Banyeres de Mariola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Banyeres de Mariola
Bandera de Banyeres de Mariola Escut de Banyeres de Mariola
(bandera) (escut)
Localització

Localització de Banyeres de Mariola respecte del País Valencià Localització de Banyeres de Mariola respecte de l'Alcoià


Municipi de l'Alcoià
Vista de Banyeres
Vista de Banyeres
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Alcoià
Alcoi
Gentilici banyerut, banyeruda
Predom. ling. Valencià
Superfície 50,28 km²
Altitud 816 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
7.174 hab.
142,68 hab/km²
Coordenades 38° 42′ 57″ N, 0° 39′ 26″ O / 38.71583°N,0.65722°O / 38.71583; -0.65722Coord.: 38° 42′ 57″ N, 0° 39′ 26″ O / 38.71583°N,0.65722°O / 38.71583; -0.65722
Distàncies 106 km de València
23'9 km d'Alcoi
56'1 km d'Alacant
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
5 PPCV, 5 Compromís, 2 PSPV i 1 C's
Josep Sempere i Castelló (Compromís) (2015)
Codi postal 03450
Codi territorial 03021
Festes majors Moros i Cristians
Del 22 al 25 d'abril
Dies de mercat Dimecres i Dissabte
Agermanament FrançaCampan (França)
Web
Plànol esquemàtic de la vila, amb les principals vies d'accés i comunicació.
  •   Zona urbana
  •   Centre històric
  •   Edifici d'interés
  •   Zona verda
  •   Zona industrial
  •   Carretera principal
  •   Carretera secundària
  •   Via verda

Banyeres de Mariola és una població valenciana de la comarca de l'Alcoià. Pertany a la subcomarca de la Vall de Biar, de la qual és la població més important.

Història[modifica | modifica el codi]

La població històrica, igual que el seu castell, d'origen musulmà, estava formada pels nuclis de Banyeres i Serrella. Durant la dominació musulmana va ser un territori tributari de l'actual Biar i tota aquesta zona, que és la compresa pel naixement del riu Vinalopó, es denomina Hammam Bÿar (equivalent a les Fonts de Biar); els àrabs la denominaven Beniheres. En l'any 1248 Jaume I conquesta el castell, que fou ocupat posteriorment per Bernat de Tous. El poble estigué en possessió de Jofré de Loaisa. En els inicis del s. XIV passà a ser pertinença de Pedro d'Artés fins que, l'any 1381, la Universitat de Bocairent adquireix el castell i la població de Banyeres juntament amb les de Biar i Alfafara. Des de la conquista jaumina romandrà inclosa en el terme de Bocairent fins a l'any 1618. Durant la guerra de Successió que va enfrontar Felip d'Anjou i l'arxiduc Carles d'Àustria, la fortalesa fa un paper força actiu en declarar-se els habitants de Banyeres partidaris de la causa borbònica, fins i tot, va servir de guarnició a les seues tropes, va resistir vint atacs i tres setges sota el comandament del capità Raimon Casamayor. Felip V va concedir-li el títol de vila reial i el privilegi de molt noble, fidel, lleial i reial, la qual cosa queda reflectida per les quatre lletres que figuren en l'escut municipal.

Demografia i Economia[modifica | modifica el codi]

Durant el s. XIX ja es dedicaven pels voltants, segons Madoz, a la producció de barrets, faixes i mantes del país així com a la provisió de neu, la qual venien durant l'estiu a Xàtiva i altres punts. Durant aquest segle, en Banyeres van aplegar a estar actives unes 14 fàbriques de paper en el curs del riu Vinalopó. Aquesta població ha abastat un gran desenvolupament des de la dècada dels 60, dedicant la seua producció industrial a l'elaboració de papers, cartonatges, regenerats, tèxtils i gèneres de punt. Això ha motivat que doblara el nombre d'habitants en produir-se immigració de les poblacions veïnes d'Alcoi, Biar, Bocairent, Camp de Mirra i altra més allunyada procedent de la zona castellana. La seua població els anys inicials de la dècada dels 70 era de 5.873 habs. (banyeruts) i el 2003 de 7.050.

Evolució demogràfica de Banyeres de Mariola
1787 1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2010
Població 1.613 2.447 3.554 3.317 3.224 3.691 3.698 3.447 3.729 4.967 5.873 6.684 6.919 6.906 7.229

Geografia[modifica | modifica el codi]

El seu terme, de 50,3 km2, és molt esquerp i accidentat, hi ha l'alt de la Barcella (1.210 m.), les Talaies (1.045 m.), penya la Blasca (1.119 m.) i el capollet de l'Àguila (959 m.). La població, que s'enlaira en un contrafort de la Mariola a 818 m., és el més alt de les comarques del sud. Hi ha nombroses fonts: la Font del Sapo, Font del Cavaller, Font del Teularet de Roc, entre altres, i la Font de la Coveta, la Font dels Brulls, que representen les fonts principals del riu Vinalopó. La seua pertinença a la serra de Mariola fa que la flora hi siga molt important. A banda del Vinalopó, el municipi està solcat pels seus afluents: barranc dels Pinarets, Marjal i barranc d'Ull de Canals.

Clima[modifica | modifica el codi]

El seu clima és mediterrani, encara que a causa de la seua situació presenta influències de clima continental, amb hiverns freds i estius suaus. Les pluges no són freqüents, sent les més escasses de tota la serra, i es concentren principalment a la tardor i hivern. Les precipitacions a l'hivern poden arribar en forma de nevades, sumant, en mitjana, entre 3 i 4 dies de nevada.

