Porró

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Porró al Vinseum.

Un porró és un recipient de vidre destinat a contenir i servir líquid, normalment vi.[1]

Es caracteritza per tenir dos brocs, un més gruixut tradicionalment vertical però lleugerament corbat, que serveix de mànec i també per omplir-lo, i un altre d'inclinat i cònic per on es fa rajar el contingut i que acaba en un petit orifici dissenyat per obtenir un doll prim i constant ideal per beure a galet. El broc gros també s'utilitza per servir en got, per buidar el porró i per netejar-lo.

Degut a la seva originalitat, el porró sovint es considera com un símbol tradicional de Catalunya. A les botigues de souvenirs es veuen porrons «típics» amb taps en forma de barretina. El porró és habitual en menjars col·lectius populars i festius, com per exemple les calçotades, cargolades, etc.

Origen[modifica | modifica el codi]

Fresc d'Herculà

El nom porró podria venir del llatí pŏrrum, és a dir, l'all porro, al qual se li afegeix el sufix -ōne, i se li va posar per la semblança de la forma que té el porro amb el cos bulbós del recipient.[2] Recolzant aquesta teoria, William Fordyce esmenta el 1809, que hi ha imatges als frescos d'Herculà, bevent com els pagesos catalans.[3]

També existeix una forma dialectal posterior, porro, per a anomenar aquest recipient, i que es podria explicar que naixeria per una voluntat de treure el que s'interpretaria com a diminutiu, és a dir, de la idea que un porró seria un porro petit.[2]

Una altra hipòtesi fa venir el nom porró del mot gascó porron, derivat afixat de poth que significa gall (del llatí pullum, veure el diccionari Tot en Gascon de Pèir Morà). En gascó, lo porron designa la tórtora. La forma que té el recipient és precisament la d'un ocell.

El porró és almenys d'origen medieval i ja se'n fa referència directa escrita a, per exemple, l'Espill[4] de Jaume Roig. Antigament es deia meitadella. Abans es feien de terrissa.

Apareix esmentat als documents borgians d'Alexandre VI 1493 (Chabàs):"dues escudelles trencades e un porró"[5]

Al 2011 l'ABC a l'article: "Diez inventos españoles que pasaron a la historia" l'esmenta com un invent català.[6]

Funcionament: com beure amb porró[modifica | modifica el codi]

Beure en porró

Antigament el porró s'utilitzava donat que a les menjades populars no hi havia gots per tots, i aquest recipient anava molt bé per anar passant. El procediment per beure en porró és senzill:

  • Amb el recipient mitjanament ple preferiblement, es fica lo forat prim devant de la boca, i es comença a fer rajar el liquid, allunyant el porró a poc a poc, fins a aconseguir la típica imatge de la persona amb el braç ben estirat bebent d'un d'aquests recipients.
  • Alhora que el liquid cau a la boca, es poden fer dues coses, o anar bebent a galet l'estona que sigui, o omplir la boca i llavors parar de rajar el porro, i beure a poc a poc.
  • Depenent del vi utilitzat, un mètode serà més eficaç que l'altre.

Cita del segle XIX:

« "si lo porró deus alsar guardat be de xarricar"[7] »

Tipologia[modifica | modifica el codi]

  • Porró pla clos de barca. Aquest nom va ser publicat per primer cop a les Tarifes de Barcelona de l'any 1653 i 1655. Se n'han trobat molts a la Costa Brava (Begur, Palamós, Pals, etc.).[8]
  • Porró pla obert
  • etc.

Mesura de capacitat[modifica | modifica el codi]

Abans d'adoptar el litre com a mesura de volum i, en particular, de quantitat d'un líquid; s'utilitzaven recipients de mida coneguda, com per exemple càntirs o cànters (País valencià), botelles (Catalunya del Nord) o borratxel·los (Balears). A Catalunya es feia servir el porró per a mesurar les quantitats de vi i de llet, com apareix, per exemple, a La cuynera catalana, on les quantitats de massa sòlida es mesuren amb unces i lliures. El porró tenia sempre la mateixa mida, però aquest era diferent entre algunes localitats. A part en texts farmacèutics castellans apareix la "mitadella"[9] que equivalia a un porró català,[10] "meytadella" en català.[11][12]

Actualment els porrons es fan amb mides que corresponen a divisors rodons del litre, típicament de mig litre, de tres quarts (capacitat d'una ampolla de vi estàndard) o de litre.

