Agres
 Agres | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 Vista d'Agres des del Montcabrer  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | País Valencià | ||||
| Província | Alacant | ||||
| Comarca | Comtat | ||||
| Capital | Agres | ||||
| Població | |||||
| Total | 565 (2019) | ||||
| • Densitat | 21,9 hab/km² | ||||
| Gentilici | agresà, agresana | ||||
| Predomini lingüístic | Valencià | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 25,8 km² | ||||
| Altitud | 722 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Alcoi | ||||
| Dades històriques | |||||
| Dia de mercat | Dilluns i dijous | ||||
| Festa major | Mare de Déu d'Agres Darrer cap de setmana de setembre | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Josep Manel Francès i Reig | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 03870 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi de municipi INE | 03003 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 03003 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | agres.es | ||||
Agres és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Comtat. Actualment té 598 habitants (INE 2012).
Geografia[modifica]
La població està enclavada a la valleta d'Agres, en el vessant septentrional de la serra de Mariola.
El nucli urbà està format per un conjunt de cases apinyades i carrers estrets, laberíntics i en gran pendent (altitud 700-800 metres), amb bons accessos a la serra de Mariola. Al nucli antic hi abunden les fonts. La principal ocupació del poble és l'agricultura, dedicada sobretot al cultiu de l'oliva, l'ametla, la poma i la bresquilla. També hi ha indústria tèxtil. Actualment comencen a haver-hi empreses consolidades dedicades al turisme rural i gastronòmic.
El clima és fresc, de muntanya i la neu garantida tots els hiverns. El 6 de gener de 2010 les temperatures van descendir fins als -7 °c.
La Casa dels Capellans és una pedania de 22 habitants situada a uns quants metres d'Agres en direcció a Bocairent, Alfafara, a 690 metres d'altitud. Les festes es celebren del 6 al 9 de setembre en honor a la Mare de Déu d'Agres.
Municipis limítrofs[modifica]
Els seus límits són: al nord, Agullent, Benissoda i Albaida; a l'est, Muro d'Alcoi i Cocentaina; a l'oest, Alfafara i Bocairent; i al sud, Alcoi.
Història[modifica]
D'origen musulmà, la vila va ser conquerida per Jaume I el 1248. La primera donació de cases i terres fou per a la família de Pelegrí Baldoví, encara que degué romandre en suspens per la sublevació d'Al-Azraq. L'11 de març de 1255 el rei Jaume I atorgà el castell d'Agres al cavaller Ximèn Peres d'Orís. El poblament efectiu es dugué a terme l'any 1256 en virtut de la carta pobla que, a instàncies de Ximén Pérez d'Arenós, preveia que els habitants d'Agres tingueren residència personal a Bocairent, és a dir, satisfarien els impostos a l'esmentada població. Durant els primers anys de la seua història el terme va pertànyer al rei, qui anomenava un alcaid per a la defensa i l'administració del seu castell. En l'any 1389 Joan el Caçador va vendre Agres i el seu castell al seu majordom Andreu-Guillem Escrivà. En la segona meitat del segle xv passaren al comte de Cocentaina, Joan Roís de Corella i, durant el s. XVI, a la família Calatayud de Xàtiva. La població d'Agres va romandre vinculada des de l'any 1633 al comtat de Cirat, pel matrimoni de Josep de Calatayud amb Damiata Vilàrig Carròs. L'actual baronessa d'Agres i Sella és, des del 2003, Isabel de Calatayud i Sarthou.
Demografia[modifica]
Al llarg del segle xx ha mantingut un creixement demogràfic negatiu, a causa de l'emigració dels seus habitants cap a nuclis urbans industrials. Així, per exemple, l'any 1986 hi havia 723 habitants (agresans) i l'any 2012, 598.
| Evolució demogràfica d'Agres[1] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2009 | |||||||||
| 701 | 676 | 657 | 656 | 651 | 639 | 623 | 671 | 614 | 623 | 634 | |||||||||
Economia[modifica]
L'economia d'Agres és bàsicament agrícola de fruits de secà com les pomes i les bresquilles, tot i que la major producció és d'ametlers i oliveres. Compta amb algunes indústries tèxtils i una Cooperativa agrícola.
Monuments d'interés[modifica]
Monuments civils[modifica]
- Torre talaia de l'Alcúdia. Declarada Bé d'Interés Cultural,[2] està ubicada a l'oest del municipi, sobre un petit tossal rebaixat artificialment.
- Les fonts. Les fonts estan estretament lligades amb la vida del poble. Destaquen la font del Mig, La Fonteta, la Font de Barxeta, la Font del Raval, la Font de l'Assut i la Font del Convent, entre moltes altres fora del nucli urbà.
- Castell d'Agres. Està situat en un esperó a 800 m a la part alta del nucli urbà, junt al convent i monestir d'Agres, al qual queda adossat.
