Homenatge a Catalunya
(en) Homage to Catalonia  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària |
| Autor | George Orwell |
| Llengua | anglès |
| Publicació | Regne Unit, 1938 |
| Editorial | Harvill Secker |
| Tema | Guerra civil espanyola a Catalunya |
| Gènere | autobiografia |
| Lloc de la narració | Catalunya |
| Sèrie | |
  | |
Homenatge a Catalunya (en anglès: Homage to Catalonia) és el relat personal de George Orwell sobre la Guerra Civil espanyola, escrit en primera persona. La primera edició, en anglès, es va publicar l'any 1938. Va ser traduit al català per Ramon Folch i Camarasa i editat per Editorial Ariel (1969), Ediciones Destino (2003), i Edicions 62 (2010).
Orwell va ser a Catalunya des del 26 de desembre de l'any 1936 fins al 23 de juny del 1937. En la seva obra relata com, arribant a Barcelona amb la idea d'escriure articles periodístics i amb la determinació de «matar feixistes», s'uneix a la milícia del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) ―de caràcter revolucionari i antiestalinista― de la mà del periodista Víctor Alba i viu, en primer lloc, la guerra a les trinxeres de la serra d'Alcubierre, al front d'Aragó, on experimenta la igualtat i la fraternitat en primera línia de combat; després, la lluita interna i les desconfiances entre republicans, socialistes i comunistes amb anarquistes i comunistes del POUM.[1]
D'aquesta manera, l'obra d'Orwell dona a conèixer la visió no convencional de la Guerra Civil, des de la revolució social de caràcter anarquista que es va dur a terme a Catalunya i a l'Aragó fins a la brutal repressió per part del govern republicà i la manipulació del poder.[2]
Argument
[modifica]La idea principal del llibre és la descripció del que és una guerra des d'un punt de vista extraoficial, més humà, basant-se en les seves vivències. Per això l'autor no escatima detalls quan explica la vida quotidiana dels soldats (les cinc coses importants a la guerra, el problema del fred, la impuntualitat, la manca de religiositat, les descripcions de les armes...). També dedica nombroses pàgines a l'esclariment dels partits i les nombroses estratègies polítiques que es duen a terme, donant, de vegades, una versió dels fets diferent dels de la premsa propagandística. Per exemple, dedica diverses pàgines del llibre a refutar les acusacions que els militants del POUM fossin quintacolumnistes.
Homenatge a Catalunya és una obra exquisida des del punt de vista històric: no pas per la descripció d'interminables batalles, ni llistes de noms i de morts, ni dates concretes, sinó per la manera com Orwell enfoca el que és una guerra. En primer lloc, el fet de no ser ciutadà espanyol li atorga una certa distància com a narrador. En segon lloc, el punt de vista intern és adequat pel tipus de relat que vol crear. I, per acabar, moltes de les seves descripcions s'acosten al costumisme, com si fossin textos de costums que complementen els fets com, per exemple, la següent:
| « | En la guerra de trinxera hi ha cinc coses importants: la llenya, el menjar, el tabac, les espelmes i l'enemic; anaven permanentment bruts, dormien poc, bevien una aigua horrible i hi havia excrements pertot. | » |
Particularment criticava la inexperiència de molts soldats i la presència d'adolescents:
| « | […] criatures esparracades, armades amb fusells tronats que ni tan sols no sabien fer servir. | » |
No s'oblida, tampoc, de retreure el pèssim armament de què disposaven:
| « | […] les municions eren escasses i de la pitjor qualitat, no teníem cascos metàl·lics, ni baionetes, i amb prou feines revòlvers [...], de bombes de mà ens en tocava una a cada cinc o deu homes, no teníem mapes, ni telescopis, ni periscopis, ni bengales, ni eines i fins i tot hi havia fusells que tenien el mal costum de disparar-se sols. | » |
També destaca el contrast entre l'entusiasme revolucionari (especialment el dels més joves, que cridaven «¡Fascistas, maricones!») i la desil·lusió dels Fets de maig del 1937. A banda de la descripció de la guerra en primera persona, també cal destacar que l'obra contribueix a endreçar les idees polítiques de les diferents organitzacions del bàndol republicà. Orwell, com el POUM, veia en la revolució popular l'únic mètode per guanyar la guerra.
Organitzacions
[modifica]Al llarg del llibre apareixen moltes organitzacions, algunes de les quals tenen més rellevància al llibre que no pas els personatges:
- El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) hi apareix tot sovint. Va sorgir durant la Segona República, l'any 1935. La seva influència es notava sobretot al País Valencià i a Catalunya.
- El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), d'ideologia comunista i nascut al principi de la guerra.
- La Unió General de Treballadors (UGT), també d'esquerra, d'abast estatal.