Divisors del porró[modifica | modifica el codi]

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

Tradicions[modifica | modifica el codi]

Popularment hi ha una tradició que diu que, quan si per accident (sense inteció) una persona trenca un porró i es vessa el vi que contenia, és senyal segura de bona sort. Però si es fa expressament llavors la bona sort no ve.[15]

Balls i danses[modifica | modifica el codi]

  • Existeix una dansa tradicional que s'havia ballat a Sant Feliu de Torelló, anomenada ball del porró, a la qual un home balla amb un porró ple de vi i una dona amb una gran coca. La parella sola ballava travessant la plaça i, al final, l'home tallava un tros de coca, se'l menjava i després feia un glop de vi. A continuació seguia amb una altra dona que duia una altra coca, i així indefinidament fins que el porró quèia i es trencava.[16]
  • A Tosses d'Alp hi havia una dansa ballada per homes, agafats de les mans en un corró, que girava al so de la música d'un flaviol. Quan s'aturaven, un anava al mig i començava a beure vi d'un porró mentre els altres cantaven una cançó tradicional específica[17] i anaven repetint el mot ara tantes vegades com volíen, sabent que en aquest temps, i fins que no diguessin la frase següent, el ballarí del centre no podia parar de beure amb el porrró..[18]

Llengua[modifica | modifica el codi]

  • Dita popular: Biberó de criatura, porró de vell
  • Refrany: A Olot es diu A un porró sense vi, digues-li vidre, per treure importància a les persones o coses que no actuen[2]
  • A la Ribagorça, el Maestrat i la Plana de Castelló, el porró s'empra com a eufemisme per no mencional l'orinal[2]

Literatura[modifica | modifica el codi]

Al 1809 William Fordyce esmenta que els pagesos catalans beuen d'aquesta manera que ja l'havia vist als frescos d'Herculano.[3]

Al 1903 la Société Bourguignonne de Géographie et d'Histoire esmenta:"La traditionnelle catalana, en castillan, porron, remplie d'un vin noir très fort et sentant la peau de bouc, préside au milieu des plats"[19]

Al 1918 Pio Baroja escriu al Tablado de Arlequín: Un catalán de aquellos se encara con nosotros a decirnos que beber en porrón es más limpio que beber en vaso, y que si nos reímos del porrón, no sabemos lo que nos hacemos. [20]

A un paràgraf del llibre Homenatge a Catalunya, George Orwell descriu el porró així:

« Menjàvem en taules de cavallets, molt llargues, i en plats de llauna permanentment greixosos, i bevíem amb una cosa horrible que en deien «porron». Un porró és una mena de flascó de vidre amb un braç punxegut del qual brolla un rajolí de vi cada vegada que aixeques enlaire l'estri; així pots beure a distància, sense tocar el porró amb els llavis, i el pots passar de mà en mà. Jo, de seguida que vaig veure com funcionava, allò del porró, em vaig imposar i vaig exigir un got. Als meus ulls, els porrons s'assemblaven massa als orinals de vidre per als malalts, especialment quan eren plens de vi blanc.[21] »

Recipients similars[modifica | modifica el codi]

  • La «pitxella» és un recipient de ceràmica en forma de porró que es feia tradicionalment al Pirineu, de Bandaliès (Aragó) a la Cerdanya. A Piera encara se'n fan, i s'exporten al Pirineu. La capacitat "de pitxell" era de dos porrons, però hi ha també pitxelles d'altres mides: de 8 porrons o una quarta, de porró i de xau o mig porró. La seva forma és més esvelta a Aragó i menys com més ens acostem a la Cerdanya.[22]
  • «Mamet» de la Bisbal, de terrissa, similar a un «botijo» però amb el bec cònic i llarg
  • «Sitra» una mena de gerra amb un gran bec, obert per sobre (no cònic i tancat)

També servien per a beure vi la barralina, el barral, la botija, etc.

