Montaverner

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMontaverner
Escut de Montaverner
Escut de Montaverner
Plaça Major Montaverner.jpg
Plaça Major Montaverner

Localització
Localització de Montaverner respecte del País Valencià.png
38° 53′ 18″ N, 0° 29′ 46″ O / 38.888333333333°N,0.49611111111111°O / 38.888333333333; -0.49611111111111
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Vall d'Albaida
Municipis 1
Població
Total 1.691 (2016)
• Densitat 241,57 hab/km²
Gentilici Montaverní, montavernina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 7 km²
Altitud 200 m
Partit judicial Ontinyent
Història
Dia de mercat dilluns
Organització i govern
• Alcalde Joan Chornet Soler
Indicatius
Codi postal 46892
Codi INE 46173
Codi ARGOS 46173
Altres dades

Web www.montaverner.es
Modifica dades a Wikidata

Montaverner és una població valenciana situada a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia[modifica]

Situat en el centre de la comarca de "La Vall d'Albaida" a la vora del riu Clariano i del riu Albaida. Els seus 7,74 km² de superfície constitueixen un territori pla amb lleu pujada cap al sud banyat pels rius Albaida i Clariano que s'hi uneixen.

Els paratges més interessants són: La Rambla, el Calvari, i la Font del Povil. Hi ha la Carrasqueta, espectacular arbre de 3,10 metres de diàmetre.

En l'àrea recreativa situada al costat d'una font de quatre dolls ("Font dels Quatre Xorros") es troba la desembocadura del riu Clariano al riu Albaida.

Accessos[modifica]

Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la A-7 per l'enllaç amb la N-340.

Municipis limítrofs[modifica]

El terme municipal de Montaverner limita amb les següents localitats: Alfarrasí, Bèlgida, Benissuera, Otos i El Palomar, totes elles de la província de València.

Història[modifica]

D'èpoques pretèrites hi ha testimonis en forma de diversos utensilis en un pujol anomenat localment "Tossal del Calvari". Més recents són les restes d'una vila rústica romana trobats en la partida de Colata. Si bé es troben restes arqueològiques en el terme municipal (columna romana en el Pla de Colata, restes de l'edat de bronze en la Plaça Major i Tossal del Calvari) i en la seua demarcació es trobaven les alqueries de Colata i Vistabella.

L'origen de la població és una alqueria musulmana incorporada pel rei Jaume I al terme de Xàtiva. Va ser ell qui va decidir fundar un poble en la confluència dels rius Albaida i el Clariano amb la finalitat d'assegurar el camí que unia València amb Alacant. El 26 d'agost de 1271 se li va concedir carta de població, amb franquícia de tributació durant 10 anys, establint-se els primers colons procedents de Barcelona, els quals van haver d'abandonar les terres a causa de la revolta d'Al-Azraq en 1276. El 4 de desembre d'aqueix any es va confirmar la donació d'heretats i parcel·la, la qual cosa va propiciar un conflicte dels quals no van resultar afavorits amb Pere el Gran. Després de pertànyer al Senyor d'Albaida els anys 1281-1296 va passar a ser "poble del rei", depenent del terme de Xàtiva i exempt del domini feudal. A l'estar subjecta a la batllia i Governació de Xàtiva, no va tenir mai senyor territorial per pertànyer a la Corona. En 1535, obté la independència eclesiàstica d'Albaida.

L'expulsió dels moriscs en 1609 va produir una crisi demogràfica forta, passant d'albergar 60 cases a 30, doncs els seus habitants, tots ells cristians vells, van haver de marxar als pobles veïns amb la finalitat de repoblar-los. L'expulsió va delmar en dos terços la població i va fer desaparèixer com pobles a Colata, Vistabella i Behalí, dels quals es conserven ruïnes en el terme municipal. És en aquest segle quan el poble va patir la pesta del garrotillo (1677-1678) i va viure el Miracle de Sant Blai (Segon dia de Pasqua de 1678, 11 d'abril).

Durant el segle XVIII va ser construïda l'actual Església, on per aquell temps constaven els següents carrers: Major, Montons, dels Penadesos, de dalt, quatre cantons, Alacant, i Plaça; mentre que en 1789 constava l'existència dels carrers Major, Montons, Forners, San Vicente, Alacant i Molino.

La carretera N-340 construïda els anys 1860-1762, els ponts (llarg i curt), conclosos en 1890 i el pas del ferrocarril (1893) van dur a un augment demogràfic, superant els 1000 habitants al començament del segle XX. Durant aquest segle es van succeir la crisi de la fil·loxera (1910), la creació de la fàbrica El Trobador (dècada de 1920) i el desenvolupament industrial i urbanístic durant la segona meitat del segle.

El començament del segle XXI ha portat la millora de les comunicacions en la comarca (Autovia Central, CV-60 l'Olleria-Gandia, viaducte sobre l'Albaida), la construcció del polígon industrial, poliesportiu, auditori Lluis Peiró, entre altres.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2008 2012
1.698 1.670 1.679 1.711 1.662 1.702 1.722 1.748 1.763 1.833 1.853 1.815

Transports[modifica]

L'estació de ferrocarril de Montaverner pertany a la línia 47 de mitja distància, coneguda com a València-Xàtiva-Alcoi.

Estació adif Montaverner
Línia 47: València-Xàtiva-Alcoi
València-Nord C1 C2 C5 C-6 Rodalies València L3 L5
Xàtiva C2
El Genovés
Benigànim
La Pobla del Duc
Montaverner
Bufalí
Albaida
Agullent
Ontinyent
Agres
Cocentaina
Alcoi

Gastronomia i festes[modifica]

La paella, i arròs al forn són els plats més destacats de la gastronomia muntavernina.

