Ibi

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaIbi
Bandera d'Ibi Escut d'Ibi
Q5718582 Q5838064
Ibi (Alicante).JPG
Vista d'Ibi des del Teixereta

Localització
Localització d'Ibi respecte el País Valencià.png
38° 37′ 38″ N, 0° 34′ 31″ O / 38.627222222222°N,0.57527777777778°O / 38.627222222222; -0.57527777777778
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província d'Alacant
Comarca Alcoià
Entitats de població
Capital Ibi
Municipis 1
Població
Total 23.365 (2016)
• Densitat 373,72 hab/km²
Gentilici Iberut, iberuda
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 62,52 km²
Altitud 816 m
Limita amb
Partit judicial Ibi
Història
Festa major
Moros i Cristians
Organització i govern
• Alcalde Rafael Serralta Vilaplana (2013)
Indicatius
Codi postal 03440
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03079
Codi ARGOS 03079
Altres dades

Web www.ibi.es
Modifica dades a Wikidata

Ibi és la població més gran de la Foia de Castalla, a la comarca de l'Alcoià. És cap de partit judicial. Està situat al nord de la província d'Alacant i forma part de les Comarques Centrals.

El seu terme municipal fita al nord i a l'est amb el d'Alcoi, amb qui comparteix el Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, a l'oest amb els d'Onil i Castalla i al sud amb el de Xixona.

Història[modifica | modifica el codi]

El topònim Ibi prové del xicotet poblat que hi havia entre el riu de les Caixes i la rambla de la Gavarnera, actualment sense cabal. Alcover al Diccionari català-valencià-balear el relaciona amb el basc ibi, que significa "gual", lloc de pas en un riu.[1]

En temps de la conquesta fou una de les alqueries que pertanyien a Abu-Zayd i antic rei almohade de València, que va cedir-les a sa filla Alda Ferrández Aba-Omahet, casada amb Blasco Eximénez d'Arenós. Aquest, atenent el desig de Jaume I li canvià el senyoriu per altres possessions reials. En l'any 1286 es realitza la donació per part d'Alfons el Franc, del "lugar y castillo con sus pertenencias", a favor de Pere Montagut. A finals del segle XIII pertany als senyors de Cocentaina i, ja en el segle XIV, sent una alqueria feudatària de Beatriu de Sòria, passà a poder de Bernat Domènech.

Torna de bell nou a la Corona, recaigué en mans de mossèn Francesc Pertussa, el qual ven els seus drets sobre Ibi a la Universitat de Xixona que, el 1537, confirma tals drets mitjançant privilegi donat en Montsó per l'emperador Carles V. Després de la revolta de les Germanies diverses famílies agermanades de Xixona s'instal·len a Ibi fugint de la persecució reial i, a poc a poc, van creant el nucli de població actual, fins que finalment assoleixen la segregació el 1578 en ser-li concedit el títol d'Universitat pel rei Felip II. No obstant això, la seua independència no es consolida fins que, l'any 1629, Felip IV atorgà a Ibi el privilegi de constituir-se en vila reial. Abans d'això, en 1582, va obtenir la segregació eclesiàstica de Castalla.

Durant la guerra de Successió estigué amb el Borbó, la qual cosa li va reportar els títols de Noble, Fiel y Leal i el privilegi d'afegir el gos, com a senyal de fidelitat, al seu escut. En la Guerra del Francès (1812) les forces del general Roche aconseguiren detenir els francesos, si bé, degut als reforços de les tropes enemigues, prompte hagueren de retirar-se cap a Alacant. L'any 1869 fou afusellat Froilà Carvajal i Rueda, cap del moviment cantonal.

Demografia i economia[modifica | modifica el codi]

El cens de 2014 dóna la xifra de 23.456 habitants, de gentilici, iberuts o ibiers.