- Safareig públic.
- Cava Gran. També anomenada, erròniament, Cava Arquejada, el pou de neu o gelera emblema del Parc Natural de la Serra Mariola està situat dins del terme municipal d'Agres, data del segle XV i és un dels més grans i en millor estat de conservació dels situats en els vessants al nord de les serres d'Aitana, la Carrasqueta i Mariola. Amb unes dimensions de 14,90 m de diàmetre, 12 m de profunditat, 1.960 m³ de capacitat, es va mantenir en ús fins a 1906. Recentment, a principis de l'any 2016, es va finalitzar la rehabilitació que ha fet una feina de consolidació de l'estructura i ha permès incloure-hi una escala per baixar al fons del got del Pou a qualsevol visitant que s'hi aprope. Al fons de la Cava es pot trobar un Teix que ha nascut i crescut espontàniament i que s'ha conservat com a element singular de l'indret.
Monuments religiosos[modifica]
- Santuari de la Mare de Déu d'Agres. També anomenat Monestir d'Agres o Santuari de la Verge del Castell. És un santuari situat al cim del poble, on se celebra un missal tots els diumenges de l'any a les 12 del migdia. Tots els diumenges de setembre arriben nombroses peregrinacions marianes.
Política[modifica]
L'actual alcalde del municipi és Josep Manel Francès i Reig (Junts per Agres-Compromís).
| Període | Nom de l'alcalde/-essa | Partit polític | Data de possessió |
|---|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Casimiro Barberá | UCD | 19/04/1979 |
| 1983 - 1987 | Joaquín Revert Vidal | AP | 28/05/1983 |
| 1987 - 1991 | Manuel Castro Sala | AP | 30/06/1987 |
| 1991 - 1995 | Arcadio Navarro Pascual | PP | 15/06/1991 |
| 1995 - 1999 | Arcadio Navarro Pascual | PP | 17/06/1995 |
| 1999 - 2003 | Arcadio Navarro Pascual | PP | 03/07/1999 |
| 2003 - 2007 | Albert Calatayud Martí | Iniciativa per Agres | 14/06/2003 |
| 2007 - 2011 | Rafael Francés Calatayud | PP | 16/06/2007 |
| 2011 - 2015 | Josep Manel Francés i Reig | Junts per Agres-Compromís | 11/06/2011 |
| 2015 - 2019 | Josep Manel Francés i Reig | Junts per Agres-Compromís | 13/06/2015 |
| Des del 2019 | Josep Manel Francés i Reig | Junts per Agres - Compromís | 15/06/2019 |
Darreres eleccions municipals[modifica]
A les últimes eleccions al juny del 2019, Junts per Agres-Compromís va obtindre tres regidors, el PP tres regidors i el PSPV un regidor.
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Junts per Agres-Compromís | Josep Manel Francés i Reig | 149 | 3 | 40,71% | |
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | María García Pascual | 163 | 3 | 44,54% | |
| Partit Socialista del País Valencià | Rafael Sanjuan Fernández | 48 | 1 | 13,11% | |
| Total | 392 | 7 | 83,76% | ||
Transports[modifica]
L'estació de ferrocarril d'Agres pertany a la línia 47 de mitjana distància, coneguda com a València-Xàtiva-Alcoi.
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Festes i gastronomia[modifica]
Les Festes en honor a la Mare de Déu del Castell d'Agres se celebren
El darrer cap de setmana del mes d'agost,
- divendres i dissabte a les 23h Representació de l'Aparició de la Mare de Déu d'Agres
- diumenge el dia la Vinguda (Corresponent a l'antic dia 1 de setembre)
El primer cap de setmana de setembre:
- divendres de vesprada El Farolet, la Vespra (Antigament el 6 de setembre)
- dissabte El Dia del Pastoret
- diumenge El Dia de la Mare de Déu
- dilluns El Dia d'Acció de Gràcies
El darrer cap de setmana del mateix mes se celebra festa a Sant Miquel i, el dilluns anterior al Dimecres de Cendra, la Festa del Pi. La gastronomia típica d'Agres comprèn plats com la pericana, l'arròs caldós, els gaspatxos, la borreta i les bajoques farcides.
Referències[modifica]
- ↑ Font: Població segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis de l'Estat Espanyol des de 1996.
- ↑ Disposició Addicional Segona de la Llei 16/1985.
Aquest article incorpora material procedent de la secció "Poble a Poble" del Diari Parlem i/o del web personal de Paco González, que mitjançant una autorització l'any 2004 va permetre agregar contingut i imatges i publicar-los a Viquipèdia.
Enllaços externs[modifica]
- Web oficial de l'Ajuntament d'Agres
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment
- Institut Valencià d'Estadística
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat
