Agres

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAgres
Escut d'Agres.svg
Agres bajando del Montcabrer.JPG
Vista d'Agres des del Convent Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització d'Agres respecte el País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 46′ 47″ N, 0° 30′ 58″ O / 38.7797°N,0.5161°O / 38.7797; -0.5161Coord.: 38° 46′ 47″ N, 0° 30′ 58″ O / 38.7797°N,0.5161°O / 38.7797; -0.5161
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarquesComtat Modifica el valor a Wikidata

CapitalAgres Modifica el valor a Wikidata
Població
Total564 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat21,86 hab/km²
Gentiliciagresà, agresana Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície25,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud722 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialAlcoi
Dades històriques
Dia de mercatDilluns i dijous
Festa patronalMare de Déu d'Agres
Darrer cap de setmana de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosep Manel Francès i Reig Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03870 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE03003 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03003 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webagres.es Modifica el valor a Wikidata

Agres és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Comtat. Actualment té 565 habitants (INE 2019).

Geografia[modifica]

La població està enclavada a la valleta d'Agres, en el vessant septentrional de la serra de Mariola. El terme municipal es pot estructurar en tres parts: la part nord, la Solana; la part sud, l'Ombria, integrada en la serra de Mariola; i entre estes dues parts, la Valleta, solcada pel riu d'Agres. Els principals cims són el del Teix (1.262 m), el Recingle (1.254 m) i l'alt de la Cova Alta (882 m).[1]

El nucli urbà és irregular i està format per un conjunt carrers estrets, on les cases s'estenen apinyades sobre una lloma de pendent pronunciat. Els carrers, amb molta pendent, disposen d'abundants fonts per a ús humà.[1] L'altitud mitjana, 700-800 metres, li dóna bons accessos a la serra de Mariola, però el seu desenvolupament urbanístic està limitat per diversos barrancs cabalosos. El Mas dels Capellans ubicat, a certa distància del nucli antic en direccií est, és una pedania de 22 habitants.

El clima és mediterrani fresc de muntanya i la neu és habitual tots els hiverns. Alguns hiverns tenen lloc fortes onades de fred, com la del gener de 2010.[2]

Municipis limítrofs[modifica]

Els seus límits són: al nord, Agullent, Benissoda i Albaida; a l'est, Muro d'Alcoi i Cocentaina; a l'oest, Alfafara i Bocairent; i al sud, Alcoi.

Història[modifica]

Carta pobla de Bocairent, Agres i Mariola (1256)

Les restes arqueològiques més antigues trobades al terme d'Agres són del Paleolític. Als jaciments arqueològics de la Solana, Carbonell, la Covatxa, la cova del Moro, la cova dels Pilars, la Mola d'Agres, la penya de l'Àguila, el Cabeçó de Mariola i la Covalta, s'han descobert restes de fa 40.000-30.000 anys. Així mateix, també s'han trobat restes del Neolític, datades 500 anys aC.

Hi ha presència d'objectes romans per aquestes terres cap a l'any 76 aC, coincidint amb l'època del triumvirat de Juli Cèsar, Pompeu i Cras. Com a constatació de la romanització de la Valleta d'Agres, al jaciment arqueològic del Cabeçó de Mariola s'han trobat diverses ceràmiques romàniques, així com monedes del segle I.

La vila d'Agres és d'origen musulmà. El 1248 va ser conquerida per Jaume I, passant a formar part del Regne de València. La primera donació de cases i terres fou per a la família de Pelegrí Baldoví, encara que degué romandre en suspens per la sublevació d'Al-Azraq. L'11 de març de 1255 el rei Jaume I atorgà el castell d'Agres al cavaller Ximèn Peres d'Orís. El poblament efectiu es dugué a terme l'any 1256 en virtut de la carta pobla que, a instàncies de Ximén Pérez d'Arenós, preveia que els habitants d'Agres tingueren residència personal a Bocairent, és a dir, satisfarien els impostos a l'esmentada població.

