Otos

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaOtos
Escut d'Otos
Escut d'Otos
Otos.JPG
Vista general del poble d'Otos

Localització
Localització d'Otos respecte del País Valencià.png
38° 51′ 15″ N, 0° 26′ 42″ O / 38.854166666667°N,0.445°O / 38.854166666667; -0.445
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Vall d'Albaida
Municipis 1
Població
Total 448 (2016)
• Densitat 40,47 hab/km²
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 11,07 km²
Altitud 400 m
Limita amb
Partit judicial Ontinyent
Història
Festa major del 6 al 8 d'agost
Organització i govern
• Alcalde Emilio José Mira Quilis
Indicatius
Codi postal 46844
Codi INE 46185
Codi ARGOS 46185
Altres dades

Web www.otos.es
Modifica dades a Wikidata

Otos és un municipi valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida. A l'ombria del Benicadell hi ha el terme municipal d'Otos, que s'estén d'una forma estreta i allargada de manera perpendicular a la muntanya en direcció nord-sud. Limita amb les jurisdiccions de Muro d'Alcoi i Gaianes (comarca del Comtat) pel sud; Beniatjar i la Pobla del Duc a l'est; Sant Pere d'Albaida i Benissuera pel vessant nord i Montaverner i Bèlgida queden a l'oest.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La seua màxima altitud (1.022 m) se situa en l'Alt del Morral o "Collao", punt que serveix de divisòria administrativa per a un total de quatre termes municipals. Actualment, la cota més baixa s'assoleix al voltant dels 140 m sobre el nivell del mar en una ubicació bastant llunyana del nucli de població, al bell mig de la vall Blanca, on el riu Albaida acarona el poble de Benissuera i rep les aigües tributàries del riu Missena (hui en dia territori inundable per l'embassament de Bellús).

L'extensió d'aquest terme municipal és d'11,23 km² o, el que és el mateix, de 1.124 hectàrees i 59 àrees. La seua forma estreta (no supera en cap lloc el quilòmetre) i allargassada (poc més de 10 km) també la trobem als veïns municipis de Bèlgida i de Beniatjar, els tres pertanyents a l'antiga jurisdicció del castell de Carbonera durant l'edat mitjana. Responen a una fisonomia bastant semblant, malgrat les diferències paleses tant en la seua forma com en el desenvolupament econòmic i poblacional.

Actualment tots estan integrats dins la comarca de la Vall d'Albaida, regida parcialment per la Mancomunitat de Municipis homònima que té la seu a Ontinyent, ciutat a la qual pertanyen judicialment des que en l'any 1960 fóra abolit el partit judicial d'Albaida. I aquesta comarca alhora pertany administrativament a la província valenciana i a la mateixa comunitat autònoma. Del cap i casal dista 92,1 km i 20 fins a Ontinyent.

Inusualment, trobem que el terme otosí està format per dues porcions de terreny separades entre si. Una vegada travessada la carretera CV-60, se situa l'antic límit septentrional del terme d'Otos, però transcorreguts al voltant de 50 m en direcció nord, una vegada passada la casa Alta, on es trobava l'antic molí del Poll que es veia impulsat per la força fluvial del riu Missena, de nou trobem que s'obri el domini otosí entre els territoris belgidans i poblatans, els quals han tingut durant aquest breu tram el riu com a fita, tant físicament com administrativa. Aquest territori, actualment d'Otos, ocupa les jurisdiccions dels antics poblats moriscs de Torralba i de Missena. El fet que constituïsca un illot separat de l'allargassat cos principal del terme ha ocasionat que en nombroses ocasions, en confeccionar mapes, o en modificar les fonts cartogràfiques ja existents per interpretar-les, s'ha adjuntat incorrectament el territori esmentat al terme de la Pobla, al de Bèlgida, a Benissuera o, fins i tot, al del Genovés.

Història[modifica | modifica el codi]

En el Llibre del Repartiment trobem la primera referència escrita d'Otos. La baronia d'Otos fou jurisdicció territorial adquirida per Cristòfor del Milà i d'Aragó, segon comte d'Albaida en el 1533. El 1574, es desmembrà de la parròquia de Bèlgida, a la qual pertanyia, i se li afegiren les de Carrícola, Torralba i Micena. L'arquebisbe de València sant Joan de Ribera va erigir el 1574 la parròquia d'Otos dedicada a santa Bàrbara, en l'espai de l'antiga mesquita (el temple actual és de 1748). El 1585, en el padró fet per sant Joan de Ribera, s'assenyalava que hi havia a Otos 50 cases de moriscos i 24 de cristians vells (uns 333 habitants). El 1609, amb l'expulsió morisca, el poble queda deshabitat i fou repoblat per escriptura atorgada el 17 d'octubre de 1611. El senyoriu d'Otos el tingué el marqués de Sant Josep. L'edifici més singular del poble és el palau, començat a construir pel marqués.

Durant la invasió francesa, va tenir un paper destacat el franciscà otosí Francesc Quilis, que va participar en la Batalla del Raboser (27 d'abril de 1812) a Atzeneta, on va ser presoner pels francesos i posteriorment afusellat.

El 1815, comença la celebració de les festes patronals en honor a la Puríssima Concepció, als sants de la Pedra i al Crist de la fe (que va fer el seu primer miracle durant la Guerra del Francés el 1812).

Durant les guerres carlines, hi van haver uns aldarulls produïts per Leopoldo i Valeriano Martí d'Alfarrasí, però l'alcalde Francisco Vicente Oliveres Cortell els va expulsar amb l'ajuda dels veïns, que els van fer front amb les armes.

