Lliura (unitat de massa)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'unitatLliura
Tipus unitat de massa
Sistema d'unitats Sistema Imperial d'Unitats
Unitat de massa
Caràcter Unicode
Conversions d'unitats
A unitats del SI 0,45359237 kg
A unitats estàndard 0,4535923 kg
16 oz
0,07142857 st
0,0004535923 t
453,5923 g
2.267,962 ct
453.592,3 mg
453.592.300 µg
0,0004464286 UK t
0,0005 tona curta
0,01 cwt
0,008928571 cwt
1,215278 t lb
14,58333 oz t
291,6666 dwt
7.000 gr
Modifica les dades a Wikidata

La lliura (lb) és una unitat de massa utilitzada actualment en el sistema imperial d'unitats, en el sistema d'unitats de mesura dels Estats Units i en altres sistemes d'unitats de mesura. La lliura ha estat usada des de l'Antiga Roma. La paraula (derivada del llatí) significa "escala" o "balança", i encara és el nom de la principal unitat de massa usada als països anglosaxons. 1 lliura equival a 0,45359237 quilograms i, al seu torn, 1 quilogram equival a 2,20462262 lliures.

Història[modifica]

Molt després de la caiguda de l'Imperi Romà Occidental, cada regió europea tenia la seva pròpia manera d'estimar el valor d'una lliura, i van sorgir nombroses unitats de massa també anomenades lliura. La lliura llatina equivalia a 273 grams. Com a unitat monetària de compte, però, s'usava la lliura grega, de 3.274 grams. Tot i que molts exemples de lliures o asos s'han conservat, curiosament el seu pes varia (fins a un màxim de dues onzes) entre exemplars i no s'ha trobat una explicació satisfactòria. El seu nom alternatiu fou as (vegeu As romà).

Carlemany, que pretenia ser hereu de la tradició imperial romana, va impulsar un conjunt d'actuacions de caràcter recuperador que s'ha conegut com Renaixement carolingi, així es va poder reconstruir el sistema de pesos romà a partir d'una unça romana ben conservada de 27,425 g, sobre la que va fer pivotar el seu sistema de pesos:

  • Per una banda, l'anomenada lliura romana de 12 unces, amb un pes actual de 329,1 g que es va usar sobretot pel pesatge de bens.
  • I per l'altra, lliura de carolíngia de 16 unces, actualment 434,8 g, que va ser destinada especialment a la producció monetària. D'aquesta lliura es varen obtenir 240 diners d'argent en total, i es va ajustar el valor anterior del sou de 22 a 20 la lliura, amb la qual cosa es va establir un sistema monetari que tenia una relació d'equivalències basat en 1 lliura = 20 sous = 240 diners, relació que s'ha mantingut inalterada en els sistemes monetaris de tradició carolíngia i en la comptabilitat fins a la implantació del sistema mètric decimal.[1]

Tanmateix la pretensió unificadora carolíngia no es va poder mantenir en el temps, i bé fos per la incapacitat de reproduir perfectament el pes exacte o per tendències conservadores de sistemes anteriors o bé per interessos més o menys especulatius, els pesos tornaren a divergir al llarg de l'edat mitjana, i a més, en la majoria de llocs, la mesura de referència per a la producció monetària, no en la comptabilitat, va passar a ser el marc.

Per acabar amb el problema, Antoine Lavoisier va proposar substituir les lliures i altres antigues unitats a tota Europa pel gram, els seus múltiples i submúltiples. Amb el pas del temps, totes les nacions europees van abandonar l'ús de la lliura per substituir-la pel quilogram, excepte els països anglosaxons, les quals encara l'usen, i algunes altres amb influència d'aquests països, com Puerto Rico o Panamà.

Lliures en ús[modifica]

Els països anglosaxons encara usen dos tipus de lliures:

En alguns països de l'Amèrica llatina, com Colòmbia i Veneçuela, s'utilitza la paraula lliura per referir-se a mig quilogram (500 grams): aquesta és la lliura mètrica.

Lliures obsoletes[modifica]

  • La lliura catalana equivalia a 400 grams i es dividia en 12 unces. Vint-i-sis lliures catalanes eren una arrova. La terça era de la mateixa mida que la lliura però només es feia servir per a pesar carn.
  • La lliura castellana es va utilitzar al Regne de Castella i les seves colònies. Equivalia a 460 grams.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Capobianchi, V. «lire en ligne Les Caroli Pondus conservés en Italie» (pdf) (en francès). Mélanges d'archéologie et d'histoire, 20, 1900, pàg. 43-77 [Consulta: 24 juliol 2018].

Bibliografia[modifica]

Claudi ALSINA i CATALÀ; Gaspar FELIU i MONTFORT; Lluís MARQUET i FERIGLEː Pesos, mides i mesures dels Països Catalans. Barcelona, Curial, 1990