Durant els primers anys de la seua història el terme va pertànyer al rei, qui anomenava un alcaid per a la defensa i l'administració del seu castell. En l'any 1389 Joan el Caçador va vendre Agres i el seu castell al seu majordom Andreu-Guillem Escrivà. En la segona meitat del segle xv passaren al comte de Cocentaina, Joan Roís de Corella i, durant el s. XVI, a la família Calatayud de Xàtiva. La població d'Agres va romandre vinculada des de l'any 1633 al comtat de Cirat, pel matrimoni de Josep de Calatayud amb Damiata Vilàrig Carròs.

A principis del segle xx, Agres va arribar a tindre una població de quasi 1300 habitants. A partir dels anys 40 i 50, a causa de la falta d'industrialització del municipi i la migració a les ciutats, la població va començar a descendir.

Demografia[modifica]

Al llarg del segle xx ha mantingut un creixement demogràfic negatiu, a causa de l'emigració dels seus habitants cap a nuclis urbans industrials. Així, per exemple, l'any 1986 hi havia 723 habitants (agresans) i l'any 2012, 598.

Evolució demogràfica d'Agres[3]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2009
701 676 657 656 651 639 623 671 614 623 634

Economia[modifica]

La principal ocupació del poble és l'agricultura, dedicada sobretot al cultiu de fruits de secà com la poma i la bresquilla, encara que la principal producció és l'oliva, l'ametla. Compta amb algunes indústries tèxtils i una cooperativa agrícola. Així mateix, també hi ha algunes empreses consolidades dedicades al turisme rural i gastronòmic.

La Cava Gran a l'hivern.
Santuari de la Mare de Déu d'Agres, a la part alta del poble.
Campanar de l'Església de Sant Miquel Arcàngel

Monuments d'interés[modifica]

Monuments civils[modifica]

  • Torre talaia de l'Alcúdia. Declarada Bé d'Interés Cultural,[4] està ubicada a l'oest del municipi, sobre un petit tossal rebaixat artificialment.
  • Les fonts. Les fonts estan estretament lligades amb la vida del poble. Destaquen la font del Mig, La Fonteta, la Font de Barxeta, la Font del Raval, la Font de l'Assut i la Font del Convent, entre moltes altres fora del nucli urbà.
  • Castell d'Agres. Està situat en un esperó a 800 m a la part alta del nucli urbà, junt al convent i monestir d'Agres, al qual queda adossat.
  • Safareig públic.
  • Cava Gran. També anomenada, erròniament, Cava Arquejada, el pou de neu o gelera emblema del Parc Natural de la Serra Mariola està situat dins del terme municipal d'Agres, data del segle xv i és un dels més grans i en millor estat de conservació dels situats en els vessants al nord de les serres d'Aitana, la Carrasqueta i Mariola. Amb unes dimensions de 14,90 m de diàmetre, 12 m de profunditat, 1.960 m³ de capacitat, es va mantenir en ús fins a 1906. Recentment, a principis de l'any 2016, es va finalitzar la rehabilitació que ha fet una feina de consolidació de l'estructura i ha permès incloure-hi una escala per baixar al fons del got del Pou a qualsevol visitant que s'hi aprope. Al fons de la Cava es pot trobar un Teix que ha nascut i crescut espontàniament i que s'ha conservat com a element singular de l'indret.

Monuments religiosos[modifica]

  • Santuari de la Mare de Déu d'Agres. També anomenat Monestir d'Agres o Santuari de la Verge del Castell. És un santuari situat al cim del poble, on se celebra un missal tots els diumenges de l'any a les 12 del migdia. Tots els diumenges de setembre arriben nombroses peregrinacions marianes.
  • Església de Sant Miquel Arcàngel. Construïda al segle xviii.[5]

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 3 regidors del Partit Popular (PP), 3 de Junts per Agres-Compromís (Agres-Compromís) i 1 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Escut d'Agres.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Agres

