L'Orxa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaL'Orxa
l'Orxa / Lorcha (ca) Modifica el valor a Wikidata
Bandera de l'Orxa Escut de l'Orxa
Bandera de l'Orxa Escut de l'Orxa
L'Orxa.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de l'Orxa respecte el País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 50′ 37″ N, 0° 18′ 43″ O / 38.843611111111°N,0.31194444444444°O / 38.843611111111; -0.31194444444444
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarquesel Comtat Modifica el valor a Wikidata
Població
Total578 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat18,18 hab/km²
GentiliciOrxà, orxana Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície31,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud268 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialAlcoi
Festa majorSanta Maria Magdalena
Del 21 al 25 de juliol
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJuan Guillermo Moratal Cloquell Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03860 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE03084 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03084 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc weblorcha.es Modifica el valor a Wikidata

L'Orxa és una població del País Valencià de la comarca del Comtat. Antigament també coneguda com a Perputxent.

Història[modifica]

No és possible datar l'antiguitat del lloc, però hi ha força jaciments de diferents èpoques arreu del terme municipal: coves del barranc de les Foies, del Gorigori, vessants del castell (edat del bronze); Canassia, (necròpoli romana i jaciment medieval).

Malgrat tot, la primera referència a l'Orxa apareix en el segle xiv, atribuïda a una població de nom Perputxent, en honor a la vall on s'ubica, que, junt a Benillup, Alcanesia i Beniarrés, constituïa la comanda de Pertputxent i que estaria sota domini del castell conegut com a Hisn Burbudjan, que abans de la conquesta era propietat d'Al-Azraq, igual que Polop, Tàrbena, Margarida, La Jovada, Castell de Castells, Queirola i La Vall de Gallinera.

Després de l'ocupació cristiana, continuà sent regentat pel cabdill musulmà que va establir pacte de vassallatge amb Jaume I mitjançant el pacte del Pouet (1244), que establia la concessió de la meitat de les seues rendes i pertinences. Durant les revoltes que protagonitzà Al-Azraq fou destruït. El 1269, el rei va cedir vila i castell a Gil Garcés d'Azagra. Posteriorment Arnau de Romaní fou el seu propietari, encara que donaria el castell i la vall a l'orde de l'Hospital en l'any 1288. Més tard, el 1319, el senyoriu passà a la de Montesa per privilegi de Jaume el Just. Després de l'expulsió dels moriscos, la vila fou repoblada per mallorquins. El 1644 l'Orxa quedava derruïda per un terratrèmol. El 1646 contenia 30 cases.

L'arribada del tren Alcoi-Gandia el 1893 va suposar una important millora en les comunicacions.

Cal destacar que, segons recents investigacions, i contràriament al que es pensava fins ara, l'Orxa i la vall de Perputxent, en general, mai no foren de l'orde del Temple, sinó que el 1288 esdevingueren propietat de l'orde de l'Hospital. Segons apunta el Centre d'Estudis Contestans, el malentés es deu a una mala interpretació del treball de Robert Ignatius Burns, El Reino de Valencia en el siglo XII, iglesia y sociedad. La nova conclusió s'ha obtingut amb l'anàlisi i estudi d'altres fonts, entre d'altres, les propietats dels hospitalaris.

Despoblats moriscos[modifica]

Al municipi hi ha una sèrie de despoblats moriscos, antics pobles que van perdre la població el 1609 a causa de l'expulsió dels moriscos i no van ser repoblats, com Almadec o Alquenènsia.

La primera vegada que apareix documentat va ser Alquenènsia, situat a la frontera entre el terme de l'Orxa i el de Beniarrés. El lloc apareix documentat al cens del 1379, avui sols hi queden quatre cases. Abans de l'expulsió dels moriscos, formava part de la vall de Perputxent junt a Beniarrés, l'Orxa, Benillup de Perputxent, Gaianes, Fontitzelles, Almadec i Benitàixer.

Demografia i economia[modifica]

La indústria paperera va dur els millors anys de prosperitat i riquesa per a les comarques entre Xàtiva i Alcoi a la fi del segle xviii. Banyeres de Mariola, Alqueria d'Asnar o Alcoi es van convertir en els principals centres de les indústries de manipulació del paper, que van generar una gran activitat econòmica que donava treball a famílies senceres. Els millors resultats es van produir amb l'auge en el consum del paper de fumar. Hui dia el sector és història en la comarca, i només en queda algun taller testimonial a l'Alqueria d'Asnar.

