Millena

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaMillena
Escut d'armes
Escut d'armes
Vista general de Millena, el Comtat, País Valencià.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Millena respecte el País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 43′ 50″ N, 0° 21′ 50″ O / 38.730555555556°N,0.36388888888889°O / 38.730555555556; -0.36388888888889Coord.: 38° 43′ 50″ N, 0° 21′ 50″ O / 38.730555555556°N,0.36388888888889°O / 38.730555555556; -0.36388888888889
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarquesComtat Modifica el valor a Wikidata

CapitalMillena Modifica el valor a Wikidata
Població
Total240 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat24,49 hab/km²
GentiliciMillener, millenera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície9,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud634 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialAlcoi
Festa patronalSant Josep
A partir del 5 de juliol
Identificador descriptiu
Codi postal03812 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE03086 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03086 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webmillena.es Modifica el valor a Wikidata

Millena, antigament Billeneta o Billena del Travadell, és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat.

Un 80,12% dels habitants parlen valencià segons dades de 2001.

Geografia[modifica]

És el poble més alt de la Vall de Travadell. El seu terme compta amb 9,8 km² i força paratges com la penya El Corb, Els Cauets, penya del Diable, amb pintures rupestres, la cova dels Xiulitets, la font de l'Aueta, les serres de l'Almudaina i la Serrella, el riu Seta, la font de Dalt, la font de Baix.

Història[modifica]

La població té l'origen en una masia musulmana situada als voltants de l'històric castell de Travadell. Raimon de Carreras, en 1248, fou el primer cristià a rebre terres en un intent, que començà en 1243, de repoblar amb cristians; tanmateix la població continuà sent morisca.

El seu primer senyor, en 1270, fou Roger de Llúria i a la seua mort passà a sa muller na Saurina d'Entença. En 1325, per herència a sa filla Margarida de Llúria que maridà amb el comte de Terranova. En 1358, regnant Pere IV torna a la Corona la qual ven Billeneta a la reina Elionor. En 1361 és batle Berenguer Rocha, en 1394 és propietat de Francesc de Casa Saja, en 1409 retorna a la Corona, en 1431 Alfons el Magnànim la dóna a Raimon de Perellós, en 1432 es fan reparacions en el castell i és donada pel rei a Guillem de Vich i, de seguida, torna de bell nou a la Corona, en 1455, mitjançant permuta cau en mans de Sancho Ruiz de Lihori, vescomte de Gallando, en 1500 passa als Folch de Cardona, comtes de Guadalest, posteriorment passa a senyoriu dels marquesos d'Ariza, que ja mantenen la jurisdicció fins a l'abolició dels senyorius en el segle xix. L'expulsió morisca va suposar un fort daltabaix demogràfic. Des de l'any 1535 la seua parròquia va dependre de la de Gorga. Va pertànyer a la Governació de Xàtiva fins a 1707 i des de Felip V fins al 1833 al Corregiment d'Alcoi.

Política i govern[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 5 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i 1 del Partit Popular (PP).

Anteriorment, en 2015 tingueren el mateixos regidors: 4 el PSPV i 1 el PP. En 2011 foren 4 del PSPV i 1 de Compromís, quedant el PP fora del consistori per 11 vots. En les eleccions del 2007 el PSPV obtingué 4 regidors per 1 del PP. En les eleccions del 2003 el PSPV obtingué els 5 regidors que componien l'ajuntament.

Alcaldia[modifica]

Des de 1991 l'alcalde de Millena és César Francisco García Bonet del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).[1]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Fernando Selles Nadal UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Juan Gadea Juan AIM 28/05/1983 --
1987–1991 Lucio Cantó Company PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 César Francisco García Bonet PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 César Francisco García Bonet PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 César Francisco García Bonet PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 César Francisco García Bonet PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 César Francisco García Bonet PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 César Francisco García Bonet PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 César Francisco García Bonet PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 César Francisco García Bonet PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[1]

Economia[modifica]

L'economia, basada en l'agricultura de secà, ha incidit en la regressió de la població, que ha emigrat a nuclis industrials com ara Alcoi i Cocentaina. Malgrat tot el secà i l'almàssera o trull d'oli que hi manté la família Ferrando són els únics recursos econòmics del lloc. També hi ha certa activitat en l'àmbit del turisme rural.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica de Millena
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2008
Població 465 401 354 332 291 290 283 256 229 165 140 141 182 178 186 195

Llocs d'interès i gastronomia[modifica]

La torre i el campanar de l'església de sant Josep

És un poble menut i tranquil però que compta amb important patrimoni:

  • Castell de Travadell: És d'origen musulmà i es diu que té túnels i passadissos que foraden tot el Morro del Salt, cim sobre el qual s'ubica. Està totalment en ruïnes.
  • Església de sant Josep: Al seu museu parroquial es conserva una creu de nacre feta a Terra Santa en el segle xviii. També hi ha un quadre atribuït a El Greco.
  • Torre de Millena: Declarada BIC en 1985.
  • Diverses cases pairals arreu de la població.
  • Om tricentenari que presidix la plaça de l'Església.

La gastronomia presenta els plats típics de la comarca: pericana, borreta i olleta. Són recomanables els bunyols de carabassa.

Festes[modifica]

El segon diumenge de juliol s'hi celebren les festes majors en les quals s'encenen fogueres i es fa la "plantà del xop" que simbolitza la fecundació de la terra.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Millena. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Millena