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular PP icono 2019.svg Maria Garcia Pascual 163 44,54% 3 (Green Arrow Up.svg+1)
Junts per Agres-Compromís Junts per Agres.png Josep Manel Francés i Reig 149 40,71% 3 (Red Arrow Down.svg-1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Rafael Sanjuán Fernández 48 13,11% 1 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Vots en blanc Transparent.gif 6 1,64%
Total vots vàlids i regidors 366 100 % 7
Vots nuls 26 6,63%
Participació (vots vàlids més nuls) 392 83,76%**
Abstenció 76* 16,24%**
Total cens electoral 468* 100 %**
Alcalde: Josep Manel Francés i Reig (Compromís) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots: 3 de Compromís i 1 de PSPV[6])
Fonts: JEC,[7] JEZ Alcoi,[8] M. Interior,[9] Periòdic Ara.[10]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia[modifica]

Des de 2011 l'alcalde d'Agres és Josep Manel Francès i Reig de Junts per Agres-Compromís (Agres-Compromís).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José Casimiro Barberá UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Joaquín Revert Vidal AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Manuel Castro Sala AP 30/06/1987 --
1991–1995 Arcadio Navarro Pascual PP 15/06/1991 --
1995–1999 Arcadio Navarro Pascual PP 17/06/1995 --
1999–2003 Arcadio Navarro Pascual PP 03/07/1999 --
2003–2007 Albert Calatayud Martí IPA[a] 14/06/2003 --
2007–2011 Rafael Francés Calatayud PP 16/06/2007 --
2011–2015 Josep Manel Francés i Reig Agres-Compromís[b] 11/06/2011 --
2015–2019 Josep Manel Francés i Reig Agres-Compromís 13/06/2015 --
Des de 2019 Josep Manel Francés i Reig Agres-Compromís 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[11]

Transports[modifica]

Estació d'ADIF de Agres

L'estació de ferrocarril d'Agres pertany a la línia 47 de mitjana distància, coneguda com a València-Xàtiva-Alcoi.

Línia 47: València-Xàtiva-Alcoi
València-Nord C1 C2 C5 C-6 Rodalies València L3 L5
Xàtiva C2
El Genovés
Benigànim
La Pobla del Duc
Montaverner
Bufalí
Albaida
Agullent
Ontinyent
Agres
Cocentaina
Alcoi

Festes i gastronomia[modifica]

Les Festes en honor de la Mare de Déu del Castell d'Agres se celebren l'últim cap de setmana del mes d'agost i el primer cap de setmana de setembre. El darrer cap de setmana del mes d'agost, el divendres i dissabte a les 23h té lloc una representació de l'Aparició de la Mare de Déu d'Agres, i el diumenge és el dia de la Vinguda (corresponent a l'antic dia 1 de setembre). D'altra banda, el primer cap de setmana de setembre, el divendres de vesprada tenen lloc El Farolet i la Vespra (antigament el 6 de setembre), el dissabte és el Dia del Pastoret, el diumenge El Dia de la Mare de Déu i el dilluns el Dia d'Acció de Gràcies.

L'últim cap de setmana de setembre se celebra festa a Sant Miquel i, el dilluns anterior al Dimecres de Cendra, la Festa del Pi. La gastronomia típica d'Agres comprèn plats com la pericana, l'arròs caldós, els gaspatxos, la borreta i les bajoques farcides.

Notes[modifica]

  1. IPA són les sigles d'Iniciativa per Agres.
  2. Agres-Compromís és l'acrònim de Junts per Agres-Compromís.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Toponímia dels Pobles Valencians - Agres (El Comtat)». Acadèmia Valenciana de la Llengua. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  2. El 6 de gener de 2010 les temperatures van descendir fins als -7 °c.
  3. Població segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Arxivat 2009-03-11 a Wayback Machine. Sèries de població dels municipis de l'Estat Espanyol des de 1996.
  4. Disposició Addicional Segona de la Llei 16/1985.
  5. «Parròquia de Sant Miquel Arcàngel». Campaners.com.
  6. Redacció «L'alcalde d'Agres és elegit en una especial vetlada per a constituir l'ajuntament a les 00.10 de la mitjanit». lesmuntanyes.com, 17-06-2019.
  7. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.478 [Consulta: 29 abril 2020].
  8. Junta Electoral de la Zona d'Alcoi «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alcoi], 82, 30-04-2019, pàg. 1-2. de la inserció 4554/2019 [Consulta: 11 juliol 2019].
  9. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  10. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Agres», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  11. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Agres. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].

Enllaços externs[modifica]