Xest

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaXest
Cheste (es)
Escut de Xest.svg
Cheste xxiv agosto mmxiii 01.JPG

Localització
Localització de Xest respecte del País Valencià.png
 39° 28′ 47″ N, 0° 41′ 04″ O / 39.479722222222°N,0.68444444444444°O / 39.479722222222; -0.68444444444444
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaFoia de Bunyol

Capital Cheste
Població
Total 8.319 (2018)
• Densitat 116,51 hab/km²
Gentilici Xestà, xestana
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 71,4 km²
Altitud 110 m
Limita amb
Partit judicial Requena
Història i celebracions
Patrocini Mare de Déu de la Soledat i Lluc
Festa major Abril
Organització política
• Alcalde David Doménech Pérez
Identificador descriptiu
Codi postal 46380
Fus horari
Codi de municipi INE 46109
Codi ARGOS de municipis 46109
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Xest (en castellà i oficialment Cheste) és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Geografia[modifica]

Situat entre la serra de Xiva i el Pla de Quart. La superfície del terme és bastant plana, amb suaus ondulacions que s'eleven entre els 200 i 400 m sobre el nivell del mar. Hi ha alguns monticles com el Portillo de San Roque (270 m.) vèrtex geodèsic de tercer ordre. En el nord-oest, en el sector que penetra en el terme de Xiva, conegut com La Manga es troben altures més elevades: Bastos (576 m.), Alt de los Mojones (426 m.) i el vèrtex geodèsic de tercer ordre de la Cumbre (391 m.). Creuen el terme diversos barrancs: Cuchillo, Pedriza, Cañadafría, Peñarroya, Hondo, Grande i el de Xiva, que'l travessa d'oest a est.

La vila està edificada sobre terreny pla, encara que té una petita elevació sobre la qual s'assenta l'església parroquial. El terme municipal limita amb Xiva a la mateixa comarca; amb Bugarra, Xestalgar i Pedralba (als Serrans) i amb Loriguilla, Riba-roja de Túria i Vilamarxant (a la comarca del Camp de Túria).

Història[modifica]

Quant a jaciments prehistòrics hi ha a dojo: El Castillarejo, la Serretilla, el Cabezo Redondo, el Altico del Ramat, Cuchillo i Loma Ferrer. Però sens dubte la troballa més important és la del conegut com Tresor de Xest, o de la Safa, col·lecció ibera de monedes i joies, descobertes en 1864, que són conegudes arreu del món. Dels romans hi ha deixalles en la Rambla de la Canaleja, las Canales i Cambrillas. Durant el període musulmà era una petita alqueria que pertanyia a la Korà de València i a l'hisn de Xiva.

Segons el Repartiment, Jaume I (1208-1276) la donà el 1244 a Pere Cornell, però des del 10 de desembre de 1251 consta que fou el seu senyor Ximén Pérez d'Arenós a conseqüència del canvi, de Xest per Onil i Castalla, que va pactar el rei amb Zayd Abu Zayd. Malgrat tot conserva els costums i pobladors moros. Jaume el Just d'Aragó (1267-1327) va concedir el mer i mixt imperi amb tot el seu exercici. El 5 d'agost del 1320 van ser atorgades als seus pobladors unes franquícies i llibertats, segurament amb la intenció d'augmentar la seua població, obligant-les solament a pagar delme, primícies i morabatí, acudir a la host i cavalcada. A canvi tenien franquícia de tributs senyorials, de venda de vi, de coure pa i d'altres monopolis senyorials. El 1330 Alfons IV (1299-1336) ratifica la jurisdicció de mer i mixt imperi sobre aquest lloc a Ximén Pérez d'Arenós, confirmada el 1337 pel rei Pere IV (1319-1387). El 10 de gener del 1371 fou atorgada per en Joan, comte de Prades i senyor de Xest pel seu matrimoni amb Sanxa Ximénez d'Arenós, carta pobla als seus veïns. En ella les condicions canviaren produint-se un enduriment del règim senyorial. Els vassalls estaven obligats a realitzar prestacions personals com cuidar vinyes, conrear l'hort del senyor, entregar-li gallines, cabrits, i pagar forts tributs.

El 18 de juliol de 1440 Joan de Valterra ven la baronia de Xest al senyor de Xiva i Castellnou, Guillem Ramón de Montcada; en 1445 la seua filla Orfresina a Berenguer Mercader, senyor de Bunyol. Després de l'expulsió morisca fou repoblada, en 1611 per Cristòfol Mercader que va imposar una dura carta pobla que va enfrontar els vassalls, vinguts de Castella i d'Aragó, als Mercader durant més de vuitanta anys. Durant la guerra de Successió va sofrir molt i com a premi a llurs treballs se li va concedir una setmana de fira anual.

Durant l'ocupació francesa fou ocupada per les tropes del general Suchet (1770-1826) fins a l'agost del 1813. El 2 de desembre de 1838, durant la primera guerra carlina, s'hi produí entre aquest terme i el de Xiva una batalla entre les tropes de Cabrera i les isabelines.

A principis del segle XX un veí va introduir l'esperanto en el poble i va aconseguir que esdevingués un dels llocs amb concentració més alta de parlants d'aquest idioma. Es calcula que avui uns 200 veïns s'interessen per la llengua i la parlen.

