Alfafara

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi. Si cerqueu la varietat d'olivera, vegeu «Alfafara (olivera)».
Infotaula de geografia políticaAlfafara
Escut d'Alfafara
Alfafara. Església de la Transfiguració 1.JPG
Església de la Transfiguració del Senyor

Localització
Localització d'Alfafara respecte el País Valencià.png
38° 46′ 21″ N, 0° 33′ 22″ O / 38.7725°N,0.55611111111111°O / 38.7725; -0.55611111111111
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província d'Alacant
Comarca Comtat
Capital Alfafara
Municipis 1
Població
Total 399 (2016)
• Densitat 20,17 hab/km²
Gentilici Alfafarenc, alfafarenca
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 19,78 km²
Altitud 582 m
Limita amb
Partit judicial Cocentaina
Història
Festa major
El Salvador, Divina Aurora i Sant Roc
Del 5 al 8 d'agost
Organització i govern
• Alcalde José Sanz Pascual
Indicatius
Codi postal 03838
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03010
Codi ARGOS 03010
Altres dades

Web www.alfafara.es
Modifica dades a Wikidata

Alfafara és una població de la comarca del Comtat.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El municipi és a la valleta d'Agres, en plena serra de Mariola i viu fonamentalment de l'agricultura: cereals, llegums, vinya i, principalment, olivera. La seua ubicació fa que el terreny estiga poblat de pins, bosc mediterrani i les famoses herbes aromàtiques de la Mariola. Alfafara, igual que la resta de la comarca, és un paradís per als senderistes, ple de llocs pintorescs la relació dels quals es fa inesgotable, coves, antigues neveres, amb especial menció per a la Cava de Don Miguel, fonts, i sempre a la vista l'enorme quantitat de flors diverses que fan de la caminada un plaer amb el seu colorit i la seua flaire. El seu terme té 19,8 km².

Història[modifica | modifica el codi]

Hi ha constància que els primers pobladors eren ibers per les deixalles trobades al Cabeço de Mariola o de la Cova, Cabeço de Serrelles, Cabeço de les Montserrades, Lloma de Carbonell i la Cova del Bolumini. Fou un lloc musulmà com ho demostra el seu nom àrab "alfawara" que significa font o brollador i que, probablement, fa referència a la Penya del Xorro, salt d'aigua que cau amb força en èpoques de pluja. Després de la conquesta de Biar, el lloc se li concedeix en senyoriu a Ximèn Peres d'Orís, en 1250, i posteriorment, en 1392, és venut a Pere d'Artés. L'any 1370, Pere IV el Cerimoniós, la incorpora, mitjançant venda, a la Universitat de Bocairent de la qual es va separar el 1632 amb la concessió, per part de Felip IV del títol d'Universitat d'Alfafara. Fins al 1707 pertanyia a la Governació de Xàtiva i fins a 1833 a la de Montesa.

Monuments i llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Castell d'Alfafara,[1] centre de la Senyoria d'Alfafara, molt transformat i actualment utilitzat com a vivenda particular, al c. Serra de Mariola, actual núm. 4, que pertangué al llinatge Orís i al d'Artés quan l'adquirí el 9 de desembre de 1392 el cavaller Pere d'Artés, mestre racional del rei Joan I d'Aragó. Passà a son fill Jaume d'Artés i el nét Gracià d'Artés el vengué al rei d'Aragó.
  • Església parroquial de la Transfiguració del Senyor, romànica.
  • Restes arqueològiques. Es coneixen restes dels primers temps de l'Edat dels metalls en la Cova del Bolumini, on va haver-hi un soterrament col·lectiu; de plena edat de bronze són les restes d'un xicotet poblat situades a Montserrades. De la cultura ibèrica són les restes del Cabeço de la Cova i de l'important poblat del Cabeço de Merita. Dels temps de la romanització són les ceràmiques que es troben als Recorrals, i d'època tardoromana, les sepultures excavades a la roca del Mas del Pou. Especial menció ha de fer-se de les Coves dels Finestres, coves artificials obertes en les roques verticals.

