Vés al contingut

Micena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMicena
Mycena Modifica el valor a Wikidata

Mycena polygramma Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaMycenaceae
GènereMycena Modifica el valor a Wikidata
Roussel, 1806
Tipus taxonòmicMycena galericulata Modifica el valor a Wikidata
Mycena amicta
Mycena capillaripes
Mycena cinerella
Mycena epipterygia
Mycena filopes
Mycena flavoalba
Mycena haematopus
Mycena interrupta
Mycena rosella

Les micenes o cama-secs micenoides són bolets de mida mitjana a petita, fràgils, la majoria amb barret de cònic a campanulat i la cama prima, esvelta i llarga. Poden créixer solitàries, gregàries o en petites flotes. Se’n coneixen unes 150 espècies. Son fongs descomponedors (humícoles, foliícoles, lignícoles o corticícoles); en algunes espècies s’ha indicat una certa relació micorrízica.[1][2][3]

Etimologia

[modifica]

El mot Mycena deriva del grec mykos (fong).[4]

Descripció

[modifica]
  • Són de petits a molt petits (rarament depassen els pocs cm de diàmetre), fràgils i membranosos.
  • Barret cònic o acampanat.
  • Cama prima i gens resistent.
  • Coloració somorta: unes poques espècies (com ara, Mycena leaiana) són de colors brillants, però la majoria són de color gris o marró.
  • L'esporada és blanca, amiloide i, de vegades, no amiloide. Les espores són el·lipsoïdals o en forma de gota, llises i sense porus germinatiu.
  • Algunes espècies traspuen una espècie de làtex quan es trenca la cama, i d'altres fan olor de lleixiu.
  • Trenta-tres espècies són bioluminescents i capaces de crear una resplendor coneguda com a foc follet.
  • Algunes espècies destaquen pel color de les arestes de les làmines, que prové de la coloració del contingut dels cistidis.
  • Una característica microscòpica important és la forma dels queilocistidis, els quals poden ésser "en brotxa", o "ramificats en forma de banya" o "fusiformes".[5][6][7][8]

Hàbitat

[modifica]

Són saprotròfics, els quals viuen al sòl o sobre fusta morta.[8]

Grups de micenes

[modifica]

Observacions

[modifica]

Algunes espècies són comestibles i d'altres contenen toxines (com ara, Mycena cyanorrhiza que conté l'al·lucinogen psilocibina, i Mycena pura que conté muscarina).[7]

Referències

[modifica]
  1. Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. II, p:137. El Papiol: efadós, 2021. 
  2. Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986. 
  3. Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373. 
  4. Trial Key to the Mycenoid Species in the Pacific Northwest Arxivat 2007-03-17 a Wayback Machine. (anglès)
  5. «Micena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. MushroomExpert.Com (anglès)
  7. 7,0 7,1 «Mycena (Genus)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 20 de desembre 2013. [Consulta: 5 setembre 2010].
  8. 8,0 8,1 Gerhardt, Ewald; Vila, Jordi; i Llimona, Xavier, 2000: Bolets dels Països Catalans i d'Europa. Manual d'identificació. Ediciones Omega, S.A, Barcelona. Pàg. 508. ISBN 84-282-1121-3

Bibliografia

[modifica]
  • Arora, D., (1986). Mushrooms demystified: A comprehensive guide to the fleshy fungi. Berkeley: Ten Speed Press. 959 pp.
  • Desjardin, D. E. & Bessette, A. E., (1997). A new Mycena from New York. Mycotaxon 62: 299-303.
  • Giovanni Robich, 2003: Mycena d'Europa. A.M.B. Fondazione Centro Studi Micologici.
  • R. A. Maas Geesteranus, 1992: Mycenas of the Northern Hemisphere. 2 Bände, Sciences, els Països Baixos. ISBN 0444857575.
  • Redhead, S.A., R. Singer, 1981. Resinomycena gen. Nov. (Agaricales), an Ally of Hydropus, Mycena and Baeospora. Mycotaxon 13 (1): 150-170.
  • Shaffer, R.L., 1982. Hymenomycetes. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 1. McGraw-Hill, Nova York: 248-256.
  • Smith, Alexander Hancett, 1947. North American Species of Mycena. Ann Arbor: Univ. of Michigan Press «Enllaç»..
  • Smith, A. H., Smith, H. V. & Weber, N. S., (1979). How to know the gilled mushrooms. Dubuque, Iowa: Wm. C. Brown. 334 pp.

Enllaços externs

[modifica]