Agres

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAgres
Escut d'Agres
Agres bajando del Montcabrer.JPG
Vista d'Agres des del Montcabrer

Localització
Localització d'Agres respecte el País Valencià.png
38° 46′ 47″ N, 0° 30′ 58″ O / 38.779722222222°N,0.51611111111111°O / 38.779722222222; -0.51611111111111
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província província d'Alacant
Comarca Comtat
Capital Agres
Municipis 2
Població
Total 565 (2016)
• Densitat 21,87 hab/km²
Gentilici Agresà, agresana
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 25,84 km²
Altitud 741 m
Limita amb
Partit judicial Alcoi
Història
Festa major
Mare de Déu d'Agres
Dia de mercat Dilluns i dijous
Organització i govern
• Alcalde José Manuel Francés Reig
Indicatius
Codi postal 03837
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03003
Codi ARGOS 03003
Altres dades

Web www.agres.es
Modifica dades a Wikidata

Agres és un municipi valencià situat a la comarca del Comtat. Actualment té 598 habitants (INE 2012).

Geografia[modifica]

La població està enclavada a la valleta d'Agres, en el vessant septentrional de la serra de Mariola.

El nucli urbà està format per un conjunt de cases apinyades i carrers estrets, laberíntics i en gran pendent (altitud 700-800 metres), amb bons accessos a la serra de Mariola. Al nucli antic hi abunden les fonts. La principal ocupació del poble és l'agricultura, dedicada sobretot al cultiu de l'oliva, l'ametla, la poma i la bresquilla. També hi ha indústria tèxtil. Actualment comencen a haver-hi empreses consolidades dedicades al turisme rural i gastronòmic.

El clima és fresc, de muntanya i la neu garantida tots els hiverns. El 6 de gener de 2010 les temperatures van descendir fins als -7 °c.

Municipis limítrofs[modifica]

Els seus límits són: al nord, Agullent, Benissoda i Albaida; a l'est, Muro d'Alcoi i Cocentaina; a l'oest, Alfafara i Bocairent; i al sud, Alcoi.

Història[modifica]

Carta pobla de Bocairent, Agres i Mariola (1256)

D'origen musulmà, la vila va ser conquerida per Jaume I el 1248. La primera donació de cases i terres fou per a la família de Pelegrí Baldoví, encara que degué romandre en suspens per la sublevació d'Al-Azraq. L'11 de març de 1255 el rei Jaume I atorgà el castell d'Agres al cavaller Ximèn Peres d'Orís. El poblament efectiu es dugué a terme l'any 1256 en virtut de la carta pobla que, a instàncies de Ximén Pérez d'Arenós, contemplava que els habitants d'Agres tingueren residència personal a Bocairent, és a dir, satisfarien els impostos a l'esmentada població. Durant els primers anys de la seua història el terme va pertànyer al rei, qui anomenava un alcaid per a la defensa i l'administració del seu castell. En l'any 1389 Joan el Caçador va vendre Agres i el seu castell al seu majordom Andreu-Guillem Escrivà. En la segona meitat del segle XV passaren al comte de Cocentaina, Joan Roís de Corella i, durant el s. XVI, a la família Calatayud de Xàtiva. La població d'Agres va romandre vinculada des de l'any 1633 al comtat de Cirat, pel matrimoni de Josep de Calatayud amb Damiata Vilàrig Carròs. L'actual baronessa d'Agres i Sella és, des del 2003, Isabel de Calatayud i Sarthou.

Demografia[modifica]

Al llarg del segle XX ha mantingut un creixement demogràfic negatiu, a causa de l'emigració dels seus habitants cap a nuclis urbans industrials. Així, per exemple, l'any 1986 hi havia 723 habitants (agresans) i l'any 2012, 598.

Evolució demogràfica d'Agres[1]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2009
701 676 657 656 651 639 623 671 614 623 634

Economia[modifica]

L'economia d'Agres és bàsicament agrícola de fruits de secà com les pomes i les bresquilles, tot i que la major producció és d'ametlers i oliveres. Compta amb algunes indústries tèxtils i una Cooperativa agrícola.

La Cava Gran a l'hivern.
Santuari de la Mare de Déu d'Agres, a la part alta del poble.