Toponímia[modifica]

La toponímia de Xest, poble on es parla un peculiar castellà de transició, s'ha prestat a nombroses interpretacions, des de la que l'atribueix un origen grec, Khestés, una mida de capacitat, als que diuen que és àrab, Xest, un personatge relacionat amb les mesquites; altra versió parla d'origen romà, Gestalcampo, nom d'un campament militar o, també, relacionat amb Sext, fent referència a un punt quilomètric. També se l'ha nomenat Chest, Chestalcampo, Miralcamp, Gestalcamp, Xest-al-Camp, Gestalcam, Gestelcam, Gest o Geste. La forma etimològica segons Sanchis Guarner és Gest.[1]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica de Xest
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2007 2014
Població 6.039 5.826 6.110 5101 5.100 5.210 5.221 5.966 7.424 6.726 6.857 7.027 7.425 7.872 8.518

Economia[modifica]

En la primera meitat del segle XIX produïa vi, oli, garrofes, seda, dacsa, blat i verdures; actualment s'ha convertit en una important zona vitivinícola, que ha donat una denominació d'origen. A hores d'ara, a banda de l'esmentada activitat vinícola, l'economia es basa en els conreus de secà i una incipient indústria.

Política i Govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors: 5 del Partit Socialista del País Valencià, 4 del Partit Popular, 2 d'Esquerra Unida-Els Verds, 1 de Ciutadans i 1 de Compromís.

Escut de Xest.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Xest

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg José Morell Roser 1.659 38,70% 5 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana PP icono 2019.svg Maria Cuevas González 1.248 41,95% 4 (Red Arrow Down.svg-2)
Esquerra Unida del País Valencià EUPV.png Mª Ángeles Llorente Cortés 571 13,32% 2 (Straight Line Steady.svg0)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos icono 2017.svg Enrique Peinado Ibáñez 440 10,26% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Compromís por Cheste Compromís (isotip).svg José Vicente Guijarro Sanjuán 327 7,63% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Vots en blanc Transparent.gif 42 0,98%
Total vots vàlids i regidors 4.287 100 % 13
Vots nuls 57 1,31%**
Participació (vots vàlids més nuls) 4.344 68,53%**
Abstenció 1.995* 31,47%**
Total cens electoral 6.339* 100 %**
Alcalde: José Morell Roser (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 vots: 5 de PSPV, 2 d'EUPV i 1 de Compromís[2])
Fonts: Junta Electoral de la Zona de Requena.[3] À Punt Mèdia.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Cheste és José Morell Roser (PSPV).[5][6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Matias Morell Cortés PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Matias Morell Cortés
Ricardo Cervera Millán
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
28/5/1983
../../1986
--
1987 - 1991 Raimundo Tarín García PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Raimundo Tarín García PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Mª Sagrario Sánchez Cortés PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Mª Sagrario Sánchez Cortés PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Raimundo Tarín García PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 David Doménech Pérez PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 David Doménech Pérez PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 José Morell Roser PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 José Morell Roser PSPV-PSOE 15/06/2019 --

Monuments[modifica]

  • Església de Sant Lluc evangelista. Segle XVII.
  • Ermita de Nostra Senyora de la Soletat. De 1886.
  • Ajuntament.
  • Sindicat agrícola. De 1981, acull un bar-casino.
  • Mercat municipal. Edifici de 1928.
  • Bodega Cheste agraria. Celler cooperatiu, una de les primeres que es va crear al País Valencià.

Personatges cèlebres[modifica]

Llocs d'interés[modifica]

  • Parc Municipal la Lomiquia. El parc municipal s'estén al voltant d'un ample terreny que alberga espècies de la flora local, elements d'interès històric recuperats així com un espai dedicat a la ubicació d'una escola taller i d'un llac de mitjanes dimensions. Aquest parc està situat molt prop de la població, tot just a 200 metres del nucli urbà disposant d'una gran accessibilitat per a totes aquelles persones interessades en aquest espai natural.
  • Complex Educatiu de Xest. Dependent de la Conselleria de Cultura i Educació, el Complex és un centre públic en el qual s'insereixen institucions escolars, universitàries i de formació de professorat.
  • Circuit de la Comunitat Valenciana: Ricardo Tormo. És una pista de curses construïda l'any 2000 i té una capacitat per a 120.000 espectadors, amb 65.000 seients.

Esport[modifica]

Al Circuit Ricardo Tormo de Xest se celebra anualment el Gran Premi de la Comunitat Valenciana de motociclisme.

A més, cal fer esment al frontó, modalitat de la pilota valenciana molt arrelada a la comarca i que a Xest ha tingut força afició. Cada any se celebra un torneig amb les principals figures de l'esport al recinte del Frontó Baró de Xest.

Festes i celebracions[modifica]

Celebra les seves Festes patronals a la Verge de la Solitud el diumenge següent a la Pasqua de Resurrecció. En la segona quinzena d'octubre celebra festes a Sant Lluc Evangelista. També és destacable la Cavalcada del dia de Sant Josep, per les carrosses que fan les dos falles de la població. Els últims anys l'ajuntament també ha muntat Festes d'Estiu i Fira Agrícola.

També es podria esmentar com a festa la celebració del Gran Premi de Motociclisme, amb tota la "moguda" que es munta en el poble.

Referències[modifica]

  1. Sanchis Guarner
  2. «José Morell repite como alcalde de Cheste» (en castellà). Levante-EMV.
  3. Junta Electoral de la Zona de Requena «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Requena sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació de València [Requena], 82, 30-04-2019 [Consulta: 12 octubre 2019].
  4. À Punt Mèdia. «Eleccions 26M - Municipals - Xest», 26-05-2019. [Consulta: 12 octubre 2019].
  5. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Cheste. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xest Modifica l'enllaç a Wikidata