Presència a museus[modifica | modifica el codi]

El porró és present a diverses col·leccions etnològiques catalanes. Destaca un porró doble del segle XVIII conservat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.[23]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «porró». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Diccionari català-valencià-balear
  3. 3,0 3,1 William Fordyce Mavor. A General Collection of Voyages and Travels from the Discovery of America to Commencement of the Nineteenth Century. R. Phillips & Company, 1809, p. 298–. 
  4. "En un porró / aygua beureu" L'Espill, de Jaume Roig, cap a l'any 1470
  5. Germà Colon. De Ramon Llull al Diccionari de Fabra: acostament lingüístic als monuments de les lletres catalanes. L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 208–. ISBN 978-84-8415-541-6. 
  6. Diez inventos españoles que pasaron a la historia
  7. Narcís Fages i de Romà. Reglas de urbanitat ó bona criansa, estil de contas familiars y cristianos oracións al no dels cultivadors .... Imprenta de Gregori Matas de Bodallés, 1855, p. 20–. 
  8. Ceràmica medieval i postmedieval: circuits productius i seqüències culturals, Edicions Universitat Barcelona, 1998, ISBN 978-84-475-2026-8
  9. Francisco JUANICH. Tratado elemental de materia médica externa. Imp. de Joaquín Verdaguer, 1836, p. 467–. 
  10. Diario de Madrid. Tomas Jordan, June 1810, p. 388–. 
  11. Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, 2. Espasa Germans, 1865, p. 377–. 
  12. Francisco CASTAÑO. Guia-manual del Comercio y de la Banca, ó sea Tratado ... de operaciones mercantiles, cambios, arbitrajes, y monedas, pesas y medidas ... Tercera edicion, 1862, p. 166–. 
  13. Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1139, entrada: "xau". ISBN 84-297-3521-6. 
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 Fes-me'n cinc cèntims... La memòria del futur pàg. 28, de Judith Barbacil i Mestres i Cristina Barbacil i Mestres. Edita l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, any 2007.
  15. Catalana. Volum VI, 140 És una revista de Barcelona que començà a sortir l'any 1918.
  16. Ball del porró Diccionari de la Dansa,dels Entremesos i Dels Instruments de Musica i Sonadors, pàg. 391, Francesc Pujol i Joan Amades, Barcelona, 1.936, Edita Institut d'Estudis Catalans
  17. Cançó de la dansa de Tosses amb porró: "Valga'm Déu, Marieta/ quina sort que teniu /ara, ara, ara, ara.../ ara que ve l'estiu"
  18. Danses de Catalunya i València Diccionari de la Dansa,dels Entremesos i Dels Instruments de Musica i Sonadors, pàg. 211, Francesc Pujol i Joan Amades, Barcelona, 1.936, Edita Institut d'Estudis Catalans
  19. Société Bourguignonne de Géographie et d'Histoire, Dijon. Mémoires de la Société Bourguignonne de Géographie et d'Histoire. Société bourguignonne de géographie, 1903. 
  20. Pío Baroja. Las horas solitarias: notas de un aprendiz de psicólogo. Rafael Caro Raggio, 1918. 
  21. George Orwell, Homenatge a Catalunya, traducció de Ramon Folch i Camarasa (Barcelona: Galàxia Gutenberg/Cercle de Lectors, 1996), p. 23
  22. Ceràmica medieval i postmedieval: circuits productius i seqüències culturals, pàg. 244, Edicions Universitat Barcelona, 1998, ISBN 978-84-475-2026-8
  23. Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001, p.89. ISBN 84-931438-3-9. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • El porró, atuell i mesura: Diferents tipologies. 1a part, de J. Santanach i Soler, al Butlletí Informatiu de Ceràmica, pàgs. 25-32, Barcelona, 1995

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Porró
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porró Modifica l'enllaç a Wikidata