Monuments d'interés[modifica]

Monuments civils[modifica]

  • Torre talaia de l'Alcúdia. Declarada Bé d'Interés Cultural,[2] està ubicada a l'oest del municipi, sobre un petit tossal rebaixat artificialment.
  • Les fonts. Les fonts estan estretament lligades amb la vida del poble. Destaquen la font del Mig, La Fonteta, la Font de Barxeta, la Font del Raval, la Font de l'Assut i la Font del Convent, entre moltes altres fora del nucli urbà.
  • Castell d'Agres. Està situat en un esperó a 800 m a la part alta del nucli urbà, junt al convent i monestir d'Agres, al qual queda adossat.
  • Safareig públic.
  • Cava Gran. També anomenada, erròniament, Cava Arquejada, el pou de neu o gelera emblema del Parc Natural de la Serra Mariola està situat dins del terme municipal d'Agres, data del segle XV i és un dels més grans i en millor estat de conservació dels situats en els vessants al nord de les serres d'Aitana, la Carrasqueta i Mariola. Amb unes dimensions de 14,90 m de diàmetre, 12 m de profunditat, 1.960 m³ de capacitat, es va mantenir en ús fins a 1906. Recentment, a principis de l'any 2016, es va finalitzar la rehabilitació que ha fet una feina de consolidació de l'estructura i ha permès incloure-hi una escala per baixar al fons del got del Pou a qualsevol visitant que s'hi aprope. Al fons de la Cava es pot trobar un Teix que ha nascut i crescut espontàniament i que s'ha conservat com a element singular de l'indret.

Monuments religiosos[modifica]

  • Santuari de la Mare de Déu d'Agres. També anomenat Monestir d'Agres o Santuari de la Verge del Castell. És un santuari situat al cim del poble, on se celebra un missal tots els diumenges de l'any a les 12 del migdia. Tots els diumenges de setembre arriben nombroses peregrinacions marianes.

Política[modifica]

L'actual alcalde del municipi és Josep Manel Francès i Reig (Junts per Agres-Compromís).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 José Casimiro Barberá UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Joaquín Revert Vidal AP 28/05/1983
1987 - 1991 Manuel Castro Sala AP 30/06/1987
1991 - 1995 Arcadio Navarro Pascual PP 15/06/1991
1995 - 1999 Arcadio Navarro Pascual PP 17/06/1995
1999 - 2003 Arcadio Navarro Pascual PP 03/07/1999
2003 - 2007 Albert Calatayud Martí Iniciativa per Agres 14/06/2003
2007 - 2011 Rafael Francés Calatayud PP 16/06/2007
2011 - 2015 Josep Manel Francés i Reig Junts per Agres-Compromís 11/06/2011
Des del 2015 Josep Manel Francés i Reig Junts per Agres-Compromís 13/06/2015

Darreres eleccions municipals[modifica]

A les últimes eleccions al maig del 2015, Junts per Agres-Compromís va obtindre quatre regidors, el PP dos regidors i el PSPV un regidor.

Resultats electorals - Agres, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Junts per Agres-Compromís Josep Manel Francés i Reig 186 4 48,69%
Partit Popular de la Comunitat Valenciana María García Pascual 133 2 34,82%
Partit Socialista del País Valencià Rafael Sanjuan Fernández 51 1 13,35%
Total 399 7 85,44%

Transports[modifica]

Estació d'ADIF de Agres

L'estació de ferrocarril d'Agres pertany a la línia 47 de mitja distància, coneguda com a València-Xàtiva-Alcoi.

Línia 47: València-Xàtiva-Alcoi
València-Nord C1 C2 C5 C-6 Rodalies València L3 L5
Xàtiva C2
El Genovés
Benigànim
La Pobla del Duc
Montaverner
Bufalí
Albaida
Agullent
Ontinyent
Agres
Cocentaina
Alcoi

Festes i gastronomia[modifica]

Les Festes en honor a la Mare de Déu del Castell d'Agres se celebren

El darrer cap de setmana del mes d'agost,

  • divendres i dissabte a les 23h Representació de l'Aparició de la Mare de Déu d'Agres
  • diumenge el dia la Vinguda (Corresponent al antic dia 1 de setembre)

El primer cap de setmana de setembre:

  • divendres de vesprada El Farolet, la Vespra (Antigament el 6 de setembre) "La nit de NO dormir"
  • dissabte El Dia del Pastoret
  • diumenge El Dia de la Mare de Déu
  • dilluns El Dia d'Acció de Gràcies

El darrer cap de setmana del mateix mes se celebra festa a Sant Miquel i, el dilluns anterior al Dimecres de Cendra, la Festa del Pi. La gastronomia típica d'Agres comprèn plats com la pericana, l'arròs caldós, els gaspatxos, la borreta i les bajoques farcides.

Referències[modifica]

Aquest article incorpora material procedent de la secció "Poble a Poble" del Diari Parlem i/o del web personal de Paco González, que mitjançant una autorització l'any 2004 va permetre agregar contingut i imatges i publicar-los a Viquipèdia.

Enllaços externs[modifica]