Agres

Agres
Vista d'Agres des del Montcabrer
Localització
38° 46′ 47″ N, 0° 30′ 58″ O
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	Comtat
Capital	Agres
Municipi	2
Població
Total	551 (2018)
• Densitat	21,36 hab/km²
Gentilici	Agresà, agresana
Predomini lingüístic	Valencià
Geografia
Superfície	25,8 km²
Altitud	741 m
Limita amb	Agullent Benissoda Albaida Muro d'Alcoi Cocentaina Alfafara Bocairent
Partit judicial	Alcoi
Història i celebracions
Festa major	Mare de Déu d'Agres De l'1 al 9 de setembre
Dia de mercat	Dilluns i dijous
Organització política
• Alcalde	José Manuel Francés Reig
Identificador descriptiu
Codi postal	03837
Fus horari	UTC+01:00
Codi de municipi INE	03003
Codi ARGOS de municipis	03003
Altres
Lloc web	www.agres.es

Agres és un municipi valencià situat a la comarca del Comtat. Actualment té 598 habitants (INE 2012).

Geografia

La població està enclavada a la valleta d'Agres, en el vessant septentrional de la serra de Mariola.

El nucli urbà està format per un conjunt de cases apinyades i carrers estrets, laberíntics i en gran pendent (altitud 700-800 metres), amb bons accessos a la serra de Mariola. Al nucli antic hi abunden les fonts. La principal ocupació del poble és l'agricultura, dedicada sobretot al cultiu de l'oliva, l'ametla, la poma i la bresquilla. També hi ha indústria tèxtil. Actualment comencen a haver-hi empreses consolidades dedicades al turisme rural i gastronòmic.

El clima és fresc, de muntanya i la neu garantida tots els hiverns. El 6 de gener de 2010 les temperatures van descendir fins als -7 °c.

Municipis limítrofs

Els seus límits són: al nord, Agullent, Benissoda i Albaida; a l'est, Muro d'Alcoi i Cocentaina; a l'oest, Alfafara i Bocairent; i al sud, Alcoi.

Història

Carta pobla de Bocairent, Agres i Mariola (1256)

D'origen musulmà, la vila va ser conquerida per Jaume I el 1248. La primera donació de cases i terres fou per a la família de Pelegrí Baldoví, encara que degué romandre en suspens per la sublevació d'Al-Azraq. L'11 de març de 1255 el rei Jaume I atorgà el castell d'Agres al cavaller Ximèn Peres d'Orís. El poblament efectiu es dugué a terme l'any 1256 en virtut de la carta pobla que, a instàncies de Ximén Pérez d'Arenós, contemplava que els habitants d'Agres tingueren residència personal a Bocairent, és a dir, satisfarien els impostos a l'esmentada població. Durant els primers anys de la seua història el terme va pertànyer al rei, qui anomenava un alcaid per a la defensa i l'administració del seu castell. En l'any 1389 Joan el Caçador va vendre Agres i el seu castell al seu majordom Andreu-Guillem Escrivà. En la segona meitat del segle XV passaren al comte de Cocentaina, Joan Roís de Corella i, durant el s. XVI, a la família Calatayud de Xàtiva. La població d'Agres va romandre vinculada des de l'any 1633 al comtat de Cirat, pel matrimoni de Josep de Calatayud amb Damiata Vilàrig Carròs. L'actual baronessa d'Agres i Sella és, des del 2003, Isabel de Calatayud i Sarthou.

Demografia

Al llarg del segle XX ha mantingut un creixement demogràfic negatiu, a causa de l'emigració dels seus habitants cap a nuclis urbans industrials. Així, per exemple, l'any 1986 hi havia 723 habitants (agresans) i l'any 2012, 598.

Evolució demogràfica d'Agres
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007	2009
701	676	657	656	651	639	623	671	614	623	634

Economia

L'economia d'Agres és bàsicament agrícola de fruits de secà com les pomes i les bresquilles, tot i que la major producció és d'ametlers i oliveres. Compta amb algunes indústries tèxtils i una Cooperativa agrícola.

La Cava Gran a l'hivern.

Santuari de la Mare de Déu d'Agres, a la part alta del poble.