A l'Orxa, la major part de la població activa treballava en una fàbrica de paper, mentres que la resta vivia de l'agricultura de secà, fonamentalment l'olivera i l'ametler. A partir del 1950 el poble patí una gran davallada demogràfica a causa de l'emigració interior, a Alcoi, i l'exterior, a França. El padró de 2004 enregistrava 735 habitants i confirmava així la tendència a la baixa, per comparació al padró de 1994, que comptava 848 orxans.

Al març de 2002 va tancar la darrera fàbrica de paper del poble, Raduán, SA, i va posar fi així a l'activitat de la fabricació de paper en el municipi. Va ser una de les dues empreses que va mantindre amb independència el seu negoci després de la fusió el 1934 de la majoria d'empreses del sector, que es van agrupar en la raó social de Papereres Reunides, SA. Amb vora un centenar de treballadors, havia iniciat la seua activitat quasi un segle arrere amb la fabricació de papers seda i sulfits, el famós "paper de Manila" que va embolicar les taronges valencianes per tot el món. Amb el tancament definitiu, la direcció de l'empresa va despatxar els 43 treballadors que quedaven, els quals ja havien patit una suspensió de pagaments i la reducció de la plantilla a la meitat. Alguns atribuïxen l'acomiadament dels treballadors a la gestió duta per la direcció, i a l'administració, així com als seus assessors i als qui van recomanar en un informe la clausura de la fàbrica, en benefici dels interessos familiars.

Geografia[modifica]

Els 32,8 km2 de superfície veuen passar el Serpis, convertit aquí en tancat de pesca. L'orografia esquerpa del terme l'ha convertit en destinació habitual de visitants que hi practiquen senderisme, espeleologia, escalada, equitació o cicloturisme, en paratges com ara la cova de Bassiets, la serra la Safor, el Pi Alt, l'estret de l'Orxa, la font dels Oblits o la font Serquera, sense oblidar la cova Llarga, meravella de l'art rupestre llevantí, Patrimoni de la Humanitat.

Edificis i llocs d'interès[modifica]

Castell de Perputxent

D'entre al patrimoni cal destacar:

  • Castell de Perputxent: es tracta en realitat de la fusió de dos castells, fàcilment identificables malgrat la ruïna total en què es manté a pesar d'haver estat declarats BIC. L'any 2001, la Conselleria de Cultura va instar els propietaris, ducs de L'Orxa, a intervenir per garantir-ne la conservació, ja que la murada presentava risc de caiguda.
  • Església de Santa Maria Magdalena, 1940-1950.
  • Ermita.
  • Fàbrica de la llum.
  • Castell de la Barcella.
  • Barranc de les Foies.
  • Font dels Bassiets. Paratge als afores del poble que conté una zona d'esbarjo i una font amb aigua fresca i coves subterrànies.
  • Font dels Oblits.
  • Font de la Serquera.
  • Via verda del Serpis

Política[modifica]

En les eleccions de 2003 el PP aconseguí 2 regidors. El PSPV n'obtingué 3, de regidors i Els Verds-ENTESA altres 2. L'alcaldia va caure en mans del PP per primera volta en la història de la democràcia, gràcies al pacte amb Els Verds del País Valencià.

En les eleccions del 2007, Els Verds no es van presentar i el PP obtingué 4 regidors, per 3 del PSPV.

En les eleccions del 2011, El PP obtingué 4 regidors, per 3 del PSPV.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José Cloquell Bonell PCPV-PCE 19/04/1979 --
1983–1987 Pedro Llorens Pérez Independent 28/05/1983 --
1987–1991 Pedro Llorens Pérez PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Pedro Llorens Pérez PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Pedro Llorens Pérez PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Pedro Llorens Pérez PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Guillermo Moratal Cloquell PP 14/06/2003 --
2007–2011 Guillermo Moratal Cloquell PP 16/06/2007 --
2011–2015 Guillermo Moratal Cloquell PP 11/06/2011 --
2015–2019 Arnaldo Dueñas Crespo TPL 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Orxa