El Palomar

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticael Palomar
Bandera del Palomar Escut del Palomar
La Sala.JPG

Localització
Localització del Palomar respecte del País Valencià.png
38° 51′ 13″ N, 0° 30′ 10″ O / 38.853611111111°N,0.50277777777778°O / 38.853611111111; -0.50277777777778
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Comarca Vall d'Albaida
Municipis 1
Població
Total 581 (2016)
• Densitat 72,63 hab/km²
Gentilici Palomarenc, palomarenca
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 8 km²
Altitud 192 m
Limita amb
Partit judicial Ontinyent
Organització i govern
• Alcalde Jordi Vila Vila
Indicatius
Codi postal 46891
Codi INE 46189
Codi ARGOS 46189
Altres dades

Web www.elpalomar.es
Modifica dades a Wikidata

El Palomar és un municipi valencià de la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia[modifica]

El territori delimitat com terme municipal del Palomar té una figura bastant irregular. El terme està compost per tres zones perfectament diferenciades: l'horta de Palomar amb els secans adjacents i pròxims al poble (aquesta és la part més extensa, on es troba el nucli urbà), un apèndix que s'estén cap al nord prop de Montaverner i la serra de Palomar, territori de muntanya, a la serra del Benicadell i situat a uns pocs quilòmetres al sud del terme pròpiament dit.

El punt més alt del territori municipal és a 865 m i el punt més baix es troba només a 177 m. Això no vol dir que Palomar tingui un desnivell exacerbat, ja que es troba a la part central de la vall on els pendents no són massa pronunciats.

Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de l'Autovia Almansa-Xàtiva per enllaçar amb la N-340.

Localitats limítrofes[modifica]

El terme municipal de Palomar limita amb les següents localitats: Atzeneta d'Albaida, Albaida, Alfarrasí, Bèlgida, Bufali, Carrícola, Montaverner i l'Olleria, totes elles a la mateixa Vall d'Albaida i Muro d'Alcoi al Comtat.

Història[modifica]

Al segle XIII, a partir de 1280, en el paisatge del Regne de València van aparèixer noves viles i alqueries de cristians. Els primers colons serien llauradors i ramaders i van formar el primer nucli del Palomar. La repoblació va ser un procés llarg i complex que es va perllongar durant tota l'etapa medieval. Segons diferents fonts d'informació es pot afirmar que als immigrants occitans del segle XV, van seguir els aragonesos i els castellans de segles posteriors. Durant el segle XVIII, Palomar participar del moviment d'expansió econòmica i demogràfica, fins pràcticament duplicar la seua població. Les diferències socials estaven a l'ordre del dia. Però l'evolució de la població va passar per moments traumàtics, durant el segle XIX, per la guerra del Francés i l'epidèmia de còlera de 1834-1885. Encara que en la segona meitat del segle va incrementar la seua població.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Vicente Guerrero Guerrero UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Vicente Guerrero Guerrero AP 28/05/1983
1987 - 1991 Carlos Seguer Pont PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Carlos Seguer Pont PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Abel Albiñana Policarpo PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Jordi Vila Vila PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 Jordi Vila Vila PSPV-PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 Jordi Vila Vila PSPV-PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 Jordi Vila Vila PSPV-PSOE 11/06/2011
Des del 2015 Jordi Vila Vila PSPV-PSOE 13/06/2015

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
503 504 513 496 493 503 511 520 523 555

Monuments[modifica]

Ermita del Roser.
Parc de la Font d'Assís
  • Ermita del Roser. L'ermita apareix per primera vegada esmentada en documentació local de la segona meitat del segle XVI. Es coneixia com Ermita de la Mare de Déu del Rosari (1578, 1585), Ermita de la Mare de Déu del Rosari, o simplement com Ermita del Rosari (1594).
  • Església Parroquial. Dedicada a Sant Pere apòstol. Destaca la seua torre campanar.
  • Castellet de Carrícola. La torre o castellet es troba dins dels límits de l'enclavament que el municipi de Palomar té com a propi, a la mateixa serra de Benicadell. Un enclavament que es coneix i es ve denominant en la present monografia com la Serra del Palomar.

Llocs d'interès[modifica]

  • Parc de la Font d'Assís. Paratge natural, on des de fa pocs anys se celebra un popular i multitudinari dinar durant les Festes Patronals.
  • Parc dels Astres. Amb la realització d'aquest parc temàtic, s'ha tractat de reflectir la imatge de plenitud dels astres que ens resulten més familiars.

Festes[modifica]

  • Sant Antoni Abat. Des de fa uns anys, s'està recuperant la tradicional foguera de Sant Antoni i la benedicció dels animals.
  • Festes del Xop. Les tradicionals i festes del xop (àlber negre) se celebren en honor a la Mare de Déu dels Desemparats el segon diumenge de maig. La festa de la plantada del xop és una representació etnogràfica molt arcaica i, per descomptat, molt anterior a la mateixa existència de Palomar com a poble.
  • Festes Patronals. Les festes patronals estan dedicades a la Sagrada Família, Crist del Miracle i a Sant Roc, se celebren el tercer diumenge d'agost i els actes més característics són la nit de la dansa, les disfresses i el popular dia de les paelles, la missa i la processó.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a El Palomar
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Palomar Modifica l'enllaç a Wikidata