Per sant Blai, s'hi celebra la "Ballà de la bandera". A l'última setmana d'agost s'hi celebren les Festes de Moros i Cristians.

Política[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Felipe Salvador Quilis Durà UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Felipe Salvador Quilis Durà PP 28/05/1983
1987 - 1991 Luis Peiró Roselló PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Luis Peiró Roselló PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Luis Peiró Roselló PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 María Belén Esteve Pina PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 María Belén Esteve Pina PSPV-PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 María Belén Esteve Pina PSPV-PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 Elisa Amparo Roses Català PP 11/06/2011
Des del 2015 Elisa Amparo Roses Català PP 13/06/2015

Monuments i llocs d'interés[modifica]

  • Ajuntament: situat en la Plaça Major, en temps antics es trobava a l'entrada del poble emmurallat (Porta del Sol), ocupant el lloc de l'antic solar.
  • Ponts: si bé l'accés tradicional va anar a través dels passos com el de Colata, en 1890 es van alçar els ponts "llarg" i "curt" sobre el Clariano i Albaida, els dos són de ferro i constitueixen una representació dels ponts del segle XIX. Finalment en 2005 va ser construït el viaducte sobre l'Albaida, al que s'uneix el pont sobre el mateix riu de la CV-60 i una menuda passarel·la de ferro a pocs metres del viaducte.
  • Llavadors: a l'inici del carrer Ontinyent i dins del nucli urbà, aprofitant la presència de la "Font del Vaig moldre" (font del molí), es troba aquest senzill edifici de planta rectangular. El segon es troba prop de la Font dels Quatre Xorros, a l'esquerra de l'antiga N-340, format per tres basses.
  • Fonts: al costat de la N-340 i entre els ponts de ferro i el viaducte, es troba la font de quatre dolls coneguda com a "Font dels Quatre Xorros", i seguint l'antiga carretera al costat del camí de Colata es troba altra font, "la Bassenilla" o "Senia" (en record de la sínia que allí es trobava). En l'interior del poble, pels actuals carrers Gandía i Ontinyent, a l'eixida d'aquest, es troba la "Font del Vaig moldre" (font del molí), al costat de la frondosa vegetació que creix a la mercè de la humitat que proporciona el riu Albaida, i en els camins cap a Bufali o Aielo de Malferit vam trobar les fonts "Ambrosio", "Ca blanc", "Povil" i "Angles".
  • Església Parroquial: Dedicada a Sant Jaume i a Sant Joan Evangelista (segle XVIII). L'església parroquial conserva restes antigues, com són la columna romana a l'entrada, i el capitell amb les barres d'Aragó incrustat en el campanar. L'edifici va començar a alçar-se en 1735, per iniciativa del rector Dr. Esplugues, concloent-se en 1758, alçant-se el campanar durant els anys 1758-1762 (Dissabte Sant). D'estil neoclàssic conserva l'antiga església la Capella de la Immaculada, (de principis del s. XVIII). Entre les obres d'interès destaquen: pila baptismal d'estil neobizantí (1909), les imatges de Galarza del Crist de la Paciència i Sant Blai, la imatge de la Verge de Loreto (1995), la Vera Cruz (abans de la Guerra Civil Espanyola) i custòdia (s. XVIII), les pintures de la Capella del Crist de la Paciència (s. XVIII) i de les petxines (principis segle XX). Finalment l'Església acull les restes del sacerdot màrtir fill del poble i administrador parroquial de Bèlgida, el Beat Pascual Penadés (1936), i també es conserva la làpida sepulcral del Dr. Esplugues, les restes del qual van ser profanats l'any 1936. La Parròquia compta amb l'ermita del Calvari, a la qual s'accedeix pel via crucis, construïda en 1941 i la centenària ermita neogòtica de la Verge de Loreto de Colata, construïda en 1906.
  • Ermita de Colata Durant el s. XX, va ser construïda l'ermita de Colata (1906), Ismael Blat va pintar les petxines. L'any 1936 va ser martiritzat el Beat Pascual Penadés Jornet, sent saquejat el temple i l'ermita i desapareixent la major part del seu patrimoni artístic, iniciant-se la restauració de la parròquia durant la postguerra fins als nostres dies. Durant aquests anys van ser fundades les Confraries del Crist, de la Verge dels Dolors, de la Verge de Loreto i Crist de la Paciència i el Centre Junior de Montaverner (1981). També un passeig pel terme municipal duu a descobrir les ruïnes de la Casa de Colata, lloc on més de cent sacerdots van realitzar exercicis espirituals en els anys 1741-43.
  • Ermita del Calvari Construïda en 1941, la Parròquia compta amb l'ermita del Calvari, a la qual s'accedeix pel viacrucis.
  • Altres llocs d'interès: Trobem els següents panells de ceràmica repartits per diversos carrers del municipi. En el nucli vell: Verge del Rosari (Major), San Antonio de Pàdua (Fora), San Francisco (Bot), Sant Vicent (el seu carrer), Sant Josep (Molí), Sant Rafel, Sant Domingo de Guzmán (Alacant), Verge de Loreto, Sant Joan i Santiago, Sant Pancraci i Sant Blai; i la Verge del Pilar en el barri que duu el seu nom. El barri del Pilar és exponent de l'arquitectura de la segona meitat del segle XX i començaments de l'actual.

Notes[modifica]


Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Montaverner
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montaverner Modifica l'enllaç a Wikidata