El Palomar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaEl Palomar
Bandera del Palomar.svg Escudo de Palomar.svg
La Sala.JPG

Localització
Localització del Palomar respecte del País Valencià.png
 38° 51′ 13″ N, 0° 30′ 10″ O / 38.853611111111°N,0.50277777777778°O / 38.853611111111; -0.50277777777778
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaVall d'Albaida
Població
Total 576 (2018)
• Densitat 72 hab/km²
Gentilici Palomarenc, palomarenca
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 8 km²
Altitud 192 m
Limita amb
Partit judicial Ontinyent
Organització política
• Alcalde Jordi Vila Vila
Identificador descriptiu
Codi postal 46891
Codi de municipi INE 46189
Codi ARGOS de municipis 46189
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

El Palomar és un municipi valencià de la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia[modifica]

El territori delimitat com terme municipal del Palomar té una figura bastant irregular. El terme està compost per tres zones perfectament diferenciades: l'horta de Palomar amb els secans adjacents i pròxims al poble (aquesta és la part més extensa, on es troba el nucli urbà), un apèndix que s'estén cap al nord prop de Montaverner i la serra de Palomar, territori de muntanya, a la serra del Benicadell i situat a uns pocs quilòmetres al sud del terme pròpiament dit.

El punt més alt del territori municipal és a 865 m i el punt més baix es troba només a 177 m. Això no vol dir que Palomar tingui un desnivell exacerbat, ja que es troba a la part central de la vall on els pendents no són massa pronunciats.

Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de l'Autovia Almansa-Xàtiva per enllaçar amb la N-340.

Localitats limítrofes[modifica]

El terme municipal de Palomar limita amb les següents localitats: Atzeneta d'Albaida, Albaida, Alfarrasí, Bèlgida, Bufali, Carrícola, Montaverner i l'Olleria, totes elles a la mateixa Vall d'Albaida i Muro d'Alcoi al Comtat.

Història[modifica]

Al segle XIII, a partir de 1280, en el paisatge del Regne de València van aparèixer noves viles i alqueries de cristians. Els primers colons serien llauradors i ramaders i van formar el primer nucli del Palomar. La repoblació va ser un procés llarg i complex que es va perllongar durant tota l'etapa medieval. Segons diferents fonts d'informació es pot afirmar que als immigrants occitans del segle XV, van seguir els aragonesos i els castellans de segles posteriors. Durant el segle XVIII, Palomar participar del moviment d'expansió econòmica i demogràfica, fins pràcticament duplicar la seua població. Les diferències socials estaven a l'ordre del dia. Però l'evolució de la població va passar per moments traumàtics, durant el segle XIX, per la guerra del Francés i l'epidèmia de còlera de 1834-1885. Encara que en la segona meitat del segle va incrementar la seua població.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Vicente Guerrero Guerrero UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Vicente Guerrero Guerrero AP 28/05/1983
1987 - 1991 Carlos Seguer Pont PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Carlos Seguer Pont PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Abel Albiñana Policarpo PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Jordi Vila Vila PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 Jordi Vila Vila PSPV-PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 Jordi Vila Vila PSPV-PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 Jordi Vila Vila PSPV-PSOE 11/06/2011
2015 - 2019 Jordi Vila Vila PSPV-PSOE 13/06/2015
Des del 2019 n/d n/d 15/06/2019

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
503 504 513 496 493 503 511 520 523 555

Monuments[modifica]

Ermita del Roser.
Parc de la Font d'Assís
  • Ermita del Roser. L'ermita apareix per primera vegada esmentada en documentació local de la segona meitat del segle XVI. Es coneixia com a Ermita de la Mare de Déu del Rosari (1578, 1585), Ermita de la Mare de Déu del Rosari, o simplement com Ermita del Rosari (1594).
  • Església Parroquial. Dedicada a Sant Pere apòstol. Destaca la seua torre campanar.
  • Castellet de Carrícola. La torre o castellet es troba dins dels límits de l'enclavament que el municipi de Palomar té com a propi, a la mateixa serra de Benicadell. Un enclavament que es coneix i es ve denominant en la present monografia com la Serra del Palomar.

Llocs d'interès[modifica]

  • Parc de la Font d'Assís. Paratge natural, on des de fa pocs anys se celebra un popular i multitudinari dinar durant les Festes Patronals.
  • Parc dels Astres. Amb la realització d'aquest parc temàtic, s'ha tractat de reflectir la imatge de plenitud dels astres que ens resulten més familiars.

Festes[modifica]

  • Sant Antoni Abat. Des de fa uns anys, s'està recuperant la tradicional foguera de Sant Antoni i la benedicció dels animals.
  • Festes del Xop. Les tradicionals i festes del xop (àlber negre) se celebren en honor a la Mare de Déu dels Desemparats el segon diumenge de maig. La festa de la plantada del xop és una representació etnogràfica molt arcaica i, per descomptat, molt anterior a la mateixa existència de Palomar com a poble.
  • Festes Patronals. Les festes patronals estan dedicades a la Sagrada Família, Crist del Miracle i a Sant Roc, se celebren el tercer diumenge d'agost i els actes més característics són la nit de la dansa, les disfresses i el popular dia de les paelles, la missa i la processó.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a El Palomar
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Palomar Modifica l'enllaç a Wikidata