Monuments d'interés

Monuments civils

• Torre talaia de l'Alcúdia. Declarada Bé d'Interés Cultural, està ubicada a l'oest del municipi, sobre un petit tossal rebaixat artificialment.
• Les fonts. Les fonts estan estretament lligades amb la vida del poble. Destaquen la font del Mig, La Fonteta, la Font de Barxeta, la Font del Raval, la Font de l'Assut i la Font del Convent, entre moltes altres fora del nucli urbà.
• Castell d'Agres. Està situat en un esperó a 800 m a la part alta del nucli urbà, junt al convent i monestir d'Agres, al qual queda adossat.
• Safareig públic.
• Cava Gran. També anomenada, erròniament, Cava Arquejada, el pou de neu o gelera emblema del Parc Natural de la Serra Mariola està situat dins del terme municipal d'Agres, data del segle XV i és un dels més grans i en millor estat de conservació dels situats en els vessants al nord de les serres d'Aitana, la Carrasqueta i Mariola. Amb unes dimensions de 14,90 m de diàmetre, 12 m de profunditat, 1.960 m³ de capacitat, es va mantenir en ús fins a 1906. Recentment, a principis de l'any 2016, es va finalitzar la rehabilitació que ha fet una feina de consolidació de l'estructura i ha permès incloure-hi una escala per baixar al fons del got del Pou a qualsevol visitant que s'hi aprope. Al fons de la Cava es pot trobar un Teix que ha nascut i crescut espontàniament i que s'ha conservat com a element singular de l'indret.

Monuments religiosos

• Santuari de la Mare de Déu d'Agres. També anomenat Monestir d'Agres o Santuari de la Verge del Castell. És un santuari situat al cim del poble, on se celebra un missal tots els diumenges de l'any a les 12 del migdia. Tots els diumenges de setembre arriben nombroses peregrinacions marianes.

Política

L'actual alcalde del municipi és Josep Manel Francès i Reig (Junts per Agres-Compromís).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític	Data de possessió
1979 - 1983	José Casimiro Barberá	UCD	19/04/1979
1983 - 1987	Joaquín Revert Vidal	AP	28/05/1983
1987 - 1991	Manuel Castro Sala	AP	30/06/1987
1991 - 1995	Arcadio Navarro Pascual	PP	15/06/1991
1995 - 1999	Arcadio Navarro Pascual	PP	17/06/1995
1999 - 2003	Arcadio Navarro Pascual	PP	03/07/1999
2003 - 2007	Albert Calatayud Martí	Iniciativa per Agres	14/06/2003
2007 - 2011	Rafael Francés Calatayud	PP	16/06/2007
2011 - 2015	Josep Manel Francés i Reig	Junts per Agres-Compromís	11/06/2011
Des del 2015	Josep Manel Francés i Reig	Junts per Agres-Compromís	13/06/2015

Darreres eleccions municipals

A les últimes eleccions al maig del 2015, Junts per Agres-Compromís va obtindre quatre regidors, el PP dos regidors i el PSPV un regidor.

Resultats electorals - Agres, 2015

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% Vots
	Junts per Agres-Compromís	Josep Manel Francés i Reig	186	4	48,69%
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana	María García Pascual	133	2	34,82%
	Partit Socialista del País Valencià	Rafael Sanjuan Fernández	51	1	13,35%
Total		399		7	85,44%

Transports

Estació d'ADIF de Agres

L'estació de ferrocarril d'Agres pertany a la línia 47 de mitjana distància, coneguda com a València-Xàtiva-Alcoi.

Línia 47: València-Xàtiva-Alcoi
Llegenda València-Nord Xàtiva El Genovés Benigànim La Pobla del Duc Montaverner Bufalí Albaida Agullent Ontinyent Agres Cocentaina Alcoi

Festes i gastronomia

Les Festes en honor a la Mare de Déu del Castell d'Agres se celebren

El darrer cap de setmana del mes d'agost,

• divendres i dissabte a les 23h Representació de l'Aparició de la Mare de Déu d'Agres
• diumenge el dia la Vinguda (Corresponent al antic dia 1 de setembre)

El primer cap de setmana de setembre:

• divendres de vesprada El Farolet, la Vespra (Antigament el 6 de setembre) "La nit de NO dormir"
• dissabte El Dia del Pastoret
• diumenge El Dia de la Mare de Déu
• dilluns El Dia d'Acció de Gràcies

El darrer cap de setmana del mateix mes se celebra festa a Sant Miquel i, el dilluns anterior al Dimecres de Cendra, la Festa del Pi. La gastronomia típica d'Agres comprèn plats com la pericana, l'arròs caldós, els gaspatxos, la borreta i les bajoques farcides.

Referències

Aquest article incorpora material procedent de la secció "Poble a Poble" del Diari Parlem i/o del web personal de Paco González, que mitjançant una autorització l'any 2004 va permetre agregar contingut i imatges i publicar-los a Viquipèdia.

Enllaços externs

• Web oficial de l'Ajuntament d'Agres
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment
• Institut Valencià d'Estadística
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat