Cocentaina

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCocentaina
Escut de Cocentaina
Castell de Cocentaina comtat.JPG
Vista de Cocentaina

Localització
Cocentaina-Mapa del Condado de Cocentaina.svg
38° 44′ 42″ N, 0° 26′ 26″ O / 38.745°N,0.44055555555556°O / 38.745; -0.44055555555556
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província província d'Alacant
Comarca Comtat
És capital de Comtat
Capital Cocentaina
Població
Total 11.432 (2016)
• Densitat 215,94 hab/km²
Gentilici Contestà/ana o socarrat/da
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 52,94 km²
Altitud 434 m
Limita amb
Partit judicial Cocentaina
Organització i govern
• Alcalde Rafael Francisco Briet Seguí
Indicatius
Codi postal 03820
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03056
Codi ARGOS 03056
Altres dades
Agermanament França Nersac, (França)

Web www.cocentaina.es
Modifica dades a Wikidata

Cocentaina és un municipi valencià de la comarca del Comtat, de la qual és capital.

Ubicada entre la serra de Mariola i el riu Serpis, amb una població d'11.591 habitants (INE, 2012). Durant un temps, el nom oficial va ser Concentaina, en un intent de traducció al castellà.

Famosa per la fira de Tots Sants, que fou creada el 1346 per privilegi reial de Pere III (Pere II de València) a Roger de Llúria. Celebra les seues festes patronals en honor a sant Hipòlit Màrtir el segon diumenge d'agost, amb festes de Moros i Cristians. També se celebra el 19 d'abril la Mare de Déu del Miracle.

Història[modifica]

Prehistòria[modifica]

Cocentaina ja va ser una ubicació important i estratègica en el paleolític, neolític[1] i en l'època preromana. A Cocentaina, se situen tres abrics amb pintures rupestres d'art esquemàtic: l'abric de l'Alberri, l'abric de la Paella i l'abric de la Penya Banyà. Declarats el 1998 Patrimoni de la Humanitat, junt amb altres abrics que conformen l'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica.

Cocentaina no sols dóna nom a la Contestània, regió de la cultura ibèrica del sud-est peninsular, sinó que hi estan ubicats importants jaciments ibèrics, la Serreta, el Pic Negre, les Jovades, la Petxineta, el Terratge, la Tortea, la cova dels Coloms, etc. Entre aquests jaciments, cal destacar la Serreta, jaciment ubicat als termes municipals de Cocentaina, Alcoi, i Penàguila, on van ser trobats el plom de la Serreta d'Alcoi i la divinitat de la Serreta, entre d'altres.

Destaca la transformació del paisatge durant el Neolític.[2]

Edat Antiga[modifica]

La cultura dels íbers tingué presència.[2]

Edat mitjana[modifica]

A l'època de dominació musulmana, Qustantaniya va tornar a ser un important enclavament, tant a nivell econòmic, agrícola, militar com administratiu. Així ho demostren diferents documents històrics i elements importants de l'arquitectura i urbanisme de la vila, com el raval, el castell (construït al segle X)[2] i nombroses alqueries als voltants de Cocentaina.

El mateix Jaume el Conqueridor va conquerir la vila el 1245, i començà la repoblació cristiana, desplaçant els musulmans al raval i a les alqueries de vora el riu.[3] Tant la vila principal com les alqueries circumdants (Atec, Benident, l'Alcúdia, Muro i Benimazuet o Beniasmet) foren repartides entre un grup de 62 pobladors -23 dels quals han estat identificats al Llibre del repartiment, la resta són "companyons" d'aquests 23. De fet, s'ha pogut constatar l'origen de 6 dels 23 pobladors identificats, i aquests tenen la procedència següent: dos de Barcelona, dos de Saragossa, un de Navarra i un d'Osca.

En total, el Conqueridor féu un total de 14 donacions mitjançant les quals es repartiren 269 jovades. En deu ocasions, les donacions foren entregades de manera individual, i en quatre al cap d'una colla de companyons, el qual dividiria la terra entre ells. Es coneix molt bé la vida de la vila en el segle XIII perquè, a part del Llibre del repartiment, de manera bastant única -a Alcoi també passà-, s'han conservat íntegrament el Llibre de la Cort del justícia, que vénen a ser totes les actes dels processos judicials conduïts pel justícia de la vila en aquesta època.