Fins al segle XIX la principal font d'ingressos havia estat l'agricultura, a la qual es va unir la indústria de tipus artesanal com filats i el comerç del gel. D'aquesta última activitat derivaria la indústria gelatera que va tenir un ràpid creixement, per tota la geografia nacional i gran part de l'estranger, a partir de finals del segle XIX. Actualment, i havent superat la crisi de la joguina als anys 90, la base de l'economia és la indústria dels Processos Industrials principalment relacionats amb els sectors del metall i plàstics; L'Ibi d'avui proveeix solucions de disseny, industrialització i fabricació a distintes indústries del món (automoció, alimentació, embalatges, etc.).

La següent taula arreplega l'evolució dels efectius demogràfics d'Ibi al llarg de l'època estadística:

Evolució demogràfica d'Ibi[2]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2009
Població 3.004 3.601 3.653 3.549 3.533 4.104 3.929 4.081 6.129 13.916 19.846 20.452 21.293 23.360 24.113

Geografia[modifica | modifica el codi]

La població s'enclava al redós de la muntanya de la Teixereta, entre dos tossals sobre els quals s'ubiquen les ermites de Sant Miquel i de Santa Llúcia, construïda sobre les runes d'un castell àrab, el Castell Vermell.

Ibi està situat a l'extrem nord-oest de les valls que configuren la comarca natural de la Foia de Castalla, al nord-oest de la conca del riu Verd o Montnegre, i el seu terme municipal està format per dos arcs muntanyencs formats al nord per la serra de Biscoi (1.164 m) i del Menejador (1.353 m), que forma part del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, i al sud per les serres de la Carrasqueta, del Quartel, i del Carrascar. A nord-est del terme, entre els dos arcs muntanyencs hi el pas de la Canal, que arriba als 1000 metres sobre el nivell del mar i que comunica la Foia de Castalla amb la Foia d'Alcoi. A sud-oest del terme s'obri una àmplia planura cap als termes d'Onil, Castalla i Tibi anomenada l'Alfàs.

Els paratges més coneguts són el barranc dels Molins, l'ermita de Sant Pasqual Baylon, el Mas de Torretes, el Mas de Cantó, la Devesa i, per a senderistes, el camí dels Pous de Neu, el camí del Carrascal o el de Xixona.

Edificis d'interès[modifica | modifica el codi]

Església de la Transfiguració del Senyor

La passejada ens mostra agradables llocs com ara la plaça de la Palla, o dels Geladors; o el barri de les Costeretes, de carrers estrets i costeruts i també:

  • Església de la Transfiguració del Senyor. Construïda en el segle XVII sobre un edifici anterior. Té una gran façana renaixentista amb dues torres bessones i una gran cúpula de ceràmica vidriada de color blau i conserva frescs de Joaquim Oliet (1828).
  • Llotja del segle XVII, que formava part d'un conjunt de cinc edificis de l'època de Carles IV. Fins a 1974 fou ajuntament i a hores d'ara allotja l'Arxiu Municipal.
  • Ermita de Sant Vicent. Recentment restaurada, amb interessants obres d'art del segle XVI.
  • Museu Fester. Ubicat en la Casa Gran.
  • Museu Valencià del Joguet. Instal·lat en l'antiga fábrica de joguets "Paya Hermanos", actualment tancat.
  • Casalots pairals dels segles XVII i XVIII com el dels Pérez o els dels barons de Purroi.
  • Castell Vermell. Nucli primitiu de la localitat; romanen escasses runes al costat de l'ermita de santa Llúcia, al tossal del mateix nom, que corona el poble.
  • Castell Vell. D'origen àrab i molt difícil de trobar. Les restes que hi ha no són gaire importants i es troben al barranc dels Molins.

