Mostassaf

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula ocupacióMostassaf
Llibre del Mostassaf, palau de Cervelló de València.JPG
Llibre del Mostassaf, arxiu municipal de València
Tipus d'ocupació
funcionari
Modifica dades a Wikidata

El mostassaf, o mostassà (en aragonès: almotacén o amutacén), era un magistrat municipal dels territoris de la Corona d'Aragó que tenia múltiples potestats en qüestions tècniques. És hereu de la institució del muhtasib musulmà.[1]

Fou un càrrec que sorgí o s'implantà a partir de mitjan segle XIII,[1] en primer lloc a València, poc després de la seva conquesta (1238),[1] i posteriorment a Barcelona, des de 1339.[2] També se'n té constància a Girona, Lleida, Perpinyà, Igualada, Puigcerdà, Vic, Berga, Blanes, Mataró, Sant Celoni i Arenys de Mar.[2]

S'encarregava de vetlar per la correcta qualitat, mesura i preu dels productes al mercat (inflació); així com per l'aplicació de les normatives vigents en la disciplina que es tractara, especialment la urbanística o les imposicions tributàries. També s'encarregava de supervisar la policia urbana, en aquell moment la neteja de la ciutat, i les activitats dels gremis. Per tant, allà on existia era una de les màximes autoritats municipals.[2]

Era elegit anualment entre els prohoms (jurat o consell) del municipi, pel governador, pel bisbe o pel rei o senyor al qual estigués vinculat el domini del terme municipal. A Barcelona, el Consell de Cent elegia una terna, de la qual el rei (el lloctinent o el batlle general) en triava un, el que el configurava com a oficial reial, si bé sotmès a les ordinacions aprovades pel consell municipal.[2]

Va ser suprimit el 1715, en els Decrets de Nova Planta, tot i que bastantes universitats (els actuals municipis) d'arreu de la Corona d'Aragó en van continuar nomenant bastants anys encara, sobretot per la seua utilitat pública.

Pesos i mesures[modifica | modifica el codi]

Una de les obligacions del mostassaf era vetllar sobre els pesos i mesures emprats en el comerç.[3] Havia de guardar els patrons originals i comprovar la precisió de les còpies, segellant les canes, balances i mesures de capacitat usades en la vida real.


Qualitat dels aliments[modifica | modifica el codi]

Des dels inicis, les ordinacions del mostassaf exigien que vetllés per la qualitats dels aliments.[4]

Documents[modifica | modifica el codi]

  • 1395. Preu de la lliura carnissera de la sorra (tonyina salada) a Barcelona: sorra d’Espanya...24 diners; sorra de la terra...20 diners.[5]
  • 1396. "Mostassaf de Sóller en 1396. ... Una barcella de mesurar sal".[6]
  • 1408. Ordinació del mostassaf de Barcelona sobre els rals de plata o croats, en la que s’ordena que puguin ser pesats i que si algun no té el pes que ha de tenir no pugui circular ni ningú no pugui ser obligat a acceptar-lo. (Fabricació i circulació de moneda local a la Catalunya dels segles XIII-XIV. Xavier Sanahuja Anguera.)
  • 1436. Segons el Llibre del mostassà de Barcelona, calia mesurar les teles de la manera següent:

[1436, abril, 18. Barcelona] Sobre lo Canar en lo Taulell. Ara hoiats totom generalment per manament del honorable Mostaçaf de barçelona que com per vigor de certes ordinations en lo passat per consellers e promens de la dita Ciutat fetes e, ab veu de crida publicades per los llocs acostumats de la dita ciutat a XXI. del mes de Maig del any M.CCCC.XXXIIII. tots draps axi de or com de Ceda, Taffatans, Terçanells, xamallots, e per qualsevol ley, Canamasseria, fustanis, Coto (fol. XXIII v.) Del Canar. Cotonines, e, altres qualsevol draps de semblant o altres qualsevol ley o specia, e, altres coses acostumades de canar a cane de barçelona. Daci avant hagen e sien tenguts de canar de pla sobre taulell canant e, posant la cana en lo mig dels dits draps e, no per les vores sots ban de X lliures barçelonesas segons en les dites ordinations es pus llargament contengut. E, apres de les dites ordinations E praticant aquelles sien exits alguns contraris en lo canar en la dita forma les draps de lli. Telas, Canamasseria, Fustanis, Cotonnies, e altres draps, de semblant specia Per ço ordenaren los dits Consellers e, promens de la dita Ciutat que daci avant tots los draps de Li, Teles, de qualsevol ley Canamasseria, Fustanis, Cotonimes, e, altres qualsevol draps de semblant o altra qualsevol ley o, specia se hagen a canar per vora ab cana redona en lo passat ordenada ab agullo en lo cap i en lo mig del cap de la Cana e, no en altra manera axi que daci avant sessen canar las propdites coses de pla, e sobre tauler per lo mig e, ab Cana Cairada e, qui contrafara pagara cascu e per cascuna vegada que contrafara X lliures barçelonesas en aço no son entesos draps de or, de Ceda, Taffatans, Terçanells, e de qualsevol altra especia o, ley semblants los quals sots semblant ban se hagen a canar de pla sobre taulell ab cana cayrada, e, posant la cana en lo mig dels dits e no per les vores. Fonc publicada a XVIII. de Abril M.CCCCXXXVI.

  • 1585. El mostassaf de Perpinyà ha de ser de la vila o del Rosselló.[7]
  • Editat l'any 1706, es pot consultar el Llibre del mostassaf de la ciutat de Mallorca. Recull els capítols aprovats l'any 1678.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Casas 2015 : Casas i Roca, Jordi. La hisenda municipal catalana. De la baixa edat mitjana a la revolució liberal (segles XIII-XIX). Lleida: Pagès editors, 2015. ISBN 9788499755878.