El que es pot dir, però, del segle XIII, és que estigué marcat per la inestabilitat característica de les zones acabades de conquerir, amb importants revoltes protagonitzades pel cabdill Al-Azraq (1247 i 1275) que, precisament, és el que hui en dia celebren les festes de Moros i Cristians.

El 1304, la vila fou saquejada i incendiada per musulmans procedents de Granada, d'ací ve l'actual malnom de socarrats.

El primer comte de Cocentaina va ser el destacat almirall almogàver Roger de Llúria, el 1291, al qual, el seu nebot Pere III li va concedir el privilegi reial de la fira el 1346. Roger de Llúria va construir a Cocentaina el seu alcàsser, més conegut com el palau Comtal.

Edat moderna[modifica]

Mapa de 1778 del comtat de Cocentaina

Més endavant, el 1488, Ferran el Catòlic vengué la vila per 80.000 florins al militar Eximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma, al qual va concedir el títol de comte i tornà a concedir altre dret reial d'una altra fira, diferent de la ja concedida per Pere el Cerimoniós. La família Corella va reformar i ampliar el palau fins a donar-li la forma actual. Al segle XVII, Cocentaina va passar a mans dels Benavides.

Cocentaina va ser presa d'una gran depressió econòmica quan el 1609 es va produir l'expulsió dels moriscos. Aleshores, s'estima que Cocentaina tenia una població de 2.000 cristians vells i 1.000 moriscos.

Edat contemporània[modifica]

A començaments del segle XVIII, la seua recuperació econòmica era ja notable i, al llarg de la centúria, la vila no deixà de créixer, abastant prop de 6.000 habitants a principis del XIX, moment en què la població passà a dependre dels ducs de Medinaceli (1805), que encara conserven el títol en l'actualitat. Durant els segles XVIII i XIX, la superfície agrària dedicada al regadiu fou considerablement ampliada, consolidant un sistema de xicotetes i mitjanes explotacions que hi ha existit fins ara.

Cap a finals del segle XIX, comença a sorgir a Cocentaina una tímida industrialització tèxtil induïda per Alcoi, pionera de la indústria existent en l'actualitat a la zona i que comprèn tèxtils, ciment, paper, calcer i cartonatges. Durant la dècada dels seixanta del segle actual, Cocentaina ha rebut un apreciable contingent d'immigrants castellans. A inicis de la dècada dels vuitanta, la seua població era de 9.669 habitants. En la darrera dècada, la població ha quedat estabilitzada al voltant dels 10.500 habitants.

Economia[modifica]

Fira de Tots Sants

En l'actualitat, Cocentaina és una població industrial, centrada en la indústria tèxtil en tots els seus àmbits, des de la filatura fins a l'exportació de matèria acabada. Cocentaina i Alcoi formen un dels nuclis tèxtils més importants de l'estat espanyol.

La tradició industrial contestana ja ve de llarg. A principis de la Revolució industrial espanyola, Cocentaina va arribar a ser un dels punts productors de calcer més importants de l'estat espanyol. Aquesta indústria, però, es va destruir en la pràctica totalitat durant la Segona República i Guerra Civil espanyola.

La principal via de comunicacions és la N-340, que connecta amb el sud amb Alcoi i amb el nord amb Muro. També disposa d'una estació de RENFE, de la línia de regionals Alcoi-Xàtiva-València, i diverses carreteres comarcals que donen servei a altres poblacions del Comtat.

Cal destacar en l'apartat d'economia, la fira de Tots Sants, que atreu més de 300.000 persones cada any.

Transports[modifica]

L'estació de ferrocarril de Cocentaina pertany a la línia 47 de mitjana distància, coneguda com a València-Xàtiva-Alcoi.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[4]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[5]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 10.468 10.496 10.567 10.673 10.907 10.992 11.143 11.209 11.383 11.467 11.534 11.601 11.591 11.558

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 2015 el Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) n'obtingué 7 regidors, el Partit Popular (PP) 4, Col·lectiu 03820-Compromís per Cocentaina (Compromís) 4, Guanyar Cocentaina-Acord Ciutadà (Guanyar) 1 i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's) 1.