- Altres organitzacions que també hi apareixen són la FAI, la JCI, la JSU, la AIT i el ILP Contingent.
Edicions de l'obra
[modifica]Homenatge a Catalunya va ser el llibre que va posar a prova definitavent la relació entre Orwell i el seu editor, Victor Gollancz, amb qui ja havia tingut desavinences des de la publicació de la seva primera novel·la, Dies a Birmània, concretades en tensions de caràcter molt més polític quan l'escriptor va proposar-li documentar en un llibre l'ambient social de la zona del nord industrial d'Anglaterra, castigada per un "atur massiu". Per a Gollancz, que se sentia company de viatge del Partit Comunista, la "veritat" que Orwell volia explicar sobre la Guerra Civil Espanyola al seu llibre resultava massa incòmoda. Sense haver llegit el llibre i afirmant que no era cap militant del partit, va anticipar-li que no podria publicar "res que pogués perjudicar la lluita contra el feixisme". En la seva resposta a l'autor va admetre el fet irònic de rebutjar, mentre jeia tranquil·lament al seu despatx, el testimoni d'algú que havia estat present al front antifeixista, i va demanar-li explícitament que s'agafés la negativa com a un tret excepcional, tot recordant-li el contracte que havien signat anteriorment en què es concretava que li publicaria les tres novel·les següents.[3]
La primera edició d'Homenatge a Catalunya fou publicada, doncs, per Frederick Warbug, de l'editorial Secker & Warburg (aleshores encara una editorial petita) al Regne Unit l'any 1938. Orwell havia trobat un director que no rebutjaria publicar-li un original per cap qüestió política. No obstant això, el llibre va ser un fracàs total de vendes, sense haver-ne venut ni 1.000 exemplars abans que el seu autor fos enterrat a la petita localitat de Sutton Courtenay. Warburg trigaria catorze anys en recoperar les cent cinquanta lliures que havia pagat al seu nou autor.[3]
El llibre no recobraria vida fins que es va publicar als Estats Units el febrer de 1952, amb un pròleg de l'escriptor Lionel Trilling. L'única traducció publicada mentre Orwell era viu fou en italià, el desembre de 1948.[4] La traducció al francès, d'Yvonne Davet —amb qui Orwell s'escrivia, fent comentaris sobre la seva traducció i afegint notes aclaridores— no es va publicar fins cinc anys després de la mort de l'autor.[5] Tanmateix, l'any 1975 l'edició de butxaca de Penguin aniria per l'onzena edició. Actualment, les vendes globals de l'obra són milionàries i Homenatge a Catalunya es considera, junt amb 1984, un dels textos d'Orwell més llegits i més ben valorats per la crítica.[3]
A l'Estat espanyol, però, la censura no en permeté la publicació fins al 1970.[1] La primera edició va ser la traducció en català de Ramon Folch i Camarasa, Homenatge a Catalunya, Barcelona, Ariel, 1970. Uns mesos més tard, però, la mateixa Editorial Ariel va publicar-ne la traducció al castellà, feta per Carlos Pujol, Homenaje a Cataluña. Resulta rellevant tenir en compte que el final del franquisme no va tenir cap impacte en les reedicions del text d'Orwell, que es va continuar publicant en versió censurada fins al 2003, en el cas de la traducció al castellà, fins més tard encara pel que fa a la versió catalana. No va ser, doncs, fins la commemoració del centenari d'Orwell, seixanta-cinc anys més tard, que el text original d'Orwell en versió espanyola va poder-se disposar.[3]
Adaptacions teatrals
[modifica]- El 2004, Josep Galindo va dirigir una versió teatral d'Homenatge a Catalunya que es va representar a Barcelona al teatre Romea.[6]
Referències
[modifica]- 1 2 De Miguel, Jordi. «George Orwell a Catalunya: la forja d'un escriptor contra corrent». Crític, 27-05-2021. [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ 116 icones turístiques de Catalunya. Barcelona: Ara Llibres, s.c.c.l., 2011. ISBN B-46.2872010 [Consulta: 18 gener 2014].
- 1 2 3 4 Berga, Miquel. Pròleg a "Homenatge a Catalunya" (en català). Capellades (Barcelona): La Magrana, gener de 2023, p. 27. ISBN 978-84-19013-51-4.
- ↑ Omaggio alla Catalogna, traduït per Giorgio Monicelli (Mondadori, Verona, desembre de 1948), The Lost Orwell, p. 124.
- ↑ Facing Unpleasant Facts, 1937–39, Secker & Warburg, 1998, p. xvi. ISBN 0-436-20538-6
- ↑ Homenatge a Catalunya Arxivat 2009-02-28 a Wayback Machine. Web del teatre Romea (català)