Festes[modifica | modifica el codi]

Són interessants les festes de Moros i Cristians i les denominades Festes d'Hivern, estació tan important per en la història local, ja que en ella s'arreplegava la neu i en ella arriben els Reis Mags a encarregar les joguines que repartiran arreu. Especial esment mereix la festa dels Enfarinats, que se celebra el dia dels Sants Innocents i que consisteix en la presa del poder municipal per un grup de persones que porten la cara empastifada de farina i que són rebutjats pels assaltats amb el llançament de tomaques, verdures i coets; quan els rebels prenen el "poder" actuen amb gran rigor, austeritat i bon humor; "tanquen" a la presó als regidors municipals i els fan pagar una multa per tornar-los la llibertat. El mateix dia, a la vesprada, es ballen les danses i a la nit es fa el ball del Virrei.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Corporació municipal[modifica | modifica el codi]

La corporació municipal o Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors: en el mandat 2015-2019 en foren 8 de Partit Popular (PP), 7 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE), 2 d'Alternativa Democrática Independiente de Ibi (ADii), 2 de Canviem Ibi-Coalició Compromís (Compromís), 1 d'Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà (EUPV) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's).

Escudo de Ibi.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Ibi

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Rafael Serralta Vilaplana 4.301 33,64% 8 (Red Arrow Down.svg-2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Susana Hidalgo Vidal 3.627 28,37% 7 (Green Arrow Up.svg+1)
Alternativa Democrática Independiente de Ibi ADii (Ibi).png Ana Belén Tello Salvador 1.475 11,54% 2 (Straight Line Steady.svg0)
Cambiemos Ibi-Compromís Cambiemos Ibi-Compromís.png Félix Matías Moreno Arranz 1.114 8,71% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png Noemí García Torregrosa 1.014 7,93% 1 (Red Arrow Down.svg-1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania[3] Ciudadanos-mosca-2015.svg Ascensión García Fajardo 864 6,76% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Comunista dels Pobles d'Espanya Partido Comunista de los Pueblos de España (logo).jpg Onofre Mirón Martínez 200 1,56% 0
Vots en blanc Transparent.gif 191 1,49%
Total vots vàlids i regidors 12.786 100 % 21
Vots nuls 303 2,31%**
Participació (vots vàlids més nuls) 13.089 71,6%**
Abstenció 5.192* 28,4%**
Total cens electoral 18.281* 100 %**
Alcalde: Rafael Serralta Vilaplana (PP) (13/06/2015)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (8 vots de PP[4])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[5] Junta Electoral de la Zona d'Alcoi.[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2013 l'alcalde d'Ibi és Rafael Serralta Vilaplana de PP.[8][9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Salvador Miró Sanjuán UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Vicente Luis García Pascual PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicente Luis García Pascual PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Vicente Luis García Pascual PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Vicente Luis García Pascual PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Vicente Luis García Pascual PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Mª Teresa Parra Almiñana PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Mª Teresa Parra Almiñana PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Mª Teresa Parra Almiñana
Rafael Serralta Vilaplana
PP
PP
11/06/2011
14/11/2013
Dimissió/renúncia
--
Des de 2015 Rafael Serralta Vilaplana PP 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «PROPOSTA DE NOMS IBERICS. COMPARACIO DEL SUBSTRAT AMB L’EPIGRAFIA IBÈRICA TROBADA FINS ARA». Onomastica.cat. [Consulta: 13 març 2013].
  2. Población de hecho según el Instituto Nacional de Estadística de España. Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842, Series de población de los municipios de España desde 1996.
  3. A les eleccions de 2011 es presentaren com Centre Democràtic Liberal (CDL), integrats des de 2014 en Ciutadans - Partit de la Ciutadania
  4. Murcia, J.J «Rafael Serralta repite como alcalde de Ibi» (en castellà). www.ibinoticias.com, 15-06-2015.
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  6. Junta Electoral de la Zona d'Alcoi «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alcoi], 80, 28-04-2015, pàg. 30-33. de la inserció 7771/2015 [Consulta: 3 agost 2015].
  7. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Ibi», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  8. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  9. 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Ibi. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]