Escut de Cocentaina.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Cocentaina

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Mireia Estepa Olcina 2.462 40,2% 7 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Rafael Montava Molina 1.416 23,12% 4 (Red Arrow Down.svg-3)
Col·lectiu 03820-Compromís per Cocentaina Col.lectiu03820-Compromis.png Xavier Anduix Alcaraz 1.246 20,35% 4 (Green Arrow Up.svg+2)
Guanyar Cocentaina-Acord Ciutadà Guanyar Cocentaina.png Bernardo Pérez Palaci 600 9,8% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-mosca-2015.svg José Luis Vicedo Ferre 311 5,08% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Vots en blanc Transparent.gif 89 1,45%
Total vots vàlids i regidors 6.035 100 % 17
Vots nuls 186 2,95%**
Participació (vots vàlids més nuls) 6.310 70,71%**
Abstenció 2.614* 29,29%**
Total cens electoral 8.924* 100 %**
Alcalde: Mireia Estepa Olcina (PSPV-PSOE) (13/06/2015)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (7 vots de PSPV-PSOE[6])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[7] Junta Electoral de la Zona d'Alcoi.[8] Periòdic Ara.[9]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcaldessa de Cocentaina és Mireia Estepa Olcina del Partit Socialista del País Valencià-PSOE.[10]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José Juan Cortell PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 José Juan Cortell PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Rafael Gadea Martí PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Marset Jordà PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Marset Jordà PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 José Marset Jordà PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 José Marset Jordà PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Rafael Briet Seguí PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Rafael Briet Seguí PSPV-PSOE 11/06/2011 --
Des de 2015 Mireia Estepa Olcina PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[10]

Educació[modifica]

Cocentaina té dos col·legis públics d'educació bàsica: el Real Blanc i el Sant Joan Bosco i un de concertat, el col·legi Sant Francesc d'Assís (convent de Franciscans). Té un institut públic, l'institut Pare Arquès i una escola de Formació de Persones Adultes (FPA Beniassent), que té una extensió a Muro d'Alcoi. I una seu universitària de la Universitat d'Alacant al palau Comtal. Aquesta última està centrada en cursets especialitzats de temporada. També està el Centre de Desenvolupament Rural Aitana, en què es duen a terme tasques de formació i promoció d'activitats industrials, artesanes i agrícoles.

Edificis històrics i d'interès[modifica]

Palau Comtal
Castell
  • Palau Comtal: gran edifici civil goticorenaixentista. Construït a partir d'un antic edifici islàmic en la segona meitat del s. XIII per Roger de Llúria, primer senyor feudal de Cocentaina, i posteriorment ampliat pels Corella en estil renaixentista. Annex al palau, se situa el convent de la Mare de Déu del Miracle, creat com a conseqüència del miracle de les llàgrimes, ocorregut el 1520.
  • Castell: edifici militar d'estil gòtic, construït a finals del segle XIII i reconstruït durant el XIV; se situa al capdamunt de la muntanya que domina la vila. És l'emblema de la ciutat.
  • Castell de Penella: està fora del nucli urbà, a la partida rural de Penella. Conserva la torre de l'homenatge d'uns 4 metres de costat i uns 12 d'alçada, i un edifici rectangular adossat.
  • Muralles i torres: l'antiga Cocentaina medieval cristiana (la vila) estava envoltada amb un recinte emmurallat amb 29 torres i quatre portals d'entrada, i se'n conserven actualment algunes restes.
  • Raval: és l'antic barri musulmà; conserva els carrerons estrets i tortuosos, al voltant de l'antiga mesquita (actual església del Salvador).
  • Església del Salvador: construïda a finals del segle XVI sobre l'antiga mesquita, respon a un model renaixentista, amb una nau única de quatre trams, capelles fornícules entre els contraforts i un tester pla més estret que l'església i unit a aquesta mitjançant un gran arc esbocat.
  • Església de Santa Maria: datada del segle XIII; es reconstruí en el s. XVI i es va tornar a edificar el 1666; el campanar s'acabà el 1705. Destaca la seua façana barroca.
  • Casa museu del Comtat: casa del segle XVIII, però amb restes gòtiques, en el centre urbà, és seu del Centre d'Estudis Contestans, i museu etnològic i arqueològic.
  • Casa museu del fester, de la Federació Junta de festes de Moros i Cristians.
  • Convent de Franciscans: està situat als afores i data de la primera meitat del segle XV, si bé inclou reformes i afegits dels segles XVIII i XX.
  • Ermita de Santa Bàrbara.
  • Ermita de Sant Cristòfol.

