Quartà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «quartà (gentilici)».

Un quartà[1] és una mesura d'àrids antiga, equivalent a la dotzena part d'una quartera o a 4 picotins. Tenia diferent capacitat segons què calia mesurar i també segons el territori on s'aplicava. Per això el mostassaf de les batllies catalanes disposava d'estris per al quartà estàndard del seu territori. S'han conservat mesures d'aquesta mena a Barcelona (Museu d'Història de Barcelona), Falset, la Seu d'Urgell i Montblanc, per exemple, entre altres llocs. El quartà de gra solia oscil·lar a l'entorn dels 6 litres; El quartà d'olives, al voltant dels 7 l; la de sembradura equivalia a la dotzena part de l'espai que es podia sembrar amb una quartera de blat. La quartera es podia subdividir en quartans, quartons o picotins. Una sisena part de la quartera era, sobretot a la zona pirinenca i especialment a Andorra, un sesteró. Aquestes mesures foren suprimides amb la implantació del sistema mètric decimal, però en molts àmbits rurals els pagesos encara s'entenen amb aquesta mesura, a l'hora de considerar la capacitat de les terres que treballen, per exemple.

Una almosta en temps medievals era una mesura d'àrids submúltiple de la quartera de gra.[2] A Sant Celoni equivalia a 1/64 part d'una quartera. A Montpalau l'almosta era de quart i de cinquè.[2]

Referències[modifica]

  1. Quartà a Optimot
  2. 2,0 2,1 Diccionari d'Història de Catalunya, ed. 62, Barcelona, 1998, ISBN 84-297-3521-6; p. 33

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Claudi ALSINA i CATALÀ; Gaspar FELIU i MONTFORT; Lluís MARQUET i FERIGLEː Pesos, mides i mesures dels Països Catalans. Barcelona, Curial, 1990
Vegeu quartà en el Viccionari, el diccionari lliure.