Edificis d'interés[modifica | modifica el codi]

La fesomia del poble està marcada pels conjunt de carrers costeruts que acaben en l'ermita del Sant Crist. Cal destacar del seu patrimoni:

  • L'església de Santa Maria. (1734-1752). Barroca, amb important façana i altar major. També cal citar la capella de la Comunió, d'estil bizantí de 1899.
  • Ermita de Santa Maria Magdalena, segles XIII-XIV, popularment la Malena. Gòtica rural.
  • Ermita del Sant Crist. Punt culminant de la vila, de principi del XX, a la qual s'arriba per un Via Crucis del XVII, reconstruït després de la guerra de 1936-1939, estil neogòtic.
  • Ermita de Sant Jordi. Formava part del Molí Sol. D'estil neogòtic, reconstruïda en 1990.
  • Torre de la Font Bona. Segle XVI. Recentment restaurada, alberga el Museu Arqueològic Municipal Torre Font Bona declarat com a Bé d'Interés Cultural.[2]
  • El Parc Municipal Vil·la Rosario alberga el Museu Valencià del Paper.
  • El castell de Banyeres. Almohade, del segle XII, important talaia per la seua privilegiada situació. Important torre de l'homenatge. En molt bona condició alberga el Museu Fester de Moros i Cristians.
  • Muralles de Serrella, en la part de la Cova Serrella. Totalment abandonades.
  • Castell de Serrella. Restes molt deteriorades.
  • Molí de la Farina.
  • Molins al llarg del curs del riu, fàbriques i tallers abandonats testimonis de l'activitat fabril de Banyeres.
  • Monument a Sant Jordi.

Gastronomia i festes[modifica | modifica el codi]

La gastronomia està representada per les coques de farina i tomaca, l'olla de penques, gaspatxo a les herbes de la Mariola, borra, pericana, cocots de tonyina, coques fregides i el mullador de conill i tomaca. El molt tradicional l'herbero, licor d'aiguardent amb herbes macerqades de què existeixen tantes receptes com elaboradorsi fabricants.

Se celebren festes de Moros i Cristians en honor del patró Sant Jordi del 22 al 25 d'Abril, declarades d'interés turístic nacional. Al juliol se celebra la Fira i Festes en honor a Santa Maria Magdalena. L'any 1780 arriba la Relíquia de Sant Jordi portada des de Roma pel pare Joan Baptista Doménech, sent l'origen del fet que Banyeres es tornen a celebrar Festes de Moros i Cristians en honor de la Reliquia de Sant Jordi durant el primer cap de setmana de setembre.

Actualment en les festes participen deu comparses: Cristians, Estudiants, Maseros, Contrabandistes i Jordians (Bàndol Cristià); Moros Vells, Moros Nous, Marrocs, Pirates i Califes (Bàndol Moro).

Cada tres anys se celebra dins dels actes del Mercat Medieval de la Malena la "Representació de la llegenda de Sant Jordi, el drac i la princesa", una escenificació de teatre de carrer amb acompanyament musical a l'aire lliure per a tots els públics on participen vora 200 persones i assisteixen uns 2.000 espectadors. La darrera representació es va fer el juliol de 2013.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Corporació municipal[modifica | modifica el codi]

La corporació municipal o Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors: en el mandat 2015-2019 en foren 5 de Partit Popular (PP), 5 de Coalició Compromís (Compromís), 2 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's).

Escudo de Bañeres.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Banyeres de Mariola

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) logo.png Jorge Esteve Molina 1.725 39% 5 (Red Arrow Down.svg-4)
Compromís per Banyeres de Mariola Bob compromis.png Josep Sempere i Castelló 1.467 33,17% 5 (Green Arrow Up.svg+3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Fernando Sempere Huertas 815 18,43% 2 (Straight Line Steady.svg0)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-icono.svg Mª José Francés García 377 8,52% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Vots en blanc Transparent.gif 39 0,88%
Total vots vàlids i regidors 4.423 100 % 13
Vots nuls 159 3,47%**
Participació (vots vàlids més nuls) 4.582 80,9%**
Abstenció 1.082* 19,1%**
Total cens electoral 5.664* 100 %**
Alcalde: Josep Sempere i Castelló (Compromís) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 5 de Compromís i 2 de PSPV[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona d'Alcoi.[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcalde de Banyeres de Mariola és Josep Sempere i Castelló de Compromís.[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José Barcelo Sanjuan UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Alberto Molina Belda AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Barcelo Sanjuan AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 Joan Antoni Esteve i Albero PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Roberto Calatayud Tormo PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Roberto Calatayud Tormo PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Encarna Francés Martí PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Antonio Belda Valero PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Antonio Belda Valero PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Josep Sempere i Castelló Compromís 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Publicacions periòdiques[modifica | modifica el codi]

A Banyeres de Mariola s'editen diverses publicacions periòdiques, com el Programa de Festes de Moros i Cristians, editat per la Comissió de Festes de Sant Jordi; el Programa de Festes de La Malena, editat per la Comissió de Festes de la Malena; la revista Barcella, Revista d'Informació General, editada des de 1997 pel Col·lectiu Serrella; i la revista Bigneres, editada per l'Associació Cultural Font Bona.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22 desembre 2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. «Catalá anuncia que el patrimoni industrial i paisatgístic de Banyeres de Mariola es declararà BIC». Cece.gva.es. [Consulta: 27 gener 2015].
  3. Vilaplana, M. «El nacionalista Josep Sempere accede a la Alcaldía de Banyeres y la socialista Humi Guill a la de Onil» (en castellà). Información, 13 juny 2015.
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  5. Junta Electoral de la Zona d'Alcoi. «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alcoi], 80, 28 d'abril de 2015, pàg. 13-14. de l'inserció 7771/2015 [Consulta: 3 agost 2015].
  6. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Banyeres de Mariola», 24 de maig de 2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  7. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Banyeres de Mariola. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]