Gorga

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaGorga
Gorga (es) Modifica el valor a Wikidata
Escut de Gorga
Escut de Gorga Modifica el valor a Wikidata
Gorga, carrer Major.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Gorga respecte el País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 43′ 05″ N, 0° 21′ 26″ O / 38.718055555556°N,0.35722222222222°O / 38.718055555556; -0.35722222222222
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarquesComtat Modifica el valor a Wikidata
Població
Total249 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat27,67 hab/km²
GentiliciGorguer, gorguera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície9 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud545 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialAlcoi
Festa majorPrimera setmana de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataBlas Calbo Ferrándiz Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03811 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE03073 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03073 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webgorga.es Modifica el valor a Wikidata

Gorga és una població del País Valencià situada a la comarca del Comtat.

Història[modifica]

L'actual població és d'origen musulmà, igual que el veí castell de Travadell, Jaume I va conquerir-la atorgant-li privilegis i el títol de vila, dedicant la mesquita sub invocatione Assumptionis Beatae Mariae Virginis,[1] com era costum al S. XIII. L'any 1248 va donar-la a Domenec Pérez perquè la repoblara. Posteriorment va posseir la baronia Roger de Llúria, el 1235 s'erigí en senyoriu independent d'Alcoi després de la sentència del plet formulat sobre l'herència de l'almirall. El senyoriu fou també propietat del marquès de Guadalest i del d'Ariza.

Al segle xviii, Gorga fou el bressol del fabulista Vicent Olcina.

Economia i demografia[modifica]

L'economia és agrícola i ramadera. Les terres conreades es dediquen a ametla, olivera i fruiteres, especialment bresquilla i pruna. El bestiar llaner i les granges de pollastre representen el sector ramader. D'indústria no n'hi ha, a poques penes podríem parlar de tèxtil, influència de la zona, i unes almàsseres que encara s'hi conserven. El gentilici dels seus habitants és gorguers. El cens de 2003 enregistrà 252 habitants.

Geografia[modifica]

Situat en la confluència de les valls de Seta i de Travadell, a la vora dreta del riu Seta, entre les serres d'Alfaro i de la Serrella, el seu terme, de 9,1 km², és força accidentat, farcit de barrancs i muntanyes i presenta gran atractiu per a les excursions a peu.

Localitats limítrofes[modifica]

El terme municipal de Gorga limita amb els de Cocentaina, Balones, Millena, Quatretondeta, Benasau i Benilloba, a la mateixa comarca del Comtat, i Penàguila, a l'Alcoià.

Política[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Juan Bautista Segura Aracil UCD 19/04/1979
1983 - 1987 José Company Barrachina PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 José Company Barrachina PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 José Company Barrachina PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 José Company Barrachina PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Juan Jesús Zaragozí Masanet PP 03/07/1999
2003 - 2007 Juan Jesús Zaragozí Masanet PP 14/06/2003
2007 - 2011 Juan Jesús Zaragozí Masanet PP 16/06/2007
2011 - 2015 Blas Calbo Ferrándiz PSPV-PSOE 11/06/2011
2015 - 2019 Blas Calbo Ferrándiz PSPV-PSOE 13/06/2015
Des del 2019 n/d n/d 15/06/2019

Edificis d'interés[modifica]

Església de l'Assumpció

Al poble es conserven alguns casalots pairals que donen testimoni de la seua història i rajoletes amb representació de sants catòlics, els anomenats "sants de carrer"; els monuments més característics són:

En el capítol de curiositats podríem comentar que Gorga fou coneguda per l'existència d'una raça especial de gossos i galls, lamentablement perdudes, a hores d'ara.

Festes majors[modifica]

Les Festes Majors se celebren la primera setmana de setembre, el diumenge és el dia més solemne amb la processó de la imatge de la Mare de Déu de Gràcia i l'acte sacramental que representa la miraculosa troballa de la imatge davall una campana. El "Pa Beneït", en honor a Sant Blai, se celebra el primer diumenge de febrer amb la benedicció de gegantins pans. La "Festa dels Llauradors" té lloc el 26 de desembre.

Referències[modifica]

  1. Comissió textos religiosos. Missa pro populo. Assumptio Beatæ Mariæ Virginis. València: AVL [Consulta: 4 abril 2019]. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gorga