Festes de Moros i Cristians[modifica]

Filaes
cristians moros
Almogàvers Berbers Borts
Cavalleria Ministerial Muladíes
Contrabandistes Bequeteros
Creuats Llana
Gentils Kabilenyos
Maseros Manta Roja
Cavallers de Lluria
Mudèjars
Guàrdia Jalifiana (Sahorins)

Aquestes festes són celebrades el segon diumenge d'agost, en honor a sant Hipòlit Màrtir. La seua antiguitat no es coneix exactament, però s'estima que van començar al segle XV. Actualment, hi ha 6 filaes cristianes i 8 de mores.

A part de les festes de Moros i Cristians, també se celebra el 19 d'abril la Mare de Déu del Miracle; i el tercer dimecres de Quaresma la curiosa Festa dels Nans, que se celebra el tercer dimecres de Quaresma. En els carrers de la part alta del raval de la població (carrer de la Verònica, plaça Sant Pere, etc.), cada casa o família planta un conjunt de nans que recreen situacions satíriques de la vida política del moment. Els nans són figures humanes farcides de drap o borra. L'alçada de cada nan és d'uns 1,50 metres; d'ací ve el seu nom. Normalment, es vesteixen amb roba antiga i imiten polítics o personatges famosos.[11]

Gastronomia[modifica]

Cocentaina té una gastronomia rica i típica de muntanya; entre d'altres, podem destacar: facedures de dacsa, mentirons, pericana, espencat de bacallà, olleta, borreta, arròs caldós, paella de sabater, arròs amb conill, coca de dacsa, olleta de penques i bledes, arròs al forn amb trossets i garronets, tostons, cafè licor, herbero, i mistela.

Entitats de població[modifica]

Contestans il·lustres[modifica]

Vegeu la categoria Contestans

Músics i compositors[modifica]

Cocentaina ha conreat des de sempre un especial renom pels músics i compositors que han nascut en aquesta població, sobretot compositors de música festera (vegeu també festes de Moros i Cristians):

Grups i associacions culturals contestanes[modifica]

Centre d'Estudis Contestans[modifica]

Centre d'Estudis Contestans

El Centre d'Estudis Contestans és una associació científica de Cocentaina, el Comtat. El Centre d'Estudis Contestans ha destacat per la seua tasca en la investigació de l'art rupestre en general, i de la pintura rupestre en particular. Els seus estudis han permès conèixer la cronologia de l'art llevantí i descobrir noves fases dins d'aquesta evolució, com l'art macroesquemàtic. També han participat en tasques d'investigació d'art a nivell internacional[12] i local.[13][14][15]

Altres grups i associacions[modifica]

Esports[modifica]

Referències[modifica]

  1. Ferragud Domingo (2003), p. 30
  2. 2,0 2,1 2,2 Ferragud Domingo (2003), p. 31
  3. Ferragud Domingo (2003), p. 34
  4. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  5. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  6. Redacció «Mireia Estepa, primera alcaldessa de Cocentaina». pagina66.com, 13-06-2015 [Consulta: 22 juliol 2017].
  7. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  8. Junta Electoral de la Zona d'Alcoi «Candidaturas proclamadas elecciones 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alcoi], 80, 28-04-2015, pàg. 22-24. de la inserció 7.771/2015 [Consulta: 5 juliol 2016].
  9. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Cocentaina», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  10. 10,0 10,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Cocentaina. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 22 juliol 2017].
  11. «La crisi, la jubilació i la gestió municipal i autonòmica centren les crítiques dels Nanos 2010». Revista EL COMTAT, n.274, abril 2010, p.40.42 [Consulta: 30 març 2012].
  12. El Centre d'Estudis Contestans viajará a India para investigar el arte rupestre a Diari Información (castellà)
  13. El anonimato abandona a las pinturas de la sala dorada a Diari Información (castellà)
  14. Centre d'Estudis Contestans
  15. 38° 44′ 37.16″ N, 0° 26′ 23.73″ O / 38.7436556°N,0.4399250°O / 38.7436556; -0.4399250

Bibliografia[modifica]

  • Ferragud Domingo, Carmel. El naixement d'una vila rural valenciana. Cocentaina, 1245-1304. València: Universitat de València, 2003. ISBN 74-370-5502-4. 

Enllaços externs[modifica]