor interior), ens desviarem a l'altura de Xàtiva per l'autovia CV-40 (Autovia de les Comarques Centrals) i prendrem l'eixida 11 per a adreçar-nos a la CV-60, arribar a Castelló de Rugat i prendre la CV-614.

Història[modifica | modifica el codi]

Les restes arqueològiques més antics que es coneixen en aquest terme s'han trobat en la Cova del Frontó, situada en la lloma del mateix nom i corresponen a un soterrament col·lectiu de la Primera Edat dels Metalls, pertanyent a la cultura eneolítica. En l'Avenc de Salem s'han trobat fragments de ceràmica romana d'època tardana i de temps medievals.

Històricament, Salem ha pertangut al Marquesat de Bèlgida.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2008
504 473 473 471 469 468 477 482 477 482 476

Economia[modifica | modifica el codi]

Dintre del cultiu de secà es troben la vinya, els fruiters i la resta es destina a prades i altres cultius. En regadiu hi ha fruiters i hortalisses. També existeix ramaderia porcina i avícola.

En el terme hi ha jaciments de pedra calcària, caolí i sílice.

Actualment l'agricultura ha passat a ser una tasca secundària a causa de la nombrosa indústria. Predomina la indústria del calçat i la tèxtil. Però en els darrers anys s'ha establert una important multinacional del sector dels refrescs que actualment és el principal motor econòmic local. L'empresa Font-Salem (de la multinacional Damm) dóna treball a vora 400 empleats i es dedica a la producció d'aigua mineral, cervesa i refrescos.

D'aquesta manera, Salem s'ha convertit en un dels municipis més industrialitzats de la comarca.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Vicent Guerola de la Asunción Independent 19/04/1979 --
1983 - 1987 Vicente Escuder Cortell PSPV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicente Escuder Cortell PSPV 30/06/1987 --
1991 - 1995 Vicente Escuder Cortell PSPV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Vicente Escuder Cortell PSPV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Vicente Escuder Cortell PSPV 03/07/1999 --
2003 - 2007 Vicente Escuder Cortell PSPV 14/06/2003 --
2007 - 2011 Teresa Espí Boscà (moció de censura*)
Fernando Hernández Orts (des del 04/02/2009)
PSPV
PP
16/06/2007 --
2011 - 2015 Fernando Hernández Orts PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Juli Fenollar Banyuls Compromís 13/06/2015 --
  • El 4 de febrer de 2009 es formalitzà la moció de censura contra l'equip de govern socialista, amb l'acord dels regidors del PP i el BLOC, es va anomenar com a nou alcalde al popular Fernando Hernández Orts.[1]

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església de Sant Miquel. Edifici classicista del segle XVI, amb planta de creu llatina i 6 altars laterals. El campanar presenta una decoració austera, amb huit pilastres llises i xapitells. L'obra és del frare Vicent Cuenca. Conserva alguns elements de l'antic edifici i existeix una representació d'aquest al consistori.
  • Neveres monumentals. Al terme municipal es troben algunes d'aquestes neveres del s. XVIII, com són la del Castellet o el Mig-Almud, que és un pou d’11,40 metres de diàmetre, i la del Paller o la Barcella, que fa 11 m de diàmetre.
  • Castell de Barcella. Fortalesa islàmica menuda, lloc ocasional de talaia de vigilància i lloc de senyals en els segles XI-XIII. És molt probable que s'edificara quan el Cid dominava la serra de Benicadell: nomenada com la Peña Cadiella del Cantar de Mío Cid.
  • Molí de Salem. Pròxim a la font del Cantal, l'origen del qual no es coneix (encara que en època morisca ja es tenen referències). L'aspecte actual es deu a les reformes del segle XVII i XIX. Prop es conserva un pont medieval de mig punt.

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

Festes de Moros i Cristians en honor a la Divina Aurora se celebren el segon cap de setmana de Juliol.

Les Festes patronals se celebren de l'11 al 14 de setembre en honor al Crist de la Pau, a Sant Miquel i a Sant Roc.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Salem (Vall d'Albaida)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salem (Vall d'Albaida) Modifica l'enllaç a Wikidata