Al segle XX, comença una època d'esplendor econòmica, fruit de la comercialització del raïm i del repartiment de la propietat de la terra, i s'origina una burgesia agrària local. La crisi de la fil·loxera de l'any 10 va marcar l'inici de l'emigració cap a l'Argentina, Barcelona i altres territoris europeus. Els anys següents a la Guerra Civil estigueren marcats per la penúria econòmica, migracions que es van veure frenades amb la introducció artesanal de la sarga (folrar garrafes de vidre amb vímet) i amb la proliferació d'indústries tèxtils als municipis veïns de la comarca, especialment Albaida.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2011
562 556 555 534 524 526 520 504 526 490

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Maria Cabanes Castelló

Benjamín Fayos Nadal

AIO 19/04/1979
1983 - 1987 Joan Mateu Ferrero PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Vicent Tomàs Sellés PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Vicent Tomàs Sellés PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Vicent Tomàs Sellés PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Vicent Tomàs Sellés PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 Emili Josep Mira Quilis EU - L'Entesa 14/06/2003
2007 - 2011 Emili Josep Mira Quilis IdPV 16/06/2007
2011 - 2015 Emili Josep Mira Quilis Compromís 11/06/2011
Des del 2015 Mario Mira Alfonso Compromís 13/06/2015


Resultats electorals - Otos, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Compromís per Otos Mario Mira Alfonso 282 7 88,40%
Partit Socialista del País Valencià Carmelina Pla Silvestre 16 - 5,02%
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Julia Antonia Romero López 14 - 4,39%
Vot en blanc 7 - 2,19%
Vot nul 25 - 7,27%
Total 344 7 87,09%

Escut municipal[modifica | modifica el codi]

Resolució del 12 de juny de 1997: "Escut quadrilonge de punta redona. Partit. En el primer quart, en camp d'or, un arbre amb dues copes, de sinople, amb el tronc del seu color. En el segon quart, en camp de plata un castell del seu color, maçonat de sable i aclarit de plata. Al timbre, corona reial oberta".

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Església parroquial de la Immaculada Concepció
Palau del marqués de Sant Josep (segle XVIII)

El palau va ser totalment restaurat l'any 2000; després de moltes negociacions, l'Ajuntament va poder comprar el palau a l'ONCE, que era l'última propietària de l'edifici. El seu valor arquitectònic i patrimonial és incalculable.

Estil neoclàssic jesuític. Destaquen els frescos dels quatre evangelistes, l'oli de la Santíssima Trinitat (atribuït a Vicent López), la pica goticorenaixentista de pedra calcària, etc.

Del segle XVIII, amb les reformes posteriors com les pintures sobre les escenes del calvari amb un estil romàntic, la lluminositat de les quals és molt inusual. També cal destacar-ne el retaule major.

Antiga fortalesa àrab, parcialment derruïda, però que encara conserva part de les muralles, així com la distribució del seu interior. Situat en el paratge conegut com La Lloma.

Més de 30 obres converteixen Otos en el municipi europeu amb major densitat de rellotges de sol. Obres d'Andreu Alfaro, Antoni Miró, Manuel Boix, Arcadi Blasco o Joan Olivares conformen la ruta turisticocultural.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

  • Festes patronals. Celebra les seues festes patronals (des de 1816) del 3 al 8 d'agost en honor al Crist de la fe, la Puríssima Concepció i els Sants Abdó i Senén. Aquestes festes consisteixen en una sèrie d'activitats lúdiques per a totes les edats: setmana esportiva, parc d'atraccions, cavalcada, jocs infantils, sopars populars, concursos, competicions, revetles, concerts... Així com processons, misses, etc.
  • Sant Antoni Abat. Se celebren el cap de setmana més pròxim al 17 de gener. En aquest cas, la celebració se centra en el carrer del poble que duu aquest mateix nom "Sant Antoni", en la qual s'organitzen al llarg d'aquest cap de setmana diverses activitats, com poden ser sopars i menjars populars, revetles i, per descomptat, es munta una gran foguera a la qual el dissabte a la nit se li cala foc i molta gent fa barbacoes amb les brases que s'originen, fins i tot a altes hores de la matinada. En aquesta festa, és clar, també es fa missa, processó i benedicció dels animals.
  • Festa de "les Cassoletes". Situada el dijous anterior al dimecres de cendra. És tradicional en aquest dia anar-se'n a menjar arròs al forn pel camp, en grups de gent (sobretot mares i xiquets), i a la vesprada. Els xiquets es disfressen i per tot el poble s'organitza una batalla de farina, que consisteix a anar amb una bossa plena de farina i llançar grapats de farina als adversaris, es denomina tradicionalment "l'enfarinà".
  • Festa de Sant Josep. El cap de setmana següent al 19 de març. Aquesta festa se centra en el carrer que duu el seu nom, "Sant Josep", la qual s'engalana, i s'hi celebren diverses activitats lúdiques, en les quals participa gairebé tot el poble. Un dels actes principals és un tradicional teatre interpretat per la companyia local "La Taleca", que ens mostra diverses obres teatrals i sainets.

A la nit, se celebra un multitudinari sopar acompanyat de revetla, i l'endemà al matí una paella gegant de la qual menja gairebé tot el poble, moltes vegades acompanyat per una petita revetla i, per descomptat, de postres i productes típics del lloc.

  • Festa de la Puríssima. 7 i 8 de desembre. L'antiga "festa dels Quintos" ha evolucionat, amb la desaparició del servei militar, per convertir-se en una celebració amb actes religiosos en honor a la patrona local i amb altres lúdics com un concurs de paelles seguit d'un ball.

Referències[modifica | modifica el codi]


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Otos
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otos Modifica l'enllaç a Wikidata