Demografia i economia[modifica | modifica el codi]

Malgrat la recent modernització de la seua indústria tèxtil, d'un marcat tarannà artesanal, motivada per la proximitat de Bocairent i Banyeres de Mariola, la població ha decrescut constantment durant aquest darrer segle, a causa de l'emigració dels seus veïns cap als anteriorment nomenats centres industrials, a més d'altres un poc més allunyats com ara Alcoi i Ontinyent.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

  • Festes Patronals. Se celebren els dies 5, 6, 7 i 8 d'agost, en honor als Sants Patrons: el Salvador, la Divina Aurora i Sant Roc.

El dia 5 té lloc la vespra de festes. A la vesprada, comencen les festes amb un ball de disfresses en el que participen tots els xiquets del poble i dels voltants: ballen en la plaça amb els animadors i berenen tots junts. Després, es llig el pregó, i es canta l'himne d'Alfafara. En acabar, els joves del poble llancen globus i serpentines pel balcó de l'ajuntament, i al mateix temps, es dispara un castell de focs artificials. Quan tot açò acaba, comença la retreta en la qual els xiquets passegen els fanalets que han fet amb meló pocs dies abans per tot el poble, acompanyats per la banda de música. A la nit, té lloc el correfoc, i després es completa amb l'actuació d'una orquestra perquè no pare la festa.

El dia 6, festivitat del Salvador, a les 12:00 del migdia té lloc la missa en honor al Salvador, després hi ha una cercavila per tot el poble fins a aplegar al carrer "Les Eres", on té lloc una mascletada aproximadament a les 14 h. A les 21 h té lloc la processó, quan acaba, es dispara un castell de focs artificials, i a les 22h. es dispara un altre castell de focs, però molt més gran, aquest és el més espectacular de totes les festes. A la nit, a partir de la 1 del matí, comptem amb l'actuació d'una orquestra fins a les 5.30 h quan comença la despertà de la Divina Aurora en la plaça de l'Ajuntament.

El dia 7, festivitat de la Divina aurora. El dia 8, festivitat de Sant Roc.

En Alfafara també se celebra la festivitat de Santa Cecília el 22 de Novembre. La vespra de la festa, es crema una foguera en el seu honor i tot el poble es reuneix al seu voltant per a sopar entrepans de pernil acompanyats d'adobat de la zona, cacaus i tramussos. També se serveixen refrescs i porrons de vi. Després de sopar, té lloc l'actuació d'una orquestra al Patronat.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La gastronomia també mereix el seu apartat. Plats contundents en què s'utilitza la principal producció, l'oli, i que es coneixen com a "mulladors". La pericana, l'espencat, la borreta, la sang amb ceba, el putxero de pilotes o fasedures, l'arròs en diverses varietats. També bons dolços a base de farina i ametla. I, sobretot, l'herbero, licor que es fa en tota la comarca a partir de les nombroses varietats de plantes medicinals i aromàtiques i que cadascú barreja al seu gust.

D'entre els arrossos, arròs al forn, caldero, arròs de dejuni, arròs amb penques i amb fesols i naps.

Quantes a les postres destaquen la carabassa al forn, els pastissos de moniato, el codonyat, els bunyols, els cocs cristets, la tortada, la fabiola, els carquinyols o els sospirs.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Evaristo Francés Tudela AP 19/04/1979
1983 - 1987 Vicente Terol Cabanes AP 28/05/1983
1987 - 1991 José Sanz Pascual PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 José Sanz Pascual PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 José Sanz Pascual PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 José Sanz Pascual PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 José Sanz Pascual PSPV-PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 José Sanz Pascual PSPV-PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 José Sanz Pascual PSPV-PSOE 11/06/2011
Des del 2015 Raquel Vicedo Vicedo PSPV-PSOE 13/06/2015


Resultats electorals - Alfafara, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Socialista del País Valencià Raquel Vicedo Vicedo 192 6 70,59%
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Juan Pedro Salas Arqueros 61 1 22,43%
Total 283 7 86,02%

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. VICEDO VIDEDO, Fr. Salustiano (OFM). Alfafara. Raíces, historia y actualidad (en castellà, català i llatí). 1.ª ed.. Alicante: Ayuntamiento de Alfafara, 6-1995, p. 464. ISBN 978-84-606-2406-6. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfafara Modifica l'enllaç a Wikidata